Diumenge 19 de Novembre Comparteix el que has après amb els germans.


Diumenge 19 de Novembre

Comparteix el que has après amb els germans.

LECTURA Dissabte 18 de Novembre Mateu 18 i Jutges 18


Dissabte 18 de Novembre


Mateu 18

En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús:
--Qui és el més important en el Regne del cel?
Jesús va cridar un infant, el posà enmig d'ells i digué:
--Us ho asseguro: si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. I qui acull un infant com aquest en nom meu, m'acull a mi.
»Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola de molí i l'enfonsessin enmig del mar.
»Ai del món, on tants fan caure en pecat! Això no es pot evitar, però ai dels qui fan que els altres caiguin en pecat! Si la mà o el peu et fan caure en pecat, talla-te'ls i llença'ls. Val més que entris a la vida sense mà o sense peu, que no pas que siguis llançat amb totes dues mans o amb tots dos peus al foc etern.
»I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l. Val més que entris a la vida amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls al foc de l'infern.
10 »Mireu de no menysprear cap d'aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial. ( 11 ) 12 Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se li n'esgarria una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l'esgarriada? 13 I si l'arriba a trobar, us asseguro que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s'havien esgarriat. 14 Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d'aquests petits.
15 »Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t'escolta, t'hauràs guanyat el germà. 16 Si no t'escolta, crida'n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis . 17 Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera'l un pagà i un publicà. 18 Us ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.
19 »Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; 20 perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells.
21 Aleshores Pere preguntà a Jesús:
--Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
22 Jesús li respon:
--No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
23 »Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. 24 Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. 25 Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. 26 Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:
»--Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.
27 »Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.
28 »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient:
»--Paga'm el que em deus.
29 »El company se li va llançar als peus i li suplicava:
»--Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.
30 »Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
31 »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. 32 Ell va fer cridar aquell home i li digué:
»--Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. 33 ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?
34 »I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.
35 »Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

Jutges 18

En aquell temps no hi havia rei a Israel. Era el temps que la tribu de Dan buscava un territori on establir-se, perquè, fins aquell moment, encara no li havia tocat cap heretat entre les tribus d'Israel.
Els danites van enviar des de Sorà i Eixtaol, poblacions on vivien, cinc homes del seu clan, molt valents, per a recórrer i explorar el territori. Els van dir:
--Aneu a explorar el país.
Ells van arribar a les muntanyes d'Efraïm, a la casa de Micà, on feren nit. Prop de la casa, van reconèixer la veu del jove levita i s'hi van acostar. Li preguntaren:
--Qui t'ha portat fins aquí? Què hi fas, en aquest indret? Quins interessos hi tens?
El levita els va explicar tot el que Micà havia fet per ell, i afegí:
--Em paga un sou i sóc el seu sacerdot.
Ells li demanaren:
--Consulta Déu a veure si sortirà bé l'expedició que hem emprès.
El sacerdot els respongué:
--Aneu en pau, que el Senyor és favorable a la vostra expedició.
Els cinc homes van continuar el seu camí i arribaren a Laix. Tot seguit s'adonaren que la gent d'aquella ciutat vivia refiada: eren tranquils i pacífics i seguien els costums dels sidonis. En aquell país no hi havia cap poder únic i hereditari que cridés la gent a l'ordre. Els sidonis quedaven lluny i els de Laix no estaven aliats amb ningú.
Els exploradors danites tornaren a Sorà i Eixtaol, i els del seu clan els van preguntar:
--Què us ha semblat?
Ells respongueren:
--Anem a atacar-los! Hem vist el país i és d'allò més bo. Què hi feu, aquí aturats? Afanyem-nos a ocupar-lo i apoderem-nos-en. 10 Quan arribareu, trobareu un poble refiat, que habita en un vast territori. Déu l'ha posat a les vostres mans. És un indret on no manca cap dels productes de la terra.
11 Llavors van sortir de Sorà i Eixtaol sis-cents homes del clan de Dan, equipats per a la guerra. 12 Pujaren i plantaren el campament prop de Quiriat-Jearim, en el territori de Judà. Per això aquell lloc s'anomena Mahané-Dan (que vol dir «campament de Dan»); i aquest nom es manté encara avui. Es troba a l'oest de Quiriat-Jearim. 13 Des d'allí van passar cap a les muntanyes d'Efraïm i arribaren a la casa de Micà.
14 Els cinc homes que havien anat a explorar el territori de Laix van dir als seus companys:
--¿Sabeu que en una d'aquestes cases hi ha un efod, uns terafim i una estàtua de metall fos? Penseu què convé de fer.
15 Es van dirigir a la casa de Micà, on vivia el jove levita, hi arribaren i el van saludar. 16 Els sis-cents danites, equipats per a la guerra, es van quedar a l'entrada de la casa. 17 Els cinc exploradors entraren a dins i prengueren l'estàtua, l'efod i els terafim. El sacerdot s'estava a l'entrada amb els sis-cents homes armats. 18 En veure que entraven a la casa de Micà i que prenien l'estàtua, l'efod i els terafim, el sacerdot els va dir:
--Què feu?
19 Ells li contestaren:
--Tu calla! Tanca la boca i acompanya'ns: ens faràs de pare i de sacerdot. Què t'estimes més: ser sacerdot d'una sola família o bé ser-ho d'una tribu i d'un clan d'Israel?
20 La proposta agradà al sacerdot, que va agafar l'efod, els terafim i l'estàtua i se n'anà amb aquella gent.
21 Llavors van continuar la marxa, havent posat al davant les dones i les criatures, el bestiar i els bagatges. 22 Ja eren lluny de la casa de Micà quan la gent que vivia a les cases veïnes es van mobilitzar per perseguir-los. 23 Van cridar contra els danites, i aquests es van girar i preguntaren a Micà:
--Què et passa, que t'exclames tant?
24 Micà va respondre:
--M'heu pres el déu que jo m'havia fabricat i us emporteu el sacerdot. Em deixeu sense res i encara em dieu: "Què et passa?"
25 Els danites li replicaren:
--No et volem sentir més! A veure si uns homes rabiosos es llançaran contra vosaltres, i tu i la teva família perdreu la vida.
26 Els danites continuaren la marxa. Micà, veient que eren més forts que no pas ell, se'n tornà a casa seva. 27 Així, doncs, els danites es van endur els objectes que Micà havia fet i el sacerdot que tenia.
Després van arribar a Laix, aquell poble tranquil i refiat. Mataren tota la gent i van calar foc a la ciutat. 28 Ningú no vingué a salvar-los, ja que Laix era lluny de Sidó i no estaven aliats amb ningú. Laix es trobava a la vall de Bet-Rehob. Els danites la van reconstruir i s'hi establiren. 29 Li van posar el nom de Dan, que era el nom del seu avantpassat, el fill d'Israel; però antigament la ciutat s'anomenava Laix.
30 Els danites hi van entronitzar aquella estàtua. Jehonatan, fill de Guerxom, fill de Moisès, amb els seus fills, van ser sacerdots de la tribu de Dan fins al dia de la deportació. 31 Van conservar entre ells l'estàtua que Micà s'havia fabricat, tot el temps que hi va haver a Siló el santuari de Déu.

PREGUNTES- REFLEXIÓ
                               
1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?

LECTURA Divendres 17 de Novembre Mateu 17 i Jutges 17


Divendres 17 de Novembre


Mateu 17

Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors se'ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús:
--Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol:
--Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo.
Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor. Jesús s'acostà, els tocà i els digué:
--Aixequeu-vos, no tingueu por.
Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre:
--No digueu res a ningú d'aquesta visió fins que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts.
10 Després els deixebles preguntaren a Jesús:
--Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies?
11 Jesús els respongué:
--És cert que Elies havia de venir a renovar-ho tot; 12 i jo us asseguro que ja va venir i no el reconegueren, sinó que el van tractar com van voler. Igualment el Fill de l'home ha de patir a les seves mans.
13 Llavors els deixebles comprengueren que els havia parlat de Joan Baptista.
14 Així que van arribar on era la gent, un home es va acostar a Jesús, s'agenollà davant d'ell 15 i li digué:
--Senyor, tingues pietat del meu fill, que és epilèptic i pateix molt: sovint cau al foc o a l'aigua. 16 L'he portat als teus deixebles, però no l'han pogut curar.
17 Jesús digué:
--Generació descreguda i esgarriada! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi aquí.
18 Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d'aquell mateix moment.
19 Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren:
--Per què nosaltres no l'hem pogut treure?
20 Ell els respongué:
--Per la vostra poca fe. Us ho asseguro: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta muntanya: "Vés-te'n allà", se n'hi aniria. Res no us seria impossible. ( 21 )
22 Es trobaven tots junts a Galilea, i Jesús digué als seus deixebles:
--El Fill de l'home ha de ser entregat en mans dels homes, 23 i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà.
I els deixebles es van entristir molt.
24 Després que ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple anaren a trobar Pere i li preguntaren:
--¿Que no té el costum de pagar el tribut, el vostre mestre?
25 Pere respongué:
--És clar que sí.
Un cop Pere va entrar a casa, Jesús s'avançà a preguntar-li:
--Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, ¿de qui cobren impostos i tributs: dels seus fills o dels estranys?
26 Pere li respon:
--Dels estranys.
Jesús li diu:
--Per tant, els fills no hi estan obligats. 27 Però, per no escandalitzar ningú, vés al llac, tira l'ham, obre la boca del primer peix que agafis i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar: dóna'ls-la per mi i per tu.

Jutges 17

A les muntanyes d'Efraïm hi havia un home anomenat Micà. Un dia va confessar a la seva mare:
--¿Recordes aquelles mil cent peces de plata que et van desaparèixer i sobre les quals tu vas pronunciar una maledicció al meu davant? Doncs bé, aquí tens els diners. Jo te'ls havia pres.
La seva mare va exclamar:
--Que el Senyor et beneeixi, fill meu!
Micà va tornar les mil cent peces de plata a la seva mare, però ella li digué:
--Vull consagrar aquesta plata al Senyor, a favor de tu, fill meu, perquè fonguin una estàtua de metall. Ara, doncs, te les torno.
Però Micà tornà a donar la plata a la seva mare. Llavors ella en va prendre dues-centes peces i les donà a l'argenter. Aquest en va fer una estàtua de metall fos, que van instal·lar a casa de Micà.
Així aquest home, Micà, va tenir un temple a casa seva: es va fabricar un efod i uns terafim i va donar la investidura sacerdotal a un dels seus fills. En aquell temps no hi havia rei a Israel i tothom feia el que li semblava.
Hi havia un jove de Betlem de Judà, del clan de Judà, que era levita, però que residia allí com a foraster. El levita va deixar Betlem de Judà amb la intenció de buscar un altre lloc de residència. Tot fent camí per les muntanyes d'Efraïm va arribar a la casa de Micà.
Aquest va preguntar-li:
--D'on véns?
Ell respongué:
--Sóc un levita de Betlem de Judà i busco un lloc de residència.
10 Micà li va proposar:
--Queda't amb mi! Em faràs de pare i de sacerdot. Et donaré cada any deu peces de plata, roba i menjar.
El levita primerament se'n va anar, 11 però després es decidí a quedar-se amb aquell home, que el tractà com un dels seus fills. 12 Micà va donar la investidura sacerdotal al levita; aquell jove va convertir-se en el seu sacerdot i es quedà a viure a casa seva. 13 Micà es va dir:
--Ara estic segur que el Senyor em serà propici, perquè tinc aquest levita com a sacerdot.

PREGUNTES- REFLEXIÓ
                               
1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?

LECTURA Dijous 16 de Novembre Mateu 16 i Jutges 16


Dijous 16 de Novembre


Mateu 16

Es presentaren els fariseus i els saduceus i, per posar-lo a prova, li demanaren que els fes veure un senyal del cel. Jesús els respongué:
--Quan arriba el capvespre, dieu: "Cel rogenc, bon temps." I de bon matí: "Cel roig i fosc, mal temps, avui." ¿Vosaltres, doncs, sabeu interpretar l'aspecte del cel i no sou capaços d'interpretar els signes dels temps? La gent d'aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el de Jonàs.
Llavors Jesús els deixà i se'n va anar.
Quan els deixebles passaren a l'altra riba, van veure que s'havien oblidat de proveir-se de pans. Jesús els digué:
--Estigueu alerta, guardeu-vos del llevat dels fariseus i dels saduceus.
Ells pensaven: «Ho diu perquè no ens hem proveït de pans.»
Jesús se n'adonà i els va dir:
--Gent de poca fe! Per què esteu pensant que no teniu pans? ¿Encara no ho compreneu? ¿No recordeu el fet dels cinc pans i dels cinc mil homes, i quantes cistelles vau recollir de les sobres? 10 ¿O el fet dels set pans i dels quatre mil homes, i quantes paneres vau recollir del que havia sobrat? 11 ¿Encara no compreneu que no us he parlat de pans? Guardeu-vos del llevat dels fariseus i dels saduceus.
12 Aleshores comprengueren que no els parlava de guardar-se del llevat del pa, sinó de la doctrina dels fariseus i dels saduceus.
13 Després Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles:
--Qui diu la gent que és el Fill de l'home?
14 Ells respongueren:
--Uns diuen que és Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, Jeremies o algun dels profetes.
15 Ell els pregunta:
--I vosaltres, qui dieu que sóc?
16 Simó Pere li respongué:
--Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.
17 Llavors Jesús li va dir:
--Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! 18 I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. 19 Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.
20 Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies.
21 Des d'aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.
22 Llavors Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo dient:
--Déu te'n guard, Senyor! A tu això no et passarà.
23 Però Jesús es girà i digué a Pere:
--Vés-te'n d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes.
24 Aleshores Jesús digué als seus deixebles:
--Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. 25 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà. 26 Què en trauria l'home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l'home a canvi de la seva vida? 27 Perquè el Fill de l'home ha de venir amb els seus àngels en la glòria del seu Pare, i llavors pagarà a cadascú segons les seves obres. 28 Us asseguro que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Fill de l'home venint en el seu Regne.

Jutges 16

Una vegada, Samsó se'n va anar a Gaza. Allí veié una prostituta i entrà a casa d'ella. Aquesta notícia va córrer entre la gent de Gaza:
--Samsó és aquí!
Van encerclar la casa i s'estigueren tota la nit a l'aguait a la porta de la ciutat, sense fer res, perquè es deien: «Esperem que es faci de dia i llavors el matarem.» Però Samsó només va estar-se al llit fins a mitjanit. Aleshores es llevà, agafà els batents de la porta de la ciutat amb els dos muntants, els arrencà amb forrellats i tot, se'ls va carregar a l'esquena i els va pujar al cim del turó que hi ha al davant d'Hebron.
Després d'això, Samsó es va enamorar d'una dona de la vall de Sorec que es deia Dalila. Els magistrats filisteus van anar a trobar-la i li digueren:
--Afalaga'l per saber d'on li ve tanta força i com podríem fer-nos-ho per lligar-lo i així poder-lo dominar. Et donarem cada un mil cent sicles de plata.
Llavors Dalila demanà a Samsó:
--Digues-me, per favor, d'on et ve tanta força i com et podrien lligar i dominar-te.
Samsó li va dir:
--Si em lligaven amb set cordes de nervis de bou encara flexibles, que no s'haguessin ressecat, jo perdria la força i seria com un home qualsevol.
Els magistrats filisteus van portar a Dalila set cordes de nervi de bou que encara no s'havien ressecat, i ella va lligar Samsó. Hi havia gent amagada a l'habitació. La dona, de sobte, cridà:
--Samsó, els filisteus són aquí!
Samsó va trencar les cordes com qui trenca un fil d'estopa socarrimat. No havien descobert el secret de la seva força.
10 Dalila digué a Samsó:
--T'has burlat de mi dient-me una mentida. Digues-me, per favor, com et podrien lligar.
11 Samsó li respongué:
--Si em lligaven amb cordes noves encara per estrenar, jo perdria la força i seria com un home qualsevol.
12 Dalila va agafar unes cordes noves i va lligar Samsó. I després cridà:
--Samsó, els filisteus són aquí!
Hi havia gent amagada a l'habitació. Però Samsó va trencar les cordes que li lligaven els braços com qui trenca un fil.
13 Dalila es va queixar a Samsó:
--Fins ara t'has burlat de mi dient-me mentides. Digues-me com et podria lligar.
Samsó li respongué:
--Si teixeixes les meves set trenes junt amb l'ordit i les pitges cap al bastidor, jo perdria la força i seria com un home qualsevol.
14 Dalila va fer que Samsó s'adormís, va teixir les set trenes junt amb l'ordit, les pitjà cap al bastidor i cridà:
--Samsó, els filisteus són aquí!
Ell es despertà i va arrencar el bastidor, el teler i l'ordit.
15 Dalila li digué:
--Com pots dir que m'estimes si no em confies el secret del teu cor? És la tercera vegada que et burles de mi i no em vols fer saber d'on et ve tanta força.
16 Dalila es va fer tan pesada insistint un dia i un altre amb les seves preguntes, que Samsó, esgotat com per a morir-ne, 17 li va obrir el cor dient:
--No m'he tallat mai els cabells, perquè estic consagrat a Déu des d'abans del meu naixement. Si em tallaven els cabells, em mancaria la força i em tornaria feble, i seria com els altres homes.
18 Llavors Dalila va comprendre que Samsó li havia confiat el seu secret i va fer venir els magistrats filisteus:
--Pugeu, que ja m'ha revelat tot el seu secret.
Ells hi anaren amb els diners a la mà. 19 Dalila va fer que Samsó s'adormís sobre els seus genolls i cridà un home que li tallés les set trenes. Samsó començà d'afeblir-se i va perdre la força.
20 Dalila cridà:
--Samsó, els filisteus són aquí!
Ell es despertà, pensant que se'n sortiria i se'n desfaria com les altres vegades, però no sabia que el Senyor s'havia allunyat d'ell. 21 Llavors els filisteus el van agafar i li buidaren els ulls. Després el baixaren a Gaza, el van lligar amb dues cadenes de bronze i li feien moldre gra a la presó. 22 Mentrestant, el cabell de Samsó havia començat a créixer, com abans de rapar-lo.
23 Els magistrats filisteus es van aplegar per oferir un gran sacrifici al seu déu Dagon i celebrar una festa. Cantaven:
--El nostre déu ens ha lliurat
Samsó, el nostre enemic.
24 Quan el poble va veure l'estàtua del seu déu, el lloava cantant:
--El nostre déu ens ha lliurat
el nostre enemic,
que ens arrasava el país
i en matava tants dels nostres.
25 Enduts per l'alegria, la gent va cridar:
--Feu venir Samsó i que balli davant nostre!
El feren venir de la presó i ballava davant de tothom. Després el van deixar entre les columnes del temple.
26 Samsó va demanar al noi que el guiava:
--Acompanya'm i fes-me tocar les columnes que aguanten el temple, perquè m'hi pugui repenjar.
27 El temple era ple d'homes i dones. També hi eren tots els magistrats filisteus. A la terrassa hi havia uns tres mil homes i dones que havien vist els balls de Samsó. 28 Llavors ell va invocar el Senyor:
--Senyor, Déu sobirà, recorda't de mi, t'ho demano! Retorna'm la força per aquesta sola vegada, Déu meu, perquè d'un sol cop pugui venjar-me dels filisteus per la pèrdua dels meus dos ulls.
29 Samsó va palpar les dues columnes centrals que aguantaven el temple i s'hi va repenjar, la mà dreta sobre l'una i l'esquerra sobre l'altra. 30 Llavors va cridar:
--Que mori jo amb tots els filisteus!
Va empènyer amb totes les seves forces, i el temple es va ensorrar damunt els magistrats i tota la gent que eren a dins. Samsó en va matar més en el moment de morir que no pas quan vivia.
31 Els seus germans i tota la seva família van baixar per endur-se'n el cos. L'anaren a enterrar entre Sorà i Eixtaol, a la tomba del seu pare Manóah.
Samsó havia estat jutge d'Israel durant vint anys.

PREGUNTES- REFLEXIÓ
                               
1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?

LECTURA Dimecres 15 de Novembre Mateu 15 i Jutges 15


Dimecres 15 de Novembre


Mateu 15

Uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem anaren a trobar Jesús i li van dir:
--Com és que els teus deixebles violen la tradició dels antics i no es renten les mans ritualment a l'hora de menjar?
Ell els respongué:
--I com és que vosaltres violeu els manaments de Déu en nom de la vostra tradició? En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. Però vosaltres afirmeu: "El qui digui al pare o a la mare: ‘Consagro a Déu els béns amb què us hauria d'ajudar’, ja no té cap obligació d'honrar els seus pares." Així, en nom de la vostra tradició, invalideu la paraula de Déu. Hipòcrites! Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres quan digué:
» Aquest poble m'honora amb els llavis,
però el seu cor es manté lluny de mi.
El culte que em donen és buit,
les doctrines que ensenyen
són preceptes humans.
10 Llavors cridà la gent i els digué:
--Escolteu i enteneu-ho bé: 11 El que fa impur l'home no és allò que entra a la boca; és el que en surt, allò que el fa impur.
12 Després els deixebles anaren a dir a Jesús:
--¿Saps que els fariseus s'han escandalitzat d'això que has dit?
13 Ell els respongué:
--Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada. 14 Deixeu-los estar: són cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot.
15 Llavors Pere li digué:
--Explica'ns aquest proverbi.
16 Jesús respongué:
--¿També vosaltres sou incapaços d'entendre-ho? 17 ¿No compreneu que tot allò que entra a la boca passa al ventre i és tret fora del cos? 18 Allò que surt de la boca ve del cor, i això sí que fa impur l'home. 19 Perquè del cor de l'home surten les intencions dolentes que el porten a assassinats, adulteris, relacions il·legítimes, robatoris, falsos testimonis, injúries. 20 Això és el que fa impur l'home, però menjar sense rentar-se les mans ritualment no el fa pas impur.
21 Jesús se'n va anar d'allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó. 22 Una dona cananea, que era d'aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar:
--Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi. La meva filla està endimoniada i sofreix molt.
23 Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven:
--Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre.
24 Jesús els digué:
--Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes d'Israel.
25 Però la dona vingué a prosternar-se davant d'ell i li deia:
--Senyor, ajuda'm!
26 Jesús contestà:
--No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.
27 Ella digué:
--És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.
28 Llavors Jesús li respongué:
--Dona, és gran la teva fe! Que es faci tal com tu vols.
I des d'aquell mateix moment es posà bona la seva filla.
29 Jesús se'n va anar d'allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s'assegué. 30 Llavors anà a trobar-lo molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar. 31 La gent, en veure que els muts parlaven, que els esguerrats quedaven curats, els coixos caminaven i els cecs hi veien, se'n meravellava i glorificava el Déu d'Israel.
32 Llavors Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:
--Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d'aquí amb mi i no tenen res per a menjar. I no vull que se'n vagin dejuns, no fos cas que defallissin pel camí.
33 Els deixebles li diuen:
--D'on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent?
34 Jesús els pregunta:
--Quants pans teniu?
Ells li responen:
--Set, i uns quants peixos.
35 Llavors Jesús va manar que la gent s'assegués a terra, 36 prengué els set pans i els peixos, digué l'acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent. 37 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n'ompliren set paneres. 38 Els qui n'havien menjat eren quatre mil homes, a més de les dones i les criatures.
39 Després d'acomiadar la gent, Jesús va pujar a la barca i se n'anà al territori de Magadan.

Jutges 15

Al cap d'un cert temps, durant la sega del blat, Samsó anà a visitar la seva dona. Portava un cabrit, i li digué:
--Vull veure la meva dona a la seva habitació.
Però el seu sogre li barrà el pas, dient:
--Estava convençut que l'havies avorrida, i la vaig donar a un dels teus companys de noces. Però, ¿no et sembla que la seva germana petita encara val més que ella? Pren-la en lloc de l'altra!
Samsó li replicà:
--Aquesta vegada sóc ben innocent del mal que faré als filisteus.
Se'n va anar i capturà tres-cents xacals. Va prendre teies i va lligar els xacals per la cua de dos en dos, i anà posant una teia per cada dues cues. Després va encendre les teies i deixà anar els xacals pels sembrats dels filisteus. Així va cremar garbes i sembrats, i fins i tot les vinyes i els oliverars.
Els filisteus preguntaven qui havia fet aquella destrossa. Els van fer saber que havia estat Samsó, el gendre del timnita, perquè aquest li havia pres la dona i l'havia donada a un dels seus companys de noces.
Llavors els filisteus van pujar a cremar vius aquella dona i el seu pare. Samsó els digué:
--Ja que heu fet això, us juro que no pararé fins que m'hauré venjat de tots vosaltres!
I se les va emprendre a puntades de peu a l'entrecuix dels filisteus.
Després se n'anà a viure en una escletxa del penyal d'Etam.
Els filisteus van acampar en el territori de Judà i feien incursions contra Lehí. 10 Els homes de Judà els van preguntar:
--Per quin motiu ens feu la guerra?
Els filisteus respongueren:
--Hem pujat a capturar Samsó i a fer-li pagar el mal que ens ha fet.
11 Llavors tres mil homes de Judà van baixar a l'escletxa del penyal d'Etam i digueren a Samsó:
--¿No saps que els filisteus són els nostres amos? Per què ens has fet això?
Ell els respongué:
--Jo els he fet pagar el mal que ells m'han fet a mi.
12 Li van dir:
--Hem vingut a agafar-te per posar-te en mans dels filisteus.
Samsó els demanà:
--Jureu-me que no em matareu.
13 Ells li ho van assegurar:
--Només et volem lligar i posar-te a les seves mans, però no tenim cap intenció de matar-te.
El van lligar, doncs, amb dues cordes noves i el van treure del penyal.
14 Quan Samsó arribà a Lehí, els filisteus van sortir a rebre'l amb crits de victòria. Llavors l'esperit del Senyor s'apoderà d'ell: les cordes que duia als braços es van desfer com fils de lli socarrimats i li van caure de les mans. 15 Samsó trobà una maixella d'ase encara fresca: la va agafar i matà mil homes. 16 I va exclamar:
--Amb una maixella d'ase
els he esquilat;
amb una maixella d'ase,
mil homes he estossat.
17 En acabar aquesta corranda, va llançar ben lluny la maixella, i l'indret on va caure, l'anomenà Ramat-Lehí (que vol dir «turó de la maixella»).
18 Després Samsó sentí que es moria de set i va invocar el Senyor:
--Ets tu qui m'ha concedit aquesta gran victòria. Per què ara haig de morir de set i caure en mans d'aquests incircumcisos?
19 Aleshores Déu va obrir el forat de la roca que hi ha a Lehí, i en brollà aigua. Samsó en va beure, recuperà les forces i se sentí reviscolat. Per això la font de Lehí encara avui és anomenada Enacoré (que vol dir «font del qui invoca»).
20 Samsó va ser jutge d'Israel durant vint anys, en temps dels filisteus.

PREGUNTES- REFLEXIÓ
                               
1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?

LECTURA Dimarts 14 de Novembre Mateu 14 i Jutges 14


Dimarts 14 de Novembre


Mateu 14

En aquell temps, el tetrarca Herodes va sentir parlar de l'anomenada de Jesús i digué als seus cortesans:
--Aquest és Joan Baptista: ha ressuscitat d'entre els morts, i per això té el poder de fer miracles.
En efecte, Herodes havia fet agafar Joan, l'havia encadenat i l'havia tancat a la presó, a causa d'Herodies, la dona del seu germà Filip. Joan li deia:
--No t'és permès de conviure amb ella.
Herodes el volia fer matar, però tenia por del poble, que considerava Joan un profeta.
El dia del natalici d'Herodes, la filla d'Herodies va ballar davant els convidats, i va agradar tant a Herodes que aquest es comprometé amb jurament a donar-li el que demanés. Ella, instigada per la seva mare, digué:
--Dóna'm aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista.
El rei es va entristir, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats manà que l'hi donessin, 10 i va fer decapitar Joan a la presó. 11 Van dur el cap en una safata, el donaren a la noia, i ella el va portar a la seva mare.
12 Els deixebles de Joan anaren a endur-se'n el cos i li donaren sepultura. Després ho van fer saber a Jesús. 
13 Quan Jesús va rebre la notícia, se n'anà d'allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions. 14 Quan desembarcà, veié una gran gentada, se'n compadí i va curar els seus malalts.
15 Arribat el capvespre, els deixebles s'acostaren a dir-li:
--Aquest lloc és despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.
16 Però Jesús els respongué:
--No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
17 Ells li diuen:
--Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.
18 Ell els digué:
--Porteu-me'ls aquí.
19 Llavors va manar que la gent s'assegués a l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. 20 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n'ompliren dotze cistelles. 21 Els qui n'havien menjat eren uns cinc mil homes, a més de les dones i les criatures.
22 Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d'ell cap a l'altra riba, mentre ell acomiadava la gent. 23 Després d'acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol. 24 La barca ja s'havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. 25 A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l'aigua. 26 Quan els deixebles el veieren caminant sobre l'aigua, es van esglaiar i es digueren:
--És un fantasma!
I es posaren a cridar de por.
27 Però de seguida Jesús els digué:
--Coratge! Sóc jo. No tingueu por!
28 Pere li contestà:
--Senyor, si ets tu, mana'm que vingui caminant sobre l'aigua.
29 Jesús li digué:
--Vine.
Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà cap a Jesús. 30 Però en veure que el vent era fort, es va acovardir. Llavors començà d'enfonsar-se i cridà:
--Senyor, salva'm!
31 A l'instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:
--Home de poca fe! Per què has dubtat?
32 Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. 33 Els qui eren a la barca es prosternaren davant d'ell i exclamaren:
--Realment ets Fill de Déu.
34 Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles van tocar terra a Genesaret. 35 La gent d'aquell indret el van reconèixer i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts 36 i li demanaven que els deixés tocar ni que fos tan sols la borla del seu mantell. I tots els qui el van tocar quedaren curats.

Jutges 14

Samsó va baixar a Timnà i es va fixar en una dona filistea. De tornada, ho va fer saber als seus pares. Els digué:
--He vist una dona filistea a Timnà. Demaneu-me-la per muller.
El seu pare i la seva mare li contestaren:
--¿Que no hi ha cap dona entre les filles dels teus parents o en el nostre poble, perquè hagis d'anar a buscar-te'n una entre els filisteus, aquests incircumcisos?
Però Samsó digué al seu pare:
--Aquesta és la que m'agrada. Demana-me-la per muller.
Els seus pares no s'imaginaven que això era cosa del Senyor, que buscava un pretext contra els filisteus. En aquell temps els filisteus tenien dominats els israelites.
Samsó va baixar cap a Timnà amb els seus pares. En arribar prop de les vinyes de Timnà, un cadell de lleó se li acostà tot rugint. Llavors l'esperit del Senyor s'apoderà de Samsó, que va esquarterar el lleó com si fos un cabrit, encara que no duia res a les mans. Però això no ho va explicar als seus pares. Continuà el seu camí cap a Timnà, anà a parlar amb aquella dona i li va agradar molt.
Alguns dies més tard, quan tornava a Timnà per casar-s'hi, Samsó es va desviar del camí per veure el lleó mort. Dintre la carcassa del lleó hi havia un eixam d'abelles i mel. En va recollir amb les mans i se la menjava tot caminant. Quan arribà on eren els seus pares, els en va donar perquè la tastessin, però no els explicà que havia recollit la mel del cadàver del lleó.
10 El pare de Samsó es va presentar a casa de la dona, on Samsó oferí un banquet, com és costum entre el jovent. 11 Els filisteus, en veure Samsó, van escollir trenta companys de noces perquè estiguessin al costat d'ell.
12 Llavors Samsó els va dir:
--Us proposaré una endevinalla. Si me'n dieu la solució abans que acabin els set dies de la festa, us donaré trenta peces de lli i trenta mudes de vestit. 13 Però si no sabeu dir-me-la, sereu vosaltres els qui em donareu les trenta peces de lli i les trenta mudes de vestit.
Ells respongueren:
--Proposa l'endevinalla, que t'escoltem.
14 Samsó els digué:
--Del qui menja, en surt menjar,
i del fort, en surt dolçor.
Durant els tres primers dies no pogueren encertar l'endevinalla. 15 En complir-se el dia setè, van dir a la dona de Samsó:
--Si no afalagues el teu marit perquè ens doni la solució, calarem foc a casa del teu pare, amb tu a dins. ¿És que ens heu convidat per apoderar-vos del que és nostre?
16 La dona de Samsó ploriquejava entre els seus braços i li deia:
--Em tens avorrida, ja no m'estimes. Has proposat una endevinalla als del meu poble i, a mi, no me'n dius la solució.
Ell li responia:
--No l'he dita ni als meus pares, i vols que te la digui a tu?
17 Ella no va parar de ploriquejar durant els set dies que durà el banquet, fins que el setè dia va insistir tant que Samsó li va dir la solució. Ella anà a comunicar-la als del seu poble. 18 El setè dia, doncs, abans de pondre's el sol, els homes de la vila van dir a Samsó:
--Què hi ha més dolç que la mel?
Què és més fort que el lleó?
Samsó els va respondre:
--Si no haguéssiu llaurat
amb la meva vedella,
no hauríeu encertat
la meva endevinalla.
19 Llavors l'esperit del Senyor s'apoderà de Samsó. Va baixar a Ascaló, hi va matar trenta homes, els despullà i donà els vestits als qui havien encertat l'endevinalla. Després, molt enfurismat, se'n tornà a casa del seu pare. 20 La dona de Samsó, la van donar a un dels seus companys de noces.

PREGUNTES- REFLEXIÓ
                               
1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?

LECTURA Dilluns 13 de Novembre Mateu 13: 31-58 i Jutges 13


Dilluns 13 de Novembre


Mateu 13: 31-58

31 Els proposà encara una altra paràbola:
--Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: 32 la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques.
33 Els digué una altra paràbola:
--Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.
34 Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. 35 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta:
Obriré els llavis
per parlar en paràboles,
proclamaré coses
que estaven amagades
des de la creació del món.
36 Llavors deixà la gent i se'n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren:
--Explica'ns la paràbola del jull sembrat en el camp.
37 Ell els digué:
--El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. 38 El camp és el món. La bona llavor són els qui pertanyen al Regne. El jull són els qui pertanyen al Maligne. 39 L'enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. 40 Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món: 41 el Fill de l'home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, 42 i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 43 Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare.
»Qui tingui orelles, que escolti.
44 »Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
45 »També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: 46 quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.
47 »També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l'aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. 48 Un cop plena, la treuen a la platja, s'asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. 49 Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, 50 i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
Coses noves i coses velles
51 »¿Ho heu entès, tot això?
Li responen:
--Sí.
52 Ell els diu:
--Doncs bé, tot mestre de la Llei que s'ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles.
53 Quan Jesús hagué acabat de dir aquestes paràboles se'n va anar d'aquell lloc. 54 Arribà al seu poble i instruïa la gent a la sinagoga. Ells se n'estranyaven i deien:
--D'on li vénen, aquesta saviesa i aquests miracles que fa? 55 ¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no és aquella que es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? 56 I les seves germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? D'on li ve, tot això?
57 I no eren capaços d'acceptar-lo. Jesús els digué:
--Un profeta només és menyspreat al seu poble i a casa seva.
58 I no va fer allí gaires miracles, perquè ells no tenien fe.

Jutges 13

Els israelites van tornar a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament, i el Senyor els va posar en mans dels filisteus durant quaranta anys.
A Sorà hi havia un home de la tribu de Dan que es deia Manóah. La seva dona era estèril, no havia tingut fills. L'àngel del Senyor es va aparèixer a aquella dona i li digué:
--Tu ets estèril, encara no has infantat; però sàpigues que tindràs un fill. Des d'ara t'has d'abstenir de beure vi o altres begudes alcohòliques i de menjar res d'impur. Tindràs un fill que no es tallarà mai els cabells, perquè serà consagrat a Déu des d'abans de néixer. Ell començarà a salvar Israel del poder dels filisteus.
La dona anà a explicar-ho al seu marit. Li digué:
--Un home de Déu m'ha vingut a trobar. Pel seu aspecte tan majestuós, devia ser l'àngel de Déu. No li he preguntat d'on era, ni ell m'ha revelat el seu nom. Només m'ha dit: "Tindràs un fill i des d'ara no has de beure vi ni altres begudes alcohòliques, ni has de menjar res d'impur, perquè l'infant serà consagrat a Déu des d'abans de néixer fins al dia de la seva mort."
Llavors Manóah va fer aquesta pregària al Senyor:
--Senyor, t'ho demano, fes que torni l'home de Déu que ens has enviat, perquè ens ensenyi què hem de fer amb el nen quan haurà nascut.
Déu va escoltar la pregària de Manóah, i l'àngel del Senyor tornà a presentar-se a la dona mentre era al camp; el seu marit no era amb ella. 10 De seguida la dona corregué a dir-ho al seu marit:
--Se m'ha aparegut l'home que l'altre dia em va venir a trobar.
11 Manóah va seguir la seva muller, va arribar on era aquell home i li preguntà:
--Ets tu l'home que va parlar a la meva muller?
Ell li va respondre:
--Sí, sóc jo.
12 Manóah va continuar:
--Quan es compleixin les teves paraules, digues-me: com cal actuar amb aquest infant? Què cal fer?
13 L'àngel del Senyor li va respondre:
--Cal que la teva muller s'abstingui de tot el que li vaig dir: 14 que no tasti el fruit de la vinya, que no begui vi ni altres begudes alcohòliques ni mengi res d'impur. Que observi tot el que li he manat.
15 Manóah digué llavors a l'àngel del Senyor:
--Et voldríem retenir. Deixa que et preparem un cabrit.
16 L'àngel del Senyor replicà:
--Encara que em retinguis, no tastaré el teu menjar. Però si vols oferir un holocaust, ofereix-lo al Senyor.
Manóah no s'havia adonat encara que era l'àngel del Senyor. 17 Llavors li preguntà:
--Com et dius, perquè et puguem honorar quan es compleixin les teves paraules?
18 L'àngel del Senyor li respongué:
--Per què vols saber el meu nom? El meu nom és meravellós.
19 Manóah va preparar el cabrit i l'ofrena, els col·locà sobre la roca i els oferí en holocaust al Senyor, que és meravellós en les seves obres. Manóah i la seva dona s'ho miraven, 20 i llavors, quan les flames de l'holocaust pujaven des de l'altar cap al cel, també l'àngel del Senyor va pujar amunt, enmig de les flames de l'altar. En veure-ho, Manóah i la seva dona es van prosternar amb el front a terra. 21 L'àngel del Senyor no es va aparèixer més a Manóah i a la seva muller, i Manóah va comprendre que era l'àngel del Senyor. 22 Després digué a la seva dona:
--Ben segur que morirem, perquè hem vist un ésser diví.
23 Però ella respongué:
--Si el Senyor hagués volgut que moríssim, no hauria acceptat el nostre holocaust i la nostra ofrena; tampoc no ens hauria fet veure res del que hem vist ni ens hauria comunicat tot això.
24 La dona va tenir un fill i li va posar el nom de Samsó. L'infant es va fer gran i el Senyor el va beneir. 25 L'esperit del Senyor començà a impulsar-lo, mentre es trobava a Mahané-Dan, entre Sorà i Eixtaol.

PREGUNTES- REFLEXIÓ
                               
1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?