LECTURA DIMECRES 17/1/18: A SAMUEL 15; LLUC 11:5-8 i 18:1-8


Dimecres 17 de Gener

1ª Samuel 15
Samuel va dir a Saül:
--Jo vaig ser l'enviat del Senyor per ungir-te rei d'Israel, el seu poble. Ara, doncs, escolta les paraules del Senyor. Això diu el Senyor de l'univers: "Demanaré comptes als amalequites del que van fer a Israel, quan pujava d'Egipte i no el deixaren passar. Ara, doncs, ataca'ls i consagra'ls a l'extermini amb tots els seus béns. Mata sense pietat homes i dones, infants i criatures de pit, vaques, ovelles, camells i ases."
Saül va posar el poble en peu de guerra i li passà revista a Telaïm. Hi havia dos-cents mil homes d'infanteria, dels quals deu mil eren de Judà. Saül va aproximar-se al campament amalequita i preparà, en el torrent, un atac per sorpresa. Llavors va fer dir als quenites:
--Fugiu d'entre els amalequites. No voldria fer-vos mal amb ells, ja que vosaltres us vau portar noblement amb els israelites quan pujaven d'Egipte.
Els quenites es van apartar d'entre els amalequites. Saül, aleshores, atacà els amalequites, des d'Havilà en direcció a Xur, la frontera d'Egipte. Va fer presoner Agag, el rei d'Amalec, i consagrà tot el poble a l'extermini. Però Saül i els seus homes van plànyer Agag i el bo i millor de les ovelles, vaques, bestiar gras, anyells i tot allò que feia goig. Només exterminaren el bestiar de rebuig, que no servia per a res.
10 El Senyor va comunicar a Samuel la seva paraula. Li digué:
11 --Em penedeixo d'haver fet rei Saül, perquè s'ha allunyat de mi i ja no compleix el que jo dic.
Samuel va tenir-ne un gran disgust i passà tota la nit clamant al Senyor. 12 Es llevà per anar a trobar Saül de bon matí, però li van dir que se n'havia anat a Carmel, on havia fet erigir una gran pedra per commemorar la seva victòria, i després havia tornat i havia baixat fins a Guilgal. 13 Samuel anà a trobar Saül. Saül li digué:
--Que el Senyor et beneeixi! Ja he complert l'ordre del Senyor.
14 Samuel va respondre:
--Què són, doncs, aquest belar d'ovelles i aquest mugir de vedells que sento?
15 Saül va dir:
--Ho han portat de l'expedició contra els amalequites. La tropa ha reservat el bo i millor de les ovelles i vedells per sacrificar-los al Senyor, el teu Déu. Tota la resta, l'hem consagrada a l'extermini.
16 Però Samuel va replicar:
--Deixa que et faci saber el que el Senyor m'ha revelat la nit passada.
Saül va respondre:
--Parla, doncs.
17 Samuel li digué:
--Tu, que eres tan poca cosa als teus propis ulls, havies arribat a ser el cap de les tribus d'Israel. El Senyor et va ungir rei d'Israel. 18 Ell t'havia fet emprendre una campanya amb l'ordre de consagrar a l'extermini els amalequites, aquests pecadors, i de combatre'ls fins a no deixar-ne res. 19 Per què has desobeït l'ordre del Senyor i t'has llançat sobre el botí, ofenent així el Senyor?
20 Saül li va replicar:
--Sí que he obeït el Senyor! He emprès la campanya que el Senyor m'havia ordenat, he fet presoner Agag, rei d'Amalec, i he consagrat la seva gent a l'extermini. 21 Els meus homes només han reservat el bo i millor de les ovelles i els vedells per sacrificar-los al Senyor, el teu Déu, a Guilgal.
22 Però Samuel digué:
--¿És que el Senyor es complau
en holocaustos i sacrificis
tant com en l'obediència a la seva veu?
No! L'obediència
és millor que els sacrificis,
millor que oferir greix de moltons.
23 Rebel·lar-se contra ell
és com pecar de màgia,
desobeir-lo és endevinació i males arts.
Tu has rebutjat la paraula del Senyor,
i ell et rebutja com a rei.
24 Saül va dir llavors a Samuel:
--He pecat. No he fet cas de l'ordre del Senyor ni del que tu em vas manar. He tingut por dels meus homes i els he obeït. 25 Però ara et demano que perdonis el meu pecat i tornis amb mi. Vull adorar el Senyor.
26 Però Samuel respongué a Saül:
--No tornaré a venir amb tu. Com que has rebutjat la paraula del Senyor, el Senyor et rebutja com a rei d'Israel!
27 Samuel es girà per anar-se'n. Saül li va agafar la punta del mantell i en va arrencar un tros. 28 Llavors Samuel li digué:
--El Senyor t'ha arrencat avui el regne d'Israel i l'ha donat a un altre més digne que tu. 29 El Senyor, la glòria eterna d'Israel, no menteix ni es desdiu: ell no fa com els homes, que canvien de parer.
30 Saül va suplicar:
--He pecat, però ara et demano que m'honoris davant els ancians del meu poble i davant d'Israel. Torna amb mi, que pugui adorar el Senyor, el teu Déu.
31 Samuel va tornar amb Saül, i Saül va adorar el Senyor. 32 Després Samuel digué:
--Porteu-me Agag, el rei d'Amalec.
Van dur Agag tot satisfet. Pensava: «Segurament m'escaparé de la mort amarga.» 33 Però Samuel li va dir:
--La teva espasa ha deixat moltes dones sense fills. Que quedi també sense fill la teva mare, entre les dones!
I va esquarterar Agag a la presència del Senyor, a Guilgal. 34 Després Samuel se n'anà a Ramà, i Saül se'n tornà a casa seva, a Guibà. 35 Samuel va morir sense veure més Saül. Es lamentava per Saül, perquè el Senyor s'havia penedit d'haver-lo fet rei d'Israel.


Parábolas. Dios es diferente. Lucas 11: 5-8
I els digué encara:
--Si algú de vosaltres té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: "Amic, deixa'm tres pans, que un amic meu ha arribat de viatge, se m'ha presentat a casa i no tinc res per a donar-li", segur que no li respondrà de dins estant: "No m'amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te'ls." Us asseguro que, si no s'aixeca a donar-los-hi per fer un favor a l'amic, la impertinència d'aquest l'obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita.

Lucas 18: 1-8

Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:
--En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia:
»--Fes-me justícia contra l'home amb qui tinc un plet.
»Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, però aquesta viuda m'amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més."
I el Senyor va afegir:
--Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Creieu que els tindrà esperant? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l'home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?


Hay comentaristas bíblicos que estudian e interpretan las dos parábolas de forma conjunta ya que ambas tienen el mismo énfasis. La primera de ellas nos habla de la insistencia en solicitar ayuda a un vecino debido a la aparición inesperada de un visitante. Dado el carácter sagrado de la hospitalidad la persona se ve en la obligación de buscar algo de comer para darle y su vecino se presenta como la mejor opción. Tiene todo el sentido la respuesta de la persona importunada. Las viviendas de Palestina consistían en una única habitación y toda la familia dormía en el suelo, alrededor del fuego y muy juntos para darse calor. Era virtualmente imposible el atender el ruego del vecino sin molestar a toda la familia.



La segunda de ellas hace referencia a la persistencia de una viuda en pedir justicia. En un sistema judicial donde los sobornos movían la voluntad de los jueces, no sólo para atender unos casos en detrimento de otros, sino también para inclinar la balanza en una dirección u otra, la persistencia de la viuda se convierte en su única arma. Insistir e insistir hasta llevar al juez al agotamiento.



Hay dos grandes lecciones que se desprenden de estas parábolas. La primera, más obvia y tradicional es la importancia de la insistencia en la oración. Tiene todo el sentido. Cuando algo es importante para nosotros tenemos la capacidad de insistir una y otra y otra vez. La persistencia es un buen indicador del nivel de prioridad que algo tiene en nuestras vidas. Por tanto, la necesidad de persistir, en mi humilde opinión, es algo que yo preciso, no que el Señor precise. Cuando insisto yo mismo me doy cuenta que eso es algo realmente serio e importante. Cuando no lo hago se evidencia que tal vez no merecía tanto la pena. 



Pero la segunda lección no es tan obvia y tiene que ver con el carácter de Dios. Los dos personajes de las parábolas, el vecino y el juez, responden a la insistencia no por convicción, sino más bien por cansancio y hastío. Jesús quiere señalar es que nuestro Padre no es así. No es un Dios caprichoso que nos hace sufrir antes de respondernos, ni que puede ser coaccionado por nuestra perseverancia. Precisamente lo que nos quiere transmitir Jesús nace de la comparación entre nuestro Padre, que siempre quiere y busca nuestro bien, y los dos personajes que se movieron única y exclusivamente por su propio interés. Él no es así.


¿Cómo es el Dios a quien oras? ¿Qué te enseña sobre ti mismo tu nivel de persistencia en la oración?

LECTURA DIMARTS 16/1/18: 1 SAMUEL 14 i MATEU 25:31-46


Dimarts 16 de Gener

1ª Samuel 14
Un dia, Jonatan, el fill de Saül, va dir al seu escuder:
--Vine, que ens infiltrarem fins a la guarnició que els filisteus tenen en aquell pas.
Jonatan no va dir res al seu pare. Saül, mentrestant, s'estava assegut sota el magraner de Migron, en el terme de Guibà. La tropa que tenia amb ell era d'uns sis-cents homes. El qui llavors portava l'efod per a consultar Déu era Ahià, fill d'Ahitub, el germà d'Icabod, fills tots dos de Pinhàs, i néts d'Elí, el sacerdot del Senyor a Siló. La tropa no s'havia adonat que Jonatan hagués sortit. A banda i banda del pas que Jonatan volia travessar per atacar la guarnició filistea, hi havia dues roques, anomenades, l'una Bossés, i l'altra Senne. La primera mira al nord, de cara a Micmàs; la segona al sud, de cara a Gueba. Jonatan va dir al seu escuder:
--Vine, que passarem fins al destacament d'aquests incircumcisos. Confiem que el Senyor ens ajudarà. Res no pot impedir al Senyor de donar la victòria, tant si els combatents són molts com si són pocs.
L'escuder li va respondre:
--Fes allò que el cor et digui. Endavant, que jo et seguiré.
Jonatan va dir:
--Mira, avançarem cap aquests homes fins que ens descobreixin. Si cridaven: "Espereu-vos, que venim!", ens quedarem quiets i no pujarem cap a ells. 10 Però si ens diuen: "Pugeu aquí, pugeu!", hi pujarem, perquè vol dir que el Senyor els posa a les nostres mans. Això ens servirà de senyal.
11 Ells dos van deixar, doncs, que la guarnició filistea els descobrís. Els filisteus es digueren:
--Mira, uns hebreus que han sortit dels caus on estaven amagats.
12 Llavors van cridar a Jonatan i el seu escuder:
--Pugeu aquí, que us volem dir una cosa!
Jonatan digué al seu escuder:
--Segueix-me, que el Senyor els posa en mans d'Israel!
13 Jonatan es va enfilar, grimpant amb mans i peus, i l'escuder el seguia. Els filisteus queien davant de Jonatan, i l'escuder els anava rematant.
14 Aquest va ser el primer triomf de Jonatan i el seu escuder: van matar una vintena d'enemics en un espai petit, com de mitja llaurada.
15 Llavors el pànic s'escampà pel campament filisteu, per aquella contrada i per tot l'exèrcit. També es van esverar la guarnició i les columnes enviades a devastar el país. La terra tremolava, dominada per un terror diví. 16 Els sentinelles que Saül tenia a Guibà de Benjamí es van adonar que la multitud dels enemics corrien d'un costat a l'altre. 17 Llavors Saül digué a les tropes que tenia amb ell:
--Feu recompte, a veure qui dels nostres se n'ha anat.
Van fer recompte, i van trobar que faltaven Jonatan i el seu escuder. 18 Saül va dir al sacerdot Ahià:
--Fes portar l'arca de Déu.
Aquell dia l'arca de Déu es trobava al campament dels israelites. 19 Mentre Saül parlava amb el sacerdot, creixia més i més la confusió al campament dels filisteus. Aleshores Saül va dir al sacerdot:
--Deixa-ho estar!
20 Saül i tota la tropa es van reunir i arribaren al camp de batalla. Allà, els filisteus, espasa en mà, s'atacaven l'un a l'altre i regnava entre ells la més gran confusió. 21 Amb els filisteus havien pujat, com de costum, mercenaris hebreus, que estaven instal·lats al voltant del campament. També aquests es van passar al bàndol dels israelites amb Saül i Jonatan. 22 I tots els israelites que estaven amagats a les muntanyes d'Efraïm, en saber que els filisteus fugien, es posaren també a perseguir-los i a combatre'ls. 23 Aquell dia el Senyor va donar la victòria a Israel. La lluita s'estengué fins a Betaven.
24 En aquella ocasió, els combatents israelites van sofrir molt, perquè Saül havia pronunciat sobre el poble aquesta imprecació:
--Maleït sigui l'home que prengui aliment abans del vespre, quan jo m'hauré venjat dels enemics!
Per això, ningú del poble no havia tastat res de menjar.
25 Havien entrat tots en un bosc, on hi havia mel pertot arreu. 26 Veien regalimar la mel, però ningú no gosava agafar-ne per menjar, perquè tenien por de la imprecació. 27 Però Jonatan, que no havia sentit la imprecació del seu pare sobre el poble, va allargar el bastó que duia a la mà, clavà la punta en una bresca de mel i se l'acostà a la boca. Els ulls se li van aclarir. 28 Aleshores un de la tropa li digué:
--El teu pare ha pronunciat sobre nosaltres aquesta imprecació: "Maleït el qui avui tasti res de menjar!" Per això ara tots estan extenuats.
29 Jonatan respongué:
--El meu pare ens ha perjudicat a tots. Mireu com se m'han aclarit els ulls després d'haver tastat una mica de mel. 30 Tant de bo que avui tothom hagués menjat del botí pres als nostres enemics, perquè ara la derrota dels filisteus seria molt més gran.
31 Aquell dia els israelites van derrotar els filisteus des de Micmàs fins a Aialon, però l'exèrcit estava extenuat. 32 Es van llançar, doncs, sobre el botí, van prendre ovelles, vaques i vedells, els van degollar deixant caure la sang per terra i se'ls menjaren allà mateix on havien vessat la sang. 33 Llavors van avisar Saül:
--Mira, el poble està pecant contra el Senyor: mengen damunt la sang que han vessat.
Ell respongué:
--Sou uns infidels! Feu rodolar ara mateix una pedra grossa fins aquí on sóc jo.
34 Després Saül va dir:
--Escampeu-vos entre el poble i digueu que tothom em porti el seu vedell o la seva ovella. Sacrifiqueu-los sobre aquesta pedra i mengeu-vos-els. Així no pecareu contra el Senyor, menjant damunt la sang.
A la nit, tothom va portar el bestiar que tenia, i el van sacrificar allà mateix. 35 Així, Saül va dedicar un altar al Senyor; aquest fou el primer altar que li dedicava.
36 Després Saül digué:
--Baixem de nit a perseguir els filisteus. No en deixarem cap de viu i els saquejarem fins a la matinada.
Li respongueren:
--Fes el que et sembli millor.
El sacerdot va intervenir:
--Acostem-nos a Déu, a consultar-lo aquí mateix.
37 Saül va consultar Déu:
--¿He de baixar a perseguir els filisteus? ¿Els faràs caure en mans d'Israel?
Però aquell dia no va tenir resposta. 38 Llavors Saül ordenà:
--Veniu, tots els caps de la tropa. Esbrineu quin pecat s'ha comès avui. 39 Ho juro per la vida del Senyor que ha donat la victòria a Israel: ni que hagi estat el meu fill Jonatan, morirà!
Ningú no li tornà contesta. 40 Llavors Saül digué als israelites:
--Vosaltres poseu-vos a un costat, i jo, amb el meu fill Jonatan, ens posarem a l'altre.
El poble respongué:
--Fes com et sembli millor.
41 Aleshores Saül es va adreçar així al Senyor, Déu d'Israel:
--Per què no has respost avui al teu servent? Senyor, Déu d'Israel, si la culpa és meva o del meu fill Jonatan, fes que les sorts donin "urim"; si és del teu poble, fes que donin "tummim".
La sort va designar Saül i Jonatan, i no el poble.
42 Saül va dir:
--Tireu la sort entre el meu fill Jonatan i jo.
Va sortir designat Jonatan. 43 Llavors Saül li digué:
--Explica'm què has fet.
Jonatan ho va confessar. Li respongué:
--Amb la punta del bastó que duia a la mà he tastat una mica de mel. Aquí em tens, disposat a morir.
44 Saül digué:
--Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no mors, Jonatan!
45 Però el poble va replicar a Saül:
--¿Vols fer morir Jonatan, que ha obtingut aquesta gran victòria a Israel? De cap manera! Juro per la vida del Senyor que no caurà ni un sol cabell del seu cap, perquè avui Déu era amb ell quan ha fet tot el que ha fet.
Així el poble va salvar Jonatan de la mort.
46 Saül no va perseguir més els filisteus, i aquests es van retirar al seu territori.
47 Saül, després d'aconseguir la reialesa sobre Israel, va fer la guerra contra tots els enemics que l'envoltaven: Moab, els ammonites, Edom, els reis de Sobà i els filisteus. Contra tots els qui s'enfrontava, sortia victoriós. 48 Saül es va acreditar com un gran guerrer: va derrotar els amalequites i va alliberar així Israel dels qui el saquejaven.
49 Els fills de Saül van ser Jonatan, Ixví i Malquixua. Les seves dues filles es deien Merab, la gran, i Mical, la petita. 50 La muller de Saül es deia Ahinóam i era filla d'Ahimaas.
El general en cap del seu exèrcit es deia Abner i era fill de Ner, oncle de Saül. 51 Quix, pare de Saül, i Ner, pare d'Abner, eren fills d'Abiel.
52 Hi hagué una guerra aferrissada contra els filisteus durant tot el regnat de Saül. Quan ell veia un bon guerrer o algun home valerós, l'incorporava al seu exèrcit.


Parábolas. Ya que … II. Mateo 25: 31-46
31 »Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. 32 Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, 33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. 34 Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:
»--Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. 35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.
37 »Llavors els justos li respondran:
»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
40 »El rei els respondrà:
»--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.
41 »Després dirà als de la seva esquerra:
»--Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. 42 Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; 43 era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
44 »Llavors ells li respondran:
»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
45 »Ell els contestarà:
»--Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.
46 »I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.

Teresa de Calcuta afirmaba que en cada necesitado nos encontramos con Jesús disfrazado. No está desencaminada. En el pasaje de Mateo 25 Jesús afirma que todo aquello que le hacemos a un necesitado se lo hacemos a Él. Del mismo modo, todo aquello negado a alguien en necesidad le es privado a Él mismo. Carece totalmente de valor moral hacer algo por el beneficio que nos puede otorgar; o dejar de hacer algo por el perjuicio que nos puede generar. Hasta las personas carentes de principios de conducta son lo suficientemente inteligentes para buscar el beneficio o evitar las consecuencias. El valor moral radica en hacer o dejar de hacer no debido a, sino a pesar de los beneficios o perjuicios derivados de nuestra acción. 



Si nos encontráramos cara a cara con Jesús no dudo que todos nosotros actuaríamos respondiendo a sus necesidades físicas, materiales o emocionales ¡Quién osaría pasarlas por alto!. El reto consiste en hacer lo mismo con el necesitado anónimo, y para motivarnos a ello el Maestro nos indica que en esa persona nos encontramos, interactuamos con Él mismo. Jesús en persona es ministrado o es rechazado en la persona del necesitado. Esto explica la sorpresa tanto de los que son reconocidos como los que son rechazados. Tanto unos como otros carecen de conciencia de haber hecho o dejado de hacer en favor de Jesús. Si lo hubieran sabido aquellos que omitieron la ayuda sin duda lo hubieran hecho. Sin embargo, aquellos que se volcaron en el necesitado no hubieran cambiado su manera de proceder. 



Este relato de Jesús es inquietante y un aviso para navegantes. Nos indica que muchos de nosotros puede ser que nos sorprendamos de nuestra evaluación en el día del juicio final y, precisamente, para evitar ese tipo de sorpresas, nos indica cuál será el criterio del mismo, ni más ni menos que nuestra respuesta al prójimo necesitado.


¿Cómo puede ayudarte entender que en el necesitado te encuentras con Jesús?

LECTURA DILLUNS 15/1/18: 1 SAMUEL 13 i MATEU 25:31-46


Dilluns 15 de Gener

1ª Samuel 13

Saül ja era un home fet quan començà a ser rei, i va regnar dos anys sobre Israel. Saül es va escollir tres mil homes de tot Israel. Dos mil s'estaven amb ell a Micmàs i a la muntanya de Betel, i mil amb Jonatan a Guibà de Benjamí. A la resta, els va llicenciar, i cadascú se'n tornà a casa seva.
Jonatan va aniquilar la guarnició filistea que hi havia a Gueba, i la nova va arribar als filisteus. Aleshores Saül ordenà que fessin una crida per tot el país dient: «Que ho sàpiguen els hebreus!» Tots els israelites es van assabentar que Saül havia aniquilat la guarnició filistea i que, per tant, Israel s'havia fet odiós als filisteus. I tot el poble s'aplegà a Guilgal a les ordres de Saül.
Els filisteus també es mobilitzaren per lluitar contra Israel. Tenien tres mil carros de guerra, amb les dotacions corresponents, en total sis mil homes, i una infanteria tan nombrosa com els grans de sorra de la vora de la mar. Els filisteus pujaren per acampar a Micmàs, a l'est de Betaven. Els israelites es van veure perduts, perquè estaven encerclats, i la gent s'amagà per les coves i els avencs, als espadats, als soterranis i a les cisternes. Alguns hebreus fins i tot van passar el Jordà, cap als territoris de Gad i de Galaad.
Mentrestant, Saül continuava a Guilgal. La tropa que havia aplegat se li desmoralitzava. Va esperar set dies, que era el terme fixat per Samuel, però com que Samuel no havia arribat a Guilgal i la gent se li dispersava, Saül va dir que li portessin les víctimes per a l'holocaust i per als sacrificis de comunió, i va oferir l'holocaust.
10 Tot just acabava d'oferir-lo, arribà Samuel. Saül va sortir a rebre'l i a saludar-lo, 11 però Samuel li digué:
--Què has fet?
Saül li va respondre:
--Veient que l'exèrcit se'm dispersava, que tu no arribaves en el termini convingut i que els filisteus s'havien concentrat a Micmàs, 12 m'he dit: "Ara els filisteus cauran sobre mi, aquí a Guilgal, i jo encara no hauré apaivagat el Senyor." Per això m'he decidit a oferir l'holocaust.
13 Samuel respongué:
--Quin poc seny! No has complert l'ordre que el Senyor, el teu Déu, t'havia donat. El Senyor hauria consolidat per sempre la teva dinastia a Israel, 14 però ara no es mantindrà. El Senyor ja s'ha buscat un home com el que desitja el seu cor i ha disposat que sigui el sobirà del seu poble, ja que tu no has complert el que ell t'havia manat.
15 Samuel se'n va anar de Guilgal. El que quedava de l'exèrcit va pujar amb Saül a unir-se als altres combatents. Quan hagueren pujat de Guilgal a Guibà de Benjamí, Saül passà revista a la tropa que li quedava: uns sis-cents homes. 16 Saül i el seu fill Jonatan, amb els homes que li quedaven, estaven acampats a Gueba de Benjamí, mentre que el campament dels filisteus era a Micmàs. 17 Des del seu campament, els filisteus sortiren a devastar el país dividits en tres columnes: la primera va anar pel camí d'Ofrà, cap al territori de Xual; 18 la segona emprengué el camí de Bethoron; la tercera es dirigí al turó que domina la vall de Seboïm, en direcció al desert.
19 En tot el país d'Israel no hi havia cap ferrer, perquè els filisteus es deien: «Que els hebreus no es puguin forjar espases o llances!» 20 Els israelites havien d'acudir sempre als filisteus per refer la rella, l'aixada, la destral o la falç. 21 Allí havien de refer la punta o el tall de les relles, de les aixades, de les fangues i de les destrals, o bé redreçar un agulló. 22 Així, doncs, a l'hora de fer la guerra, les tropes de Saül no disposaven d'espases ni de llances; només en tenien Saül i el seu fill Jonatan.
23 Un destacament de filisteus havia anat a ocupar el pas de Micmàs.



Parábolas. Ya que … I. Mateo 25: 31-46

31 »Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. 32 Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, 33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. 34 Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:
»--Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. 35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.
37 »Llavors els justos li respondran:
»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
40 »El rei els respondrà:
»--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.
41 »Després dirà als de la seva esquerra:
»--Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. 42 Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; 43 era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
44 »Llavors ells li respondran:
»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
45 »Ell els contestarà:
»--Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.
46 »I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.



Realmente esta parábola es compleja, no en su interpretación, que es bien fácil, clara y directa, sino más bien en la asignación a este pasaje el rango de parábola precisamente por lo dicho anteriormente, es tan claro el concepto que se transmite que deja poco lugar a la analogía o comparación. Jesús en este relato está ilustrando de forma parabólica una doctrina bíblica de primer orden, habrá un juicio final, todos, sin excepción, pasaremos por el mismo y habrá un criterio claro y objetivo por el cual seremos juzgados.



William Barclay, el gran comentarista bíblico escocés, dice que esta historia debió de impactar de forma tremenda a sus oyentes. Los judíos creían en el juicio final y descansaban en la creencia de que serían juzgados bajo dos criterios: Primero, su observancia de la ley y, especialmente, los diez mandamientos. Segundo, el hecho de ser judíos que les garantizaba un trato preferencial sobre el resto de la humanidad. Había la clara creencia que, de alguna manera, Dios sería más condescendiente con ellos dada su condición racial. No sería sorprendente afirmar que si un judío se podía considerar más o menos a salvo del juicio. 



Sin embargo, en esta historia Jesús les está cambiando las reglas del juego. Les indica que el criterio por el cual serán juzgados es su respuesta a las necesidades de su prójimo. Agua, comida, hospitalidad, vestido, acompañamiento... Es el bien que está al alcance de todos y cada uno de nosotros, el que puede ser hecho en el contexto de la vida cotidiana, para el que ninguno de nosotros puede objetar la excusa de que no tiene los medios o los recursos para llevarlo a cabo. Con excesiva frecuencia aquello que no podemos hacer -cambiar el mundo- se convierte en la coartada perfecta para no llevar a cabo aquello que si podemos hacer -dar un vaso de agua-. 



No me cuesta ver un paralelismo entra la situación del judío que escuchó la historia contada por el Maestro y la del evangélico promedio en nuestras iglesias. El primero se sentía seguro porque cumplía el ritual y, además, era judío. El segundo puede creerse seguro porque va a la iglesia y es evangélico, salvo por fe, conocedor de la Escritura y ortodoxo en sus creencias. Ambos desconocen que la medida del juicio es nuestra respuesta al prójimo necesitado. 


¿Cuál es tu respuesta a las necesidades de tu prójimo?