LECTURA DISSABTE 19/5/18: 1 CRÒNIQUES 23 i JOAN 19:12


Dissabte 19 de Maig

1ª Cròniques 23
David ja era vell, saciat d'una llarga vida. Per això va nomenar rei d'Israel el seu fill Salomó. Després va convocar tots els prohoms d'Israel, amb els sacerdots i els levites.
Van fer el cens dels levites de trenta anys en amunt, comptats un per un, i donà un nombre de trenta-vuit mil homes. D'aquests, en foren designats vint-i-quatre mil per a dirigir les obres del temple del Senyor, sis mil com a escribes i jutges, quatre mil com a porters i quatre mil per a lloar el Senyor amb els instruments destinats a acompanyar el cant. David els va repartir en grups, corresponents als tres descendents de Leví: Guerxon, Quehat i Merarí.
Fills de Guerxon: Ladan i Ximí. Ladan tingué tres fills: Jehiel, el cap, Zetam i Joel. Ximí tingué tres fills: Xelomit, Haziel i Aran. Aquests van ser els caps dels llinatges descendents de Ladan. 10 Ximí tingué quatre fills: Jàhat, Zizà, Jeuix i Berià. 11 Jàhat era el cap; Zizà, el segon; Jeuix i Berià no van tenir gaires fills; per això, en el cens, van ser comptats com un sol llinatge.
12 Quehat tingué quatre fills: Amram, Ishar, Hebron i Uziel. 13 Fills d'Amram: Aaron i Moisès. Aaron i els seus descendents van ser posats a part, per a consagrar-se al servei de les coses més santes: cremar l'encens, oficiar davant el Senyor i beneir en nom d'ell. 14 Els fills de Moisès, home de Déu, van ser censats amb la tribu de Leví. 15 Fills de Moisès: Guerxom i Elièzer. 16 El fill de Guerxom era Xebuel, el cap; 17 el d'Elièzer era Rehabià. Elièzer no tenia altres fills, però Rehabià va tenir una nombrosa descendència. 18 El fill d'Ishar era Xelomit, el cap. 19 Fills d'Hebron: Jerià, el cap; Amarià, el segon; Jahaziel, el tercer, i Jecamam, el quart. 20 Fills d'Uziel: Micà, el cap, i Ixià, el segon.
21 Fills de Merarí: Mahlí i Muixí. Fills de Mahlí: Elazar i Quix. 22 Elazar va morir sense fills; tan sols tenia filles, que es van casar amb els fills de Quix, cosins seus. 23 Muixí tingué tres fills: Mahlí, Éder i Jerimot.
24 Aquests eren els descendents de Leví, repartits en llinatges, inscrits nominalment un per un com a caps de llinatge. De vint anys en amunt, estaven dedicats als serveis del temple del Senyor. 25 David, en efecte, havia dit: «El Senyor, Déu d'Israel, ha concedit el repòs al seu poble i habita a Jerusalem per sempre. 26 Els levites ja no hauran de transportar més el tabernacle ni cap dels objectes necessaris per al culte.» 27 Perquè, segons les últimes disposicions de David, els levites entraven en el cens de vint anys en amunt 28 i estaven a les ordres dels descendents d'Aaron per al servei del temple del Senyor. S'ocupaven de tot el referent als atris, les cambres, el manteniment en estat de puresa ritual de tots els objectes sagrats, i les tasques relacionades amb el culte del temple de Déu: 29 els pans d'ofrena, la flor de farina per a les ofrenes, els tortells sense llevat, cuits a la planxa o barrejats amb oli, els estris de mesurar capacitats i d'amidar. 30 Diàriament havien d'assistir matí i tarda al temple, per donar gràcies al Senyor i lloar-lo, 31 acompanyant els holocaustos oferts al Senyor; havien d'acompanyar les celebracions del dissabte, del primer dia de mes i de les festes solemnes, d'acord amb la llei perpètua que tenien prescrita. 32 També tenien a càrrec seu la custòdia de la tenda del trobament i del santuari, mentre que els descendents d'Aaron, els seus germans levites, s'ocupaven del culte que els era assignat en el temple del Senyor.


Presiones. Juan 19: 12
 Des d'aleshores, Pilat intentava de deixar-lo lliure. Però els jueus es posaren a cridar:
--Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar.


Sabemos por la historia que Pilato era una persona sin ningún tipo de escrúpulos. Era conocido por su violencia y represión, sin embargo, era tan evidente para él que Jesús era inocente que quiso, por todos los medios posibles, ponerlo en libertad. Pero tuvo que soportar una presión muy fuerte por parte del pueblo encabezado por los sacerdotes. Sus convicciones, su constancia de que Jesús era inocente se vieron confrontadas y presionadas por el interés de la clase dirigente judía de que el Maestro fuera ejecutado. Estos supieron jugar muy bien sus cartas. La situación política de Pilato ante el emperador de Roma era inestable. Ya en una ocasión le habían llamado la atención por su política equivocada con los judíos. Un segundo fallo podría ser imperdonable y costarle el cargo. Consecuentemente el procurador romano cedió ante la presión y ejecutó a un inocente.



Sin duda nos hemos visto, nos vemos en estos precisos momentos, o nos veremos en el futuro ante presiones similares a las del gobernador. Similares en tanto y cuanto que nuestras convicciones serán puestas a pruebas por factores externos o internos. En ese tipo de situaciones uno tiene claridad absoluta acerca de lo que sería adecuado, justo y conveniente hacer; pero no siempre actuamos así. Las presiones pueden ser muy fuertes, lo que esté en juego muy importante y podemos ser vulnerables y traicionar nuestros principios, valores y convicciones. Pablo, con su habitual pragmatismo, ya afirmó; quien crea estar en una posición de fuerza, ande con cuidado que no caiga. De hecho, ante la presión es cuando se pone de evidencia la fuerza de nuestras convicciones. Cuando todo va bien, todo va bien, cuando hay presión... 



¿Cómo respondes ante la presión?

LECTURA DIVENDRES 18/5/18: 1 CRÒNIQUES 22 i MATEU 20:25-27


Divendres 18 de Maig

1ª Cròniques 22
Després David digué:
--Aquest lloc és el temple del Senyor-Déu, i aquest és l'altar dels holocaustos d'Israel.
David va ordenar de reunir els estrangers que residien al país d'Israel i va designar picapedrers perquè preparessin carreus per a edificar el temple de Déu. A més va reunir una gran quantitat de ferro per a fer els claus dels batents de les portes i les seves abraçadores, i un munt de bronze impossible de pesar; era també incalculable la quantitat de fusta de cedre amb què els sidonis i els tiris havien proveït abundosament David.
David pensava: «El meu fill Salomó encara és jove i poc madur, i el temple que hem de construir per al Senyor ha de ser famós en tots el països per la seva grandesa i esplendor. Jo li ho deixaré, doncs, tot preparat.» Per això David, abans de morir, va fer grans preparatius. Va cridar el seu fill Salomó i li ordenà que construís un temple per al Senyor, Déu d'Israel.
David digué a Salomó:
--Fill meu, jo havia desitjat construir un temple dedicat al nom del Senyor, el meu Déu. Però el Senyor em va comunicar la seva paraula i em va dir: "Tu has fet moltes guerres i has vessat molta sang. Per tant, no has d'edificar un casal dedicat al meu nom: he vist que és molta la sang que has vessat per terra. Però naixerà de tu un fill que serà un home reposat; jo li concediré el repòs de tots els enemics que l'envolten. Mentre ell visqui faré que Israel estigui en pau i tranquil·litat. Per això es dirà Salomó (que vol dir ‘home de pau’). 10 Serà ell qui construirà un casal dedicat al meu nom; serà per a mi un fill i jo li seré pare, i mantindré per sempre el tron del seu reialme a Israel." 11 I ara, fill meu, que el Senyor sigui amb tu, perquè duguis a bon terme la construcció del casal del Senyor, el teu Déu, tal com ell ha promès. 12 Que ell et doni seny i enteniment quan et confiarà el govern d'Israel, perquè compleixis la Llei del Senyor, el teu Déu. 13 Si compleixes els decrets i les prescripcions que el Senyor va manar a Moisès per al poble d'Israel, tot ho duràs a bon terme. Sigues ferm i decidit. No tinguis por, no t'acovardeixis. 14 Mira, jo, amb molt treball, he preparat per al temple del Senyor tres mil tones d'or, trenta mil tones de plata i una quantitat incalculable de bronze i de ferro, a més de pedra i fusta, i tu n'hi hauràs d'afegir encara més. 15 També disposes de molts obrers: paletes, picapedrers, fusters i tota mena d'artesans experts. 16 Tens de sobres or, plata, bronze i ferro. Vés, posa mans a l'obra i que el Senyor sigui amb tu.
17 David va ordenar a tots els prohoms d'Israel que col·laboressin amb el seu fill Salomó. 18 Els digué:
--El Senyor, el vostre Déu, és amb vosaltres i us ha concedit el repòs per tot el voltant. Ell ha posat a les meves mans els habitants d'aquest país, sotmès ara a ell i al seu poble. 19 Dediqueu-vos, doncs, de cor i d'ànima, a complir la voluntat del Senyor, el vostre Déu. Disposeu-vos a construir el santuari del Senyor-Déu, per tal de poder traslladar l'arca de l'aliança del Senyor i els objectes sagrats de Déu al casal dedicat al seu nom.


Entre vosotros no debe ser así. Mateo 20: 25-27
25 Jesús els cridà i els digué:
--Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. 26 Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, 27 i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau


Jesús utilizó esta afirmación para señalar el contraste entre la forma de liderar imperante en el mundo y la que debía de caracterizar el Reino de Dios. Entre nosotros no debe ser así, no puede ser así, no ha de ser así. Me sorprende al ver el liderazgo que ejercen algunos dirigentes cristianos porque responde mucho más a los patrones de este mundo que no a los que Jesús vino a instaurar por medio de su Reino. Pablo escribió refiriéndose a los cristianos que entre ellos se daban conductas que ni siquiera se daban entre las personas que no eran seguidoras de Jesús; algo similar sucede con esos líderes. Esta es, por tanto, una buena pregunta que todo líder cristiano debería hacerse a sí mismo, según el mundo o según Jesús.

Pero esto podemos hacerlo extensivo a muchas otras dimensiones de la vida, la sexualidad, las prioridades, las relaciones interpersonales, la gestión del dinero y de la economía, las relaciones de género, los valores, y una lista tan larga como deseemos hacerla. Una lista en la que de forma intencional deberíamos de valorar si estamos haciéndolo y viviendo según el modelo del mundo o, por el contrario, según el modelo del Reino. Con mucha frecuencia puede darse el caso que estemos viviendo y siguiendo modelos que entre nosotros no deberían ser así pero, tristemente, lo son. 
¿En qué dimensiones estás viviendo según el mundo y no según Dios?

LECTURA DIJOUS 17/5/18: 1 CRÒNIQUES 21 i FETS 9:15


Dijous 17 de Maig

1ª Cròniques 21
Satanàs es va alçar contra Israel i va incitar David a fer el cens d'Israel. David ordenà a Joab i als oficials de l'exèrcit:
--Aneu a fer el cens d'Israel des de Beerxeba fins a Dan i porteu-me el resultat, que vull saber el nombre dels censats.
Joab li va replicar:
--Que el Senyor multipliqui el seu poble cent vegades més del que és. Tots estan al teu servei, rei i senyor meu. Per què, doncs, el meu senyor desitja aquest cens? Per què Israel se n'ha de fer culpable?
Així i tot, el rei va mantenir l'ordre donada a Joab. Aquest es posà en camí i recorregué tot Israel. Després va tornar a Jerusalem i comunicà a David la xifra del cens: a Israel hi havia un milió cent mil homes capaços de manejar l'espasa, i quatre-cents setanta mil a Judà. Però Joab no va fer el cens de Leví i de Benjamí, perquè li repugnava l'ordre del rei.
Aquest cens va desplaure a Déu, que va castigar Israel. Llavors David digué a Déu:
--He comès un greu pecat amb això que he fet, però ara vulgues passar per alt la culpa del teu servent. He estat un estúpid!
El Senyor va parlar a Gad, vident de David:
10 --Vés i digues a David: "Això et fa saber el Senyor: Et proposo tres càstigs, i el càstig que triïs, jo l'executaré."
11 Gad anà a trobar David i li va transmetre el missatge. Li digué:
--Això diu el Senyor: Tria tu mateix 12 si vols tres anys de fam, o bé tres mesos de derrotes perseguit per l'espasa dels teus enemics, o bé tres dies d'espasa del Senyor, és a dir, de pesta al país: que l'àngel del Senyor faci estralls per tot el territori d'Israel. Pensa-t'ho i mira què haig de respondre al qui m'ha enviat.
13 David va dir a Gad:
--Estic atrapat! Però val més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós, que no pas en les mans dels homes.
14 Així, doncs, el Senyor va enviar la pesta a Israel, i van caure setanta mil homes. 15 Déu envià un àngel a Jerusalem per devastar-la. Però tan bon punt havia començat, el Senyor ho veié, li va doldre aquella calamitat i va manar a l'àngel exterminador:
--Prou! Atura la mà!
L'àngel del Senyor es trobava a l'era d'Ornan, el jebuseu. 16 David va alçar els ulls i veié que l'àngel del Senyor, dret entre cel i terra, apuntava contra Jerusalem amb l'espasa desembeinada a la mà. Llavors David i els ancians, vestits amb roba de sac en senyal de dol, es prosternaren amb el front a terra. 17 David va clamar a Déu:
--Sóc jo qui he ordenat de fer el cens del poble! Sóc jo qui he pecat, qui he obrat malament. Aquest ramat, què ha fet? Senyor Déu meu, que la teva mà caigui damunt meu i la meva família, però que aquesta plaga no s'abati sobre el teu poble!
18 L'àngel del Senyor va manar a Gad que digués a David d'anar a l'era d'Ornan, el jebuseu, per dedicar-hi un altar al Senyor. 19 David hi va anar, per complir allò que Gad li havia dit en nom del Senyor. 20 Ornan, que batia el blat, es va girar i veié l'àngel. Els seus quatre fills, que eren amb ell, es van amagar. 21 David s'acostà a Ornan i, quan aquest va veure David, sortí de l'era i es va prostrar amb el front fins a terra al davant d'ell. 22 David va dir a Ornan:
--Cedeix-me l'era per a dedicar-hi un altar al Senyor i aturar així la plaga que afligeix el poble. T'ho pagaré pel que val.
23 Ornan va replicar a David:
--Que el rei, el meu senyor, la prengui i faci tot el que li plagui. Mira, també et dono els bous per als holocaustos, els trills per a la llenya i el blat per a l'ofrena. Tot t'ho dono.
24 Però el rei David li va respondre:
--De cap manera! T'ho compraré i t'ho pagaré pel que val. No puc pas prendre el que és teu per oferir al Senyor holocaustos que no m'hagin costat res.
25 David, doncs, va pagar a Ornan per l'era sis-cents sicles d'or. 26 Allà va construir un altar dedicat al Senyor i va oferir-hi holocaustos i víctimes de comunió. Va invocar el Senyor, i ell li va respondre enviant foc del cel sobre l'altar dels holocaustos. 27 Llavors el Senyor va manar a l'àngel que tornés l'espasa a la beina. 28 En aquell moment, en veure David que el Senyor li havia respost a l'era d'Ornan, el jebuseu, va oferir-hi més sacrificis. 29 En aquella època, el tabernacle del Senyor que Moisès havia fet al desert, i l'altar dels holocaustos, eren al turó sagrat de Gabaon. 30 Però David no havia pogut anar a consultar-hi Déu, perquè l'espasa de l'àngel del Senyor el tenia esgarrifat.


Misión. Hechos 9: 15
15 El Senyor li digué:
--Vés-hi, que aquest home és l'instrument que jo he escollit perquè doni testimoni del meu nom davant les nacions paganes i els seus reis, i davant els israelites.


El encuentro de Jesús con Saulo tuvo tintes realmente dramáticos; por eso ha quedado en el acerbo popular la expresión: "camino de Damasco" para expresar los cambios que son drásticos y radicales en la vida de una persona. Este encuentro significó para Saulo un antes y un después en su existencia.  Dos cosas lo ponen de manifiesto, su cambio de nombre y su misión, ésta última aparece reflejada en el pasaje del libro de Hechos. De perseguidor de la iglesia a vocero del Reino de Dios entre los no judíos, las personas de cultura greco-romana en todo el imperio. 

Tal vez nuestra conversión no tuvo los tintes espectaculares que tuvo la del apóstol, sin embargo, si tiene algo en común con ella, a saber, la misma nos ha dado una misión que llevar a cabo: ser agentes de restauración y reconciliación en y para un mundo roto. Creo que podemos afirmar que no existe conversión que no vaya seguida de una misión. Quien ignora, ha perdido o nunca ha identificado su misión está viviendo de manera sesgada y restringida su conversión. 
¿Cómo estás viviendo tu misión?

LECTURA DIMECRES 16/5/18: 1 CRÒNIQUES 20 i LLUC 19:8-10


Dimecres 16 de Maig

1ª Cròniques 20
Quan va arribar la primavera, a l'època que els reis solen sortir en campanya, Joab, amb el gros de l'exèrcit, va devastar el territori dels ammonites. Després anà a posar setge a Rabà, però David es quedà a Jerusalem. Joab, mentrestant, va atacar Rabà i la va arrasar. David s'apoderà de la corona instal·lada sobre el cap del déu Milcom, i va constatar que era d'or i pesava més de trenta quilos, i tenia una pedra preciosa, que van encastar a la corona de David. El rei s'endugué de la ciutat un botí enorme. En va expulsar els habitants i els condemnà als suplicis de serres, pics i destrals. El mateix va fer amb totes les altres ciutats dels ammonites. Després David tornà amb tot l'exèrcit a Jerusalem.
Després d'això va haver-hi una altra batalla contra els filisteus a Guèzer. Fou llavors quan Sibecai, d'Huixà, va matar Sipai, que era de la raça dels gegants rafaïtes. Els filisteus van quedar sotmesos.
Hi hagué encara un altre combat contra ells a Guèzer. Elhanan, fill de Jaïr, va matar Lahmí, germà de Goliat, el de Gat. Aquest portava una llança que tenia l'asta com un plegador de teixidor.
Va haver-hi un altre combat a Gat. Hi havia un home de gran talla que tenia sis dits a cada mà i sis a cada peu, vint-i-quatre en total, i que també era de la raça dels gegants rafaïtes. Insultava els israelites, però Jehonatan, fill de Ximà, germà de David, el va matar.
Aquests homes de la raça dels gegants rafaïtes eren de Gat. Tots van morir a mans de David i dels seus homes.


Hoy la salvación ha llegado a esta casa. Lucas 19: 8-10
Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué:
--Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.
Jesús li digué:
--Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham. 10 El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut.


La manera en que entiendo la salvación determina cómo la vivo. Hay una idea muy generalizada que la salvación es única y casi exclusivamente un tema de índole espiritual. Por tanto, experimentarla significa cambiar de muerte a vida en la dimensión espiritual; nuestros pecados son perdonados, vamos al cielo y tenemos que adoptar unos determinados hábitos religiosos y/o de santidad. A menudo, esta visión reduccionista de la salvación trae consigo el que muchas de las áreas de la vida de una persona queden inalteradas. Sobre la antigua personalidad se da una capa de barniz religioso. 

Zaqueo nos enseña que la cosa no es así. La salvación trae redención y cambio a la persona de forma total e integral. Todas las áreas de la vida son afectadas y en todas ellas se producen cambios drásticos y radicales. Zaqueo no fue únicamente "salvo" espiritualmente hablando; podemos ver en este pasaje que cambió su actitud hacia las riquezas, su concepto de la honestidad y su relación con el prójimo y sus necesidades. Es por eso que Jesús pudo afirmar que la salvación había llegado a su casa. Zaqueo ya no era ni sería el mismo. 
¿Hay áreas de tu vida a las cuales la salvación no ha llegado? ¿Qué piensas hacer?

LECTURA DIMARTS 15/5/18: 1 CRÒNIQUES 18-19 i LLUC 19:1-4


Dimarts 15 de Maig

1ª Cròniques 18-19
18
Després d'això, David va atacar els filisteus i els va sotmetre. Els va arrabassar Gat amb les seves rodalies. També va derrotar Moab, i els moabites van ser vassalls seus i li pagaven tribut. David va derrotar encara Adadèzer, rei de Sobà, a Hamat, quan aquest volia restablir el seu domini fins al riu Eufrates. David li va capturar mil carros de guerra, set mil homes de les dotacions dels carros i vint mil soldats d'infanteria, i va inutilitzar el garró de tots els seus cavalls de tir: només se'n va reservar cent. Els arameus de Damasc volien ajudar Adadèzer, rei de Sobà, però David els va causar vint-i-dues mil baixes. Llavors David va instal·lar guarnicions entre els arameus de Damasc. Els arameus van ser vassalls seus i li pagaven tribut. Arreu on David anava, el Senyor li donava la victòria. David va agafar els escuts d'or que portava la guàrdia d'Adadèzer i se'ls endugué a Jerusalem. De Tibhat i de Cun, ciutats d'Adadèzer, se'n va emportar una gran quantitat de bronze. Més tard Salomó el féu servir per a construir l'anomenat «Mar» de bronze i les columnes i els utensilis de bronze per al temple.
Tohu, rei d'Hamat, sentí a dir que David havia derrotat tot l'exèrcit d'Adadèzer, rei de Sobà, 10 i va enviar-li el seu fill Aduram per saludar-lo i felicitar-lo d'haver fet la guerra contra Adadèzer i haver-lo vençut: Adadèzer estava en guerra amb Tohu. Tots els objectes d'or, de plata i de bronze, 11 el rei David els va consagrar al Senyor, a més de la plata i l'or provinents de totes les nacions per ell sotmeses, o sigui d'Edom, de Moab, dels ammonites, dels filisteus i dels amalequites.
12 Abisai, fill de Seruià, va derrotar els edomites, en nombre de divuit mil, a la vall de la Sal. 13 Després va instal·lar guarnicions a Edom, i tots els edomites foren vassalls seus. Arreu on David anava, el Senyor li donava la victòria.
14 David regnava sobre tot Israel. Governava tot el seu poble segons el dret i la justícia. 15 Joab, fill de Seruià, era el general en cap de l'exèrcit; Jehoixafat, fill d'Ahilud, era cronista; 16 Sadoc, fill d'Ahitub, i Abimèlec, fill d'Abiatar, eren sacerdots; Xavxà era canceller; 17 Benaiahu, fill de Jehoiadà, comandava els quereteus i els peleteus. Els fills de David eren els principals ajudants del rei.

19
Després d'això va morir Nahaix, rei dels ammonites, i el va succeir el seu fill. David es va dir: «Tractaré bé Hanun, fill de Nahaix, perquè també el seu pare em va tractar bé a mi.» David va enviar, doncs, una ambaixada a expressar-li el condol per la mort del seu pare. Quan els enviats de David van arribar al país dels ammonites per donar-li el condol, els principals dels ammonites digueren a Hanun, el seu senyor:
--¿Et penses que David t'ha enviat aquests homes per fer honor al teu pare i expressar el condol per la seva mort? ¿No és més aviat per observar i explorar el país amb la intenció de destruir-lo, que han vingut els seus ambaixadors?
Llavors Hanun va agafar els enviats de David, els afaità, els tallà els vestits pel mig a l'altura de les natges i els va fer marxar. Quan van fer saber a David el que havia passat amb aquells homes, com que estaven molt avergonyits, va manar que sortissin a rebre'ls. El rei els va fer dir:
--Quedeu-vos a Jericó fins que us hagi crescut la barba. Després ja tornareu.
Hanun i els ammonites es van adonar que havien provocat David i enviaren tres tones i mitja de plata a Aram-Naharaim, a Aram-Maacà i a Sobà per contractar carros de guerra amb les seves dotacions. Van contractar trenta-dos mil carros de guerra, i també el rei de Maacà amb el seu exèrcit, que acamparen davant de Medebà. Els ammonites es van mobilitzar i van sortir de les seves ciutats disposats a entrar en combat. David ho va saber i envià Joab amb les tropes escollides. Els ammonites sortiren a combatre i van formar en ordre de batalla davant la porta de la ciutat, mentre que els reis que havien vingut eren a camp obert. 10 Llavors Joab, en veure's amenaçat pel davant i pel darrere, va fer una tria de les millors tropes d'Israel i va formar una línia enfront dels arameus. 11 La resta de les tropes les confià al seu germà Abisai, perquè s'enfrontessin amb els ammonites, 12 tot dient-li:
--Si ens guanyen els arameus, vine a auxiliar-me, i si us guanyen els ammonites, t'ajudaré jo. 13 Sigues fort i lluitem amb coratge per amor del nostre poble i de les ciutats del nostre Déu. I que el Senyor faci el que li sembli millor!
14 Joab, amb la seva tropa, es va llançar a l'atac contra els arameus, i aquests van fugir. 15 Quan els ammonites veieren que els arameus fugien, ells també van fugir davant d'Abisai, el germà de Joab, i entraren a la ciutat. Joab se'n tornà a Jerusalem.
16 Els arameus, en veure que els israelites els havien derrotat, enviaren missatgers per mobilitzar els arameus de l'altra banda del riu Eufrates. Tots estaven a les ordres de Xofac, general en cap de l'exèrcit d'Adadèzer. 17 Així que David va assabentar-se'n, mobilitzà tot Israel, va travessar el Jordà, va arribar on eren ells i prengué posicions prop de les seves línies. Va formar les tropes en ordre de batalla contra els arameus, i aquests l'atacaren, 18 però van fugir davant d'Israel. David els va matar set mil cavalls de tir i quaranta mil homes d'infanteria, entre ells Xofac, general en cap de l'exèrcit.
19 Tots els reis vassalls d'Adadèzer, veient que Israel els havia derrotat, van fer les paus amb David, que els reduí a vassallatge. Els arameus, en endavant, no volgueren ajudar més els ammonites.


En busca. Lucas 19: 1-4
Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura. Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí.

Pienso que Zaqueo era un hombre acostumbrado a conseguir lo que quería y no iba a arredrarse simplemente porque su corta estatura y la falta de cooperación de las multitudes -normal por otra parte, ya que él era un odiado recaudador de impuestos al servicio del ocupante romano- se lo impidieran. Así pues, ni corto ni perezoso, corrió adelante del camino y se subió a un árbol desde el cual nadie le podría impedir ver a Jesús. Ese era su deseo y nada ni nadie se iba a interponer en ello.

Para mí Zaqueo es un ejemplo de dos cosas claras: La primera, intencionalidad en buscar a Jesús. Al Maestro hay que buscarlo. Él siempre está dispuesto a dejarse encontrar, a salir a nuestro paso, pero nosotros debemos ser voluntariosos y tomar la iniciativa en unirnos a Él. Buscad y hallaréis, nos enseñó Jesús; y el refrán castellano afirma que quien nada busca nada encuentra. Los seres humanos perseguimos, sea de forma consciente o inconsciente, aquellas cosas o personas que consideramos nos darán plenitud y llenarán nuestras necesidades. Al observarnos a nosotros mismos y nuestras búsquedas podemos deducir qué o quién creemos que nos llenará de sentido y satisfacción. 

La segunda, la búsqueda de Jesús implica el sortear obstáculos. Hay resistencias que deben ser vencidas y, al menos en mi humilde opinión, las internas, las propias de cada uno de nosotros son las más difíciles de superar. Nuestra desidia, procrastinación, satisfacción con la mediocridad nos paralizan y nos impiden ver al Maestro. 
¿Cuánto de Zaqueo puedes identificar en tu vida?

LECTURA DILLUNS 14/5/18: 1 CRÒNIQUES 17 i JOAN 3:3


Dilluns 14 de Maig

1ª Cròniques 17
Quan David s'hagué instal·lat al seu palau, va dir al profeta Natan:
--Jo visc en un palau de cedre, mentre que l'arca de l'aliança del Senyor està en una tenda de lona.
Natan va respondre a David:
--Vés, fes tot el que el cor et digui. Déu és amb tu.
Però aquella nit Déu va comunicar a Natan aquesta paraula:
--Vés i digues a David, el meu servent: "Això diu el Senyor: No m'has pas de construir tu el casal on he de residir. D'ençà del dia que vaig fer pujar el poble d'Israel fins ara, no he residit mai en cap palau; anava sempre en una tenda, en un tabernacle. A tot arreu on he anat enmig del poble d'Israel, ¿m'he queixat mai a cap dels jutges a qui manava de conduir el meu poble, que no m'haguessin construït un palau de cedre?" Ara, doncs, digues al meu servent David: "Això diu el Senyor de l'univers: Jo t'he pres del clos de les ovelles, de pasturar el ramat, perquè fossis sobirà d'Israel, el meu poble. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat els teus enemics i t'he donat una anomenada com la dels homes més famosos de la terra. Destinaré un lloc per al meu poble d'Israel i l'hi implantaré perquè hi habiti sense por; no el molestaran més els perversos com havien fet abans, 10 durant el temps que vaig enviar jutges per a governar Israel, el meu poble. Jo he sotmès tots els teus enemics. I ara t'anuncio que sóc jo, el Senyor, qui et farà un casal. 11 Quan t'arribarà l'hora d'anar-te'n amb els teus pares, posaré en el teu lloc un del teu llinatge, un dels teus fills, i refermaré el seu regnat. 12 És ell qui em construirà un casal, i jo faré que el seu tron es mantingui ferm per sempre. 13 Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. No em desdiré del meu amor, com me'n vaig desdir amb el teu predecessor. 14 L'instituiré per sempre en el meu casal i en el meu reialme: el seu tron es mantindrà per sempre."
15 Això és el que Natan va dir a David quan li va comunicar aquesta visió profètica.
16 Llavors el rei David anà a asseure's a la presència del Senyor i va dir:
--Qui sóc jo, Senyor-Déu, i què és el meu casal, perquè m'hagis conduït fins aquí? 17 I com si això et semblés poca cosa, Déu meu, has volgut parlar del casal d'aquest servent teu en temps futurs. Tu m'has mirat com un home d'alta condició, Senyor-Déu! 18 Què més podria dir-te encara David que et donés glòria, ell que és servent teu? Tu coneixes el teu servent! 19 Senyor, per amor del teu servent, pel teu bon cor, has volgut fer tot això tan gran i fer conèixer així totes les teves grans obres. 20 Senyor, no hi ha ningú com tu, no hi ha cap més Déu fora de tu, capaç de fer tot el que hem sentit contar. 21 I quina altra nació hi ha a la terra com tu, Israel? Déu mateix ha anat a rescatar-se'ls per fer-ne el seu poble! Tu t'has fet una anomenada: has obrat coses grans i prodigioses, expulsant nacions de davant el teu poble que havies rescatat d'Egipte. 22 Del poble d'Israel, tu n'has fet el teu poble per sempre, i tu, Senyor, t'has fet el seu Déu. 23 Ara, doncs, Senyor, mantén per sempre això que has promès al teu servent i al seu casal; compleix la teva promesa. 24 Quan la gent dirà: "El Senyor de l'univers és el Déu d'Israel", reconeixerà la grandesa eterna del teu nom. I el casal del teu servent David es mantindrà ferm davant teu, 25 perquè tu, Déu meu, has revelat al teu servent que li edificaries un casal. Per això jo, que sóc el teu servent, he gosat adreçar-te aquesta pregària. 26 Tu, Senyor, ets realment Déu i has comunicat al teu servent aquesta bona promesa. 27 Digna't beneir ara el casal del teu servent perquè es perpetuï per sempre davant teu. Allò que tu, Senyor, beneeixes, queda beneït per sempre.


¿Nacer de nuevo?. Juan 3: 3
Jesús li respongué:
--T'ho ben asseguro: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt.


Estas palabras se las dijo Jesús a Nicodemo, un fariseo, un hombre de una profunda espiritualidad y compromiso con Dios y su Ley. Si alguien podía sentirse seguro y orgulloso de su religiosidad era Nicodemo. Sin embargo, debía de tener una clara conciencia de que a pesar de todo algo le faltaba y esa carencia le empujó a verse con el Maestro. Siendo su interlocutor un fariseo y teniendo conocimiento como lo tenía del corazón de las personas, Jesús sabía perfectamente cuál era la necesidad de aquel hombre. De entrada le presentó su carencia y necesidad: nacer de nuevo. 

Jesús le estaba diciendo -y por extensión a cada uno de nosotros- que la religiosidad no es suficiente para entrar en el reino de Dios. Es preciso una experiencia transformadora, un salto cuántico espiritual que nos adentra en una nueva dimensión y que por su naturaleza sólo puede ser comparado con un nuevo nacimiento, una nueva vida. Algo que, como añadiría posteriormente Jesús en la misma conversación, sólo puede ser producido por el Espíritu de Dios. 

La idea de nacer a una nueva vida se repite posteriormente una y otra vez en las páginas del Nuevo Testamento. De hecho, hay tres ideas relacionadas con ella: entrar en el reino, ser hijos de Dios y poseer vida eterna. El reino tiene que ver con el cumplimiento de la voluntad del Padre en nuestras vidas y en el mundo en el que vivimos. Hijos tiene que ver con vivir de una manera digna de aquel a quien reconocemos por Padre. Vida tiene que ver con expresar a través nuestro la vida de Jesús, nuestro modelo y Maestro. 
¿Es tu experiencia una de religiosidad o de auténtico nuevo nacimiento? ¿Cuáles son en tu vida las evidencias del mismo?