LECTURA 7/11/2012           MATEU: 28

El sepulcre buit. Aparició a les dones

28
1 Passat el dissabte, quan clarejava el diumenge, Maria Magdalena i l'altra Maria anaren a visitar el sepulcre. 2 Tot d'una hi hagué un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, féu rodolar la pedra i s'hi va asseure al damunt. 3 Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu. 4 De por d'ell, els guardes es posaren a tremolar i van quedar com morts. 5 L'àngel digué a les dones: -No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. 6 No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. 7 Aneu de seguida a dir als seus deixebles: "Ha ressuscitat d'entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu." Aquest és el missatge que us havia de donar.
8 Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles.
9 Però tot d'una Jesús els va sortir al pas i les va saludar. Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. 10 Jesús els digué: -No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran.

L'informe dels guardes

11 Mentre elles hi anaven, alguns de la guàrdia van entrar a la ciutat i comunicaren als grans sacerdots tot el que havia passat. 12 Els grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisió d'oferir molts diners als soldats 13 i donar-los aquesta consigna: -Feu córrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormíeu. 14 I si això arriba a oïda del governador, ja el convencerem nosaltres que us deixi tranquils.
15 Ells agafaren els diners i van complir la consigna rebuda.
Aquesta versió dels fets s'ha escampat entre els jueus fins al dia d'avui.

Jesús ressuscitat envia els seus deixebles

16 Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. 17 En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. 18 Jesús s'acostà i els va dir: -He rebut plena autoritat al cel i a la terra. 19 Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant 20 i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.
LECTURA 6/11/2012          MATEU: 27

Jesús, conduït davant de Pilat

27
1 Quan va despuntar el dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble van prendre l'acord de condemnar Jesús a mort. 2 I després de fer-lo lligar, se'l van endur i l'entregaren a Pilat, el governador.

Mort de Judes

3 Aleshores Judes, el qui l'havia traït, quan veié que l'havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables, 4 i els digué: -He pecat entregant a la mort un innocent.
Però ells li contestaren: -I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva!
5 Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se'n va anar i es va penjar.
6 Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se: -No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang.
7 Llavors van prendre l'acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. 8 Per això, fins al dia d'avui aquell camp s'anomena Camp de Sang. 9 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: Prengueren les trenta monedes, el preu d'aquell que alguns israelites havien avaluat, 10 i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m'havia ordenat el Senyor.

Jesús, interrogat per Pilat
 
11 Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar: -¿Tu ets el rei dels jueus?
Jesús li respongué: -Tu ho dius.
12 Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables.
13 Aleshores Pilat li diu: -¿No sents quants testimonis presenten contra tu?
14 Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació, i el governador n'estava tot sorprès.

Jesús, condemnat a mort

15 Cada any, per la festa de Pasqua, el governador tenia el costum de deixar lliure el pres que la gent volia. 16 Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs. 17 Quan la gent, doncs, s'hagué reunit, Pilat els digué: -Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l'anomenat Messies?
18 Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja.
19 Mentre Pilat era al tribunal, la seva dona li féu arribar aquest missatge: -Desentén-te del cas d'aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d'ell.
20 Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús. 21 El governador els preguntà: -Quin d'aquests dos voleu que us deixi lliure?
Ells respongueren: -Barrabàs!
22 Pilat els diu: -I de Jesús, l'anomenat Messies, què n'he de fer?
Tots van respondre: -Que el crucifiquin!
23 Ell replicà: -Però quin mal ha fet?
Ells cridaven encara més fort: -Que el crucifiquin!
24 Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i els va dir: -Jo sóc innocent de la sang d'aquest home. Això és cosa vostra.
25 Tot el poble respongué: -Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!
26 Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat.

Burles dels soldats

27 Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori i reuniren al seu voltant tota la cohort. 28 El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata 29 i li posaren al cap una corona d'espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. S'agenollaven al seu davant i l'escarnien dient:
-Salve, rei dels jueus!
30 Després li escopien, prenien la canya i li pegaven al cap.
31 Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l'endugueren per crucificar-lo.

Crucifixió de Jesús

32 Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l'obligaren a portar la creu de Jesús. 33 Arribats en un indret anomenat Gòlgota —que vol dir «lloc de la Calavera»—, 34 li donaren a beure vi barrejat amb fel; ell el va tastar, però no en volgué beure.
35 Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se'ls als daus. 36 I s'estaven asseguts allà custodiant-lo.
37 Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.»
38 Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra. 39 Els qui passaven per allí l'injuriaven movent el cap amb aires de mofa 40 i dient: -Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu!
41 També els grans sacerdots se'n burlaven, amb els mestres de la Llei i els notables, tot dient:
42 -Ell que va salvar-ne d'altres, a si mateix no es pot salvar! És rei d'Israel: que baixi ara de la creu i creurem en ell! 43 Ha confiat en Déu: que l'alliberi ara, si tant se l'estima! Ell, que va dir: "Sóc Fill de Déu"!
44 Els bandolers que havien estat crucificats amb ell l'insultaven de la mateixa manera.

Mort de Jesús

45 Des del migdia fins a les tres de la tarda es va estendre una foscor per tota la terra. 46 I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força: - Elí, Elí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? »
47 En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien: -Aquest crida Elies.
48 De seguida un d'ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, la posà al capdamunt d'una canya i la hi donava perquè begués. 49 Els altres deien: -Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo.
50 Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va expirar.
51 Llavors la cortina del santuari s'esquinçà en dos trossos de dalt a baix; la terra tremolà, les roques s'esberlaren; 52 els sepulcres s'obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar. 53 Sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s'aparegueren a molts.
54 El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien: -És veritat: aquest era Fill de Déu.
55 També hi havia allà moltes dones que s'ho miraven de lluny estant. Havien seguit Jesús des de Galilea i li prestaven ajut. 56 Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.

Sepultura de Jesús

57 Arribat el capvespre, vingué un home ric d'Arimatea, que es deia Josep i era també deixeble de Jesús. 58 Aquest anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, i Pilat va manar que l'hi donessin. 59 Josep prengué el cos, l'embolcallà amb un llençol per estrenar 60 i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s'havia fet tallar a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l'entrada del sepulcre i se n'anà. 61 També eren allà Maria Magdalena i l'altra Maria, assegudes enfront del sepulcre.

La guàrdia al sepulcre

62 El dissabte, l'endemà del dia de la preparació, els grans sacerdots i els fariseus es reuniren i anaren a trobar Pilat 63 per dir-li: -Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: "Al cap de tres dies ressuscitaré." 64 Dóna ordre, doncs, que assegurin el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i després diguessin al poble: "Ha ressuscitat d'entre els morts." Seria una impostura pitjor que la primera.
65 Pilat els digué: -Aquí teniu una guàrdia. Aneu al sepulcre i assegureu-lo tan bé com sapigueu.
66 Ells anaren al sepulcre i l'asseguraren segellant-ne la pedra de l'entrada i posant-hi la guàrdia.
LECTURA 5/11/2012          MATEU: 26

Complot contra Jesús

26
1 Quan Jesús hagué acabat tots aquests ensenyaments, va dir als seus deixebles:
2 -D'aquí a dos dies, tal com sabeu, és la festa de Pasqua, i el Fill de l'home serà entregat perquè el crucifiquin.
3 Aleshores els grans sacerdots i els notables del poble es van reunir a la casa del gran sacerdot Caifàs, 4 i prengueren l'acord d'apoderar-se amb astúcia de Jesús i matar-lo. 5 Deien: -No ho fem durant la festa, que no hi hagi un avalot entre el poble.

Unció de Jesús a Betània

6 Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. 7 Mentre era a taula, se li va acostar una dona que duia una ampolleta d'alabastre plena d'un perfum molt valuós i el buidà sobre el cap de Jesús. 8 Els deixebles, en veure-ho, deien indignats: -De què serveix llençar-lo així? 9 S'hauria pogut vendre a bon preu i donar els diners als pobres.
10 Jesús se n'adonà i els digué: -Per què molesteu aquesta dona? Ha fet amb mi una bona acció. 11 De pobres, en teniu sempre amb vosaltres; en canvi, a mi no sempre em tindreu. 12 Aquesta dona, abocant sobre el meu cos aquest perfum, ha preparat la meva sepultura. 13 Us asseguro que, quan aquest evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i diran això que ha fet.

Judes s'ofereix per trair Jesús

14 Llavors un dels Dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a trobar els grans sacerdots 15 i els digué: -Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús?
Ells li van oferir trenta monedes de plata. 16 I des d'aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo.

Preparatius del sopar pasqual

17 El primer dia dels Àzims, els deixebles anaren a dir a Jesús: -On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar pasqual?
18 Ell respongué: -Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: "El Mestre diu: La meva hora és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva."
19 Els deixebles van complir el que Jesús els havia ordenat i prepararen el sopar pasqual.

Anunci de la traïció de Judes

20 Arribat el capvespre, Jesús es posà a taula amb els Dotze. 21 Mentre sopaven, digué: -Us ho asseguro: un de vosaltres em trairà.
22 Molt entristits, li anaven preguntant, l'un rere l'altre: -¿No sóc pas jo, Senyor?
23 Jesús respongué: -Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà. 24 El Fill de l'home se'n va, tal com l'Escriptura ha dit d'ell, però ai de l'home que el traeix! Més li valdria no haver nascut.
25 Judes, el qui el traïa, li preguntà: -¿No sóc pas jo, rabí?
Ell li respongué: -Tu ho has dit.

L'últim sopar

26 Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué: -Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos.
27 Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies i els la donà tot dient: -Beveu-ne tots, 28 que això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom en remissió dels pecats. 29 Us asseguro que des d'ara ja no beuré d'aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare.
30 Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.

Anunci de les negacions de Pere

31 Llavors Jesús els digué: -Aquesta nit, davant el que em passarà, tots vosaltres fallareu, perquè diu l'Escriptura: Mataré el pastor, i es dispersaran les ovelles del ramat. 32 Però quan hauré ressuscitat aniré davant vostre a Galilea.
33 Pere li va contestar: -Ni que tots fallin, jo no fallaré pas.
34 Jesús li digué: -T'ho asseguro: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades.
35 Llavors Pere li diu: -Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré.
I tots els altres deixebles digueren el mateix.

Pregària de Jesús a Getsemaní

36 Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, i els digué: -Seieu aquí mentre vaig allà a pregar.
37 Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristor i abatiment. 38 Llavors els digué: -Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.
39 S'avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient: -Pare meu, si és possible, que aquesta copa s'allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols.
40 Després va cap als deixebles i els troba dormint. Diu a Pere: -Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? 41 Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.
42 Se n'anà per segona vegada i va pregar dient: -Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat.
43 Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven.
44 Els deixà i se'n tornà a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. 45 Llavors va cap als deixebles i els diu: -Dormiu ara i reposeu! S'acosta l'hora, i el Fill de l'home serà entregat en mans dels pecadors. 46 Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí.

Jesús és detingut

47 Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L'acompanyava molta gent, armada amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. 48 El qui el traïa els havia donat aquest senyal: -És el qui jo besaré: deteniu-lo.
49 Tot seguit es va acostar a Jesús i li digué: -Salve, rabí!
I el besà.
50 Jesús li digué: -Company, estigues pel que has de fer.
Llavors s'abraonaren sobre Jesús i el detingueren. 51 Però un dels qui anaven amb ell desembeinà tot seguit l'espasa i, d'un cop, tallà l'orella al criat del gran sacerdot.
52 Jesús li diu: -Torna l'espasa a la beina, que tots els qui empunyen l'espasa, per l'espasa moriran. 53 ¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m'enviaria més de dotze legions d'àngels. 54 Però llavors, com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que sigui així?
55 En aquella mateixa hora, Jesús digué a la gent: -Heu sortit a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia m'asseia al temple per ensenyar i no em vau detenir. 56 Però tot això ha passat perquè es complís el que hi ha escrit en els llibres dels Profetes.
Llavors tots els deixebles l'abandonaren i fugiren.

Jesús davant el Sanedrí

57 Els qui havien detingut Jesús se'l van endur a casa de Caifàs, el gran sacerdot, on s'havien reunit els mestres de la Llei i els notables. 58 Pere el seguia de lluny, fins que va arribar al pati de la casa del gran sacerdot. Hi entrà i s'assegué amb els guardes per veure quin seria el desenllaç.
59 Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una falsa declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, 60 però no en van trobar cap, tot i que es van presentar molts falsos testimonis. Finalment se'n presentaren dos 61 que van declarar: -Aquest va dir: "Puc destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies."
62 Llavors el gran sacerdot s'aixecà i va dir a Jesús: -¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?
63 Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué: -Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu!
64 Jesús li respon: -Tu ho has dit. Us ho asseguro: des d'ara veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós i venint sobre els núvols del cel.
65 Aleshores el gran sacerdot s'esquinçà els vestits exclamant: -Ha blasfemat! Per què necessitem més testimonis? Ara mateix acabeu de sentir la blasfèmia. 66 Què us en sembla?
Ells respongueren: -Mereix pena de mort!
67 Llavors es posaren a escopir-li a la cara i a donar-li cops de puny. Altres li pegaven bufetades 68 tot dient: -Fes de profeta, Messies! Endevina qui t'ha pegat!

Negacions de Pere

69 Mentrestant, Pere s'estava assegut a fora, al pati. Se li va acostar una criada i li digué: -Tu també hi anaves, amb Jesús, el Galileu.
70 Però ell ho negà davant de tothom: -No sé de què parles.
71 Quan Pere sortia cap al portal, una altra criada el veié i digué als qui eren allí: -Aquest anava amb Jesús, el Natzarè.
72 Pere ho tornà a negar tot jurant: -No conec aquest home.
73 Poc després, els qui eren allí es van acostar a Pere i li digueren: -És veritat que tu també ets d'ells: si fins i tot se't nota per l'accent amb què parles!
74 Llavors es posà a maleir i a jurar dient: -Jo no conec aquest home!
A l'instant va cantar el gall. 75 Pere es va recordar d'allò que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades.»
I així que va ser fora va plorar amargament.
LECTURA 2/11/2012          MATEU: 25

Paràbola de les deu verges
 
25
1 »Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l'espòs. 2 N'hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades. 3 Les que no tenien seny van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. 4 En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes.
5 »Com que l'espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. 6 A mitjanit es va sentir un clam: »-L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l!
7 »Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. 8 Les noies sense seny van dir a les assenyades: »-Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen.
9 »Les assenyades respongueren: »-Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu.
10 »Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada.
11 »Finalment arribaren també les altres noies i deien: »-Senyor, Senyor, obre'ns!
12 »Però ell va respondre: »-Us asseguro que no us conec.
13 »Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.

Paràbola dels talents

14 »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. 15 A un li donà cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se'n va anar.
»Immediatament, 16 el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. 17 Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més. 18 Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo.
19 »Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. 20 Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient: »-Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més.
21 »L'amo li va dir: »-Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.
22 »Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué: »-Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n'he guanyat dos més.
23 »L'amo li va dir: »-Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.
24 »Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué: »-Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. 25 Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.
26 »Però l'amo li va respondre: »-Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. 27 Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. 28 Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. 29 Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 30 I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

El judici final

31 »Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. 32 Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, 33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. 34 Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: »-Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. 35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.
37 »Llavors els justos li respondran: »-Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
40 »El rei els respondrà: »-Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.
41 »Després dirà als de la seva esquerra: »-Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. 42 Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; 43 era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
44 »Llavors ells li respondran: »-Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
45 »Ell els contestarà: »-Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.
46 »I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.
LECTURA 1/11/2012           MATEU: 24

Jesús anuncia la destrucció del temple

24
1 Jesús va sortir del temple. Quan se n'anava, els deixebles se li acostaren i li van fer notar les seves construccions. 2 Ell els digué: -Veieu tot això? Us asseguro que no en quedarà pedra sobre pedra: tot serà enderrocat.

Començament de les calamitats

3 Mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, els deixebles li demanaren a part: -Digues-nos quan passarà això i quin serà el senyal de la teva vinguda i de la fi del món.
4 Jesús els va respondre: -Estigueu alerta, que ningú no us enganyi. 5 Perquè en vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Jo sóc el Messies", i enganyaran molta gent. 6 Sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres. Mireu de no alarmar-vos; cal que això succeeixi, però encara no serà la fi. 7 Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà fam i terratrèmols pertot arreu. 8 Tot això serà només l'inici dels dolors d'infantament.
9 »Us faran passar tribulacions i us mataran. Tots els pobles us odiaran per causa del meu nom. 10 Llavors molts sucumbiran, es denunciaran els uns als altres i s'odiaran entre ells. 11 Sortiran molts falsos profetes i enganyaran molta gent. 12 I el mal augmentarà tant, que es refredarà l'amor de la majoria. 13 Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà. 14 Aquesta bona nova del Regne serà anunciada per tota la terra, perquè tots els pobles en rebin un testimoni. I aleshores vindrà la fi.

La gran tribulació

15 »Així, doncs, quan veureu instal·lada al lloc sant l'abominació devastadora de què parla el profeta Daniel —que el lector ho comprengui!—, 16 llavors els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; 17 el qui sigui al terrat, que no baixi a endur-se res de casa seva, 18 i el qui sigui al camp, que no se'n torni a recollir el mantell. 19 Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! 20 Pregueu que no hàgiu de fugir a l'hivern o en dissabte. 21 Perquè aleshores hi haurà una gran tribulació, com no n'hi ha haguda cap des de la creació del món fins ara ni tornarà a haver-n'hi cap més. 22 I si Déu no hagués decidit d'escurçar aquells dies, no se salvaria ningú; però, per amor als elegits, els escurçarà.
23 »En aquell moment, si algú us deia: "El Messies és aquí" o "És allà", no us ho cregueu. 24 Perquè sortiran falsos messies i falsos profetes, que faran grans senyals i prodigis per enganyar, si fos possible, també els elegits. 25 Us ho he dit per endavant. 26 Per tant, si us deien: "És al desert", no hi aneu; i si us deien: "És en un lloc amagat", no us ho cregueu. 27 Perquè, igual com el llampec surt de llevant i es veu fins a ponent, així serà la vinguda del Fill de l'home. 28 On hi ha carronya, s'hi apleguen els voltors.

La vinguda del Fill de l'home

29 »Tot seguit, després de la tribulació d'aquells dies, el sol s'enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles cauran del cel i els estols celestials trontollaran.
30 »Aleshores apareixerà en el cel el senyal del Fill de l'home: tots els pobles de la terra faran grans planys quan vegin el Fill de l'home venint sobre els núvols del cel amb gran poder i majestat. 31 Ell enviarà els seus àngels que, al so d'una trompeta potent, reuniran els seus elegits des dels quatre vents, d'un extrem a l'altre del cel.

La lliçó de la figuera

32 »Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l'estiu és a prop; 33 igualment, quan veureu tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. 34 Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. 35 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

El dia i l'hora

36 »D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.
37 »Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l'home. 38 Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l'arca; 39 no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se'ls endugué tots. Així serà igualment la vinguda del Fill de l'home. 40 Llavors hi haurà dos homes al camp: l'un serà pres i l'altre deixat; 41 i dues dones que moldran a la mola: l'una serà presa i l'altra deixada. 42 Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. 43 Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. 44 Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.

El servent fidel i l'infidel

45 »¿Qui és el servent fidel i assenyat a qui l'amo ha confiat la gent de casa seva perquè els doni l'aliment al temps degut? 46 Feliç aquell servent que l'amo, quan arriba, troba que ho fa així! 47 Us asseguro que li confiarà tots els seus béns. 48 Però si aquell servent era dolent i es deia: "El meu amo tarda", 49 i començava a pegar als seus companys, i se n'anava a menjar i beure amb els embriacs, 50 vindrà l'amo el dia que menys s'ho espera i a l'hora que ell no sap; 51 el castigarà i li farà compartir la sort dels malvats. Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
LECTURA 31/10/2012           MATEU: 23

Acusacions contra els mestres de la Llei i els fariseus
 
23
1 Aleshores Jesús s'adreçà a la gent i als seus deixebles 2 i digué: -Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. 3 Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. 4 Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. 5 En tot actuen per fer-se veure de la gent: s'eixamplen les filactèries i s'allarguen les borles del mantell; 6 els agrada d'ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, 7 i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de "rabí", o sigui "mestre".
8 »Però vosaltres no us feu dir "rabí", perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; 9 ni doneu a ningú el nom de "pare" aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; 10 ni us feu dir "guies", perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. 11 El més important d'entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. 12 El qui s'enalteixi serà humiliat, però el qui s'humiliï serà enaltit.
13 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu a la gent l'entrada del Regne del cel! Vosaltres no hi entreu ni permeteu que hi entrin els qui voldrien entrar-hi. ( 14 )
15 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que recorreu mar i terra per guanyar un sol prosèlit i, quan el teniu, el feu mereixedor de l'infern el doble que vosaltres!
16 »Ai de vosaltres, guies cecs, que dieu: "Si algú fa una prometença jurant pel santuari, no està obligat a res; però si la fa jurant per l'or que hi ha al santuari, queda obligat"! 17 Estúpids i cecs! Què és més important: l'or que hi ha al santuari o el santuari que fa sagrat l'or? 18 I dieu encara: "Si algú fa una prometença jurant per l'altar, no està obligat a res, però si la fa jurant per l'ofrena que hi ha damunt l'altar, queda obligat." 19 Cecs! Què és més important: l'ofrena de damunt l'altar o l'altar que fa sagrada l'ofrena? 20 Per tant, qui fa una prometença per l'altar, jura per l'altar i per tot el que hi és ofert, 21 i qui fa una prometença pel santuari, jura pel santuari i per aquell qui hi resideix, 22 i qui fa una prometença pel cel, jura pel tron de Déu i per aquell qui hi seu.
23 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, però heu abandonat les coses més fonamentals de la Llei: la justícia, l'amor i la fidelitat! Calia complir això sense deixar allò altre. 24 Guies cecs, que coleu un mosquit i us empasseu un camell!
25 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que purifiqueu per fora copes i plats mentre per dins els teniu plens de rapacitat i cobdícia! 26 Fariseu cec, purifica primer la copa per dintre, i així també el defora serà pur.
27 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d'ossos i de tota mena d'impuresa! 28 Igualment vosaltres, de fora sembleu homes justos, però per dintre sou plens d'hipocresia i de maldat.
29 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que construïu monuments sepulcrals als profetes i decoreu les tombes dels justos, 30 i dieu: "Si haguéssim viscut en temps dels nostres pares, no hauríem pres part al costat d'ells en la mort dels profetes"! 31 Dient això doneu testimoni contra vosaltres mateixos que sou els fills dels qui van assassinar els profetes. 32 Doncs bé, acabeu d'omplir la mesura dels vostres pares! 33 Serps, cria d'escurçons! Com podeu escapar-vos de ser condemnats a l'infern?
34 »Així, doncs, jo us envio profetes, savis i mestres: a uns els matareu i crucificareu, a d'altres els assotareu a les vostres sinagogues, i a d'altres els perseguireu de ciutat en ciutat. 35 Per això caurà damunt vostre la sang de tots els justos vessada arreu de la terra, des de la sang del just Abel fins a la de Zacaries, fill de Baraquies, que vau assassinar entre el santuari i l'altar. 36 Us asseguro que tot això caurà sobre aquesta generació.

Lamentació sobre Jerusalem

37 »Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut! 38 Doncs bé, el vostre temple és abandonat i queda desert. 39 Us dic que des d'ara no em veureu més fins que direu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!
LECTURA 30/10/2012          MATEU: 22

Paràbola del banquet de noces
 
22
1 Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué:
2 -Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. 3 Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar. 4 Llavors envià uns altres servents amb aquest encàrrec: »-Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l'aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!
5 »Però ells no en feren cas i se'n van anar, l'un al seu camp, l'altre al seu negoci; 6 i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. 7 El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. 8 Llavors va dir als seus servents: »-El banquet de noces és a punt, però els convidats no n'eren dignes; 9 aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.
10 »Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s'omplí de convidats.
11 »Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s'adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, 12 i li digué: »-Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces?
»Però ell va callar. 13 Llavors el rei digué als qui servien: »-Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 14 Perquè molts són cridats, però pocs són escollits.

El tribut al Cèsar

15 Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. 16 I van enviar els seus deixebles i els partidaris d'Herodes a dir-li: -Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes de debò el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. 17 Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar?
18 Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: -Per què em poseu a prova, hipòcrites? 19 Ensenyeu-me la moneda del tribut.
Ells li portaren un denari. 20 Jesús els preguntà: -De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?
21 Li responen: -Del Cèsar.
Jesús els diu: -Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.
22 En sentir aquesta resposta quedaren sorpresos i, deixant-lo, se'n van anar.

Els saduceus i la resurrecció

23 Aquell dia, uns saduceus l'anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:
24 -Mestre, Moisès va dir: Si un home mor sense fills, el seu germà s'ha de casar amb la viuda per donar descendència al germà difunt. 25 Doncs bé, hi havia entre nosaltres set germans. El primer es va casar i va morir, i com que no tenia descendència, el seu germà es va casar amb la viuda. 26 El mateix va passar amb el segon, amb el tercer, i així fins al setè. 27 Després de tots va morir la dona. 28 Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots ells s'hi havien casat?
29 Jesús els respongué: -Aneu equivocats, perquè desconeixeu les Escriptures i el poder de Déu. 30 Quan arribi la resurrecció, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel.
31 »I pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit el que Déu us va dir: 32 Jo sóc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob ? Ell no és Déu de morts, sinó de vius.
33 La gent, que ho va sentir, estava admirada de la seva doctrina.

El primer manament

34 Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, 35 i un d'ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta:
36 --Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?
37 Jesús li digué: - Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. 38 Aquest manament és el més gran i el primer. 39 El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. 40 Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos.

El Messies, fill de David

41 Els fariseus estaven reunits i Jesús els va fer aquesta pregunta:
42 -Què en penseu, del Messies: de qui ha de ser fill?
Li responen: -De David.
43 Ell els diu: -¿Com és, doncs, que David, mogut per l'Esperit, l'anomena "Senyor" quan diu:
44 » El Senyor digué al meu Senyor:
Seu a la meva dreta,
i espera que posi els enemics
sota els teus peus?
45 »Per tant, si David l'anomena Senyor, com pot ser fill seu?
46 Ningú no va ser capaç de respondre-li res, ni es van atrevir des d'aquell dia a fer-li cap més pregunta.
LECTURA 29/10/2012         MATEU: 21

Ministeri de Jesús a Jerusalem. Passió, mort i resurrecció (21-28)

Entrada de Jesús a Jerusalem

21
1 Quan es van acostar a Jerusalem i arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos deixebles 2 amb aquest encàrrec: -Aneu al poble que teniu al davant i tot seguit trobareu una somera fermada, amb un pollí al seu costat. Deslligueu-la i porteu-me'ls. 3 Si algú us preguntava res, responeu-li: "El Senyor els ha de menester, però de seguida els tornarà."
4 Això va succeir perquè es complís allò que havia anunciat el profeta:
5 Digueu a la ciutat de Sió:
Mira el teu rei que ve cap a tu;
arriba humilment,
muntat en una somera i en un pollí,
fill d'un animal de càrrega.
6 Els deixebles hi anaren i feren el que Jesús els havia manat: 7 portaren la somera i el pollí, van posar els mantells al seu damunt, i ell hi va muntar. 8 Molta gent va començar a estendre els seus mantells pel camí; d'altres tallaven branques dels arbres i encatifaven el terra. 9 La gent que anava davant d'ell i els qui seguien darrere cridaven: - Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel!
10 Quan hagué entrat a Jerusalem, tota la ciutat es va inquietar, i preguntaven: -Qui és aquest?
11 La multitud responia: -Aquest és el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea.

Purificació del temple

12 Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i en va treure els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, 13 i els deia: -Diu l'Escriptura: El meu temple serà anomenat "casa d'oració", però vosaltres en feu una cova de lladres.

14 Després, mentre era dins el recinte del temple, se li acostaren cecs i coixos, i els va curar. 15 Quan els grans sacerdots i els mestres de la Llei veieren els prodigis que feia i els infants que cridaven en el temple: «Hosanna al Fill de David», es van indignar 16 i li digueren: -¿No sents què diuen, aquests?
Jesús els contestà: -Sí. ¿No heu llegit mai en l'Escriptura: Amb la paraula dels infants i dels nadons t'has fet cantar una lloança?
17 Llavors Jesús els deixà, sortí de la ciutat i anà a Betània, on va passar la nit.

Jesús maleeix una figuera, i la figuera s'asseca

18 De bon matí, tornant a la ciutat, Jesús va tenir gana. 19 Veié vora el camí una figuera i s'hi va acostar, però no va trobar-hi res més que fulles. Llavors digué a la figuera: -Que mai més no surti fruit de tu!
I a l'instant la figuera es va assecar.
20 En veure-ho, els deixebles, sorpresos, li preguntaren: -Com és que la figuera s'ha assecat en un instant?
21 Jesús els respongué: -Us ho asseguro: si teniu fe i no dubteu, no solament fareu això que jo he fet a la figuera, sinó que fins si dieu a aquesta muntanya: "Alça't i tira't al mar", es realitzarà. 22 Tot allò que demanareu en la pregària amb fe, ho rebreu.

L'autoritat de Jesús

23 Un cop hagué entrat al recinte del temple, mentre ensenyava, se li van acostar els grans sacerdots i els notables del poble i li preguntaren: -Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?
24 Jesús els replicà: -Jo també us faré una pregunta. Si me la contesteu, també jo us diré amb quina autoritat faig tot això. 25 El baptisme de Joan, d'on venia: de Déu o dels homes?
Ells van pensar: «Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: "Doncs per què no el vau creure?" 26 Però si diem que venia dels homes, ja podem tenir por de la gent, perquè tothom està convençut que Joan era un profeta.»
27 Per això respongueren a Jesús: -No ho sabem.
Llavors els digué: -Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.

Paràbola dels dos fills

28 »Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir: »-Fill, vés avui a treballar a la vinya.
29 »Ell li va respondre: »-No hi vull anar.
»Però després se'n penedí i va anar-hi. 30 Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre: »-De seguida, senyor.
»Però no hi va anar.
31 Quin d'aquests dos va fer la voluntat del pare?
Li responen: -El primer.
Jesús els diu: -Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. 32 Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que Déu vol, però no el vau creure. Els publicans i les prostitutes sí que el van creure; en canvi, vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l'heu cregut.

Paràbola dels vinyaters homicides

33 »Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. 34 Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre'n els fruits que li corresponien; 35 però els vinyaters van agafar els servents, i a l'un el van apallissar, a l'altre el van matar, i a l'altre van apedregar-lo. 36 Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. 37 Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." 38 Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat!" 39 L'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.
40 »Quan vingui l'amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?
41 Li responen: -Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.
42 Jesús els diu: -¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?
43 »Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar. 44 Tothom qui caigui sobre aquella pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.
45 Quan els grans sacerdots i els fariseus sentiren les seves paràboles, van comprendre que es referia a ells, 46 i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, que el considerava un profeta.
LECTURA 26/10/2012         MATEU: 20

Paràbola dels treballadors de la vinya

20
1 »Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. 2 Després de fer tractes amb ells per un jornal d'un denari, els envià a la seva propietat. 3 Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d'altres que s'estaven a la plaça sense feina 4 i els digué: »-Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just.
5 »Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. 6 Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d'altres i els digué: »-Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?
7 »Ells li responen: »-És que ningú no ens ha llogat.
»Els diu: »-Aneu també vosaltres a la meva vinya.
8 »Quan va arribar el vespre, l'amo de la vinya va dir a l'encarregat: »-Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers.
9 »Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. 10 Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. 11 Mentre cobraven, protestaven contra el propietari 12 i deien: »-Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor.
13 »L'amo va respondre a un d'aquests: »-Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? 14 Doncs pren el que és teu i vés-te'n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. 15 ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que tens enveja perquè jo sóc generós?
16 »Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.

Jesús anuncia per tercera vegada la seva mort i resurrecció

17 Mentre Jesús pujava a Jerusalem va prendre a part els dotze deixebles i pel camí els digué:
18 -Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l'home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort 19 i el posaran en mans dels pagans perquè l'escarneixin, l'assotin i el crucifiquin; però el tercer dia ressuscitarà.

Petició de la mare dels fills de Zebedeu

20 Llavors la mare dels fills de Zebedeu va anar amb els seus fills a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició. 21 Jesús li preguntà: -Què demanes?
Ella li respongué: -Mana que aquests dos fills meus seguin en el teu Regne l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.
22 Jesús contestà: -No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure?
Ells li responen: -Sí que podem.
23 Jesús els diu: -Prou que beureu la meva copa, però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat.
24 Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra els dos germans. 25 Jesús els cridà i els digué: -Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. 26 Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, 27 i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; 28 com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.

Guarició de dos cecs a Jericó

29 Mentre sortien de Jericó, molta gent seguia Jesús. 30 Dos cecs que seien vora el camí van sentir dir que passava Jesús, i començaren a cridar: -Senyor, Fill de David, tingues pietat de nosaltres!
31 La gent els renyava perquè callessin, però ells cridaven encara més fort: -Senyor, Fill de David, tingues pietat de nosaltres!
32 Jesús s'aturà, els cridà i digué: -Què voleu que faci per vosaltres?
33 Ells li responen: -Senyor, que se'ns obrin els ulls.
34 Jesús se'n compadí, els va tocar els ulls, i a l'instant hi veieren i el van seguir.
LECTURA 25/10/2012            MATEU: 19

Casar-se i no casar-se

19
1 Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, se'n va anar de Galilea i arribà a la regió de Judea, a l'altra banda del Jordà. 2 El va seguir molta gent, i ell els curava.
3 Aleshores se li van atansar uns fariseus i, per posar-lo a prova, li preguntaren: -¿És permès a un home de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu?
4 Jesús els va dir: -¿No heu llegit en l'Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona?
5 I digué encara: - Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. 6 Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi.
7 Ells li pregunten: -Doncs com és que Moisès va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, doni a la seva muller un document de divorci?
8 Jesús els respon: -Moisès us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Però al principi no era pas així. 9 I jo us dic que el qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, i es casa amb una altra, comet adulteri.
10 Els deixebles li diuen: -Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se.
11 Ell els respongué: -No tothom comprèn aquest ensenyament, sinó tan sols aquells a qui Déu ho concedeix.
12 »Hi ha qui no pot casar-se perquè ha sortit així de les entranyes de la mare; a d'altres, els homes els n'han fet incapaços; però n'hi ha que renuncien a casar-se per causa del Regne del cel. Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui.

Jesús i els infants

13 Alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles els renyaven. 14 Jesús digué: -Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells.
15 I, després d'imposar-los les mans, se'n va anar d'allí.

El jove ric

16 Un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li: -Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?
17 Jesús li digué: -Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments.
18 Ell li preguntà: -Quins?
Jesús li respongué: - No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, 19 honra el pare i la mare, i estima els altres com a tu mateix.
20 El jove li va dir: -Tot això ja ho he complert. Què em falta encara?
21 Jesús li respongué: -Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
22 Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.
23 Llavors Jesús digué als seus deixebles: -Us asseguro que un ric difícilment entrarà al Regne del cel. 24 Més encara: és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.
25 Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt desconcertats, i deien: -Si és així, qui pot salvar-se?
26 Jesús se'ls mirà i els digué: -Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot.
27 Llavors Pere li va dir: -Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit. Què rebrem, doncs?
28 Jesús els digué: -Us ho asseguro: quan neixi el món nou i el Fill de l'home s'assegui en el seu tron gloriós, també vosaltres, els qui m'heu seguit, us asseureu en dotze trons i jutjareu les dotze tribus d'Israel. 29 I tothom qui pel meu nom hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps, en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna.

Paràbola dels treballadors de la vinya

30 »Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers.
LECTURA 24/10/2012           MATEU: 18

El més important en el Regne del cel

18
1 En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús: -Qui és el més important en el Regne del cel?
2 Jesús va cridar un infant, el posà enmig d'ells 3 i digué: -Us ho asseguro: si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. 4 Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. 5 I qui acull un infant com aquest en nom meu, m'acull a mi.

Fer caure en pecat

6 »Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola de molí i l'enfonsessin enmig del mar.
7 »Ai del món, on tants fan caure en pecat! Això no es pot evitar, però ai dels qui fan que els altres caiguin en pecat! 8 Si la mà o el peu et fan caure en pecat, talla-te'ls i llença'ls. Val més que entris a la vida sense mà o sense peu, que no pas que siguis llançat amb totes dues mans o amb tots dos peus al foc etern.
9 »I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l. Val més que entris a la vida amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls al foc de l'infern.

Paràbola de l'ovella perduda

10 »Mireu de no menysprear cap d'aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial. ( 11 ) 12 Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se li n'esgarria una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l'esgarriada? 13 I si l'arriba a trobar, us asseguro que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s'havien esgarriat. 14 Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d'aquests petits.

El germà que fa una ofensa

15 »Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t'escolta, t'hauràs guanyat el germà. 16 Si no t'escolta, crida'n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis . 17 Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera'l un pagà i un publicà. 18 Us ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.
19 »Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; 20 perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells.

Paràbola del servent sense compassió

21 Aleshores Pere preguntà a Jesús: -Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
22 Jesús li respon: -No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
23 »Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. 24 Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. 25 Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. 26 Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia: »-Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.
27 »Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.
28 »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient: »-Paga'm el que em deus.
29 »El company se li va llançar als peus i li suplicava: »-Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.
30 »Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
31 »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. 32 Ell va fer cridar aquell home i li digué: »-Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. 33 ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?
34 »I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.
35 »Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.
LECTURA 23/10/2012                MATEU: 17

Transfiguració de Jesús
 
17
1 Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta 2 i es transfigurà davant d'ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. 3 Llavors se'ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. 4 Pere digué a Jesús: -Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
5 Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: -Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo.
6 Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor. 7 Jesús s'acostà, els tocà i els digué: -Aixequeu-vos, no tingueu por.
8 Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.
9 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: -No digueu res a ningú d'aquesta visió fins que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts.
10 Després els deixebles preguntaren a Jesús: -Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies?
11 Jesús els respongué: -És cert que Elies havia de venir a renovar-ho tot; 12 i jo us asseguro que ja va venir i no el reconegueren, sinó que el van tractar com van voler. Igualment el Fill de l'home ha de patir a les seves mans.
13 Llavors els deixebles comprengueren que els havia parlat de Joan Baptista.
 
Guarició d'un noi endimoniat
 
14 Així que van arribar on era la gent, un home es va acostar a Jesús, s'agenollà davant d'ell 15 i li digué: -Senyor, tingues pietat del meu fill, que és epilèptic i pateix molt: sovint cau al foc o a l'aigua. 16 L'he portat als teus deixebles, però no l'han pogut curar.
17 Jesús digué: -Generació descreguda i esgarriada! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi aquí.
18 Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d'aquell mateix moment.
19 Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren: -Per què nosaltres no l'hem pogut treure?
20 Ell els respongué: -Per la vostra poca fe. Us ho asseguro: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta muntanya: "Vés-te'n allà", se n'hi aniria. Res no us seria impossible.( 21 )
 
Jesús anuncia per segona vegada la seva mort i resurrecció
 
22 Es trobaven tots junts a Galilea, i Jesús digué als seus deixebles: -El Fill de l'home ha de ser entregat en mans dels homes, 23 i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà.
I els deixebles es van entristir molt.
 
El tribut del temple
 
24 Després que ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple anaren a trobar Pere i li preguntaren: -¿Que no té el costum de pagar el tribut, el vostre mestre?
25 Pere respongué: -És clar que sí.
Un cop Pere va entrar a casa, Jesús s'avançà a preguntar-li: -Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, ¿de qui cobren impostos i tributs: dels seus fills o dels estranys?
26 Pere li respon: -Dels estranys.
Jesús li diu: -Per tant, els fills no hi estan obligats. 27 Però, per no escandalitzar ningú, vés al llac, tira l'ham, obre la boca del primer peix que agafis i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar: dóna'ls-la per mi i per tu.
LECTURA 22/10/2012                  MATEU: 16

Petició d'un senyal

16
1 Es presentaren els fariseus i els saduceus i, per posar-lo a prova, li demanaren que els fes veure un senyal del cel. 2 Jesús els respongué:
-Quan arriba el capvespre, dieu: "Cel rogenc, bon temps." 3 I de bon matí: "Cel roig i fosc, mal temps, avui." ¿Vosaltres, doncs, sabeu interpretar l'aspecte del cel i no sou capaços d'interpretar els signes dels temps? 4 La gent d'aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el de Jonàs.
Llavors Jesús els deixà i se'n va anar.

El llevat i els pans

5 Quan els deixebles passaren a l'altra riba, van veure que s'havien oblidat de proveir-se de pans. 6 Jesús els digué: -Estigueu alerta, guardeu-vos del llevat dels fariseus i dels saduceus.
7 Ells pensaven: «Ho diu perquè no ens hem proveït de pans.»
8 Jesús se n'adonà i els va dir: -Gent de poca fe! Per què esteu pensant que no teniu pans? 9 ¿Encara no ho compreneu? ¿No recordeu el fet dels cinc pans i dels cinc mil homes, i quantes cistelles vau recollir de les sobres? 10 ¿O el fet dels set pans i dels quatre mil homes, i quantes paneres vau recollir del que havia sobrat? 11 ¿Encara no compreneu que no us he parlat de pans? Guardeu-vos del llevat dels fariseus i dels saduceus.
12 Aleshores comprengueren que no els parlava de guardar-se del llevat del pa, sinó de la doctrina dels fariseus i dels saduceus.

Pujada de Jesús a Jerusalem (16,13-20,34)

Pere reconeix Jesús com a Messies

13 Després Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles: -Qui diu la gent que és el Fill de l'home?
14 Ells respongueren: -Uns diuen que és Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, Jeremies o algun dels profetes.
15 Ell els pregunta: -I vosaltres, qui dieu que sóc?
16 Simó Pere li respongué: -Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.
17 Llavors Jesús li va dir: -Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! 18 I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. 19 Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.
20 Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies.

Jesús anuncia la seva mort i resurrecció

21 Des d'aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.
22 Llavors Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo dient: -Déu te'n guard, Senyor! A tu això no et passarà.
23 Però Jesús es girà i digué a Pere: -Vés-te'n d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes.
24 Aleshores Jesús digué als seus deixebles: -Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. 25 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà. 26 Què en trauria l'home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l'home a canvi de la seva vida? 27 Perquè el Fill de l'home ha de venir amb els seus àngels en la glòria del seu Pare, i llavors pagarà a cadascú segons les seves obres. 28 Us asseguro que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Fill de l'home venint en el seu Regne.
LECTURA 19/10/2012             MATEU: 15

La tradició dels antics

15
1 Uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem anaren a trobar Jesús i li van dir:
2 -Com és que els teus deixebles violen la tradició dels antics i no es renten les mans ritualment a l'hora de menjar?
3 Ell els respongué: -I com és que vosaltres violeu els manaments de Déu en nom de la vostra tradició? 4 En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. 5 Però vosaltres afirmeu: "El qui digui al pare o a la mare: ‘Consagro a Déu els béns amb què us hauria d'ajudar’, 6 ja no té cap obligació d'honrar els seus pares." Així, en nom de la vostra tradició, invalideu la paraula de Déu. 7 Hipòcrites! Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres quan digué:
8 » Aquest poble m'honora amb els llavis,
però el seu cor es manté lluny de mi.
9 El culte que em donen és buit,
les doctrines que ensenyen
són preceptes humans.
10 Llavors cridà la gent i els digué: -Escolteu i enteneu-ho bé: 11 El que fa impur l'home no és allò que entra a la boca; és el que en surt, allò que el fa impur.
12 Després els deixebles anaren a dir a Jesús: -¿Saps que els fariseus s'han escandalitzat d'això que has dit?
13 Ell els respongué: -Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada. 14 Deixeu-los estar: són cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot.
15 Llavors Pere li digué: -Explica'ns aquest proverbi.
16 Jesús respongué: -¿També vosaltres sou incapaços d'entendre-ho? 17 ¿No compreneu que tot allò que entra a la boca passa al ventre i és tret fora del cos? 18 Allò que surt de la boca ve del cor, i això sí que fa impur l'home. 19 Perquè del cor de l'home surten les intencions dolentes que el porten a assassinats, adulteris, relacions il·legítimes, robatoris, falsos testimonis, injúries. 20 Això és el que fa impur l'home, però menjar sense rentar-se les mans ritualment no el fa pas impur.

Guarició de la filla d'una cananea

21 Jesús se'n va anar d'allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó. 22 Una dona cananea, que era d'aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar: -Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi. La meva filla està endimoniada i sofreix molt.
23 Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven: -Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre.
24 Jesús els digué: -Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes d'Israel.
25 Però la dona vingué a prosternar-se davant d'ell i li deia: -Senyor, ajuda'm!
26 Jesús contestà: -No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.
27 Ella digué: -És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.
28 Llavors Jesús li respongué: -Dona, és gran la teva fe! Que es faci tal com tu vols.
I des d'aquell mateix moment es posà bona la seva filla.

Guarició de molts malalts

29 Jesús se'n va anar d'allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s'assegué. 30 Llavors anà a trobar-lo molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar. 31 La gent, en veure que els muts parlaven, que els esguerrats quedaven curats, els coixos caminaven i els cecs hi veien, se'n meravellava i glorificava el Déu d'Israel.

Segona multiplicació dels pans

32 Llavors Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: -Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d'aquí amb mi i no tenen res per a menjar. I no vull que se'n vagin dejuns, no fos cas que defallissin pel camí.
33 Els deixebles li diuen: -D'on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent?
34 Jesús els pregunta: -Quants pans teniu?
Ells li responen: -Set, i uns quants peixos.
35 Llavors Jesús va manar que la gent s'assegués a terra, 36 prengué els set pans i els peixos, digué l'acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent. 37 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n'ompliren set paneres. 38 Els qui n'havien menjat eren quatre mil homes, a més de les dones i les criatures.
39 Després d'acomiadar la gent, Jesús va pujar a la barca i se n'anà al territori de Magadan.
LECTURA 18/10/2012          MATEU: 14

Mort de Joan Baptista

14
1 En aquell temps, el tetrarca Herodes va sentir parlar de l'anomenada de Jesús 2 i digué als seus cortesans: -Aquest és Joan Baptista: ha ressuscitat d'entre els morts, i per això té el poder de fer miracles.
3 En efecte, Herodes havia fet agafar Joan, l'havia encadenat i l'havia tancat a la presó, a causa d'Herodies, la dona del seu germà Filip. 4 Joan li deia: -No t'és permès de conviure amb ella.
5 Herodes el volia fer matar, però tenia por del poble, que considerava Joan un profeta.
6 El dia del natalici d'Herodes, la filla d'Herodies va ballar davant els convidats, i va agradar tant a Herodes 7 que aquest es comprometé amb jurament a donar-li el que demanés. 8 Ella, instigada per la seva mare, digué: -Dóna'm aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista.
9 El rei es va entristir, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats manà que l'hi donessin, 10 i va fer decapitar Joan a la presó. 11 Van dur el cap en una safata, el donaren a la noia, i ella el va portar a la seva mare.
12 Els deixebles de Joan anaren a endur-se'n el cos i li donaren sepultura. Després ho van fer saber a Jesús.

Primera multiplicació dels pans

13 Quan Jesús va rebre la notícia, se n'anà d'allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions. 14 Quan desembarcà, veié una gran gentada, se'n compadí i va curar els seus malalts.
15 Arribat el capvespre, els deixebles s'acostaren a dir-li: -Aquest lloc és despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.
16 Però Jesús els respongué: -No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
17 Ells li diuen: -Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.
18 Ell els digué: -Porteu-me'ls aquí.
19 Llavors va manar que la gent s'assegués a l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. 20 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n'ompliren dotze cistelles. 21 Els qui n'havien menjat eren uns cinc mil homes, a més de les dones i les criatures.

Jesús camina sobre l'aigua

22 Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d'ell cap a l'altra riba, mentre ell acomiadava la gent. 23 Després d'acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol. 24 La barca ja s'havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. 25 A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l'aigua. 26 Quan els deixebles el veieren caminant sobre l'aigua, es van esglaiar i es digueren:
-És un fantasma!
I es posaren a cridar de por.
27 Però de seguida Jesús els digué: -Coratge! Sóc jo. No tingueu por!
28 Pere li contestà: -Senyor, si ets tu, mana'm que vingui caminant sobre l'aigua.
29 Jesús li digué: -Vine.
Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà cap a Jesús. 30 Però en veure que el vent era fort, es va acovardir. Llavors començà d'enfonsar-se i cridà: -Senyor, salva'm!
31 A l'instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li: -Home de poca fe! Per què has dubtat?
32 Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. 33 Els qui eren a la barca es prosternaren davant d'ell i exclamaren: -Realment ets Fill de Déu.

Guarició de malalts a Genesaret

34 Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles van tocar terra a Genesaret. 35 La gent d'aquell indret el van reconèixer i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts 36 i li demanaven que els deixés tocar ni que fos tan sols la borla del seu mantell. I tots els qui el van tocar quedaren curats.
LECTURA 17/10/2012          MATEU: 13

Paràbola del sembrador

13
1 Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. 2 Es reuní tanta gent entorn d'ell, que va haver de pujar en una barca i s'hi assegué. La gent es quedà vora l'aigua. 3 Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia: -Un sembrador va sortir a sembrar. 4 Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. 5 Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6 però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. 7 Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. 8 Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u.
9 »Qui tingui orelles, que escolti.

El perquè de les paràboles

10 Els deixebles s'acostaren i li van preguntar: -Per què els parles en paràboles?
11 Ell els respongué: -A vosaltres, Déu us dóna a conèixer els designis secrets del Regne del cel, però no a ells. 12 Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 13 Per això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen. 14 Així es compleix en ells aquella profecia d'Isaïes que diu:
» Escoltareu, però no comprendreu;
mirareu bé, però no hi veureu.
15 S'ha fet insensible,
el cor d'aquest poble!
S'han tapat les orelles,
han tancat els ulls,
no fos cas que els seus ulls hi veiessin,
les seves orelles hi sentissin,
el seu cor comprengués
i es convertissin.
I jo els guariria!
16 »Feliços, en canvi, els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi senten! 17 Us asseguro que molts profetes i justos van desitjar veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.

Explicació de la paràbola del sembrador

18 »Per tant, escolteu ara, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador. 19 A tot aquell qui escolta la paraula del Regne però no la comprèn, ve el Maligne i li pren la llavor sembrada en el seu cor. Aquest és el de la llavor sembrada arran del camí. 20 El de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria, 21 però no té cap arrel dintre d'ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o persecucions, sucumbeix tot seguit. 22 El de la llavor sembrada enmig dels cards és el qui escolta la paraula, però les preocupacions d'aquest món i la seducció de les riqueses arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. 23 El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.

Paràbola del blat i el jull

24 Després els proposà aquesta altra paràbola: -Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; 25 però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se'n va anar. 26 Quan els brins van créixer i es va formar l'espiga, aparegué també el jull. 27 Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren: »-Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull?
28 »Ell els respongué: »-Això ho ha fet un enemic.
»Els mossos li diuen: »-¿Vols que anem a arrencar el jull?
29 »Ell els respon: »-No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. 30 Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: "Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner."

Paràbola del gra de mostassa

31 Els proposà encara una altra paràbola: -Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: 32 la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques .

Paràbola del llevat

33 Els digué una altra paràbola: -Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.

El perquè de les paràboles

34 Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. 35 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta:
Obriré els llavis
per parlar en paràboles,
proclamaré coses
que estaven amagades
des de la creació del món.

Explicació de la paràbola del blat i el jull

36 Llavors deixà la gent i se'n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren: -Explica'ns la paràbola del jull sembrat en el camp.
37 Ell els digué: -El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. 38 El camp és el món. La bona llavor són els qui pertanyen al Regne. El jull són els qui pertanyen al Maligne. 39 L'enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. 40 Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món: 41 el Fill de l'home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, 42 i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 43 Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare.
»Qui tingui orelles, que escolti.

Paràbola del tresor amagat

44 »Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.

Paràbola de la perla

45 »També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: 46 quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.

Paràbola de la xarxa

47 »També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l'aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. 48 Un cop plena, la treuen a la platja, s'asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. 49 Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, 50 i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

Coses noves i coses velles

51 »¿Ho heu entès, tot això?
Li responen: -Sí.
52 Ell els diu: -Doncs bé, tot mestre de la Llei que s'ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles.

Jesús, rebutjat en el seu poble

53 Quan Jesús hagué acabat de dir aquestes paràboles se'n va anar d'aquell lloc. 54 Arribà al seu poble i instruïa la gent a la sinagoga. Ells se n'estranyaven i deien: -D'on li vénen, aquesta saviesa i aquests miracles que fa? 55 ¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no és aquella que es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? 56 I les seves germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? D'on li ve, tot això?
57 I no eren capaços d'acceptar-lo. Jesús els digué: -Un profeta només és menyspreat al seu poble i a casa seva.
58 I no va fer allí gaires miracles, perquè ells no tenien fe.