LECTURA 29/11/13 SALM: 54

Salva'm, Déu meu, per amor del teu nom

54
Per al mestre de cor, amb instruments de corda. Cant del recull de David. De quan els de Zif anaren a trobar Saül per fer-li saber que David vivia amagat en el seu territori.
Salva'm, Déu meu, per amor del teu nom;
amb el teu poder fes-me justícia.
Escolta, Déu meu, la meva súplica,
estigues atent a les meves paraules.
Uns estrangers s'aixequen contra mi,
uns violents que no fan cas de Déu
volen la meva mort. Pausa
Però és Déu qui m'ajuda,
el Senyor fa costat als qui em sostenen.
Caurà sobre els enemics el mal que em volen.
Anorrea'ls, tu que ets fidel!
De tot cor oferiré sacrificis;
Senyor, lloaré la bondat del teu nom.
El teu nom m'ha alliberat de tot perill,
he vist derrotats els adversaris.

LECTURA 28/11/13 SALM: 53

No n'hi ha cap que faci el bé

53
Per al mestre de cor: a la tonada de «Mahalat». Cant del recull de David.
Pensen dintre seu els insensats:
«Déu no és res.»
Són corromputs, la seva culpa és detestable,
no n'hi ha cap que faci el bé.
Déu guaita des del cel i observa els homes,
per veure si n'hi ha cap d'assenyat
que el cerqui a ell.
Tots plegats s'han apartat, s'han pervertit;
no n'hi ha cap que faci el bé, ni un de sol.
Qui no s'adona del que fan aquests malèfics?
Tot menjant el seu pa
devoren el meu poble i no invoquen el Senyor.
Quin esglai els cau al damunt,
encara que no hi ha motius per a esglaiar-se!
Déu ha escampat els ossos dels qui t'assetjaven;
els has avergonyit perquè Déu ha fet que es retiressin.
Oh!, que vingui de Sió
la salvació d'Israel!
Quan Déu renovarà la vida del seu poble,
Jacob s'omplirà de goig, Israel s'alegrarà.

LECTURA 27/11/13 SALM: 52

Per què et glories, valent, de fer el mal?

52
Per al mestre de cor. Cant del recull de David. De quan l'edomita Doeg el va denunciar a Saül fent-li saber que David havia estat a casa d'Ahimèlec.
Per què et glories, valent, de fer el mal?
Déu és bo a cada moment!
Ordeixes intrigues,
tens la llengua esmolada,
home impostor!
Estimes el mal i no el bé,
la mentida i no la veritat; Pausa
prefereixes paraules destructives,
llengua impostora!
Per això Déu et derrocarà per sempre,
et traurà fora i t'arrasarà la casa,
t'arrencarà de la terra dels vivents. Pausa
Els justos, quan ho vegin, temeran Déu,
i diran tot rient-se'n:
«Mireu l'home valent:
no buscava pas en Déu la seva força,
es refiava de la seva gran riquesa,
es creia fort amb les seves intrigues.»
10 Però jo, com olivera frondosa,
dins la casa de Déu,
confio en el seu amor
per sempre més.
11 Sempre et donaré gràcies pel que has fet;
espero en la bondat del teu nom
davant els teus fidels.

LECTURA 26/11/13 SALM: 51

Compadeix-te de mi, Déu meu

51
Per al mestre de cor. Salm del recull de David. De quan el profeta Natan anà a trobar-lo després que David hagués tingut relacions amb Betsabé.
Compadeix-te de mi, Déu meu, tu que estimes tant;
tu que ets tan bo, esborra les meves faltes.
Renta'm ben bé de les culpes,
purifica'm dels pecats.
Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.
Contra tu, contra tu sol he pecat,
he fet el que és dolent als teus ulls.
Per això ets just quan dónes la sentència,
irreprensible en el teu veredicte.
Tu saps que he nascut en la culpa,
que la mare m'engendrà pecador.
Tu que estimes la veritat al fons del cor,
m'ensenyes dintre meu a tenir seny.
Aspergeix-me amb hisop, que quedi pur;
renta'm, i seré més blanc que la neu.
10 Fes que torni a sentir els crits de festa,
que s'alegrin els ossos que havies fet pols!
11 Aparta la mirada dels meus pecats,
esborra les meves culpes.
12 Déu meu, crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm.
13 No em llancis fora de la teva presència,
no em prenguis el teu esperit sant.
14 Torna'm el goig de la teva salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.
15 Ensenyaré els teus camins als pecadors
i tornaran a tu els qui t'han abandonat.
16 No em demanis compte de la sang que he vessat,
Déu meu, Déu que em salves,
i aclamaré la teva bondat.
17 Obre'm els llavis, Senyor,
i proclamaré la teva lloança.
18 Les víctimes no et satisfan;
si t'oferia un holocaust, no me'l voldries.
19 La víctima que ofereixo és un cor penedit;
un esperit que es penedeix,
tu, Déu meu, no el menysprees.
20 Afavoreix Sió amb la teva benvolença,
reconstrueix les muralles de Jerusalem.
21 Llavors acceptaràs els sacrificis,
l'ofrena sencera i els holocaustos;
llavors oferiran vedells al teu altar.

LECTURA 25/11/13 SALM: 50

Parla el Senyor, Déu dels déus

50
Salm. Del recull d'Assaf.
Parla el Senyor, Déu dels déus,
convoca la terra de llevant fins a ponent.
Des de Sió, ciutat meravellosa,
Déu resplendeix.
Ve el nostre Déu, i no callarà.
Un foc devorador li va al davant,
al voltant d'ell es congria la tempesta.
De dalt estant convoca cel i terra
al judici del seu poble:
«Aplegueu els meus fidels,
que amb l'ofrena d'una víctima
van concloure amb mi una aliança.»
El cel proclama la seva justícia,
és Déu mateix qui judica: Pausa
«Escolta, poble meu, que et vull parlar;
Israel, jo testifico contra tu:
Jo sóc el Senyor, el teu Déu.
»No és pas pels sacrificis que et reprenc:
sé que no et canses d'oferir holocaustos.
¿Acceptaré vedells de casa teva
o bocs dels teus ramats,
10 quan són meus els animals feréstecs
i tinc molt de bestiar per les muntanyes?
11 Conec d'un a un els ocells que van pels cims
i són meus els animals més petits del camp.
12 »Si tenia fam, no t'ho diria:
és ben meu el món i tot el que s'hi mou.
13 ¿Et creus que menjaré carn de vedells
i beuré la sang dels bocs?
14 »Ofereix-me víctimes d'acció de gràcies,
compleix el que has promès a l'Altíssim,
15 invoca'm en dies de perill;
jo et salvaré i tu em glorificaràs.»
16 A l'home injust, Déu li diu:
«Per què parles tant dels meus preceptes
i t'omples la boca amb la meva aliança,
17 tu que no acceptes la correcció
i tant se te'n dóna del que et mano?
18 »Si veus un lladre, t'hi avens,
trobes els adúlters i t'hi ajuntes.
19 Obres els llavis per dir mal,
la teva llengua maquina enganys;
20 t'asseus a malparlar dels teus germans,
a difamar els teus parents.
21 »He de callar mentre fas tot això?
Et pensaves que seria com tu?
Te n'acuso, t'ho retrec a la cara.
22 Enteneu-ho bé, els qui no feu cas de mi:
si us clavo les urpes, ningú no us salvarà.
23 »El qui ofereix víctimes d'acció de gràcies
reconeix la meva glòria.
Jo mostraré la salvació
a l'home que viu honradament.»

LECTURA 22/11/13 SALM: 49

L'home no dura en els honors

49
Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. Salm.
Escolteu això, tots els pobles,
estigueu atents, habitants del món,
gent noble i gent senzilla,
pobres i rics.
Us diré unes paraules assenyades,
unes reflexions que he pensat madurament.
Fixo l'atenció en un cas que m'intriga,
exposo el meu enigma al so de la lira:
Per què he de tenir por en dies dolents,
quan m'envolta la malícia dels perversos?
Ells es refien de la seva fortuna,
es glorien de la seva gran riquesa.
Quin home en podrà redimir un altre
i pagar a Déu el seu rescat?
Ni que ofereixi un preu molt alt,
s'acabarà per sempre més la seva vida:
10 no comprarà el dret de viure sempre
i escapar-se de la mort.
11 Veurà com moren els savis,
com se'n van els necis i els ignorants,
i abandonen als altres la fortuna:
12 les tombes seran la seva casa per sempre,
s'hi estaran segles i segles,
ni que els terrenys conservin els seus noms.
13 L'home no dura en els honors,
s'assembla al bestiar, de qui no es parla més.
14 Aquesta és la sort dels qui viuen refiats,
la fi dels qui parlen satisfets: Pausa
15 s'aplegaran com ramats a la terra dels morts,
la mort mateixa serà el seu pastor.
L'endemà els dominaran els justos,
en aquell país se'ls desfiguraran les faccions:
on seran llavors els seus palaus?
16 Però a mi, Déu em rescatarà la vida
de les urpes del regne dels morts
per prendre'm amb ell. Pausa
17 No et preocupis si un home s'enriqueix
i acumula una fortuna a casa seva:
18 quan es mori no s'endurà res,
no el seguiran les seves riqueses.
19 Ni que en vida se sentís feliç quan li deien:
«Tots t'alaben per la teva sort!»,
20 acabarà reunint-se amb els seus pares,
que no veuran mai més la llum.
21 L'home que viu en els honors i no entén res,
s'assembla al bestiar, de qui no es parla més.

LECTURA 21/11/13 SALM: 48

És gran el Senyor i digne de tota lloança

48
Càntic, salm, del recull dels fills de Corè.
És gran el Senyor i digne de tota lloança
a la ciutat del nostre Déu, a la santa muntanya,
cim admirable, goig de tot el món.
La muntanya de Sió és a tocar del cel,
és la ciutat del rei dels reis;
Déu sobresurt com un castell
enmig dels seus merlets.
Els reis s'havien aliat
per atacar-la tots junts.
S'han esverat només de veure-la
i han fugit desconcertats.
Els ha agafat allà mateix un tremolor,
un dolor com a la dona quan infanta,
igual que les ventades de llevant
quan estavellen els vaixells de Tarsis.
Ho havíem sentit a dir i ara ho hem vist
a la ciutat del nostre Déu,
a la ciutat del Senyor de l'univers:
Déu la manté ferma per sempre. Pausa
10 Déu nostre, evoquem el record del teu amor
enmig del temple;
11 ets conegut d'un cap a l'altre de la terra,
ets lloat pertot arreu, Déu nostre,
la teva mà és plena de bondat.
12 Que s'alegri la muntanya de Sió,
que es posin de festa les viles de Judà
i celebrin els teus determinis!
13 Recorreu les muralles de Sió;
compteu les seves torres,
14 mireu les seves defenses,
resseguiu-ne els merlets
i podreu dir després als vostres fills:
15 «Aquest és el Senyor,
el nostre Déu per sempre més;
ell és el nostre guia.»
A la tonada de «Mut».

LECTURA 20/11/13 SALM: 47

Aplaudiu, tots els pobles del món

47
Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. Salm.
Aplaudiu, tots els pobles del món,
aclameu Déu amb entusiasme.
El Senyor és l'Altíssim, el temible,
el gran rei de tota la terra.
Sotmet els pobles al nostre guiatge,
posa nacions als nostres peus;
l'heretat que ell escull per a nosaltres
és la glòria de Jacob, el seu estimat. Pausa
Déu puja enmig d'aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.
Canteu a Déu, canteu-li!
Canteu al nostre rei, canteu-li!
Déu és rei de tot el món:
canteu a Déu un himne!
Déu regna sobre les nacions,
Déu seu al tron sagrat.
10 Els prínceps dels pobles s'uneixen
com a poble del Déu d'Abraham,
perquè són de Déu els poderosos de la terra,
són d'ell, que és sobirà de tots.

LECTURA 19/11/13 SALM: 46

Déu és el nostre castell de refugi

46
Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. A la tonada de «Alamot». Càntic.
Déu és el nostre castell de refugi,
un defensor ferm en hores de perill.
No temem res quan se somou la terra,
quan les muntanyes trontollen dins els mars,
quan bramulen i escumegen les aigües abismals
i al seu embat s'estremeixen les muntanyes. Pausa
Els braços d'un riu alegren la ciutat de Déu,
la mansió més sagrada de l'Altíssim.
Déu és al mig d'ella, no pot trontollar.
Déu la defensa abans que apunti el dia;
si s'amotinen nacions i trontollen reialmes,
fa esclatar el seu tro, i la terra es desfà.
El Senyor de l'univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob. Pausa
Veniu, mireu les gestes del Senyor,
les meravelles que fa sobre la terra.
10 A tot arreu ha fet cessar els combats,
ha trencat els arcs i trossejat les llances,
ha tirat al foc els escuts.
11 «Desistiu, reconeixeu que jo sóc Déu;
domino els pobles, domino el món.»
12 El Senyor de l'univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob. Pausa

LECTURA 18:11/13 SALM: 45

Un bon auguri em surt del cor

45
Per al mestre de cor: a la tonada de «Xoixannim». Del recull dels fills de Corè, cant. Cançó d'amor.
Un bon auguri em surt del cor.
Dedico al rei el meu poema,
la meva llengua és àgil com una ploma d'escrivà.
Ets el més bell de tots els homes,
exhalen gràcia els teus llavis:
Déu t'ha beneït per sempre.
Cenyeix-te l'espasa, valent,
vesteix-te d'honor i majestat.
Amb majestat triomfant, guia el teu carro
a favor de la veritat i la clemència.
Seran terribles les proeses del teu braç
i penetrants les teves fletxes.
Els pobles cauran als teus peus,
es rendiran els enemics del rei.
Que el teu tron, oh déu, desafiï els segles
i el teu ceptre reial sigui un ceptre just.
Tu estimes la justícia i no la maldat;
per això el teu Déu t'ha preferit als teus companys
i t'ha ungit, oh déu, amb perfums de festa.
T'impregnen el vestit mirra, àloes i càssies,
des dels palaus de vori t'alegren les arpes.
10 En el teu seguici hi ha princeses enjoiades;
tens la reina a la dreta, vestida amb or d'Ofir.
11 Escolta, filla, estigues atenta,
oblida el teu poble i la casa del teu pare;
12 el rei està corprès de la teva bellesa.
És el teu senyor: fes-li homenatge.
13 La ciutat de Tir ve amb els seus regals,
els més rics del poble busquen el teu favor.
14 Entra la princesa tota radiant,
el seu vestit és de brocats d'or.
15 Guarnida amb brodats és conduïda al rei:
l'acompanya el seguici de donzelles amigues.
16 Conduïdes entre cants de festa,
entren al palau del rei.
17 En lloc dels teus pares tindràs els teus fills;
els nomenaràs governants per tot el país.
18 Vull perpetuar el record del teu nom.
Que els pobles et lloïn per sempre més.

LECTURA 15/11/13 SALM: 44


LECTURA 14/11/13 SALM: 43

Fes-me justícia, Déu meu

43
Fes-me justícia, Déu meu,
defensa la meva causa contra una gent infidel;
allibera'm de l'home pervers i traïdor.
Déu meu, tu ets el meu baluard.
Per què em rebutges?
Per què he d'anar de dol pertot arreu,
seguit de prop per l'enemic?
Envia'm la llum i la veritat;
que elles em guiïn,
que em duguin a la muntanya santa,
al lloc on resideixes.
I m'acostaré a l'altar de Déu,
a Déu, que és la meva alegria.
Jo et lloaré amb la cítara,
oh Déu, Déu meu.
Per què aquesta tristor, ànima meva?
Per què aquest torbament?
Espera en Déu!
Jo et tornaré a lloar,
salvador meu i Déu meu.

LECTURA 13/11/13 SALM: 42

Com la cérvola es deleix per les fonts d'aigua

42
Per al mestre de cor. Cant del recull dels fills de Corè.
Com la cérvola es deleix per les fonts d'aigua,
també em deleixo jo per tu, Déu meu.
Tot jo tinc set de Déu,
del Déu que m'és vida;
quan podré anar a veure Déu cara a cara?
Les llàgrimes són el meu pa
de nit i de dia,
i a tota hora em diuen:
«On és el teu Déu?»
Jo esplaio el meu cor apenat
recordant quan anava en processó
cap a la casa de Déu,
enmig d'un aplec festiu,
amb crits d'alegria i de lloança.
Per què aquesta tristor, ànima meva?
Per què aquest torbament?
Espera en Déu!
Jo et tornaré a lloar,
salvador meu i Déu meu.
Tot jo em sento aclaparat,
quan em recordo de tu
des del país del Jordà, des de l'Hermon,
des de la muntanya de Missar.
Cada aiguat en crida un altre,
quan les fonts del cel ragen i bramulen:
tots els rompents de les onades
han passat per sobre meu.
Que el Senyor confirmi cada dia
l'amor que em té.
I cada nit li adreçaré el meu cant,
faré una pregària al Déu que m'és vida.
10 I diré a Déu, la meva roca:
«Per què t'oblides de mi?
Per què he d'anar de dol pertot arreu,
seguit de prop per l'enemic?»
11 Veient ferit el meu cos,
els adversaris m'escarneixen,
i a tota hora em diuen:
«On és el teu Déu?»
12 Per què aquesta tristor, ànima meva?
Per què aquest torbament?
Espera en Déu!
Jo et tornaré a lloar,
salvador meu i Déu meu.

LECTURA 12/11/13 SALM:41

Feliç el qui s'interessa pel desvalgut

41
Per al mestre de cor. Salm del recull de David.
Feliç el qui s'interessa pel desvalgut!
En temps difícils, el Senyor el salvarà;
el Senyor li guardarà la vida,
el farà feliç a la terra;
no el deixarà a mercè dels enemics.
El Senyor el sostindrà en el llit de dolor,
se n'ocuparà durant la seva malaltia.
Jo clamo: «Senyor, compadeix-te de mi.
He pecat contra tu, guareix-me!»
Els meus enemics em maleeixen:
«Que es mori i que s'esborri el seu nom!»
Si algun d'ells ve a veure'm, fingeix,
recull males notícies
i quan surt a fora les escampa.
Els qui m'odien murmuren entre ells,
fan contra mi presagis dolents:
«El seu mal no té remei;
ja és al llit i no se n'alçarà.»
10 Fins l'amic millor, en qui jo confiava,
el qui compartia el meu pa, m'ha traït el primer.
11 Però tu, Senyor, compadeix-te de mi,
restableix-me i podré fer justícia.
12 En això he conegut que m'estimes:
que el meu enemic no pot cantar victòria.
13 I a mi m'has sostingut perquè sóc innocent,
em mantens per sempre al teu davant.
14 Beneït sigui el Senyor, Déu d'Israel,
des de sempre i per sempre!
Amén, amén!

LECTURA 11/11/13 SALM: 40

Tenia posada l'esperança en el Senyor

40
Per al mestre de cor. Del recull de David. Salm.
Tenia posada l'esperança en el Senyor,
i ell, inclinant-se cap a mi,
ha escoltat el meu clam.
M'ha tret de la fossa profunda,
del llot i del fangar.
Ha plantat els meus peus sobre la roca
i m'hi sento segur.
Ha inspirat als meus llavis un càntic nou,
un himne de lloança al nostre Déu.
Tots els qui ho veuen veneren el Senyor
i posen en ell la confiança.
Feliç l'home que confia en el Senyor
i no busca l'ajut dels idòlatres,
que es refien d'esperances enganyoses!
Com has pensat en nosaltres,
Déu incomparable!
Quantes meravelles has fet,
Senyor, Déu meu!
Si em proposava d'explicar-les,
no les podria ni comptar.
Tu m'has dit a cau d'orella
que no vols oblacions ni sacrificis,
que no demanes holocaust ni expiació.
Per això et dic: «A tu em presento,
en el llibre hi ha escrit el que has fet per mi.
Déu meu, vull fer la teva voluntat:
guardo la teva llei al fons del cor.»
10 Anuncio amb goig la salvació
a tot el poble reunit.
No puc deixar d'anunciar-la;
tu prou que ho saps, Senyor.
11 No he amagat la teva salvació
dins el meu cor;
he fet conèixer el teu ajut fidel,
la lleialtat del teu amor,
a tot el poble reunit.
12 I tu, Senyor, no apartis la teva misericòrdia;
que el teu amor fidel em guardi sempre.
13 Són tants els mals que m'envolten
que no es poden ni comptar.
Les meves culpes em cauen al damunt;
de tantes que són, en perdo el compte;
són més que els cabells del meu cap,
i em fallen les forces.
14 Senyor, vine a ajudar-me,
cuita a defensar-me, Senyor!
15 Que quedin defraudats i avergonyits
els qui volen la meva mort.
Que se'n tornin confosos
els qui s'alegren dels meus mals.
16 Que quedin muts de vergonya
els qui em diuen: «Massa poc!»
17 Que puguin alegrar-se i celebrar-ho
els qui et cerquen de debò;
que els qui estimen la teva obra salvadora
puguin dir sempre: «És gran, el Senyor!»
18 Jo sóc pobre i desvalgut,
però el Senyor pensa en mi.
Ets tu qui m'ajuda i m'allibera.
Déu meu, no triguis més!