LECTURA 31/1/16, Lluc 5:1-11, DIOS EN SANDALIAS (106)

Les xarxes del Mestre
(Jesús crida a Pere i a altres)
Ho deixaren tot i el van seguir

En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s'apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. Llavors veié dues barques amarrades vora l'aigua; els pescadors n'havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartés una mica de terra, s'assegué i instruïa la gent de la barca estant.
Quan acabà de parlar, digué a Simó:
--Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.
Simó li respongué:
--Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, ja que tu ho dius, calaré les xarxes.
Ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes se'ls esquinçaven. Llavors van fer senyal als companys de l'altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s'enfonsaven.
Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient:
--Aparta't de mi, Senyor, que sóc un pecador!
Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell no se'n sabien avenir, 10 i igualment passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:
--No tinguis por. D'ara endavant seràs pescador d'homes.
11 Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

1- Quin va ser el desenllaç final de l'encontre de Pere amb el Crist?
2- Quins factors foren crucials en la decisió que van prendre els pescadors?
3- Per què Jesús li revelà a Pere el nou rumb que prendria la seva vida a partir d'aquell moment?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

LECTURA 30/1/16, Lluc 5:1-11, DIOS EN SANDALIAS (105)

Les xarxes del Mestre
(Jesús crida a Pere i a altres)
Aparta't de mi!

En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s'apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. Llavors veié dues barques amarrades vora l'aigua; els pescadors n'havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartés una mica de terra, s'assegué i instruïa la gent de la barca estant.
Quan acabà de parlar, digué a Simó:
--Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.
Simó li respongué:
--Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, ja que tu ho dius, calaré les xarxes.
Ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes se'ls esquinçaven. Llavors van fer senyal als companys de l'altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s'enfonsaven.
Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient:
--Aparta't de mi, Senyor, que sóc un pecador!
Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell no se'n sabien avenir, 10 i igualment passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:
--No tinguis por. D'ara endavant seràs pescador d'homes.
11 Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

Observa la reacció de Pere davant d'aquella gran pesca.
1- Què devia passar pel seu cor per reaccionar d'aquesta forma?
2- Per què li suplicà al Senyor: "Aparta't de mi"?
3- Quin principi de la vida espiritual revela aquesta reacció?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

LECTURA 29/1/16, Lluc 5:1-11, DIOS EN SANDALIAS (104)

Les xarxes del Mestre
(Jesús crida a Pere i a altres)
"Si tu ho dius..."

En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s'apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. Llavors veié dues barques amarrades vora l'aigua; els pescadors n'havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartés una mica de terra, s'assegué i instruïa la gent de la barca estant.
Quan acabà de parlar, digué a Simó:
--Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.
Simó li respongué:
--Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, ja que tu ho dius, calaré les xarxes.
Ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes se'ls esquinçaven. Llavors van fer senyal als companys de l'altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s'enfonsaven.
Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient:
--Aparta't de mi, Senyor, que sóc un pecador!
Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell no se'n sabien avenir, 10 i igualment passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:
--No tinguis por. D'ara endavant seràs pescador d'homes.
11 Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

1- En la teva opinió, com es devia sentir Pere davant les instruccions de Jesús?
2- Per què va obeir les instruccions del Mestre?
3- Per què va impactar tan profundament a ell i als seus companys la pesca miraculosa?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

LECTURA 28/1/16, Lluc 5:1-11, DIOS EN SANDALIAS (103)

Les xarxes del Mestre
(Jesús crida a Pere i a altres)
L'individu a la multitud

En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s'apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. Llavors veié dues barques amarrades vora l'aigua; els pescadors n'havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartés una mica de terra, s'assegué i instruïa la gent de la barca estant.
Quan acabà de parlar, digué a Simó:
--Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.
Simó li respongué:
--Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, ja que tu ho dius, calaré les xarxes.
Ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes se'ls esquinçaven. Llavors van fer senyal als companys de l'altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s'enfonsaven.
Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient:
--Aparta't de mi, Senyor, que sóc un pecador!
Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell no se'n sabien avenir, 10 i igualment passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:
--No tinguis por. D'ara endavant seràs pescador d'homes.
11 Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

El text del devocional narra que "vora el llac de Genesaret, i la gent s'apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu". La fama del mestre de Galilea estava en boca de tothom i era impossible que Crist aparegués a qualsevol poble de la zona sense que es reunís al voltant seu, de forma espontània, gran quantitat de persones.
1- Què és el que cercaven les multituds?
2- Per què s'havia fet tan popular Jesús?
3- De quina manera les va ministrar?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

LECTURA 27/1/16, Lluc 4:16-30, DIOS EN SANDALIAS (102)

Metge, cura't a tu mateix
(Jesús a Natzaret)
Vicissituds de profeta

16 I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. 17 Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:
18 L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m'ha ungit.
M'ha enviat
a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
19 a proclamar
l'any de gràcia del Senyor.
20 Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. 21 Aleshores començà dient-los:
--Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.
22 Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien:
--¿No és el fill de Josep, aquest?
23 Ell els digué:
--Ben segur que m'aplicareu aquella dita: "Metge, cura't a tu mateix!" Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.
24 I afegí:
--Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. 25 Més encara, us asseguro que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s'estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, 26 però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. 27 I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.
28 En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d'indignació; 29 es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d'estimbar-lo. 30 Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.
PREGUNTES- REFLEXIÓ

1- Què va voler comunicar Jesús amb les dues històries a les que es va referir?
2- Per què van reaccionar d'aquella manera?
3- Què significa la presència de tanta ira a les nostres vides?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

LECTURA 26/1/16, Lluc 4:16-30, DIOS EN SANDALIAS (101)

Metge, cura't a tu mateix
(Jesús a Natzaret)
Vides transformades

16 I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. 17 Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:
18 L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m'ha ungit.
M'ha enviat
a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
19 a proclamar
l'any de gràcia del Senyor.
20 Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. 21 Aleshores començà dient-los:
--Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.
22 Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien:
--¿No és el fill de Josep, aquest?
23 Ell els digué:
--Ben segur que m'aplicareu aquella dita: "Metge, cura't a tu mateix!" Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.
24 I afegí:
--Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. 25 Més encara, us asseguro que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s'estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, 26 però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. 27 I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.
28 En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d'indignació; 29 es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d'estimbar-lo. 30 Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.
PREGUNTES- REFLEXIÓ

Pren-te un moment per llegir Isaïes 61.
1- Quina obra desitja realitzar Déu a la vida d'aquestes persones?
2- Com són ells després que el Senyor els ha tocat?
3- A què es dediquen després d'aquesta transformació?
4- Què ens indica això pel que fa als objectius de Déu per les nostres vides?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

LECTURA 25/1/16, Lluc 4:16-30, DIOS EN SANDALIAS (100)

Metge, cura't a tu mateix
(Jesús a Natzaret)
Detalls d'una missió

16 I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. 17 Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:
18 L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m'ha ungit.
M'ha enviat
a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
19 a proclamar
l'any de gràcia del Senyor.
20 Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. 21 Aleshores començà dient-los:
--Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.
22 Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien:
--¿No és el fill de Josep, aquest?
23 Ell els digué:
--Ben segur que m'aplicareu aquella dita: "Metge, cura't a tu mateix!" Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.
24 I afegí:
--Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. 25 Més encara, us asseguro que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s'estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, 26 però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. 27 I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.
28 En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d'indignació; 29 es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d'estimbar-lo. 30 Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

La nostra aventura ens porta ara a acompanyar a Crist en el seu retorn al poble que ha estat la seva llar durant trenta anys. Pren-te un moment per llegir els primers verset i després, per entendre l'esperit de les paraules de Jesús, examina el test de Isaïes 61. Al llegir-lo intenta identificar les qualitats que descriu de la persona del Messies.

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

LECTURA 24/1/16, Fets 10:1-23, DIOS EN SANDALIAS (99)

Pere enviat a Corneli
(Una aturada en el camí)
Nova conversió

Hi havia a Cesarea un home que es deia Corneli, un centurió de la cohort anomenada Itàlica; era un home piadós, que creia en l'únic Déu amb tota la seva família, feia moltes almoines als membres del poble jueu i sempre pregava. Un dia, a l'hora de la pregària de la tarda, va tenir una visió i va veure clarament un àngel de Déu que entrava a casa seva i el cridava:
--Corneli!
Ell se'l mirà fixament i, esglaiat, digué:
--Què hi ha, Senyor?
L'àngel continuà:
--Les teves pregàries i les teves almoines han arribat a Déu, i ell les té presents. Ara, doncs, envia alguns homes a Jafa a cercar un tal Simó, que duu el sobrenom de Pere. S'allotja a casa d'un tal Simó, blanquer d'ofici, que té la casa vora el mar.
Quan l'àngel que li parlava hagué sortit, Corneli va fer venir dos criats i un soldat piadós, un dels seus homes de confiança, els ho va explicar tot i els envià a Jafa.
L'endemà, cap al migdia, mentre ells encara feien camí i s'acostaven a la ciutat, Pere pujà al terrat a pregar. 10 Li vingué gana i volia menjar alguna cosa. Mentre li ho preparaven, va tenir un èxtasi: 11 veié que el cel s'obria i que en baixava, fins a tocar a terra, una mena de gran vela suspesa per les quatre puntes. 12 Dintre la vela hi havia tota mena de quadrúpedes, de rèptils i d'ocells. 13 Llavors una veu li va dir:
--Pere, aixeca't. Mata i menja.
14 Pere contestà:
--De cap manera, Senyor. Mai no he menjat res de prohibit ni d'impur.
15 La veu es va adreçar a Pere per segona vegada:
--No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur.
16 Això es va repetir tres vegades, i tot seguit aquella vela fou enduta cap al cel.
17 Mentre Pere, tot perplex, es preguntava què podia significar la visió que havia tingut, els homes enviats per Corneli havien demanat per la casa de Simó i ja eren davant la porta. 18 I preguntaven:
--¿S'allotja aquí Simó, que duu el sobrenom de Pere?
19 Pere cavil·lava encara sobre la visió, quan l'Esperit Sant li digué:
--Hi ha tres homes que et busquen. 20 Baixa i no dubtis d'anar amb ells, que els he enviat jo.
21 Pere baixà a trobar aquells homes i digué:
--Jo sóc el qui busqueu. Per què heu vingut?
22 Ells respongueren:
--El centurió Corneli, un home just i que creu en l'únic Déu, molt apreciat per tots els jueus, ha rebut d'un àngel sant l'ordre de fer-te venir a casa d'ell i d'escoltar el que tu li diràs.
23 Pere, aleshores, els féu entrar i els donà acolliment. L'endemà se'n va anar amb ells acompanyat d'alguns germans de Jafa.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

Observa la forma com l'Esperit prepara tots els elements perquè Corneli pugui conèixer a Crist.
1- Com va parlar a Corneli?
2- Com va parlar a Pere?
3- Per què era necessari que li parlés l'apòstol?
4- Per què l'Esperit no va realitzar directament l'obra a la vida de Corneli?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

LECTURA 23/1/16, Joan 4:1-42, DIOS EN SANDALIAS (98)

L'art de la conversa
(Jesús amb una samaritana)
Ona expansiva

Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan. De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles. Llavors va deixar Judea i se'n tornà a Galilea.
Jesús havia de travessar Samaria. Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s'assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia. Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:
--Dóna'm aigua.
Els seus deixebles se n'havien anat al poble a comprar menjar.
Però la dona samaritana preguntà a Jesús:
--Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?
Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.
10 Jesús li respongué:
--Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: "Dóna'm aigua", ets tu qui li n'hauries demanada, i ell t'hauria donat aigua viva.
11 La dona li diu:
--Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D'on la trauràs, l'aigua viva? 12 El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?
13 Jesús li respongué:
--Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set. 14 Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna.
15 Li diu la dona:
--Senyor, dóna'm aigua d'aquesta! Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.
16 Ell li diu:
--Vés a cridar el teu marit i torna.
17 La dona li contesta:
--No en tinc, de marit.
Li diu Jesús:
--Fas bé de dir que no en tens. 18 N'has tingut cinc, i l'home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat.
19 La dona li respon:
--Senyor, veig que ets un profeta. 20 Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.
21 Jesús li diu:
--Creu-me, dona, arriba l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. 22 Vosaltres adoreu allò que no coneixeu. Nosaltres sí que adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. 23 Però arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. 24 Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat.
25 Li diu la dona:
--Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l'Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.
26 Jesús li respon:
--Sóc jo, el qui et parla.
27 En aquell moment arribaren els deixebles. S'estranyaren que parlés amb una dona, però cap d'ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella. 28 Llavors la dona deixà la gerra i se'n va anar al poble a dir a la gent:
29 --Veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?
30 La gent va sortir del poble i l'anà a trobar.
31 Mentrestant, els deixebles el pregaven:
--Rabí, menja.
32 Però ell els contestà:
--Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.
33 Els deixebles es preguntaven entre ells:
--És que algú li ha portat menjar?
34 Jesús els diu:
--El meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat i dur a terme la seva obra. 35 ¿No teniu costum de dir: "Quatre mesos més i ja serem a la sega"? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar! 36 El segador ja cobra el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s'alegren plegats el sembrador i el segador. 37 En aquest cas té raó la dita: "Un és el qui sembra i un altre el qui sega." 38 Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball.
39 Molts dels samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona, que assegurava: «M'ha dit tot el que he fet.» 40 Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s'hi va quedar dos dies. 41 Per la paraula d'ell mateix encara molts més van creure, 42 i deien a la dona:
--Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l'hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

Mentre Jesús conversava amb els seus deixebles, la dona va tornar a la seva ciutat.
1- Per què la dona va anar i va parlar de Crist?
2- Quin va ser el seu testimoni?
3- En la teva opinió, de quina manera va impactar la vida d'altres?
4- Quin va ser el resultat?
5- Què ens indica pel que fa a la forma com l'evangeli avança entre aquells que no creuen?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC

LECTURA 22/1/16, Joan 4:1-42, DIOS EN SANDALIAS (97)

L'art de la conversa
(Jesús amb una samaritana)
Completar l'obra

Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan. De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles. Llavors va deixar Judea i se'n tornà a Galilea.
Jesús havia de travessar Samaria. Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s'assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia. Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:
--Dóna'm aigua.
Els seus deixebles se n'havien anat al poble a comprar menjar.
Però la dona samaritana preguntà a Jesús:
--Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?
Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.
10 Jesús li respongué:
--Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: "Dóna'm aigua", ets tu qui li n'hauries demanada, i ell t'hauria donat aigua viva.
11 La dona li diu:
--Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D'on la trauràs, l'aigua viva? 12 El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?
13 Jesús li respongué:
--Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set. 14 Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna.
15 Li diu la dona:
--Senyor, dóna'm aigua d'aquesta! Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.
16 Ell li diu:
--Vés a cridar el teu marit i torna.
17 La dona li contesta:
--No en tinc, de marit.
Li diu Jesús:
--Fas bé de dir que no en tens. 18 N'has tingut cinc, i l'home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat.
19 La dona li respon:
--Senyor, veig que ets un profeta. 20 Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.
21 Jesús li diu:
--Creu-me, dona, arriba l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. 22 Vosaltres adoreu allò que no coneixeu. Nosaltres sí que adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. 23 Però arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. 24 Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat.
25 Li diu la dona:
--Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l'Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.
26 Jesús li respon:
--Sóc jo, el qui et parla.
27 En aquell moment arribaren els deixebles. S'estranyaren que parlés amb una dona, però cap d'ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella. 28 Llavors la dona deixà la gerra i se'n va anar al poble a dir a la gent:
29 --Veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?
30 La gent va sortir del poble i l'anà a trobar.
31 Mentrestant, els deixebles el pregaven:
--Rabí, menja.
32 Però ell els contestà:
--Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.
33 Els deixebles es preguntaven entre ells:
--És que algú li ha portat menjar?
34 Jesús els diu:
--El meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat i dur a terme la seva obra. 35 ¿No teniu costum de dir: "Quatre mesos més i ja serem a la sega"? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar! 36 El segador ja cobra el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s'alegren plegats el sembrador i el segador. 37 En aquest cas té raó la dita: "Un és el qui sembra i un altre el qui sega." 38 Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball.
39 Molts dels samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona, que assegurava: «M'ha dit tot el que he fet.» 40 Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s'hi va quedar dos dies. 41 Per la paraula d'ell mateix encara molts més van creure, 42 i deien a la dona:
--Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l'hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

Jesús continua amb l'analogia de la sega, introduint el tema dels obrers que l'aixequen. 
1- Quines dimensions de la collita estan revelades a l'ensenyament de Crist?
2- Quina actitud ha de produir en nosaltres saber que altres havien sembrat abans el que nosaltres arribarem a collir?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, DIOS EN SANDALIAS, de Christopher Shaw, editorial Tindale House Publishers INC