LECTURA 6/12/16, Mateu 1:21, Isaïes 53:2-5, ADVENT (9)

SALVADOR

Mateu 1:21

21 Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.


 Isaïes 53:2-5

El servent ha crescut davant d'ell
com un rebrot,
com una soca
que reviu en terra eixuta.
No tenia figura
ni bellesa que es fes admirar,
ni una presència que el fes atractiu.
Era menyspreat,
rebuig entre els homes,
home fet al dolor
i acostumat a la malaltia.
Semblant a aquells
que ens repugna de mirar,
el menyspreàvem
i el teníem per no res.
De fet, ell portava
les nostres malalties
i havia pres damunt seu
els nostres dolors.
Nosaltres el teníem
per un home castigat
que Déu assota i humilia.
Però ell era malferit
per les nostres faltes,
triturat per les nostres culpes:
rebia la correcció que ens salva,
les seves ferides ens curaven.

PREGUNTES- REFLEXIÓ


1- Quina importància té la creu (la mort de Jesús) per tu?
2- Pots dir que Jesús és el teu Salvador?

Prega:
Jesús, gràcies per estar disposat no tant sols a néixer sinó a morir per mi. No puc celebrar el Nadal si la Creu no significa res per a mi, si no he comprés que el teu naixement terrenal va ser perquè poguessis morir, i si no he acceptat aquest sacrifici que em concedeix el perdó, i em reconcilia amb Déu Pare. Gràcies per la "menjadora" i gràcies per la Creu. Amén

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, ADVIENTO, de Fanny Benítez.

LECTURA 5/12/16, 1 JOAN 1:1-2, ADVENT (8)

CINC

1 JOAN 1:1-2

Us anunciem allò que existia des del principi, allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans. Us parlem del qui és la Paraula de la vida, ja que la vida s'ha manifestat: nosaltres l'hem vist i en donem testimoni, i us anunciem el qui és la vida eterna, que estava amb el Pare i se'ns ha manifestat.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

1- Quin dels teus 5 sentits és el teu favorit? Per què?
2- A través de quin dels teus sentits experimentes a Déu amb major freqüència?
3- Què opines de la frase de Da Vinci: "Els cinc sentits són els ministres de l'ànima"? De quina manera els teus cinc sentits (o algun d'ells) han ministrat la teva ànima?

Prega:
Déu, ajuda'm perquè aquest Advent, els meus cinc sentits siguin ministres de la meva ànima, recreant, restaurant, ajudant-me a redescobrir-te i conèixer-te més. Amén




Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, ADVIENTO, de Fanny Benítez.

LECTURA 4/12/16, Colossencs 1:15, Joan 1:18, ADVENT (7)

VISIBLE

Colossencs 1:15

15 Ell és la imatge del Déu invisible,
engendrat abans de tota la creació,

Joan 1:18

18 A Déu, ningú no l'ha vist mai:
el seu Fill únic, que és Déu
i està en el si del Pare,
és qui l'ha revelat.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

1- Quines característiques de Déu pots observar a la persona de Jesús? Sigues específic/a.
2- Quines d'elles són més significatives per a tu? Per què?

Prega:
Déu, gràcies per fer-te visible a través de Jesús i d'aquesta manera comunicar-nos el teu amor. Jesús, gràcies per donar-nos a conèixer al Pare. Amén





Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, ADVIENTO, de Fanny Benítez.

LECTURA 3/12/16, Joan 1:4-5,9, Joan 8:12, Joan 9:5, ADVENT (6)

ESPELMES

Joan 1:4-5,9

En ell hi havia la vida,
i la vida era la llum dels homes.
La llum resplendeix en la foscor,
i la foscor no ha pogut ofegar-la...
... Existia el qui és la llum veritable,
el qui ve al món
i il·lumina tots els homes.

Joan 8:12

12 Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué:
-Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.


Joan 9:5

Mentre sóc al món, sóc la llum del món.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

1- La llum de Jesús obre els nostres ulls, permetent-nos veure coses que abans no vèiem, Quines realitats de la teva vida o context actual creus que necessites veure des d'una òptica diferent?
2- A quines situacions, decisions personals, dificultats de la vida actual necessites la llum de Jesús com a guia en el teu camí?

Prega:
Jesús, llum del Món, sigues la llum de la meva vida i el meu camí. Amén

LECTURA 2/12/16, 1 Joan 4:8-9, Salm 32:10, 1 Joan 4:19, ADVENT (5)

LLAÇ


1 Joan 4:8-9


El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor.
L'amor de Déu s'ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic perquè visquem gràcies a ell.

Salm 32:10

10 ... l'amor del Senyor
envolta els qui confien en ell.

1 Joan 4:19

19 Ja que Déu ens ha estimat primer, estimem també nosaltres.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

1- L'amor de Déu és un amor que pren la iniciativa. Has experimentat aquesta realitat a la teva pròpia vida? De quina manera/es?
2- Quines coses, situacions o circumstàncies de la teva vida quotidiana t'ajuden a comprovar l'amor de Déu en acció?
3- Com et sents quan penses en el preu que Déu va pagar per demostrar-te el seu amor?
4- Com et sents al saber que no pots fer res perquè Déu t'estimi més, ni res perquè ell t'estimi menys?

Prega:
Déu, gràcies pel teu amor per mi. Ajuda'm a comprendre la veritable dimensió del que aquesta veritat significa i l'impacte que això té o pot tenir a la meva vida. M'agradaria correspon al teu amor per mi i aprendre a estimar als demès com tu m'estimes. Amén

LECTURA 1/12/16, Isaïes 7:14, Mateu 2:1, Lluc 2:25-32, ADVENT (4)

"PERENNE"

Isaïes 7:14

14 Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d'infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d'Emmanuel (que vol dir: "Déu amb nosaltres").

Mateu 2:1

Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea


Lluc 2:25-32


25 Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. 26 En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. 27 Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, 28 el prengué en braços i beneí Déu dient:
29 -Ara, Senyor,
deixa que el teu servent
se'n vagi en pau,
com li havies promès.
30 Els meus ulls han vist el Salvador,
31 que preparaves per presentar-lo
a tots els pobles:
32 llum que es reveli a les nacions,
glòria d'Israel, el teu poble.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

1- Algun cop has esperat alguna cosa durant molt de temps però has trigat en rebre-ho o veure realitzat el que esperaves?
Com t'has sentit durant l'espera? Com creus que es van sentir els profetes esperant al Messies?
2- T'hagués agradat viure i morir abans del naixement de Jesús? Per què sí o per què no?
3- Què podem aprendre dels profetes que sense veure realitzada la promesa, van viure amb la convicció de que Déu seria fidel en complir-la i van ajudar al poble a tenir aquesta mateixa fe?
4- Al pensar en la teva vida actual, què et dona esperança ara mateix?
5- Quins avantatges/privilegis creus que ens dona viure des "d'aquest costat de la història"?
6- Quines responsabilitats creus que ens dona viure des "d'aquest costat de la història"? Com podem ser d'ajut a altres que estan cercant la llum de Jesús i encara no l'han trobat?



Prega:
Gràcies Senyor, per donar-me l'oportunitat de viure en aquest temps de la història. Gràcies perquè ja no he d'esperar un Salvador. Sé que has vingut a aquest món a oferir-me una vida plena de sentit. Vas néixer com un bebè, vas viure en aquesta terra, vas morir en una creu i vas ressuscitar al tercer dia. Ajuda'm a viure en conseqüència amb aquestes veritats, i compartir-les amb els qui m'envolten. Vull compartir la llum amb els qui la necessiten. En el teu nom, Amén.

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, ADVIENTO, de Fanny Benítez.

LECTURA 30/11/16, SALM 102:28, JOAN 1:1, SALM 8:4-5, ADVENT (3)

"RODONA"

SALM 102:28



28 Però tu ets sempre el mateix

i els teus anys no tindran fi.»


JOAN 1:1

Al principi existia
el qui és la Paraula.
La Paraula estava amb Déu
i la Paraula era Déu.

SALM 8:4

Quan miro el cel que han creat les teves mans,
la lluna i els estels que hi has posat,

jo dic: «Què és l'home, perquè te'n recordis?

Què és un mortal, perquè el tinguis present?»

PREGUNTES- REFLEXIÓ

1- Quines sensacions et provoca saber que Déu és etern, que no té ni principi ni fi?
2- Quines sensacions o pensaments et provoca experimentar que com a esser humà ets limitat, finit, fràgil?
3- Què ve a la teva ment quan penses que Déu - sent qui és - desitja relacionar-se amb tu?
4- Què et fa pensar que Déu - sent com és - hagi estat dsiposat a fer-se com un de nosaltres?

Prega:
Déu, gràcies per recordar-te i preocupar-te per mi. Gràcies pel teu desig de relacionar-te amb mi de forma personal. Gràcies perquè sent tan gran, perfecte i infinit vas estar disposat a venir a aquest món en la forma més vulnerable i fràgil, fent-te com un de nosaltres.
Gràcies pel misteri del Nadal: Emmanuel, Déu amb nosaltres. Amén.

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, ADVIENTO, de Fanny Benítez.

LECTURA 29/11/16, ISAÏES 9:2, JOAN 1:4b-5, ISAÏES 9:6-7, ADVENT (2)

ISAÏES 9:2

Tu, Senyor, els has multiplicat,
els has omplert
d'una alegria immensa.
S'alegren davant teu
com la gent a la sega,
com els vencedors
que es reparteixen el botí.

JOAN 1:4-5

En ell hi havia la vida,
i la vida era la llum dels homes.
La llum resplendeix en la foscor,
i la foscor no ha pogut ofegar-la.

ISAÏES 9:6-7

Estendrà arreu la sobirania,
i la pau no tindrà fi.
Assegut al tron de David,
establirà i refermarà el seu regne
sobre el dret i la justícia,
des d'ara i per sempre.
Això és el que farà
l'amor ardent del Senyor de l'univers. 
El Senyor ha llançat una paraula
contra Jacob,
una amenaça ha caigut sobre Israel.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

1- En quins aspectes de la teva vida necessites veure la llum de Jesús en aquests dies d'advent?
2- De quina "foscor" t'agradaria despendre't en aquestes dates?
3- Quines característiques creus que hauria de tenir un rei perfecte? Pots trobar-les en Jesús?
4- Qui penses que governa la teva vida? Per què?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, ADVIENTO, de Fanny Benítez

LECTURA 28/11/16, ISAÏES 40:3,9-11, LLUC 1:78-79 ADVENT (1)

ISAÏES 40:3,9-11

Escolteu una veu que crida:
«Obriu en el desert
un camí al Senyor,
aplaneu en l'estepa
una ruta per al nostre Déu...

...Puja en una muntanya ben alta,
tu que portes bones noves a Sió;
alça ben forta la veu,
tu que portes bones noves a Jerusalem.
Crida, no tinguis por!
Digues a les viles de Judà:
«Aquí teniu el vostre Déu!
10 El Senyor, Déu sobirà,
arriba amb poder,
amb la força del seu braç
domina tota cosa.
L'acompanya el fruit
de la seva victòria,
el precedeixen els seus trofeus.
11 Vetlla com un pastor pel seu ramat:
l'aplega amb el seu braç,
porta al pit els anyells,
acompanya les ovelles que crien.»

LLUC 1:78-79

78 Per l'amor entranyable del nostre Déu,
ens visitarà un sol que ve del cel,
79 per il·luminar els qui viuen a la fosca,
a les ombres de la mort,
i guiar els nostres passos
per camins de pau.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

1- Algun cop has practicat la tradició de l'Advent o seguit un calendari d'advent? Si és així, què recordes d'aquesta tradició? Què t'agrada d'ella?
2- Penses que un calendari d'advent podria ser útil per preparar el teu Nadal? Per què sí o per què no?
3- Com pots preparar al Senyor un camí (a la teva vida, família, classe o treball) aquest any? Com podries aplanar el camí per a que Jesús es faci present en aquest Nadal?
4- Isaïes diu que Déu arriba a una regió estèril. Quins aspectes de la teva vida necessiten la "fertilitat" de Déu (per exemple: La teva salut, les teves relacions, la teva espiritualitat)?

Per un millor aprofitament de les lectures, us recomanem els comentaris del llibre que estem seguint, ADVIENTO, de Fanny Benítez.

DIUMENGE 27/11/16


Diumenge 27 de Novembre

Comparteix el que has après amb els germans.

LECTURA DISSABTE 26/11/16 SALM 48


Dissabte 26 de Novembre

Salm 48

Para poder contarle a la próxima generación:

¡Este es Dios!

Nuestro Dios eterno e inmortal

que siempre nos guiará.



El salmo 48, que está dividido en dos partes naturales, se construye alrededor del monte Sión. En la primera parte se habla del Sión victorioso, la morada del Gran Rey y espanto de todas las naciones. En la segunda, se habla del Sión espiritual, morada del Dios del amor y la misericordia.



Pero a mí me ha llamado la atención y me ha hecho pensar las palabras reproducidas al comienzo de esta entrada, la importancia, necesidad y mandado de pasar el conocimiento de Dios, no la membresía en la iglesia ni la fidelidad a instituciones, a la próxima generación.



Esto me ha hecho pensar en qué medida mi propia vida está siendo fiel a este mandato generacional y cómo, no únicamente mis palabras, sino toda mi vida está anunciando a Andreu y Anna a nuestro Dios y lo está haciendo visible para ellos. De qué modo en Sara y en mí pueden ver el Dios que les ama profundamente y que ha movido todo el universo para alcanzarlos y para poderse relacionar con ellos.



Un principio

Anunciar a Dios con nuestra vida y palabras a la próxima generación.

Una oración

Que la próxima generación conozca y dé a conocer a Dios.

LECTURA DIVENDRES 25/11/16 SALM 47


Divendres 25 de Novembre

Salm 47

¡Aplaudid todos los pueblos,

aclamad a Dios con gritos de alegría!

Porque el Señor es altísimo y terrible.



Cantad para Dios, cantad,

cantad para nuestro rey, cantad,

porque es rey de toda la tierra.



Un salmo alegre, corto y sencillo. Estructurado en dos estrofas, cada una de ellas nos invita a una acción dirigida hacia Dios, el aplauso y el canto. Cada una de ellas nos da una razón para ello relacionada con el carácter del Señor y, finalmente, cada estrofa tras darnos esa razón desarrolla el cómo podemos aplaudir y cantar a nuestro Dios.



Al leerlo veo que el salmista me anima a considerar el carácter del Señor y encontrar en él mismo razones para reconocerle, decir cosas buenas de Él, expresarle lo que siento y pienso. Para David, las razones fueron los aspectos de Dios relacionados con su realeza y dominio. Tiene sentido pues, al fin y al cabo, él mismo era rey. A mí me mueven más otros matices de Dios, su paciencia, conmigo, su cuidado, su compasión, su interés genuino por mí, su deseo de hacer de mí un hombre nuevo.



Un principio

El carácter de Dios nos proporciona motivos suficientes para honrarlo y alabarlo.



Una oración

Hoy es un buen día para orar por los padres cristianos, para que puedan ser ejemplos vivos del amor e interés que Dios tiene por sus hijos.

LECTURA DIJOUS 24/11/16 SALM 46


Dijous 24 de Novembre

Salm 46

Dios es nuestro refugio y fortaleza,

socorro siempre a punto en la angustia.

Por eso no tememos aunque tiemble la tierra

y los montes se hundan en el fondo del mar.

Aunque bramen y se agiten sus aguas,

y con su oleaje sacudan los montes.



El salmo 46 es un salmo de confianza donde los haya. Es la confianza en el Señor en medio de las situaciones más calamitosas. El salmista usa dos imágenes extremas, la tierra, a pesar de su firmeza temblando, y el mar llegando hasta los montes y sacudiéndolo todo. A pesar de todo, él continuará confiando en el Señor que es descrito como fortaleza, alcázar, baluarte. Por cuatro veces en tan pocos versículos se repite esta idea y en tres se añade, el Señor todopoderoso está con nosotros.



Debido a que el Señor todopoderoso está con nosotros y a su carácter de poderosa fortaleza, por eso no tememos sean cuales sean las circunstancias que enfrentamos.



Este salmo ha inspirado a muchos creyentes a afrontar situaciones, desafíos y circunstancias que iban mucho más allá de sus fuerzas. Fue precisamente este salmo el que dio fuerzas a Martín Lutero cuando fue a enfrentarse, sólo, sin armas ni ejército, a las dos fuerzas más importantes de su tiempo, el imperio español y la iglesia católica. Por eso no tuvo temor.



Para mí la lección del salmo es clarificar mis desafíos, ser realista con respecto a ellos, no quitarles importancia, no minimizarlos, verlos en su dimensión real y, una vez hecho eso, afirmar que contra todo eso nuestro Dios es una fortaleza todopoderosa y, por tanto, no temeré, antes bien me refugiare en Él.



Un principio

Aunque..... no temeremos.

Una oración

Señor, estos son los desafíos que afrontamos pero, a pesar de todo, no temeremos sino que descansaremos en ti.

LECTURA DIMECRES 23/11/16 SALM 45


Dimecres 23 de Novembre

Salm 45

Bulle en mi corazón un tema bello,

recito mi poema a un rey,

mi lengua es ágil pluma de escribano.

Eres el más bello de los hombres,

de tus labios fluye la gracia,

porque Dios te bendice para siempre.



Este salmo es un auténtico poema donde se celebra la belleza. La primera parte es un elogio del rey. La segunda parte, se centra en la princesa que deja todo lo suyo para unirse al rey. Su abandono de la tierra y casa paterna se verá compensado con el hecho que muchos príncipes y reyes saldrán de ella. Lo mire uno como lo mire este salmo derrocha alegría, fiesta y celebración.



Al leerlo y meditar en él ha venido a mi mente las palabras de Eclesiastés donde se afirma que gozar de la vida es un don de Dios. He pensado en cómo los cristianos, tan a menudo, hemos rechazado la fiesta, el placer y la celebración cuando estos forman parte del plan y propósito de Dios para el ser humano.



Este salmo me anima y estimula a gozar de la vida, de las personas a las que quiero y de todo lo que el Señor pone a mi alrededor. A saber saborear el placer y hacer fiesta ¡Vamos a ver si lo consigo!



Un principio

El placer y la celebración forman parte del plan de Dios

Una oración

Hoy es un buen día para darle gracias a Dios por la vida y el placer y para celebrarlo.

LECTURA DIMARTS 22/11/16 SALM 44


Dimarts 22 de Novembre

Joan 21
Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició va ser d'aquesta manera: 
Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l'anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els diu:
--Me'n vaig a pescar.
Els altres li diuen:
--Nosaltres també venim amb tu.
Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res. Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà vora el llac, però els deixebles no s'adonaven que fos ell. Llavors Jesús els digué:
--Nois, no teniu res per a menjar?
Li respongueren:
--No.
Ell els digué:
--Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix.
Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:
--És el Senyor.
Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es posà el vestit que s'havia tret i es llançà a l'aigua. Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. Quan baixaren a terra, veieren pa i unes brases amb peix coent-s'hi. 10 Jesús els diu:
--Porteu peixos dels que acabeu de pescar.
11 Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. 12 Jesús els digué:
--Veniu a menjar.
Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era, perquè sabien que era el Senyor. 13 Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix.
14 Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d'entre els morts.
15 Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:
--Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?
Ell li respongué:
--Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.
Jesús li diu:
--Pastura els meus anyells.
16 Per segona vegada li pregunta:
--Simó, fill de Joan, m'estimes?
Ell li respon:
--Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.
Jesús li diu:
--Pastura les meves ovelles.
17 Li pregunta Jesús per tercera vegada:
--Simó, fill de Joan, m'estimes?
Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li respongué:
--Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo.
Li diu Jesús:
--Pastura les meves ovelles. 18 T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.
19 Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu.
Després d'aquestes paraules, Jesús va afegir:
--Segueix-me.
20 Llavors Pere es va girar i veié que darrere venia el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s'havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat: «Senyor, qui és el qui et traeix?» 21 Pere, en veure'l, diu a Jesús:
--Senyor, i d'aquest, què en serà?
22 Jesús li respon:
--Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir? Tu segueix-me.
23 Així va córrer entre els germans el rumor que aquell deixeble no moriria, però Jesús no li va pas dir que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir?»
24 Aquest és el deixeble que dóna testimoni de tot això. Ell ho ha escrit, i sabem que el seu testimoni és digne de crèdit.
25 Jesús va fer encara moltes altres coses. I si algú volgués escriure-les una per una, em sembla que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món sencer.


Salm 44

¡Despierta, Señor! ¿Por qué duermes?

¡Espabílate! ¡No nos rechaces para siempre!

¿Por qué nos ocultas tu rostro y olvidas nuestra desgracia y opresión?

Nuestro aliento se hunde en el polvo, nuestro vientre está pegado a la tierra.

¡Levántate, ven a socorrernos, rescátanos, por tu misericordia!



Este salmo tiene tres partes claramente diferenciadas pero, naturalmente, unidas por formar un sólo proceso. La primera habla de la experiencia pasada de la gloria y la intervención de Dios, tanto en tiempos remotos, la historia, como recientes, la propia historia del poeta.

La segunda narra un estado presente de absoluta calamidad. El escritor compara la experiencia del pasado con la sensación de total abandono por parte del Señor. Hay un fuerte dolor expresado en estas líneas. Un hombre que se siente machacado por Dios y que interpreta el silencio del Señor como castigo, desinterés, abandono. Hay expresiones muy fuertes que tratan de ilustrar su estado, nos tratan como a ovejas de matadero.

La tercera y última parte del salmo expresa esperanza. Hay una petición clara y desesperada al Señor para que despierte y se espabile y para que su intervención sea como fue en el pasado. Hay una apelación a su misericordia, esa parte del carácter del Señor que responde ante nuestra necesidad y desamparo, para que actúe.

¿Cuál es la lección del salmo para mí? Bueno, creo que experimento los tres estados descritos por el salmista. Tengo muchas evidencias de la intervención pasada de Dios en mi vida y mi familia. Tengo una situación presente de desorientación, inseguridad y, en ocasiones, sensación de abandono por parte de Dios, miedo ante un futuro incierto. Finalmente, me doy cuenta que debo apelar a la intervención pasada para generar esperanza para el futuro.



Un principio. Meditar en la intervención pasada de Dios en nuestras vidas genera esperanza para el futuro.

Una oración. Este es un buen momento para meditar en la intervención de Dios en nuestras vidas y proclamar nuestra esperanza para el futuro.

LECTURA DILLUNS 21/11/16 SALM 43


Dilluns 21 de Novembre

Joan 20

El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:
--S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.
Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts. 10 I els dos deixebles se'n tornaren a casa.
11 Maria es va quedar plorant a fora, a la vora del sepulcre. Mentre plorava, s'ajupí per mirar dins el sepulcre 12 i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l'un al cap i l'altre als peus. 13 Ells li diuen:
--Dona, per què plores?
Ella els respon:
--S'han endut el meu Senyor i no sé on l'han posat.
14 Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no s'adonava que fos ell.
15 Jesús li diu:
--Dona, per què plores? Qui busques?
Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon:
--Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré.
16 Li diu Jesús:
--Maria!
Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus:
-- Rabuni —que vol dir «mestre».
17 Jesús li diu:
--Deixa'm anar, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digues-los: "Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu."
18 Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor.»
També els va contar el que ell li havia dit.
19 Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
--Pau a vosaltres.
20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir:
--Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
22 Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:
--Rebeu l'Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.
24 Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. 25 Ells li van dir:
--Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà:
--Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
26 Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
--Pau a vosaltres.
27 Després diu a Tomàs:
--Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
28 Tomàs li va respondre:
--Senyor meu i Déu meu!
29 Jesús li diu:
--Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
30 Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. 31 Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.



Salm 43

Si Tú eres mi Dios y protector: ¿Por qué me rechazas?

¿Por qué he de andar cabizbajo, acosado por el enemigo?



El salmo 43 forma una unidad con el 42 del que formaban parte. Este corto poema es la continuación del lamento comenzado en el anterior por el salmista. En línea con la honestidad que caracteriza a los salmos el escritor expresa una queja, un reproche y una incomprensión hacia Dios y la forma en que se siente tratado. Las cosas no parecen encajar.



De la queja y el lamento David pasa a la petición de guía y dirección y finalmente a una expresión de confianza y descanso en Dios. Las últimas palabras del salmo dicen así:



¿Por qué estás abatida, alma mía, por qué estás gimiendo?

Espera en Dios, que aún le daré gracias:

Salvador de mi rostro, Dios mío.



Si hay algo que valoro de los salmos es la brutal honestidad del escritor. Los sentimientos son expresados abierta y claramente, no hay el falso lenguaje religioso, no hay el deseo de espiritualizar las cosas. Lo que se siente se expresa. Me puedo sentir muy identificado porque el recorrido que hace el salmista en este corto poema lo he recorrido varias veces: queja; reproche; petición; declaración de confianza y esperanza. Como tantas otras veces, el salmo pone palabras a mi oración.



Un principio.

Dios permite la honestidad dura y descarnada del que siente quejoso e injustamente tratado.

Una oración.

Por todos aquellos que se sienten abandonados por Dios, para que Él se les pueda manifestar.

DIUMENGE 20/11/16


Diumenge 20 de Novembre


Comparteix el que has après amb els germans.

LECTURA DISSABTE 19/11/16 SALM 42


Dissabte 19 de Novembre

Joan 19
Llavors Pilat féu assotar Jesús. Els soldats li van posar al cap una corona d'espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra. Se li acostaven i li deien:
--Salve, rei dels jueus!
I li pegaven bufetades.
Pilat tornà a sortir i els digué:
--Ara us el trauré aquí fora, perquè sapigueu que no li trobo res per a poder-lo inculpar.
Llavors sortí Jesús portant la corona d'espines i el mantell de porpra. Pilat els diu:
--Aquí teniu l'home!
Quan els grans sacerdots i els guardes del temple el van veure, cridaren:
--Crucifica'l, crucifica'l!
Pilat els diu:
--Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar.
Els jueus li contestaren:
--Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir, perquè s'ha volgut fer Fill de Déu.
Quan Pilat sentí aquestes paraules, va agafar molta por. Va entrar altra vegada dins el pretori i preguntà a Jesús:
--D'on ets, tu?
Però Jesús no li tornà contesta. 10 Llavors Pilat li diu:
--¿A mi no em parles? ¿No saps que tinc poder per a deixar-te lliure o per a crucificar-te?
11 Jesús li respongué:
--No tindries cap poder sobre mi si no l'haguessis rebut de dalt. Per això el qui m'ha entregat a tu és culpable d'un pecat més gran.
12 Des d'aleshores, Pilat intentava de deixar-lo lliure. Però els jueus es posaren a cridar:
--Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar.
13 Quan Pilat sentí aquestes paraules, dugué Jesús a fora i es va asseure al tribunal en el lloc anomenat l'Empedrat, en hebreu Gàbata. 14 Era el dia de la preparació de la Pasqua, cap al migdia. Pilat diu als jueus:
--Aquí teniu el vostre rei.
15 Ells cridaren:
--Fora, fora, crucifica'l!
Pilat els diu:
--¿Al vostre rei, haig de crucificar?
Els grans sacerdots respongueren:
--No tenim cap altre rei fora del Cèsar.
16 Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat.
Prengueren, doncs, Jesús, 17 i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l'indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu Gòlgota. 18 Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. 19 Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.» 20 Molts dels jueus el van llegir, perquè l'indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. 21 Però els grans sacerdots digueren a Pilat:
--No hi escriguis: "El rei dels jueus." Posa-hi: "Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus."
22 Pilat contestà:
--El que he escrit, ja està escrit.
23 Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d'una sola peça de dalt a baix, 24 i es digueren entre ells:
--No l'esquincem; sortegem-la a veure a qui toca.
S'havia de complir allò que diu l'Escriptura: S'han repartit entre ells els meus vestits; s'han jugat als daus la meva roba.
Això és el que van fer els soldats.
25 Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. 26 Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
--Dona, aquí tens el teu fill.
27 Després digué al deixeble:
--Aquí tens la teva mare.
I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
28 Després d'això, Jesús, sabent que tot s'havia realitzat, perquè s'acabés de complir l'Escriptura, va dir:
--Tinc set.
29 Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van posar al capdamunt d'un manat d'hisop una esponja xopa d'aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. 30 Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir:
--Tot s'ha complert.
Llavors inclinà el cap i va lliurar l'esperit.
31 Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. 32 Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús. 33 Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, 34 però un dels soldats li traspassà el costat amb un cop de llança, i a l'instant en va sortir sang i aigua. 35 El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de crèdit. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu. 36 En efecte, tot això va succeir perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: No li han de trencar cap os. 37 I en un altre lloc l'Escriptura diu: Miraran aquell que han traspassat.
38 Després d'això, Josep d'Arimatea, que era deixeble de Jesús però d'amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat l'autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús. 39 També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures. 40 Llavors van prendre el cos de Jesús i l'amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d'enterrar entre els jueus. 41 Hi havia un hort a l'indret on havien crucificat Jesús, i dintre l'hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. 42 Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús.


Salm 42

Por el quebranto de mis huesos se burlan mis adversarios;

todo el día me repiten: ¿Dónde está tu Dios?



Este salmo no es alegre. El salmista se encuentra abatido y desanimado. Recibe presiones externas. La gente a su alrededor una y otra vez le cuestionan acerca de Dios, por qué permite que sufra como lo hace y por qué no interviene. Nada puede responder David, de hecho, él mismo siente, y así lo expresa, que el propio Dios lo ha abandonado y no se acuerda más de él. El salmista recuerda con alegría los días en que gozaba de la presencia y la experiencia del Señor, sin embargo, la realidad presente es muy diferente, Dios parece estar ausente, lejano e indiferente.



Por dos veces el escritor reconoce su abatimiento y la necesidad de dar gracias a Dios. Sin embargo, esta actitud de acción de gracias es disciplina, nace de recordar cómo intervino el Señor en el pasado y se aferra a esa intervención con el deseo de volverla a experimentar.



¿Qué sucede cuando el futuro es sombrío y el miedo aparece? ¿Cómo debemos reaccionar cuando carecemos de pistas o indicaciones acerca de cómo afrontar las realidades que hay delante nuestro? ¿Qué hacer cuando Dios, si no indiferente, parece estar silencioso y ausente? Cuando pienso en mi vida creo que las palabras de David adquieren sentido, hemos de mirar al pasado, revisitar una y otra vez la intervención de Dios en nuestra historia personal y descansar en Él para el futuro.



Un principio. Revisitar el pasado nos provee de confianza para el futuro.

Una oración. Por todos aquellos que afrontan decisiones complicadas, difíciles y precisan de la confianza en Dios.

LECTURA DIVENDRES 18/11/16 SALM 41


Divendres 18 de Novembre

Joan 18
Després de dir això, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l'altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. Judes, el qui el traïa, coneixia també aquell indret, perquè Jesús s'hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. Judes, doncs, s'endugué la cohort de soldats romans i alguns guardes del temple que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l'hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, surt fora i els pregunta:
--Qui busqueu?
Li respongueren:
--Jesús de Natzaret.
Els diu:
--Sóc jo.
També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa. Així que Jesús digué: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra. Jesús tornà a preguntar-los:
--Qui busqueu?
Li digueren:
--Jesús de Natzaret.
Ell respongué:
--Ja us he dit que sóc jo. Però si em busqueu a mi, deixeu que aquests se'n vagin.
S'havien de complir les paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m'has donat, no n'he perdut ni un de sol.»
10 Llavors Simó Pere es va treure una espasa que portava i d'un cop tallà l'orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus. 11 Jesús digué a Pere:
--Guarda't l'espasa a la beina; ¿no he de beure la copa que el Pare m'ha donat?
12 Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar, 13 i el dugueren primer a casa d'Annàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d'aquell any. 14 Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Val més que un sol home mori pel poble.»
15 Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati de la casa del gran sacerdot. 16 Pere s'havia quedat fora, a la porta. Però l'altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i féu entrar Pere. 17 La criada que feia de portera digué llavors a Pere:
--¿Vols dir que tu no ets també deixeble d'aquest home?
Ell respongué:
--No, no ho sóc pas.
18 Com que feia fred, els criats i els guardes del temple havien preparat brases i s'estaven allà, escalfant-se. Pere també s'escalfava amb ells.
19 Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina. 20 Jesús li contestà:
--Jo he parlat al món obertament. Sempre ensenyava a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d'amagat. 21 Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m'escoltaven quines coses els deia; ells saben el que he dit.
22 Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient:
--¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?
23 Jesús li respongué:
--Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?
24 Llavors Annàs l'envià lligat a casa de Caifàs, el gran sacerdot.
25 Mentrestant Simó Pere s'estava allà dret, escalfant-se. Li digueren:
--¿Vols dir que tu no ets també deixeble d'ell?
Ell ho negà:
--No, no ho sóc pas.
26 Un dels criats del gran sacerdot, parent d'aquell a qui Pere havia tallat l'orella, li digué:
--Però si jo t'he vist a l'hort amb ell!
27 Pere tornà a negar-ho, i a l'instant el gall cantà.
28 Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori. Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual. 29 Per això Pilat sortí a trobar-los fora del pretori i digué:
--Quina acusació porteu contra aquest home?
30 Ells li contestaren:
--Si aquest no fos un criminal, no te l'hauríem entregat.
31 Pilat els replicà:
--Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo d'acord amb la vostra Llei.
Els jueus li respongueren:
--A nosaltres no ens és permès d'executar ningú.
32 Calia que es complissin les paraules que Jesús havia dit, indicant com havia de morir.
33 Llavors Pilat se'n tornà a l'interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué:
--¿Tu ets el rei dels jueus?
34 Jesús contestà:
--¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?
35 Pilat replicà:
--Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?
36 Jesús contestà:
--La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí.
37 Pilat li digué:
--Per tant, tu ets rei?
Jesús contestà:
--Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.
38 Li diu Pilat:
--I què és la veritat?
Després de dir això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus, i els digué:
--Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. 39 Però ja que teniu per costum que us deixi lliure algú en ocasió de la Pasqua, ¿voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?
40 Ells van contestar cridant:
--Aquest, no! Volem Barrabàs!
Barrabàs era un bandoler.


Salm 41

Mas Tú, Señor, ten piedad.



Este salmo refleja las reflexiones de aquel que, a pesar de su atención al desvalido y necesitado, él mismo, en el momento de su aflicción y necesidad, se ha visto desamparado y despreciado incluso por sus propios amigos. Sus esperanzas de ser tratado como él mismo trató a otros se han visto defraudadas y, por tanto, lo único que queda es volverse hacia el Señor y esperar que este tenga piedad de él y se acerca para ministrarlo en su necesidad.



Puedo sentirme identificado con las palabras del salmista porque también en mi propia experiencia personal he vivido y experimentado el ver que tus expectativas con respecto a los demás son defraudadas. Me he sentido maltratado por aquellos que esperaba que tendrían la capacidad y sensibilidad de responder a mis necesidades como yo había respondido a las suyas.



Creo que, una vez más, este salmo me ayuda a darme cuenta que, a fin de evitar la amargura y el resentimiento que este tipo de situaciones pueden provocar, siempre hemos de ir al Señor quien nunca defrauda y siempre es sensible a nuestras necesidades y puede entender nuestros sentimientos.



Un principio.

El Señor tiene piedad y nos libra de la amargura.

Una oración