LECTURA DILLUNS 6/2/17 SALM 84 i ROMANS 9


Dilluns 6 de Febrer

Romans 9
Unit a Crist i tenint per testimoni la meva pròpia consciència guiada per l'Esperit Sant, declaro amb tota veritat, i no menteixo, que sento una gran tristesa i un dolor constant al fons del cor. Pel bé dels meus germans, la gent del meu llinatge, jo mateix desitjaria ser maleït i separat del Crist! Com a israelites, els pertanyen la gràcia de ser fills, la glòria de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses; també són d'ells els patriarques, i, com a home, ha sortit d'ells el Crist, que és Déu i està per damunt de tot. Sigui beneït per sempre. Amén.
I no és pas que la paraula de Déu hagi fallat, ja que no tots els israelites de naixement formen l'Israel veritable, ni pel sol fet de ser descendència d'Abraham en són tots fills. Al contrari, l'Escriptura diu: La descendència que portarà el teu nom serà la d'Isaac. És a dir, que no tots els descendents d'Abraham són fills de Déu; només compten com a descendència els qui han nascut en virtut de la promesa. I aquestes són les paraules de la promesa: Per aquest temps tornaré, i Sara haurà tingut un fill.
10 Més encara, hi ha també el cas de Rebeca, que va concebre dos fills d'un sol home, Isaac, el nostre pare. 11 Doncs bé, quan encara no havien nascut, ni havien fet res de bo o res de dolent, es va confirmar la lliure elecció de Déu, 12 que no depèn de les obres humanes, sinó d'ell mateix que crida. Ell va anunciar a Rebeca: El més gran servirà el més petit. 13 Tal com també diu l'Escriptura: He estimat Jacob, l'he preferit a Esaú. 14 Què direm, doncs? ¿Que en Déu hi ha injustícia? De cap manera! 15 Ell diu a Moisès: Em compadeixo de qui em vull compadir i tinc misericòrdia de qui vull tenir misericòrdia. 16 Per tant, tot depèn no del voler o dels esforços humans, sinó de la compassió de Déu. 17 D'aquí que l'Escriptura digui, referint-se al faraó: T'he fet sorgir per mostrar a través teu el meu poder i perquè la meva anomenada arribi arreu de la terra. 18 Per tant, es compadeix de qui vol, i a qui vol li endureix el cor.
19 Ara tu em diràs: «Doncs per què Déu es queixa, encara? Qui pot resistir-se a la seva voluntat?» 20 Però qui ets tu, home, per a discutir amb Déu? ¿És que la figura pot dir al qui l'ha modelada: Per què m'has fet així? 21 El terrisser, ¿no és amo de la seva argila per a modelar amb la mateixa pasta vasos nobles i atuells ordinaris? 22 Doncs bé, quan Déu ha volgut abocar el seu càstig i fer conèixer el seu poder, ha suportat amb molta paciència els qui s'havien fet mereixedors d'aquell càstig i que estaven a punt per a la perdició; 23 d'aquesta manera ha fet conèixer la riquesa de la seva glòria, que ha abocat sobre els qui són objecte del seu amor i que estan a punt per a la glòria; 24 és a dir, nosaltres, a qui ell ha cridat no tan sols d'entre els jueus, sinó també d'entre els pagans. 25 Tal com diu en el llibre d'Osees: Anomenaré «Poble meu» el qui no era el meu poble i «Estimada» la qui no era estimada. 26 I al lloc on els havien dit: «Vosaltres no sou el meu poble», allà mateix els anomenaran «Fills del Déu viu». 27 D'altra banda, a favor d'Israel Isaïes exclama: Encara que el nombre dels israelites que es perdés fos com els grans de sorra de la vora de la mar, una resta se salvarà! 28 El Senyor durà a terme sense espera la seva paraula, la complirà a la terra. 29 I tal com el mateix Isaïes havia predit: Si el Senyor de l'univers no ens hagués deixat una descendència, hauríem estat com Sodoma, ens hauríem assemblat a Gomorra.
30 Què direm, doncs? Direm que als pagans, que no cercaven de ser justos, Déu els ha donat la justícia: la justícia que ve per la fe. 31 En canvi, Israel, que cercava una llei que els fes justos, no ha arribat on la Llei conduïa. 32 I això, per què? Perquè no cercaven de ser justos per la fe, sinó per les obres. Van topar amb la pedra d'ensopec, 33 tal com diu l'Escriptura: Poso a Sió una pedra d'ensopec, un roc que fa caure, però els qui creuen en ell no quedaran confosos.


Salm 84

Dichosos los que habitan en tu casa alabándote siempre.

Dichosos quienes tienen su refugio en ti, aquellos cuyo corazón te alaban.

Cuando pasan por el Valle del Llanto, lo transformarán en manantial

y la lluvia lo cubre de balsas.





Un bonito poema que en tres estrofas habla acerca del deseo de estar con Dios, el gozo que produce y los beneficio que se reciben. La primera de las estrofas expresa el deseo del salmista por estar en la presencia del Señor. Este deseo es descrito como anhelo, alegría, gozo e incluso se usa la palabra un alma que languidece.

La segunda estrofa indica los beneficios de estar con Dios y, especialmente, el de experimentar su presencia en los momentos sombríos, duros y difíciles. El salmista lo indica usando la expresión el Valle del Llanto. Dios concede su presencia y compañía.

La tercera y final estrofa habla de nuevo del gozo, la alegría y el privilegio de estar ante la presencia del Señor y poder gozar de comunión con Él. Porque Dios, afirma el salmista, es como un sol y un escudo para los suyos.

Es un salmo motivador. Vale la pena estar con Dios y gozar de la relación con Él. El mensaje de la Palabra de Dios para mí ha sido, sin embargo, el valor que tiene la presencia de Dios cuando pasas por el Valle del Llanto. Creo que es importante darse cuenta que nunca la Biblia promete que no pasaremos por dicho Valle, nunca la Palabra nos asegura que el dolor y el sufrimiento físico, emocional, intelectual o espiritual no nos acompañarán. Pero asegura la presencia del Señor en medio de ello, acompañando, confortando, consolando, dando paz. Inevitablemente este salmo traía a mi memoria los ecos del 23, aunque ande en valle de sombra de muerte no temeré mal alguno porque tú estarás conmigo.



Un principio

A menudo en el Valle del Llanto es donde Dios se manifiesta con más claridad.

Diumenge 5 de Febrer Comparteix el que has après amb els germans.


LECTURA DISSABTE 4/2/17 SALM 83 i ROMANS 8


Dissabte 4 de Febrer

Romans 8
Ara ja no pesa cap mena de condemna sobre els qui viuen en Jesucrist, perquè la llei de l'Esperit, que dóna la vida en Jesucrist, t'ha alliberat de la llei del pecat i de la mort. Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a fer a causa de la feblesa humana: enviant el seu propi Fill, esdevingut semblant a un home pecador i ofert en sacrifici pel pecat, Déu ha condemnat el pecat que hi ha en l'home perquè les exigències justes de la Llei es compleixin en nosaltres, que no vivim d'acord amb els desigs terrenals sinó d'acord amb l'Esperit. Els qui segueixen els desigs terrenals s'interessen per les coses terrenals; els qui segueixen els impulsos de l'Esperit s'interessen per les coses de l'Esperit. Els interessos terrenals porten a la mort, mentre que els de l'Esperit duen a la vida i a la pau. I és que els interessos terrenals porten a l'enemistat amb Déu, ja que no volen sotmetre's a la seva llei ni s'hi podrien sotmetre. Per això els qui viuen d'acord amb els desigs terrenals no poden plaure a Déu. 
Ara bé, vosaltres no viviu d'acord amb els desigs terrenals, sinó d'acord amb l'Esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l'Esperit de Crist, no seria de Crist. 10 Però si Crist està en vosaltres, encara que el vostre cos hagi de morir per culpa del pecat, l'Esperit us dóna la vida, ja que Déu us ha fet justos. 11 I si habita en vosaltres l'Esperit d'aquell qui va ressuscitar Jesús d'entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell qui va ressuscitar el Crist d'entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.
12 Així, doncs, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb els desigs terrenals perquè hàgim de viure segons aquests desigs. 13 Si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l'Esperit feu morir les obres terrenals, viureu. 14 Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu. 15 Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: « Abba, Pare!» 16 Així l'Esperit mateix s'uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. 17 I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.
18 Jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s'ha de revelar en nosaltres. 19 Perquè l'univers creat espera amb impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament: 20 l'univers creat es troba sotmès al fracàs, no de grat, sinó perquè algú l'hi ha sotmès, però manté l'esperança 21 que també ell serà alliberat de l'esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu. 22 Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors de part. 23 I no solament ell; també nosaltres, que posseïm l'Esperit com a primícies del que vindrà, gemeguem dins nostre anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit. 24 Hem estat salvats, però només en esperança. Ara bé, veure el que s'espera no és esperança: allò que es veu, per què s'ha d'esperar? 25 Però nosaltres esperem allò que no veiem, i ho anhelem amb constància.
26 Igualment, l'Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem com hem de pregar, però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar. 27 I el qui coneix els cors sap quin és el voler de l'Esperit: l'Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol. 28 Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen, dels qui ell ha decidit cridar; 29 perquè ell, que els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, que així ha estat el primer d'una multitud de germans. 30 I als qui havia destinat, també els ha cridat; i als qui ha cridat, també els ha fet justos; i als qui ha fet justos, també els glorifica.
31 Què direm, doncs, davant d'això? Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra? 32 Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell? 33 Qui s'alçarà per acusar els elegits de Déu, si Déu mateix els fa justos? 34 Qui gosarà condemnar-los, si Jesucrist mateix va morir, més encara, va ressuscitar, està a la dreta de Déu i intercedeix per nosaltres? 35 Qui ens separarà de l'amor de Crist? ¿La tribulació, l'angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, la mort violenta? 36 Tal com diu l'Escriptura: És per tu que anem morint tot el dia, i ens tenen com anyells duts a matar. 37 Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima. 38 N'estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, 39 ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l'univers creat no ens podrà separar de l'amor de Déu que s'ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.


Salm 83

¡Señor, no te estés callado,

no estés mudo e inactivo, oh Dios!



Tres partes pueden identificarse en este salmo. La primera y simple es un grito hacia Dios a causa de lo que es percibido como su silencio e inactividad. La segunda, es una descripción de todos los enemigos que, ante el silencio y falta de respuesta del Señor, se han coligado contra su pueblo. La tercera y última, es una petición simple y llana de que Dios acabe con todos ellos.



Este salmo repite un tema común a muchos otros salmos, la aparente inactividad del Señor ante el sufrimiento del mundo y cómo los malvados toman ventaja de ello para imponen más y más su voluntad.



La verdad es que las palabras del salmo me golpean y desafían porque si cambio la palabra Dios, por mi nombre, suena mi duro y responsable, ¡Félix, no te estés callado, no estés mudo e inactivo! No pretendo, ni mucho menos, equipararme con Dios ¡Nada más lejos de mi intención! solo trato de poner de manifiesto el hecho incontestable de que soy representante, como cualquier otro creyente, de Dios en este mundo y que, en muchas ocasiones, el silencio de Dios es únicamente mi silencio ante un mundo roto.



Todos, yo el primero, hemos experimentado el dolor por sentir que Dios era inactivo y silencioso ante nuestro dolor y sufrimiento. Sin embargo, aveces, ni siquiera nos hemos dado cuenta del dolor y abandono que otros experimentan ante nuestro silencio e inactividad. ¡Que pena que mi dolor no me haya hecho ser más sensible al dolor de otros!



Un principio

El silencio de Dios es simplemente mi silencio ante el dolor y la necesidad.

LECTURA DIVENDRES 3/2/17 SALM 82 i ROMANS 7


Divendres 3 de Febrer

Romans 7
Germans, us parlo com a gent entesa en lleis: ja sabeu que la llei té poder sobre les persones només mentre viuen. Així, la llei lliga la dona casada al seu marit mentre ell viu; però si el marit mor, la dona queda deslligada de la llei que la vinculava al marit. Per tant, si la dona s'uneix a un altre home mentre viu el marit, comet adulteri; però si el marit mor, queda lliure d'aquella llei i pot unir-se a un altre home sense esdevenir adúltera.
Doncs bé, també vosaltres, germans meus, vau morir a la Llei de Moisès per mitjà de la mort de Crist. Així heu passat a ser d'un altre, d'aquell qui ha ressuscitat d'entre els morts; i ara donem fruits per a Déu. Quan estàvem a mercè dels desigs terrenals, les passions que duen al pecat, desvetllades per la Llei, actuaven en els membres del nostre cos i ens feien donar fruits que porten a la mort. Però ara hem estat deslligats de la Llei i hem mort a allò que ens tenia presoners; ara servim Déu d'acord amb el camí nou de l'Esperit i no segons la lletra envellida de la Llei.
Què direm, doncs? Que la Llei és pecat? De cap manera! Tanmateix, no he conegut el pecat sinó per la Llei. Si la Llei no hagués dit: No tinguis mals desigs, jo no hauria tingut cap mal desig. Però el pecat va aprofitar l'ocasió que li brindava aquest manament i va desvetllar en mi tota mena de mals desigs; perquè, sense Llei, el pecat és mort. En altre temps, jo vivia sense la Llei, però vingué el manament, el pecat va reviure, 10 i jo vaig morir. D'aquesta manera, el manament que havia de dur-me a la vida va dur-me a la mort: 11 el pecat va aprofitar l'ocasió que li brindava el manament de la Llei, em va enganyar i, valent-se del manament, em féu morir. 12 Per tant, la Llei és santa, i el manament és sant, just i bo.
13 Ara bé, ¿és possible que una cosa bona m'hagi portat a la mort? De cap manera! És el pecat el que s'ha servit d'una cosa bona i m'ha portat a la mort; servint-se del manament, ha aparegut realment com a pecat i així la seva enorme malícia ha quedat en evidència.
14 Sabem que la Llei és espiritual; però jo sóc terrenal, i estic venut com a esclau al pecat. 15 No entenc què faig, perquè no faig allò que vull, sinó allò que detesto. 16 Si faig, doncs, allò que no vull, reconec que la Llei és bona; 17 però aleshores no sóc jo qui actua així, sinó el pecat que habita dintre meu. 18 Sé que el bé no habita dintre meu, és a dir, que sóc feble. Veig que sóc capaç de voler el bé, però no de fer-lo: 19 no faig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria. 20 Si faig, doncs, allò que no vull, és clar que no sóc jo qui ho fa, sinó el pecat que habita dintre meu. 21 Em trobo, per tant, que voldria fer el bé, però alhora constato això: només sóc capaç de fer el mal. 22 Si segueixo la raó, m'agrada de complir la llei de Déu, 23 però veig en els membres del meu cos una altra llei que combat contra la llei de la meva raó i em té presoner: és la llei del pecat que porto dintre meu. 24 Que en sóc, de dissortat! ¿Qui m'alliberarà d'aquest cos que em duu a la mort? 25 Déu, a qui dono gràcies per Jesucrist, Senyor nostre!
Em trobo, doncs, que amb la raó serveixo la llei de Déu; però, home feble com sóc, serveixo alhora la llei del pecat.


Salm 82

¿Hasta cuándo daréis sentencias injustas

poniendoos de parte del culpable?

Defended al débil y al huérfano,

haced justicia al humilde y al necesitado,

salvad al débil y al mendigo,

librándolos del poder de los malvados.



Los estudiosos bíblicos dicen que este salmo hace uso de las imágenes mitológicas que tenían los pueblos que habitaban Canaán. Los dioses se reunen en asamblea y el Altísimo, nuestro Dios, se levanta en medio de la misma y denuncia al resto de los dioses por no actuar acorde con lo que se espera de ellos, es decir, obrar de forma justa y en defensa del pobre y el desvalido, de aquellos que solo pueden confiar en ser defendidos y protegidos por los dioses. El Señor, el Altísimo, denuncia a estos falsos dioses y les anuncia que caerán y morirán como si fueran humanos y Él será el único que juzgue a toda la tierra.

El salmo pone de manifiesto y saca a la luz un sin sentido, que aquellos que debían ejercer justicia y proveer de cuidado no lo hacen y eso es algo que Dios no puede soportar. La vida está llena de dolor, sufrimiento y penalidades, pero todo ello se agrava cuando aquellos que se supone deberían de aliviar todo ello lo agravan o simplemente se muestran indiferentes.

Será un sin sentido si mi vida, que está llamada a ser un agente de restauración, bien por omisión, no me preocupan y me desentiendo de las necesidades a mi alrededor, o bien por perversión, hago el mal consciente y premeditadamente porque me beneficia a nivel personal, agrava las rupturas, el dolor y el sufrimiento que el pecado causa en este mundo.

El problema de todo esto es que acumulo sobre mí la ira, la desaprobación y el rechazo de Dios. Él no soporta el mal hecho intencionadamente y el bien omitido.





Un principio

Nuestra vida puede convertirse en un sin sentido total.

LECTURA DIJOUS 2/2/17 SALM 81 i ROMANS 6


Dijous 2 de Febrer

Romans 6
Què direm, doncs? ¿Hem de continuar en el pecat perquè abundi més la gràcia? De cap manera! Els qui hem mort al pecat, com podríem viure encara en el pecat? ¿O bé ignoreu que tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort? Pel baptisme hem mort i hem estat sepultats amb ell, perquè, així com Crist, per l'acció poderosa del Pare, va ressuscitar d'entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida. I si nosaltres hem estat units a ell per aquesta mort semblant a la seva, també ho estarem per la seva resurrecció. Sapiguem-ho bé: allò que érem abans ha estat crucificat amb ell; és a dir, el nostre jo dominat pel pecat ha estat destruït perquè ja no siguem més esclaus del pecat. Els qui hem mort, hem estat alliberats del pecat.
I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. Sabem que Crist, un cop ressuscitat d'entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap domini sobre ell. 10 Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre, però ara que viu, viu per a Déu. 11 Igualment vosaltres, tingueu-vos per morts al pecat, però vius per a Déu en Jesucrist.
12 Ara, per tant, no deixeu regnar més el pecat en el vostre cos mortal, no us sotmeteu a les seves passions. 13 No poseu els membres del vostre cos al servei del pecat com a instruments per a fer el mal; més aviat oferiu-vos a Déu com qui ha passat de mort a vida, i poseu els vostres membres al servei de Déu com a instruments per a fer el bé. 14 El pecat ja no tindrà cap domini damunt vostre. Vosaltres ja no esteu sota la Llei, sinó sota la gràcia.
15 Què, doncs? Perquè ja no estem sota la Llei, sinó sota la gràcia, ¿ens és permès de pecar? De cap manera! 16 Sabeu prou bé que, si us poseu com a esclaus al servei d'algú per obeir-lo, de fet sou esclaus de l'amo que obeïu: per tant, o bé us sotmeteu al pecat, que porta a la mort, o bé obeïu Déu, que dóna la justícia. 17 Vosaltres éreu esclaus del pecat, però us heu sotmès de cor a la doctrina que us ha estat ensenyada. Donem-ne gràcies a Déu! 18 Així, lliures de l'esclavatge del pecat, heu esdevingut esclaus al servei de la justícia de Déu. 19 (Com que sou febles, us estic parlant amb comparacions humanes.) Així com vau posar els vostres membres com a esclaus al servei de la impuresa i de la injustícia i portàveu una vida indigna, poseu-vos ara com a esclaus al servei de la justícia de Déu i porteu una vida santa. 20 Mentre éreu esclaus del pecat, us trobàveu al marge d'aquesta justícia. 21 Però quin fruit en trèieu, d'aquella vida? Ara us n'avergonyiu, perquè, sens dubte, portava a la mort. 22 En canvi, ara, lliures de l'esclavatge del pecat i esdevinguts esclaus al servei de Déu, doneu el fruit d'una vida santa, que us portarà a la vida eterna. 23 La paga del pecat és la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna.


Salm 81

Pero mi pueblo no me escuchó,

Israel no me obedeció.

Los entregué a su corazón obstinado,

caminaron según sus antojos.

¡Ojalá me escuchara mi pueblo

y anduviera Israel por mis caminos!



Este salmo se divide en dos partes. En la primera hay una llamada a la fiesta, a la celebración en honor del Señor. Algunos autores creen que se trata de una invitación a la celebración de la fiesta de los tabernáculos que rememoraba el tiempo que Israel moraba en tiendas antes de entrar en la tierra prometida. En el contexto de esta llamada Israel es invitado a recordar y guardar los mandamientos del Señor, en especial en tenerlo a Él como único Dios y no tener otros dioses delante de Él.



En la segunda parte, se produce un contraste que rompe el aire de fiesta. El pueblo decidió no escuchar la voz del Señor y seguir sus propios antojos, caminos e instintos. En un pasaje muy corto por tres veces se indica que el pueblo decidió no escuchar la voz de Dios. En las Escrituras, la repetición es una manera de significar la importancia de algo. Aquí se quiere poner de manifiesta la negativa del pueblo a escuchar a su Señor.



La implicación para mi vida personal es muy clara. ¿Escucho la voz del Señor o estoy escuchando otras voces? Mi oído está constantemente escuchando voces, la de la sociedad, la de mi carnalidad, la de la gente alrededor mío pero, ¿Está adiestrada y capacitada para escuchar la voz del Señor?



Y cuando la escucho ¿Cómo reaccionó? ¿En obediencia o, por el contrario acallándola? Hay maneras muy sutiles de acallar la voz de Dios y no seguir aquello que nos dice. Incluso puedo acallar su voz apelando a su nombre para justificarlo.



El reto para mí es doble. Primero escuchar su voz, y si no puedo, aprender, todo en esta vida se aprende con disciplina, dedicación y entrega. Una vez adiestrado para escuchar, obedecer.





Un principio

Siempre escuchamos voces, la cuestión es a cuál decidimos obedecer.

LECTURA DIMECRES 1/2/17 SALM 80 i ROMANS 5


Dimecres 1 de Febrer

Romans 5
Ara, doncs, que som justos per la fe, estem en pau amb Déu gràcies a nostre Senyor Jesucrist. Per ell, en virtut de la fe, tenim entrada en aquesta gràcia que ja posseïm en ferm, i per ell hem rebut l'honor d'esperar la glòria de Déu. Més encara: fins i tot en les tribulacions trobem motiu de gloriar-nos, perquè sabem que la tribulació engendra paciència; la paciència, virtut provada; la virtut provada, esperança. I l'esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors. Perquè, quan encara érem del tot febles, Crist, en el temps fixat per Déu, va morir pels qui érem dolents. De fet, amb prou feines trobaríem algú que volgués morir per un home just; més ben dit, potser sí que algú estaria disposat a morir per un home bo. Però Déu ha donat prova de l'amor que ens té, perquè Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors. Amb molta més raó, doncs, ara que som justos per la sang de Crist, serem salvats del càstig gràcies al mateix Crist. 10 Perquè, si quan encara érem enemics vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill, molt més ara que ja estem reconciliats serem salvats gràcies a la seva vida. 11 Més encara: gràcies a nostre Senyor Jesucrist, que ara ens ha reconciliat, trobem motiu de gloriar-nos en Déu.
12 Per obra d'un sol home va entrar el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort; i així la mort s'ha estès a tots els homes, ja que tots han pecat. 13 Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha Llei, el pecat no pot ser sancionat. 14 Tot i això, la mort va imperar durant el temps que va d'Adam a Moisès, fins sobre aquells qui no van pecar amb una transgressió semblant a la d'Adam, el qual prefigurava el qui havia de venir.
15 Però el do no té comparació amb la falta, perquè si tants han mort per la falta d'un de sol, molt més abundosament s'ha estès sobre tots la gràcia de Déu i el do de la gràcia que ve per un sol home, Jesucrist. 16 De fet, el do tampoc no té comparació amb les conseqüències del pecat d'un de sol: el pecat d'un sol home ha fet que el judici acabés en condemna, mentre que, després de moltes faltes, el do acaba fent-nos justos. 17 Així, doncs, si per la falta d'un de sol la mort ha imperat per culpa d'ell, molt més els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do de la justícia viuran i regnaran gràcies a un de sol, Jesucrist.
18 Per tant, així com per la falta d'un sol home la condemna s'ha estès a tots els homes, també, perquè ha estat just un de sol, tots els homes són fets justos i obtenen la vida. 19 Així com per la desobediència d'un de sol tots han esdevingut pecadors, també per l'obediència d'un de sol tots seran fets justos.
20 La Llei, doncs, va arribar i, com a conseqüència, van augmentar les faltes; però on abundà el pecat, sobreabundà la gràcia, 21 de manera que, així com el pecat imperava mitjançant la mort, també ara imperi la gràcia mitjançant la justícia salvadora i ens porti a la vida eterna, per Jesucrist, Senyor nostre.


Salm 80

¿Por qué abriste brecha en su cerca

para que la vendimien los viandantes,

la asolen los jabalíes

y la destrocen las alimañas del campo?

Dios Todopoderoso, vuélvete,

mira desde el cielo, fíjate

e inspecciona esta viña.



Lo que más llama la atención en este salmo es el contraste entre la desgracia presente que se está experimentando y la alegría y dicha del pasado cuando la intervención de Dios era evidente y abundante.

La alegría pasada queda reflejada en el recuerdo de cómo Dios intervino en Israel, sacándolo de la esclavitud de Egipto y, como si fuera el esqueje de una viña, platándolo de nuevo en la tierra prometida. La calamidad presente queda reflejada entre otros, por los versículos reflejados al comienzo de esta entrada. Israel es una viña, con su cerca rota y pisoteada y expoliada por caminantes y alimañas. Naturalmente, en tres ocasiones, hay peticiones de auxilio y de la intervención de Dios.

Para mi, lo sorprendente de este salmo no ha sido lo que se expresa, más bien me ha llamado la atención lo que se omite. Hay una total falta de autocrítica por parte del salmista. Naturalmente que se pide la intervención del Señor para salir de la catastrófica situación de sufrimiento en que se está, pero, ¿Cómo se ha llegado hasta la misma? ¿Qué acciones, omisiones, actitudes, negativas a escuchar la admonición del Señor han provocado esa situación de calamidad? ¡Silencio total! El asunto se omite.

Me ha hecho, como de costumbre, pensar en mi propia vida. Cuando las cosas no son las que espero, cuando sufro en cualquiera de las dimensiones, cuando estoy experimentando las calamidades, clamo a Dios, espero su intervención, me impaciento si no se apresura pero, no siempre me paro a pensar en cómo he llegado hasta esta situación, qué pecados estoy experimentando sus consecuencias, de qué debería arrepentirme y qué cambios Dios espera que introduzca en mi vida. Pienso que, en ocasiones, pedir la ayuda del Señor sin una reflexión profunda y seria sobre nuestro estilo de vida es una frivolidad.





Un principio

Las oraciones carentes de autocrítica y arrepentimiento son, en ocasiones, muy sospechosas.

LECTURA DIMARTS 31/1/17 SALM 79 I ROMANS 4


Dimarts 31 de Gener

Romans 4

I què direm, doncs, d'Abraham, el pare del nostre llinatge? Si hagués estat just en virtut de les seves obres, hauria tingut motius de gloriar-se'n, però no davant de Déu. En efecte, diu l'Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia. Al qui ha fet alguna obra, no li compten el salari com un regal sinó com a paga d'un deute; mentre que al qui no ha fet cap obra, però creu en aquell qui fa justos els qui eren dolents, Déu li compta la seva fe com a justícia. També David proclama feliç l'home que Déu compta com a just al marge de les obres, i diu: Feliços els qui han vist perdonades les seves faltes i coberts per un vel els seus pecats! Feliç l'home a qui el Senyor no té en compte el pecat!
Tanmateix, les paraules d'aquesta benaurança, ¿s'apliquen només als circumcisos, o també als incircumcisos? Hem dit que Déu va comptar la fe d'Abraham com a justícia. 10 Però, ¿quan la hi va comptar: abans o després de la seva circumcisió? Va ser quan encara era incircumcís. 11 Precisament Abraham va rebre la circumcisió com a signe i segell de la justícia que havia obtingut per la fe ja abans de circumcidar-se. I així ell és pare de tots els qui creuen: dels incircumcisos, a qui Déu ha comptat la fe com a justícia, 12 i també dels circumcisos que, a més de ser-ho, segueixen les petjades de la fe que el nostre pare Abraham ja tenia abans de la circumcisió.
13 Abraham i la seva descendència no van rebre la promesa de posseir en herència el món en virtut de la Llei, sinó en virtut de la justícia que s'obté per la fe. 14 De fet, si l'herència s'aconseguís en virtut de la Llei, la fe no seria res, i la promesa quedaria anul·lada; 15 d'altra banda, la Llei comporta un càstig, perquè, on no hi ha Llei, tampoc no hi ha transgressió. 16 Per això els qui ara són hereus en virtut de la fe, ho són per pura gràcia. La promesa, doncs, va quedar assegurada a tota la descendència, no tan sols als qui havien d'observar la Llei, sinó també als qui participen de la fe d'Abraham, que és pare de tots nosaltres, 17 tal com diu l'Escriptura: T'he fet pare d'una multitud de pobles. Abraham va creure en Déu, que fa reviure els morts i crida a l'existència allò que no existia. 18 Esperant contra tota esperança, va creure i va arribar a ser pare d'una multitud de pobles, d'acord amb el que diu l'Escriptura: Així serà la teva descendència. 19 Abraham no va defallir en la fe tot i saber que, als seus quasi cent anys, ja tenia el cos esmorteït, com mortes estaven les entranyes de Sara. 20 Al contrari, davant la promesa de Déu, no es deixà endur per la incredulitat, sinó que va enfortir la seva fe i donà glòria a Déu. 21 Estava del tot convençut que Déu és prou poderós per a complir allò que ha promès. 22 Per això també llegim: Li ho comptà com a justícia. 23 I si es va escriure li ho comptà, no va ser tan sols per a ell, 24 sinó també per a nosaltres, a qui Déu també havia de comptar la fe: nosaltres, que creiem en aquell qui va ressuscitar d'entre els morts Jesús, Senyor nostre, 25 entregat a la mort per perdonar-nos els pecats i ressuscitat per fer-nos justos.



Salm 79

Socórrenos, Dios Salvador nuestro, por el honor de tu nombre;

líbranos y perdona nuestros pecados, en atención a tu nombre.

La lectura de este salmo nos indica que fue compuesto en el contexto del asedio, caída, destrucción de Jerusalén y del templo y el posterior destierro. Las diferentes estrofas ilustran distintos aspectos de este episodio dramático y traumático de la historia del pueblo de Dios.

La primera, describe la destrucción y desolación total de la ciudad santa. La segunda, pregunta al Señor ¿hasta cuando estará enojado con su pueblo? ya que el escritor es consciente que ha sido el pecado de Israel el que ha provocado la justa retribución de Dios.

La tercera, muestra un reconocimiento del pecado y una petición de perdón. El pueblo no desea continuar siendo avergonzado por sus enemigos. La última, como en tantos otros salmos, hay una petición de castigo hacia los paganos.

Nada más leerlo y, probablemente, porque Dios me ha estado hablando en varias ocasiones estos días acerca de mi pecado, mi atención se ha centrado precisamente en ese tema, el pecado, la gravedad del mismo y qué hacer con él.

El pecado siempre produce muerte en el sentido más amplio del término. Produce ruptura, corrupción, violencia, enfrentamientos, destrucción. Mi pecado produce una espiral de maldad que me separa de Dios, me rompe interiormente y rompe mi relación con otros. No hay ni un sólo pecado que no produzca, al menos, estas tres rupturas.

Sin embargo, al pensar en mi propia experiencia, me doy cuenta la frivolidad con la que trato el pecado. Mi corazón engañoso me lleva a no tener la capacidad de identificarlo como tal, a ignorarlo, a no darle la gravedad que tiene y a cargarnos de justificaciones y razones para permitirlo en nuestras vidas.

Además, trístemente, el pecado nos produce un morboso placer, el placer del que juega con la muerte sin darse cuenta que esta lo esta destruyendo. ¿No es esto lo que le pasa a cualquier adicto a cualquier sustancia adictiva? El pecado, como cualquier otro tipo de adicción nos mata y causa sufrimiento, pero no únicamente a nosotros, también a todo nuestro entorno, amigos, familia, miembros de la comunidad de fe.

La única esperanza es ser honestos, realistas y conscientes del pecado y de todos los efectos que nos causa a nosotros mismos y a otros. Venir con todo ello delante de la presencia de Dios, pedir perdón y estar dispuestos a cambiar y abandonar nuestros hábitos de destrucción.

Un principio. El pecado destruye tu relación con Dios, te destruye interiormente y destruye a otros. La honestidad, la confesión y el arrepentimiento es el único camino a la libertad.

LECTURA DILLUNS 30/1/17 SALM 78:38-72 i ROMANS 3


Dilluns 30 de Gener

Romans 3

Així, doncs, quin avantatge té el jueu? Quina utilitat té la circumcisió? Molta, i sota tots els aspectes! En primer lloc, perquè Déu ha confiat la seva paraula precisament als jueus. I encara que alguns d'ells no han cregut, ¿és que la seva infidelitat pot anul·lar la fidelitat de Déu? De cap manera! Déu continua essent fidel, encara que tots els homes siguin infidels, tal com diu l'Escriptura: Perquè et reconeguin just en les teves paraules i triomfis quan algú et cridi a judici. Ara bé, si la nostra injustícia fa ressaltar la justícia salvadora de Déu, des d'un punt de vista purament humà ens podem fer aquesta pregunta: És que Déu és injust quan aboca el seu càstig? De cap manera! Si Déu fos injust, com podria judicar el món? Alguns diuen: Si la meva infidelitat és una ocasió perquè Déu mostri més gloriosament la seva fidelitat, ¿encara hauré de ser jutjat com a pecador? Altres m'acusen d'ensenyar: Fem el mal perquè se'n segueixi el bé! Els qui em calumnien així, mereixen de ser condemnats.
Per tant, nosaltres, els jueus, ¿tenim algun avantatge? No podem pas dir del tot que no. Tanmateix, ja hem demostrat que tots estan sota el domini del pecat, tant els jueus com els altres pobles. 10 Ho diu l'Escriptura: No hi ha cap just, ni un de sol. 11 No hi ha ningú assenyat, ningú que cerqui Déu. 12 Tots plegats s'han desviat i pervertit: ningú no fa el bé, ni un de sol. 13 La seva gola és un sepulcre obert, la seva llengua trama enganys; porten als llavis verí d'escurçó, 14 tenen la boca plena de malediccions i d'amargor. 15 Els seus peus corren a vessar sang, 16 deixen arreu on passen devastació i calamitats 17 i no coneixen el camí de la pau. 18 Viuen sense cap temor de Déu.
19 Ara bé, és obvi que tot allò que es troba en la Llei s'adreça als qui estan sota la Llei; per això tothom ha de callar, i el món sencer ha de sotmetre's al judici de Déu, 20 perquè ningú no és just davant de Déu en virtut de les obres manades per la Llei. La Llei, en efecte, només fa conèixer el pecat.
21 Ara, en canvi, al marge de les obres de la Llei, s'ha manifestat la justícia salvadora de Déu, de la qual donen testimoni els llibres de la Llei i dels Profetes. 22 Per la fe en Jesucrist, Déu dóna la seva justícia a tots els qui creuen, sense fer cap distinció, 23 ja que tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu. 24 Ara, però, ell els fa justos purament per gràcia, en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist. 25 Déu ha decidit que Jesucrist, amb la seva sang, fos l'instrument de perdó per mitjà de la fe; ha mostrat així la seva justícia salvadora, ja que ha anat perdonant els pecats comesos en el passat, 26 en virtut de la seva misericòrdia. Ara, doncs, en el temps present, ha mostrat la seva justícia salvadora; així, ell, que és just, fa justos els qui viuen de la fe en Jesús.
27 Per tant, quin motiu queda als jueus de gloriar-se? Cap, tots han estat exclosos. ¿Són exclosos per la llei de les obres? No, per la llei de la fe. 28 Nosaltres sabem, en efecte, que l'home és fet just gràcies a la fe, al marge de les obres de la Llei. 29 ¿O és que Déu és tan sols Déu dels jueus? ¿No ho és també dels pagans? Sí, també ho és dels pagans, 30 ja que Déu és un de sol, i ell, per la fe, fa justos els circumcisos i els incircumcisos. 31 ¿Anul·lem, doncs, la Llei amb la fe? Ben al contrari: la refermem!



Salm 78: 38-72

Lo que oímos y aprendimos, lo que nos contaron nuestros padres

no lo ocultaremos a nuestros hijos, lo contaremos a la siguiente generación:

las glorias del Señor y su poder y las maravillas que realizó.



Largo pero precioso salmo. Comienza con la comisión de pasar las verdades acerca de Dios a la siguiente generación con un triple propósito: pongan su esperanza en Él, no olviden su intervención y, finalmente, cumplan sus mandamientos.

El salmista hace mucho énfasis en la importancia de explicar a las nuevas generaciones la intervención pasada de Dios en la historia. Para ello divide en salmo en varias partes además de la introducción ya mencionada, y todas ellas están articuladas alrededor de los hechos poderosos de Dios en la historia de Israel. Se narran las plagas de Egipto y la poderosa liberación de parte del Señor.

Se explica el Éxodo con la intervención milagrosa de Dios abriendo las aguas, sepultando bajo ellas al ejército de faraón y cómo de forma fiel los guió, alimentó y protegió a lo largo de toda la travesía del desierto.

La conquista y posesión de la tierra es también narrada, el caótico periodo de los jueces y, finalmente, la proclamación de David y su dinastía como los pastores del pueblo. Junto a las maravillas del Señor también se narra la infidelidad del pueblo, su idolatría, su incapacidad enfermiza para confiar en Dios.

La enseñanza para mí ha sido muy clara. Volver a recordar, aunque siempre lo he tenido presente, el mandato bíblico de contar a mis hijos la fidelidad de Dios para que puedan poner en Él su esperanza. Pasarles una historia viva. Hablarles de cómo el Señor ha intervenido en mi vida, en la vida de Sara y hablarles también de cómo Dios intervino y sigue interviniendo en sus vidas aunque, en ocasiones, ellos no lo vean o no sepan reconocerlo.

Pienso que mi vida es la mejor apología de la fe para mis hijos, esa apología irrefutable que nadie puede contradecir porque es evidente, se nota, se expresa y marca una diferencia en la forma en que como matrimonio vivimos, manejamos los problemas y las crisis, enfrentamos los retos y, lo más importante, los tratamos a ellos, llenos de gracia y de verdad.

No podemos obligar a nuestros hijos a creer, pero si tenemos la responsabilidad de dar testimonio, como historias vivas que somos, de que Dios les ama y desea que depositen en Él su confianza.



Un principio.

Ser historia viva para nuestros hijos de la intervención del Señor.

Diumenge 29 de Gener Comparteix el que has après amb els germans


LECTURA DISSABTE 28/1/17 SALM 78:1-37 i ROMANS 2


Dissabte 28 de Gener

Romans 2

Per això no tens excusa, tu que et poses a fer de jutge; quan judiques els altres, et condemnes a tu mateix, perquè fas de jutge però actues com ells. Tothom sap que Déu castiga justament els qui cometen aquells actes. I tu que jutges els qui els cometen, però fas igual que ells, ¿et penses que t'escaparàs del judici de Déu? ¿O és que menysprees la riquesa de la seva bondat, de la seva generositat i de la seva paciència? ¿No vols reconèixer que la bondat de Déu et convida a la conversió? El teu cor endurit, que no es vol convertir, va acumulant càstig per al dia del càstig, quan es manifestarà el just judici de Déu. Ell pagarà a cadascú segons les seves obres: la vida eterna, als qui, practicant amb constància les bones obres, busquen la glòria, l'honor i la immortalitat; el càstig, als qui amb orgull són rebels a la veritat i dòcils a la mentida! Déu donarà tribulacions i angoixa a tothom qui fa el mal, primer als jueus i després als dels altres pobles, 10 però glòria, honor i pau a tothom qui fa el bé, primer als jueus i després als dels altres pobles. 11 Déu no fa distinció de persones.
12 Així, doncs, els qui van pecar sense conèixer la Llei de Moisès, aniran a la perdició al marge d'aquesta Llei; i els qui van pecar coneixent la Llei, seran judicats segons aquesta Llei. 13 Perquè davant de Déu no són justos els qui escolten la Llei: només són fets justos els qui la compleixen. 14 En efecte, hi ha pagans que no coneixen la Llei, però compleixen per inclinació natural allò que la Llei mana; no tenen la Llei de Moisès, però segueixen una llei interior. 15 Així demostren que les obres manades per la Llei estan escrites en els seus cors: en donen testimoni els judicis de la seva consciència, que els acusen o els defensen. 16 Tot això quedarà al descobert el dia que, d'acord amb l'evangeli que us he anunciat, Déu judicarà, per mitjà de Jesucrist, les accions amagades dels homes.
17 Tu, en canvi, ostentes el títol de jueu, et sents segur perquè tens la Llei i poses el teu orgull en Déu: 18 coneixes la seva voluntat i, instruït per la Llei, saps discernir el que és millor; 19 et refies de ser guia dels cecs, llum dels qui són a la fosca, 20 educador dels ignorants, mestre dels qui no saben, ja que en la Llei trobes l'expressió clara del coneixement i de la veritat. 21 Doncs bé, tu que ensenyes els altres, no t'ensenyes a tu mateix; tu que prediques de no robar, robes; 22 tu que dius de no cometre adulteri, ets adúlter; tu que detestes els ídols, espolies els seus temples; 23 tu que poses el teu orgull en la Llei, deshonores Déu no complint-la, 24 tal com diu l'Escriptura: Per culpa vostra, els pagans menyspreen el nom de Déu.
25 Perquè la circumcisió té valor si compleixes la Llei; però si no la compleixes, ets com un incircumcís. 26 En canvi, si l'incircumcís observa els preceptes de la Llei, Déu el comptarà com un veritable circumcís. 27 I així el qui ha nascut pagà i incircumcís, però que compleix la Llei, et jutjarà a tu, circumcidat i coneixedor de la Llei, però que no la compleixes. 28 El veritable jueu no és el qui apareix externament com a tal, ni la veritable circumcisió és la que es veu externament. 29 És jueu de veritat el qui ho és per dintre, i la circumcisió veritable és la del cor, la que ve per l'Esperit i no en virtut de la lletra de la Llei. Un home com aquest no és lloat pels homes, sinó per Déu.



Salm 78: 1-37

Lo que oímos y aprendimos, lo que nos contaron nuestros padres

no lo ocultaremos a nuestros hijos, lo contaremos a la siguiente generación:

las glorias del Señor y su poder y las maravillas que realizó.



Largo pero precioso salmo. Comienza con la comisión de pasar las verdades acerca de Dios a la siguiente generación con un triple propósito: pongan su esperanza en Él, no olviden su intervención y, finalmente, cumplan sus mandamientos.

El salmista hace mucho énfasis en la importancia de explicar a las nuevas generaciones la intervención pasada de Dios en la historia. Para ello divide en salmo en varias partes además de la introducción ya mencionada, y todas ellas están articuladas alrededor de los hechos poderosos de Dios en la historia de Israel. Se narran las plagas de Egipto y la poderosa liberación de parte del Señor.

Se explica el Éxodo con la intervención milagrosa de Dios abriendo las aguas, sepultando bajo ellas al ejército de faraón y cómo de forma fiel los guió, alimentó y protegió a lo largo de toda la travesía del desierto.

La conquista y posesión de la tierra es también narrada, el caótico periodo de los jueces y, finalmente, la proclamación de David y su dinastía como los pastores del pueblo. Junto a las maravillas del Señor también se narra la infidelidad del pueblo, su idolatría, su incapacidad enfermiza para confiar en Dios.

La enseñanza para mí ha sido muy clara. Volver a recordar, aunque siempre lo he tenido presente, el mandato bíblico de contar a mis hijos la fidelidad de Dios para que puedan poner en Él su esperanza. Pasarles una historia viva. Hablarles de cómo el Señor ha intervenido en mi vida, en la vida de Sara y hablarles también de cómo Dios intervino y sigue interviniendo en sus vidas aunque, en ocasiones, ellos no lo vean o no sepan reconocerlo.

Pienso que mi vida es la mejor apología de la fe para mis hijos, esa apología irrefutable que nadie puede contradecir porque es evidente, se nota, se expresa y marca una diferencia en la forma en que como matrimonio vivimos, manejamos los problemas y las crisis, enfrentamos los retos y, lo más importante, los tratamos a ellos, llenos de gracia y de verdad.

No podemos obligar a nuestros hijos a creer, pero si tenemos la responsabilidad de dar testimonio, como historias vivas que somos, de que Dios les ama y desea que depositen en Él su confiança.

LECTURA DIVENDRES 27/1/17 SALM 77 i ROMANS 1


Divendres 27 de Gener

Romans 1

Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, escollit per a anunciar l'evangeli de Déu. 
Aquest evangeli, que Déu ja havia promès pels seus profetes en les Escriptures santes, es refereix al seu Fill, descendent de David pel que fa al llinatge humà, però, per obra de l'Esperit Sant, entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d'entre els morts. Ell, Jesucrist, Senyor nostre, m'ha fet el do de ser apòstol per a dur gent de tots els pobles a acceptar la fe, a glòria del seu nom. Entre aquests hi sou també vosaltres, cridats per Jesucrist.
A tots els estimats de Déu que viuen a Roma i que ell ha cridat a ser sants, us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.
Primer de tot, dono gràcies al meu Déu per mitjà de Jesucrist a causa de tots vosaltres: arreu del món parlen admirats de la vostra fe. Déu, a qui dono culte en el meu esperit quan anuncio l'evangeli del seu Fill, m'és testimoni de com em recordo constantment de vosaltres 10 en les meves pregàries: sempre li demano que em concedeixi finalment l'oportunitat de venir a veure-us. 11 Desitjo vivament de visitar-vos per comunicar-vos alguns dons de l'Esperit; així sereu enfortits, 12 o, més ben dit, quan sigui enmig vostre ens confortarà la fe que tenim en comú vosaltres i jo. 13 Germans, heu de saber que m'he proposat moltes vegades de venir a veure-us; però, fins ara, sempre m'ho ha impedit algun destorb. Voldria recollir també entre vosaltres algun fruit, com l'he recollit entre els altres pobles. 14 Em dec a grecs i a bàrbars, a savis i a ignorants; 15 per això, per part meva, estic decidit a anunciar-vos l'evangeli també a vosaltres, els qui sou a Roma.
16 Perquè no m'avergonyeixo de l'evangeli, que és poder de Déu per a salvar tots els qui creuen, primer els jueus, i després els dels altres pobles. 17 En l'evangeli es revela la justícia salvadora de Déu, en virtut de la fe i amb vista a la fe. Tal com diu l'Escriptura: Viurà el qui és just per la fe.
18 Ara es revela com Déu castiga des del cel tota la impietat i la injustícia dels homes que ofeguen la veritat amb les seves males accions. 19 Parlo dels qui coneixen allò que podem saber de Déu, perquè Déu mateix els ho ha fet conèixer. 20 D'ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s'han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades. Per això no tenen excusa, 21 ja que, tot i conèixer Déu, no l'han glorificat ni li han donat gràcies tal com es mereix. Ben al contrari, s'han refiat de raonaments inútils, i el seu cor insensat s'ha omplert de foscor.
22 Presumint de savis, s'han tornat necis, 23 i han bescanviat la glòria del Déu immortal per imatges d'homes mortals, d'ocells, de quadrúpedes i de rèptils. 24 Per això Déu ha permès que seguissin els seus desigs i els ha deixat a mercè de les impureses amb què profanen el seu propi cos.
25 Han bescanviat la veritat de Déu per la mentida, venerant i adorant les criatures en lloc del Creador. Que ell sigui beneït pels segles. Amén! 26 Per això Déu els ha deixat a mercè de passions vergonyoses. Les dones han canviat l'ús natural del sexe per un ús contra natura, 27 i igualment els homes, deixant la relació natural amb la dona, s'han encès de passió els uns pels altres i han comès actes infamants homes amb homes. Realment, han rebut la recompensa que mereixia el seu error!
28 I encara, com que han refusat de reconèixer Déu, Déu els ha deixat a mercè d'uns criteris rebutjables, que els porten a fer allò que no és correcte: 29 s'han omplert de tota mena d'injustícia, dolenteria, avarícia i maldat; se'ls veu plens d'enveja, homicidis, baralles, enganys, malícia; són murmuradors, 30 calumniadors, enemics de Déu, insolents, orgullosos, vanitosos, llestos per a fer el mal, rebels als pares, 31 gent sense seny ni lleialtat, sense cor ni compassió. 32 Tots aquests coneixen bé el decret de Déu segons el qual els qui actuen així mereixen la mort; però no solament es comporten d'aquesta manera, sinó que encara aplaudeixen els qui fan com ells.



Salm 77

Recuerdo las proezas del Señor,

si, recuerdo tus portentos antiguos,

considero todas tus proezas,

considero todas tus hazañas.



Este salmo consta de dos partes unidas por el versículo que se reproduce en el encabezamiento de esta entrada. La primera, es un terrible lamento de aquel que se siente abandonado por el Señor. El poeta describe su penoso estado emocional, físico y espiritual y la aparente indiferencia de Dios y su tardanza en responder. Es el canto de un desesperado.

La segunda, refleja todo lo contrario, un canto de victoria basado en el recuerdo de la pasada intervención del Señor, de forma específica, habla acerca de la liberación del pueblo del yugo de Egipto. Aunque no está explicitado, ha sido el recuerdo de los tiempos antiguos lo que ha provocado en el salmista semejante cambio de actitud.

¿Cuál ha sido la lección del salmo para mi vida personal? En ocasiones siento que Dios está lejano, indiferente a mi vida y las situaciones que vivo. Hay momentos en que siento que en esta vida uno tiene que espabilarse, que Dios está muy bien para la próxima vida, la eterna, pero que en esta hay que ponerse manos a la obra y si no te ayudas tú, nadie te va a ayudar.

Me preguntaba si Dios ha cambiado o, por el contrario he sido yo el que he cambiado. Miro hacia atrás y la intervención del Señor en mi vida es clara, real y evidente. Es cierto, que con el paso del tiempo los hechos quedan desdibujados, se van diluyendo, pero todavía puedo recordar y constatar que Él ha sido fiel muchas veces en el pasado.

Por eso, pienso que he sido yo el que ha cambiado. Tal vez me he vuelto más "realista", mas racional, tal vez he permitido que el pecado echara raíces en mi vida y las plantas que han crecido han impedido que pueda seguir vendo con claridad a Dios. Tal vez no he sacado ninguna lección, ni he aprendido nada de carácter del Señor cuando he pasado por momentos de prueba, tensión y dificultad. ¡No lo sé! pero de algo estoy seguro, el Señor sigue siendo el mismo y para mi es vital pararme ¡Qué difícil es pararse! mirar atrás, reflexionar ¡Cuánto cuesta reflexionar! y nombrar su intervención en mi vida, ya que este es el camino para recobrar la confiança. 



Un principio

Dios no ha cambiado, pero es posible que yo si. La reflexión puede llevarme de nuevo a la confianza en Él.

LECTURA DIJOUS 26/1/17 SALM 76 i FETS 28


Dijous 26 de Gener

Fets Apòstols 28

Un cop salvats, vam saber que el nom de l'illa era Malta. Els naturals de l'illa ens tractaren amb una humanitat poc corrent. Com que plovia i feia fred, van encendre un gran foc i ens hi feren acostar. Pau havia arreplegat un manat de branques i, al moment de tirar-lo al foc, un escurçó que fugia de l'escalfor se li agafà a la mà. Quan els naturals de l'illa veieren l'animal penjat a la mà de Pau, es deien entre ells:
--Segur que aquest home és un assassí: s'havia salvat de la mar, però la justícia divina no permet que visqui.
Tanmateix, Pau es va espolsar l'animal sobre el foc i no va sofrir cap mal. Ells esperaven que d'un moment a l'altre s'inflaria o cauria mort. Però després d'esperar molt, veient que no li passava res d'estrany, van canviar de parer i començaren a dir que era un déu.
No lluny d'aquell indret, hi havia la propietat de l'home més important de l'illa, que es deia Publi. Ell ens va acollir i ens allotjà amablement tres dies a casa seva. Justament el pare de Publi feia llit, malalt de febres i disenteria. Pau entrà a veure'l, va pregar per ell tot imposant-li les mans i el va guarir. Després d'aquest fet, anaren venint els altres malalts de l'illa i també eren curats. 10 Tots ells ens ompliren d'atencions i, a l'hora d'anar-nos-en, ens van proveir de tot el necessari.
Pau arriba a Roma
11 Al cap de tres mesos ens vam fer a la mar en una nau alexandrina que duia per insígnia els Dioscurs i havia passat l'hivern a l'illa. 12 Vam atracar a Siracusa i l'escala va durar tres dies. 13 D'allí vam llevar àncores i anàrem fins a Règium. Un dia després es va girar migjorn, i el segon dia vam arribar a Putèols, 14 on vam trobar alguns germans, que ens demanaren de quedar-nos amb ells set dies. Així vam arribar a Roma. 15 Des d'allà els germans, informats de la nostra arribada, havien vingut a rebre'ns fins al Fòrum d'Api i Tres Tavernes. Pau, en veure'ls, va donar gràcies a Déu i s'animà.
16 Quan haguérem entrat a Roma, Pau va rebre l'autorització de viure en una casa particular, amb el soldat que el custodiava.
Pau a Roma
17 Tres dies després, Pau va convocar els principals dels jueus. Quan estigueren reunits, els digué:
--Jo, germans, sense haver fet res contra el nostre poble o contra les normes dels pares, he estat detingut a Jerusalem i posat en mans dels romans. 18 Aquests em van interrogar i volien deixar-me en llibertat, perquè no havia comès cap delicte que meresqués pena de mort. 19 Però els jueus s'hi van oposar, i em vaig veure obligat a apel·lar al Cèsar, tot i que no tenia res de què acusar els de la meva nació. 20 Per aquest motiu, doncs, he demanat de veure-us i parlar-vos, ja que porto aquesta cadena per raó de l'esperança d'Israel.
21 Ells li respongueren:
--Nosaltres no hem rebut de Judea cartes sobre tu, i cap dels germans que n'han vingut no ens ha dit ni ens ha explicat de tu res de mal. 22 Però desitjaríem sentir dels teus llavis el que penses, perquè, d'aquesta secta, prou sabem que pertot arreu troba oposició.
23 El dia que li havien assenyalat, anaren a trobar-lo, bastants més que abans, al lloc on s'allotjava. Pau, en la seva exposició, donava testimoni sobre el Regne de Déu, i mirava de convèncer-los sobre qui era Jesús a partir de la Llei de Moisès i dels Profetes. Tot plegat va durar del matí fins al vespre. 24 Els uns es deixaven convèncer pel que ell deia, però els altres s'hi resistien. 25 Ja se separaven, desavinguts entre ells, quan Pau va dir solament això:
--Són ben certes les paraules que l'Esperit Sant adreçà als vostres pares per boca del profeta Isaïes:
26 » Vés a dir a aquest poble:
Escoltareu, però no comprendreu;
mirareu bé, però no hi veureu.
27 S'ha fet insensible,
el cor d'aquest poble!
S'han tapat les orelles,
han tancat els ulls,
no fos cas que els seus ulls hi veiessin,
les seves orelles hi sentissin,
el seu cor comprengués
i es convertissin.
I jo els guariria!
28 »Sapigueu-ho, doncs: aquesta salvació de Déu ha estat enviada als pagans; ells sí que escoltaran!
( 29 ) 30 Pau es va quedar dos anys sencers a l'allotjament que havia llogat i rebia tots els qui l'anaven a trobar. 31 Els anunciava el Regne de Déu i els instruïa sobre el Senyor Jesucrist, amb tota valentia i sense cap impediment.



Salm 76

¡Tú eres terrible! ¿Quién se mantendrá

ante ti cuando estás enojado?



Este salmo está compuesto de dos partes diferentes, con diferentes énfasis. La primera destaca, por así decirlo, el carácter "bélico" del Señor. Dios es descrito como un guerrero que desarma y derrota a sus enemigos.



La segunda estrofa del salmo tiene un carácter judicial. El Señor, en su carácter de juez, juzga y dicta sentencia sobre la tierra. Hasta aquí un salmo sencillo que nos recuerda que el Señor no es un cándido anciano de barba blanca y que babea a causa de su vejez e indolencia ante los problemas del mundo.



Precisamente, lo que me ha llamado la atención de un salmo es escasos trece versículos es que en tres ocasiones el salmista se refiera al Señor como terrible. Pensaba que, con demasiada frecuencia, olvido el carácter santo y justo de Dios, su total y absoluto aborrecimiento de la maldad, el pecado y todo tipo de injusticias. Pensaba que de no ser por su gracia, por su total y absoluta aceptación, no por lo que soy, sino a pesar de lo que soy, no podría ni siquiera acceder a la presencia de Dios.



Dios me ama, me acepta, me adopta como hijo y me nombra coheredero con Cristo. Pero para poder llevar a cabo todo eso ha tenido que superar el horror y rechazo que mi pecado le producía y produce y, para poder llevar a cabo eso, Jesús ha tenido que pagar el precio y focalizar toda la ira y el enojo del Señor hacia mi pecado.



Puedo mantenerne libremente en tu presencia, sin miedo ni temor a pesar de que eres terrible. Pero no quiero olvidar el enorme precio que se ha tenido que pagar por ello.



Un principio

Puedo estar tranquilo en la presencia de un Dios terrible porque un alto precio se ha pagado por ello.