LECTURA DIMARTS 2/5/17 MARC 14 i SALM 111

Dimarts 2 de Maig

Marc 14
Quan faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims, els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d'apoderar-se amb astúcia de Jesús i matar-lo. Deien:
--No ho fem durant la festa, no fos cas que el poble s'avalotés.
Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, vingué una dona que duia una ampolleta d'alabastre plena d'un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l'ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús. Alguns comentaven indignats:
--De què serveix llençar així aquest perfum? S'hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris i donar els diners als pobres.
I la censuraven.
Però Jesús digué:
--Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció. De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, i els podreu fer el bé sempre que voldreu; en canvi, a mi no sempre em tindreu. Aquesta dona ha fet el que podia fer: s'ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura. Us asseguro que, quan l'evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i diran això que ha fet.
10 Judes Iscariot, un dels Dotze, se n'anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los Jesús. 11 Ells, en sentir-ho, se'n van alegrar i prometeren de donar-li diners. I Judes buscava la manera d'entregar-lo en el moment oportú.
12 El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l'anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús:
--On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?
13 Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec:
--Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo, 14 i allà on entri digueu al cap de casa: "El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?" 15 Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar.
16 Els deixebles se n'anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.
17 Arribat el capvespre, Jesús vingué amb els Dotze. 18 I mentre eren a taula, tot sopant, Jesús digué:
--Us ho asseguro: un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi.
19 Ells es van posar tristos i li anaven preguntant, l'un rere l'altre:
--¿No sóc pas jo?
20 Jesús els respongué:
--Un dels Dotze, un que suca amb mi al mateix plat. 21 El Fill de l'home se'n va, tal com l'Escriptura ha dit d'ell, però ai de l'home que el traeix! Més li valdria no haver nascut.
22 Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué:
--Preneu: això és el meu cos.
23 Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. 24 Els digué:
--Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. 25 Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu.
26 Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.
27 Llavors Jesús els digué:
--Tots fallareu, perquè diu l'Escriptura: Mataré el pastor, i les ovelles es dispersaran. 28 Però després de la meva resurrecció aniré davant vostre a Galilea.
29 Pere li va dir:
--Ni que tots fallin, jo no.
30 Jesús li digué:
--T'ho asseguro: avui, aquesta mateixa nit, abans del segon cant del gall, m'hauràs negat tres vegades.
31 Però ell afirmava amb més insistència:
--Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré.
I tots els altres deien el mateix.
32 Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als deixebles:
--Seieu aquí mentre jo prego.
33 Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i abatiment, 34 i els digué:
--Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu.
35 S'avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s'allunyés d'ell aquella hora. 36 Deia:
-- Abba , Pare, tot t'és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.
37 Després va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere:
--Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? 38 Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.
39 Se n'anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. 40 Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Ells no sabien què dir-li.
41 Va cap a ells per tercera vegada i els diu:
--Dormiu ara i reposeu! Tot s'ha acabat. Ha arribat l'hora: el Fill de l'home és entregat a les mans dels pecadors. 42 Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí.
43 Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L'acompanyava un grup de gent armada amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables. 44 El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya:
--És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat.
45 Tot seguit se li va acostar i li digué:
--Rabí!
I el besà.
46 Ells s'abraonaren sobre Jesús i el detingueren. 47 Però un dels presents desembeinà l'espasa i, d'un cop, tallà l'orella al criat del gran sacerdot.
48 Jesús els digué:
--Heu sortit a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. 49 Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir. Però és que s'han de complir les Escriptures.
50 Llavors tots l'abandonaren i fugiren.
51 El seguia un jove, cobert només amb un llençol, i el van agafar. 52 Però ell es va desfer del llençol i va fugir tot nu.
53 Llavors es van endur Jesús a casa del gran sacerdot i s'hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. 54 Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati de la casa del gran sacerdot i s'estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc.
55 Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, però no en trobaven cap, 56 perquè molts declaraven en fals contra ell, però les seves declaracions no concordaven. 57 Alguns s'aixecaren a presentar contra ell aquesta falsa acusació:
58 --Nosaltres vam sentir que deia: "Jo destruiré aquest santuari, fet per mans d'home, i en tres dies en construiré un altre, no fet per mans d'home."
59 Però ni així no concordava la seva declaració.
60 Llavors el gran sacerdot va anar cap al mig i preguntà a Jesús:
--¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?
61 Però ell callava i no va respondre res. Novament, el gran sacerdot l'interrogà i li digué:
--¿Tu ets el Messies, el fill del Beneït?
62 Jesús respongué:
--Sí, sóc jo; i veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel.
63 Aleshores el gran sacerdot s'esquinçà els vestits tot exclamant:
--Per què necessitem més testimonis? 64 Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia! Què us en sembla?
Tots van sentenciar que mereixia pena de mort.
65 Llavors alguns van començar a escopir-li, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li:
--Fes de profeta!
I els guardes li pegaven bufetades.
66 Mentrestant, Pere era a baix, al pati. Arriba una de les criades del gran sacerdot 67 i, en veure'l allà escalfant-se, se'l queda mirant i li diu:
--Tu també hi anaves, amb el Natzarè, amb Jesús.
68 Però ell ho negà:
--No sé ni entenc de què parles.
Llavors va sortir fora, al vestíbul, i un gall va cantar.
69 La criada el va veure i començà a dir una altra vegada als qui eren allí:
--Aquest és un d'ells.
70 Pere tornà a negar-ho.
Poc després els qui eren allí li tornaren a dir:
--És veritat que ets un d'ells: si fins i tot ets galileu!
71 Però ell es posà a maleir i a jurar dient:
--Jo no conec aquest home de qui parleu!
72 A l'instant va cantar el gall per segona vegada. Pere es va recordar d'allò que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m'hauràs negat tres vegades.»
I va esclatar en plors.



Salm 111

Dejó un memorial de sus proezas:
el Señor es bondadosos y compasivo.


Salmo construido alrededor de las proezas del Señor que son calificadas con diferentes adjetivos a lo largo de un poema que en lengua hebrea era un acróstico, es decir, cada versículo comenzaba con una letra que permitía una lectura tanto horizontal como vertical que, naturalmente, se ha perdido con la traducción al castellano.

A mí, personalmente, me ha llamado la atención la palabra memorial. En el Antiguo Testamento vemos con mucha frecuencia como el pueblo de Israel levanta memoriales, símbolos para recordar, para celebrar y dejar constancia de la intervención del Señor en la historia del pueblo.

Esto me hacía pensar en los memoriales en mi propia vida y me hacia pensar de ello en un doble sentido: Primero, tener símbolos en mi hogar que recuerden las intervenciones del Señor en mi vida personal y familiar. Es importante tenerlos ya que nuestra memoria es efímera y, precisamente, ese es el propósito de los memoriales, no olvidarnos de lo importante.

Segundo, pensaba en que mi propia vida sea para otros un memorial de la intervención de Dios. Eso puedo hacerlo atribuyéndole públicamente al Señor el mérito y la gratitud por aquello que pasa en mi vida y la de mi familia. Los memoriales era evidentes para judíos y paganos. Eran un testimonio que Israel levantaba. Quiero que mi vida sea un testimonio levantado en medio de una generación incrédula.
Un principio.

Nuestras vidas han de ser memoriales para una generación incrèdula.

LECTURA DILLUNS 1/5/17 MARC 13 i SALM 110

Dilluns 1 de Maig

Marc 13
Quan Jesús sortia del temple, un dels seus deixebles li diu: 
--Mestre, mira quines pedres i quines construccions!
Jesús li respon:
--Veus aquestes grans construccions? No en quedarà pedra sobre pedra: tot serà enderrocat.
Després, mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, enfront del temple, Pere, Jaume, Joan i Andreu li preguntaren a part:
--Digues-nos quan passarà això i quin serà el senyal que tot això està a punt de complir-se.
Aleshores Jesús els va dir:
--Estigueu alerta, que ningú no us enganyi. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Sóc jo", i enganyaran molta gent. Quan sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres, no us alarmeu: cal que això succeeixi, però encara no serà la fi. Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà terratrèmols pertot arreu, hi haurà fam. Així començaran els dolors d'infantament.
»Vosaltres mateixos estigueu alerta. Per causa meva us portaran als tribunals i us assotaran a les sinagogues, i compareixereu davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d'ells: 10 cal que, abans de la fi, la bona nova de l'evangeli sigui anunciada a tots els pobles. 11 I quan us posin a les seves mans no us preocupeu del que haureu de dir: en aquell moment digueu allò que us sigui inspirat, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó l'Esperit Sant. 12 Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. 13 Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà.
14 »Quan veureu l'abominació devastadora instal·lada on no hauria d'estar —que el lector ho comprengui!—, llavors els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; 15 el qui sigui al terrat, que no baixi ni entri a casa seva per endur-se'n res, 16 i el qui sigui al camp, que no se'n torni a recollir el mantell. 17 Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! 18 Pregueu que això no passi a l'hivern. 19 Perquè aquells dies seran d'una gran tribulació, com no n'hi ha haguda cap des que Déu va crear el món fins ara ni tornarà a haver-n'hi cap més. 20 I si el Senyor no hagués decidit d'escurçar aquells dies, no se salvaria ningú; però, per amor als seus elegits, els escurçarà.
21 »En aquell moment, si algú us deia: "El Messies és aquí" o "És allà", no us ho cregueu. 22 Perquè sortiran falsos messies i falsos profetes, que faran senyals i prodigis per esgarriar, si fos possible, els elegits. 23 Estigueu alerta: jo us ho he dit tot per endavant.
24 »Però aquells dies, després de la tribulació, el sol s'enfosquirà i la lluna ja no farà claror; 25 les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran.
26 »Aleshores veuran el Fill de l'home venint entre núvols amb gran poder i majestat. 27 I llavors ell enviarà els àngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l'extrem de la terra a l'extrem del cel.
28 »Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l'estiu és a prop; 29 igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. 30 Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. 31 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.
32 »D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare. 
33 »Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. 34 Passa com amb un home que se'n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. 35 Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l'amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; 36 no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint. 37 El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!



Salm 110

Tú eres sacerdote del Eterno.

Este poema es un salmo real. En el mismo el monarca es descrito en su doble condición de rey y sacerdote. Aunque originariamente fue concebido y escrito para un rey específico, sin embargo, siempre ha sido considerado como un salmo mesiánico, es decir, los que se aplican a Jesús de Nazaret y su papel como el ungido del Señor para liberarnos.
Prueba de que este salmo tiene ese carácter mesiánico es que en varios lugares del Nuevo Testamento es utilizado para referirse a Jesús y su misión. Así, podemos encontrar referencias a este poema en los evangelios, los Hechos de los Apóstoles y también en el libro de Hebreos.
Interesante, sin embargo, me ha llamado la atención el simple fragmento del versículo 4 que está reproducido al comienzo de esta entrada. Porque Jesús es sacerdote y rey pero, al mismo tiempo, se dice de nosotros los creyentes que somos un pueblo de reyes y sacerdotes.
El sacerdote, en el Antiguo Testamento, tenía una doble función. Por un lado, presentar a los hombres ante Dios e interceder por ellos. Por otra, presentar a Dios a los hombres. Esta es pues la función que hoy tengo atribuida, interceder por aquellos que no conocen a Dios y buscar la oportunidad de presentarles a Dios.
Al escribir estas líneas van pasando por mi mente tantos y tantos amigos y familiares no cristianos que necesitan de Jesús y de una relación personal con Él.

               
Un principio
Como sacerdotes tenemos la responsabilidad de interceder por los hombres y darles a conocer a Dios.

Diumenge 30 d’Abril Comparteix el que has après amb els germans.

Diumenge 30 d’Abril

Comparteix el que has après amb els germans.

LECTURA DISSABTE 29/4/17 MARC 12 i SALM 109


Dissabte 29 d’Abril
Marc 12
Jesús es posà a parlar-los en paràboles: 

--Un home va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters per rebre'n la part que li corresponia dels fruits de la vinya; però ells el van agafar, el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. Novament els envià un altre servent; a aquest li van obrir el cap i el van ultratjar. Els en va enviar encara un altre, i el van matar; i així feren amb molts altres: a uns els apallissaven, a d'altres els mataven. Tenia encara el seu fill estimat, i els l'envià en darrer lloc, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." Però aquells vinyaters es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i l'heretat serà nostra!" L'agafaren, doncs, el van matar i el van llençar fora de la vinya.
»Què farà l'amo de la vinya? Vindrà, farà morir aquells vinyaters i donarà la vinya a uns altres. 10 ¿No heu llegit allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. 11 És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?
12 Ells van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent. Llavors el van deixar estar i se n'anaren.
13 Aleshores van enviar a Jesús alguns fariseus i alguns partidaris d'Herodes per sorprendre'l en alguna paraula comprometedora. 14 Hi van, doncs, i li diuen:
--Mestre, sabem que dius la veritat, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes de debò el camí de Déu. Digues: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar? ¿L'hem de pagar o no l'hem de pagar?
15 Jesús es va adonar de la seva hipocresia i els respongué:
--Per què em poseu a prova? Porteu-me un denari i deixeu-me'l veure.
16 Ells l'hi portaren. Jesús els preguntà:
--De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?
Ells li respongueren:
--Del Cèsar.
17 Jesús els digué:
--Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.
I quedaren sorpresos de la seva resposta.
18 Després uns saduceus l'anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:
19 --Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home mor i deixa muller, però no ha tingut fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt . 20 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense tenir descendència. 21 El segon es va casar amb la dona del difunt, i morí sense tenir-ne descendència. Igualment el tercer. 22 Cap dels set no va tenir descendència. Després de tots va morir també la dona. 23 Per tant, quan arribi la resurrecció i tots ells ressuscitin, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?
24 Jesús els respongué:
--Aneu equivocats precisament perquè desconeixeu les Escriptures i el poder de Déu. 25 Quan tots ells ressuscitin d'entre els morts, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel.
26 »I sobre el fet que els morts ressusciten, ¿no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de la Bardissa, com Déu li va dir: Jo sóc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob ? 27 Ell no és Déu de morts, sinó de vius. Aneu molt equivocats!
28 Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta:
--Quin és el primer de tots els manaments?
29 Jesús va respondre:
--El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. 30 Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. 31 El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.
32 Llavors el mestre de la Llei li digué:
--És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l'únic i que no n'hi ha d'altre fora d'ell , 33 i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis.
34 Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué:
--No ets pas lluny del Regne de Déu.
I ningú no s'atreví a fer-li cap més pregunta.
35 Jesús prengué la paraula i ensenyava en el temple dient:
--Com poden dir els mestres de la Llei que el Messies ha de ser fill de David? 36 David mateix, mogut per l'Esperit Sant, va dir:
» El Senyor digué al meu Senyor:
Seu a la meva dreta,
i espera que posi els enemics
sota els teus peus.
37 »Per tant, si David mateix l'anomena Senyor, com pot ser fill seu?
Una gran gentada l'escoltava de bon grat.
38 Jesús, instruint la gent, deia:
--Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places 39 i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. 40 Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.
41 Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. 42 Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. 43 Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:
--Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. 44 Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.



Salm 109

Daré gracias al Señor, el Grande, con mi boca,
y en medio de los ancianos lo alabaré,
porque se puso a la derecha del pobre
para salvar su vida de los jueces.


Los estudiosos de la Biblia llaman a este un salmo judicial debido a su contenido y dividido en varias secciones que se pueden ver con claridad. La primera parte es una introducción de la causa por parte de la persona que es acusada. En la segunda, se presentan las imprecaciones de los acusadores. La tercera, nos narra la respuesta del acusado. La parte final es una súplica hacia el Señor delante de una situación que es totalmente injusta.

Este salmo me ha retado al leer la afirmación que el Señor se pone al lado del pobre. La Biblia nos dice una y otra vez que Dios aborrece la injusticia y su corazón y, en ocasiones, sus acciones están al lado del que sufre, del tratado de forma injusta, del desvalido, etc. De hecho, es uno de los títulos que reciben a lo largo de las Escrituras, defensor del huérfano, la viuda, el extranjero, palabras que en argot de Israel señalaban a todos aquellos necesitados y débiles.

Si este es el carácter de mi Dios, eso tiene implicaciones en mi forma de vivir. Primero, no puedo vivir practicando ningún tipo de mal hacia otros, no debo ser generador de ningún tipo de mal. En segundo lugar, debo ponerme, en imitación de mi Dios, al lado del que sufre todo tipo de sufrimiento injusto. La imitación del Señor no es, únicamente, un aspecto de moralidad, es también un aspecto de justicia.



Un principio
La imitación del Señor no es, únicamente, una cuestión de moral, también de justícia.

LECTURA DIVENDRES 28/4/17 MARC 11 i SALM 108

Divendres 28 dAbril
Marc 11
Quan s'acostaven a Jerusalem, pel cantó de Betfagé i Betània, prop de la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec:

--Aneu al poble que teniu al davant. Així que hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú us preguntava per què ho feu, responeu-li: "El Senyor l'ha de menester, però de seguida us el tornarà."
Ells se n'anaren i trobaren un pollí fermat al costat d'una porta, fora al carrer, i el deslligaren. Alguns dels qui eren allà els deien:
--Què feu, que deslligueu el pollí?
Ells respongueren tal com Jesús els havia dit, i els van deixar fer. Llavors portaren a Jesús el pollí, li van posar al damunt els seus mantells, i ell hi va muntar. Molts van estendre els mantells pel camí, i d'altres, ramatge que tallaven dels camps. Els qui anaven davant i els qui seguien darrere cridaven:
-- Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor! 10 Beneït el Regne que arriba, el del nostre pare David! Hosanna a dalt del cel!
11 Jesús va entrar a Jerusalem, al temple. Després de donar una mirada tot al voltant, com que ja era el vespre, va sortir amb els Dotze cap a Betània.
12 L'endemà, quan sortien de Betània, Jesús va tenir gana. 13 Veié de lluny una figuera que ja estava coberta de fullatge i va anar-hi per si hi trobava alguna cosa. Però, quan s'hi acostà, no va trobar-hi res més que fulles, perquè no era el temps de les figues. 14 Llavors digué a la figuera:
--Que mai més ningú no mengi fruits teus!
I els seus deixebles van sentir aquestes paraules.
15 Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, 16 i no permetia que ningú traginés res per dins el recinte del temple. 17 I els instruïa així:
--¿No diu l'Escriptura: El meu temple serà anomenat "casa d'oració per a tots els pobles" ? Però vosaltres n'heu fet una cova de lladres !
18 Ho van sentir els grans sacerdots i els mestres de la Llei i buscaven com podrien fer-lo morir; però li tenien por, perquè tota la gent estava admirada de la seva doctrina.
19 I quan es va fer fosc, Jesús i els seus deixebles van sortir de la ciutat.
20 Al matí, tot passant, van veure que la figuera s'havia assecat de soca-rel. 21 Pere, recordant les paraules de Jesús, li diu:
--Mira, rabí! La figuera que vas maleir s'ha assecat.
22 Jesús els respon:
--Tingueu fe en Déu. 23 Si algú diu a aquesta muntanya: "Alça't i tira't al mar", sense dubtar-ne en el seu cor, sinó creient que es realitzarà allò que diu, us asseguro que li serà concedit. 24 Per això jo us dic: tot allò que demaneu en la pregària, creieu que ja ho teniu concedit, i ho rebreu. 25 I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes. ( 26 )
27 Se'n tornaren a Jerusalem i, mentre Jesús caminava pel recinte del temple, l'anaren a trobar els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els notables 28 i li preguntaren:
--Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?
29 Jesús els replicà:
--Us faré una altra pregunta. Contesteu-me-la i us diré amb quina autoritat faig tot això. 30 El baptisme de Joan, ¿venia de Déu o dels homes? Contesteu-me.
31 Ells discutien i es deien:
--Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: "Doncs per què no el vau creure?" 32 Però tampoc no podem dir que venia dels homes!
Tenien por de la gent, perquè tothom estava convençut que Joan era realment un profeta.
33 Per això respongueren a Jesús:
--No ho sabem.
Llavors Jesús els diu:
--Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.



Salm 108

Mi corazón está dispuesto, oh Dios.


Esta salmo comunitario es una expresión de confianza y súplica hacia el Señor. Los estudiosos de la Biblia han notado que este salmo es la combinación de dos salmos previos, o al menos, de partes de dos poemas anteriores, los salmos 57 y 60.


Al leerlo, me he sentido un poco distante de la realidad descrita en el mismo ya que está muy vinculada con la situación del pueblo de Israel. Sin embargo, desde el comienzo, y no sólo porque está al comienzo, me he sentido atrapado por la frase reproducida.

Habla de tener un corazón dispuesto, lo que equivale a tener una vida dispuesta hacia Dios. Me pregunté ¿Qué significa esto? Pues una vida atenta, disponible, entregada, lista, preparada para el Señor y, evidentemente, para sus planes y propósitos, porque seamos realistas, honestos y sinceros, la única manera de demostrar todo eso es a través de nuestro estilo de vida, de nuestro compromiso con los planes de Dios de restaurar el universo, con nuestra involucración activa en la construcción del Reino.

El corazón dispuesto está listo y comprometido para pagar los precios que sean necesarios, llevar a cabo los cambios precisos, modificar los estilos de vida, añadir nuevas valores, reestructurar las prioridades, todo para esta en línea con Dios, su carácter y su voluntad.


Un principio
Como bien dice Santiago, la única manera de demostrar la genuinidad de nuestra fe es por medio de nuestro estilo de vida.

LECTURA DIJOUS 27/4/17 MARC 10 i SALM 107:23-43


Dijous 27 d’Abril

Marc 10
Jesús se'n va anar d'allí al territori de Judea, a l'altra banda del Jordà. La gent tornà a reunir-se al seu voltant, i ell els instruïa, com tenia per costum. 
Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. Ell els va fer aquesta altra pregunta:
--Què us va ordenar Moisès?
Li respongueren:
--Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar.
Jesús els digué:
--Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi.
10 Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. 11 Jesús els diu:
--El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, 12 i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri.
13 Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. 14 En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué:
--Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. 15 Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas.
16 I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans.
17 Quan es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà:
--Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
18 Jesús li digué:
--Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. 19 Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.
20 Ell li va dir:
--Mestre, tot això ho he complert des de jove.
21 Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué:
--Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
22 En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.
23 Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles:
--Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!
24 Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir:
--Fills meus, que n'és, de difícil, entrar al Regne de Déu! 25 És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.
26 Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres:
--Si és així, qui pot salvar-se?
27 Jesús se'ls mirà i digué:
--Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.
28 Llavors Pere li va dir:
--Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit.
29 Jesús digué:
--Us ho asseguro: tothom qui per mi i per l'evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, 30 rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna. 31 Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers.
32 Mentre feien camí pujant a Jerusalem, Jesús els anava al davant i ells n'estaven molt sorpresos: els qui el seguien tenien por. Llavors Jesús tornà a prendre a part els Dotze i començà a dir-los el que li havia de succeir:
33 --Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l'home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort i el posaran en mans dels pagans, 34 l'escarniran, li escopiran, l'assotaran i el mataran; però al cap de tres dies ressuscitarà.
35 Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen:
--Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.
36 Jesús els preguntà:
--Què voleu que faci per vosaltres?
37 Ells li respongueren:
--Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.
38 Jesús els contestà:
--No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?
39 Ells li respongueren:
--Sí que podem.
Jesús els digué:
--Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; 40 però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat.
41 Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. 42 Jesús els cridà i els digué:
--Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. 43 Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, 44 i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; 45 com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.
46 Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s'estava assegut vora el camí. 47 Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar:
--Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!
48 Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:
--Fill de David, tingues pietat de mi!
49 Jesús s'aturà i digué:
--Crideu-lo.
Ells van cridar el cec dient-li:
--Coratge! Aixeca't, que et crida.
50 Ell llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús. 51 Jesús li preguntà:
--Què vols que faci per tu?
El cec respongué:
--Rabuni, fes que hi vegi.
52 Jesús li digué:
--Vés, la teva fe t'ha salvat.
A l'instant hi veié i el seguia camí enllà.



Salm 107: 23-43

Envió su palabra para sanarlos.




Hasta cierto punto este salmo es muy parecido en cuanto a temática al anterior, una invitación a dar gracias al Señor por su bondad, su misericordia y su fidelidad para con los suyos. Comienza con una invitación a la alabanza y va seguido de cuatro estrofas, la de los caravaneros (los que comerciaban con caravanas a través del desierto), la de los prisioneros, la de los enfermos y, finalmente, la estrofa de los marineros. Concluye el poema con un epílogo reflexivo.

A mí, personalmente, de la lectura del salmo me ha llamado la atención el versículo que he reproducido. He pensado las muchas ocasiones en que la Palabra del Señor ha sido sanadora para mi vida y mis circunstancias. En ocasiones ha sido palabra de consuelo, otras lo ha sido de ánimo, en otras circunstancias me ha dado perspectiva, aún en otras me ha reprendido o confrontado con mi propia realidad. Todo y que en ocasiones ha podido ser dura, difícil e incluso dolorosa ¡cuántos tratamientos médicos lo son! siempre ha traído sanidad, crecimiento, madurez y desarrollo a mi vida.

Al leerlo pensaba en cuántas personas en el día de hoy necesitan una palabra sanadora de parte de Dios y he orado para que en su misericordia Él la proporcione hoy.




Un principio

Volvernos a la Palabra para ser sanados.

LECTURA DIMECRES 26/4/17 MARC 9 i SALM 107: 1-22


Dimecres 26 d’Abril
Marc 9
I afegia:
--Us asseguro que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist arribar amb poder el Regne de Déu.
Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se'ls endugué a part tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Llavors se'ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús:
--Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
No sabia pas què deia, d'esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu:
--Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.
Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. 10 Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts».
11 Després preguntaven a Jesús:
--Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies?
12 Jesús els respongué:
--És cert que Elies havia de venir primer a renovar-ho tot. Però llavors, per què l'Escriptura diu del Fill de l'home que ha de patir molt i ha de ser tingut per no res? 13 Doncs bé, jo us asseguro que Elies ja va venir, i que el van tractar com van voler, tal com d'ell diu l'Escriptura.
14 Quan van arribar on eren els altres deixebles, veieren una gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. 15 Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo. 16 Jesús els preguntà:
--Què discutíeu amb ells?
17 Un de la gent li respongué:
--Mestre, t'he portat el meu fill, posseït d'un esperit que el priva de parlar. 18 Quan se n'apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l'hi traguessin, però no han pogut.
19 Jesús els diu:
--Generació descreguda! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi.
20 Ells l'hi portaren. Així que el noi veié Jesús, l'esperit el sacsejà violentament; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. 21 Jesús preguntà al seu pare:
--Des de quan li passa això?
Ell contestà:
--Des de petit. 22 Sovint l'ha tirat al foc i a l'aigua per matar-lo. Si hi pots fer res, compadeix-te de nosaltres, ajuda'ns!
23 Jesús li respongué:
--Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu.
24 A l'instant el pare del noi exclamà:
--Crec, però ajuda'm a tenir més fe.
25 Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l'esperit maligne amb aquestes paraules:
--Esperit mut i sord, jo t'ho mano: surt d'aquest noi i no hi tornis més.
26 Llavors l'esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia. 27 Però Jesús el va prendre per la mà, el va aixecar i el noi es posà dret.
28 Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven:
--Com és que nosaltres no l'hem pogut treure?
29 Ell els va respondre:
--Esperits d'aquesta mena només es poden treure amb la pregària.
30 Sortint d'allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. 31 Instruïa els seus deixebles i els deia:
--El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà.
32 Ells no comprenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.
33 Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà:
--Què discutíeu pel camí?
34 Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells era el més important. 35 Aleshores s'assegué, va cridar els Dotze i els va dir:
--Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.
36 Llavors va agafar un infant, el posà enmig d'ells, el prengué en braços i els digué:
37 --Qui acull un d'aquests infants en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat.
38 Joan digué a Jesús:
--Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.
39 Jesús respongué:
--No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. 40 Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. 41 Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa.
42 »Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar.
43 »Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga. ( 44 )
45 »Si el peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l'infern. ( 46 )
47 »I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, 48 on el cuc no mor i el foc no s'apaga: 49 tothom serà salat amb el foc de la prova.
50 »La sal és bona, però, si perd la salabror, amb què la tornareu salada? Tingueu sal enmig vostre i viviu en pau entre vosaltres.



Salm 107: 1-22

Envió su palabra para sanarlos.




Hasta cierto punto este salmo es muy parecido en cuanto a temática al anterior, una invitación a dar gracias al Señor por su bondad, su misericordia y su fidelidad para con los suyos. Comienza con una invitación a la alabanza y va seguido de cuatro estrofas, la de los caravaneros (los que comerciaban con caravanas a través del desierto), la de los prisioneros, la de los enfermos y, finalmente, la estrofa de los marineros. Concluye el poema con un epílogo reflexivo.

A mí, personalmente, de la lectura del salmo me ha llamado la atención el versículo que he reproducido. He pensado las muchas ocasiones en que la Palabra del Señor ha sido sanadora para mi vida y mis circunstancias. En ocasiones ha sido palabra de consuelo, otras lo ha sido de ánimo, en otras circunstancias me ha dado perspectiva, aún en otras me ha reprendido o confrontado con mi propia realidad. Todo y que en ocasiones ha podido ser dura, difícil e incluso dolorosa ¡cuántos tratamientos médicos lo son! siempre ha traído sanidad, crecimiento, madurez y desarrollo a mi vida.

Al leerlo pensaba en cuántas personas en el día de hoy necesitan una palabra sanadora de parte de Dios y he orado para que en su misericordia Él la proporcione hoy.




Un principio

Volvernos a la Palabra para ser sanados.

LECTURA DIMARTS 25/4/17 MARC 8 i SALM 106:24-48

Dimarts 25 d’Abril

Marc 8

Aquells dies, hi tornava a haver una gran gentada i no tenien res per a menjar. Jesús va cridar els deixebles i els digué:
--Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d'aquí amb mi i no tenen res per a menjar. Si els faig anar dejuns a casa seva, defalliran pel camí; n'hi ha que han vingut de lluny.
Els deixebles li preguntaren:
--D'on es podria treure el pa per a alimentar-los aquí, en un lloc despoblat?
Jesús els preguntà:
--Quants pans teniu?
Ells li respongueren:
--Set.
Llavors Jesús va manar que la gent s'assegués a terra, prengué els set pans, digué l'acció de gràcies, els partí i en donava als seus deixebles perquè en servissin a la gent; i així ho van fer. Tenien a més uns quants peixets, i Jesús, després de beneir-los, digué que també els servissin. La gent en va menjar i quedaren saciats. Després van recollir set paneres dels bocins que havien sobrat. Eren unes quatre mil persones.
Jesús els va acomiadar, 10 va pujar a la barca amb els seus deixebles i se n'anà a la regió de Dalmanuta.
11 Vingueren els fariseus i començaren a discutir amb Jesús. Per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel. 12 Ell sospirà profundament i digué:
--Per què demana un senyal, la gent d'aquesta generació? Us asseguro que no els serà donat cap senyal.
13 Jesús els deixà, s'embarcà altra vegada i se'n va anar a l'altra riba.
14 Els deixebles s'havien oblidat de proveir-se de pans i tan sols en portaven un a la barca. 15 Jesús els va fer aquesta advertència:
--Estigueu alerta, aneu amb compte amb el llevat dels fariseus i el llevat d'Herodes.
16 Llavors es posaren a discutir que no tenien pans. 17 Jesús se n'adonà i els digué:
--Per què discutiu que no teniu pans? ¿Encara no compreneu ni enteneu? ¿És que el vostre cor està endurit? 18 ¿Teniu ulls, i no hi veieu, orelles, i no hi sentiu?
»¿No recordeu 19 quantes cistelles vau omplir amb els bocins que havien sobrat quan vaig partir els cinc pans per als cinc mil homes?
Ells li responen:
--Dotze.
20 --I quan vaig partir els set pans per a les quatre mil persones, quantes paneres plenes de bocins vau recollir?
Li diuen:
--Set.
21 I els digué:
--¿Encara no ho enteneu?
22 Arribaren a Betsaida. Allà li portaren un cec i li demanaven que el toqués. 23 Jesús agafà el cec per la mà i se l'endugué fora del poble. Llavors li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntà:
--Veus alguna cosa?
24 El cec va alçar els ulls i deia:
--Distingeixo les persones: les veig com si fossin arbres, però caminen.
25 Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cec hi veié clarament. Estava guarit, i ho veia tot amb nitidesa. 26 Jesús el va enviar a casa seva i li digué:
--No entris al poble.
27 Jesús, amb els seus deixebles, se'n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava:
--Qui diu la gent que sóc jo?
28 Ells li respongueren:
--Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, algun dels profetes.
29 Llavors els preguntà:
--I vosaltres, qui dieu que sóc?
Pere li respon:
--Tu ets el Messies.
30 Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.
31 Llavors començà a instruir-los dient:
--Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar.
32 I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo. 33 Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li:
--Vés-te'n d'aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes.
34 Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué:
--Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. 35 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'evangeli, la salvarà. 36 Què en treu l'home de guanyar tot el món si perd la vida? 37 Què no donaria l'home a canvi de la seva vida? 38 Si algú s'avergonyeix de mi i de les meves paraules davant aquesta generació adúltera i pecadora, també el Fill de l'home s'avergonyirà d'ell quan vindrà amb els sants àngels en la glòria del seu Pare.



Salm 106: 24-48

Dad gracias al Señor porque es bueno,
porque es eterno su amor.


Este salmo expresa una oración colectiva de lamentación por el pecado. Al mismo tiempo constituye una especial de memorial histórico en el que se refleja la fidelidad y el amor constante de Dios frente a la infidelidad, incredulidad y lealtad dividida del pueblo.

A lo largo de tres estrofas se hace una recorrido por la historia de Israel desde la esclavitud en Egipto hasta la sumisión de Israel a los pueblos vecinos pasando por el éxodo, los años del desierto, la conquista de la tierra y la entrega de Israel a la idolatría de los pueblos a su alrededor.

Pero, sin embargo, a mí lo que realmente me ha llamado la atención ha sido la invitación a reconocer la bondad de Dios. Pero no de una manera teórica. No proclamar que Él es bueno como se puede proclamar que es justo, santo, omnisciente, omnipotente y un largo etcétera. La invitación del salmista me ha hecho pensar no en lo que creo acerca del carácter de Dios, sino más bien en lo que experimento del mismo en mi vida.

La llamada del poeta me ha forzado a la introspección para comprobar cuándo fue la última vez que experimenté en mi vida la bondad de Dios, no como concepto, sino como realidad. Cuándo fue la última ocasión en que pude reconocer plenamente y, por tanto, disfrutarla, la bondad del Señor para conmigo y los míos.


Un principio
¿Cuándo fue la última vez que la bondad de Dios fue real en mí?