LECTURA DIMECRES 7/6/17 2ª CORINTIS 13 i SALM 132

Dimecres 7 de Juny

2ª Corintis 13

1 Aquesta serà la tercera vegada que vindré a Corint. Tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis. 2 Ja us ho vaig dir la segona vegada que era amb vosaltres, i ara, que sóc absent, ho repeteixo als qui han pecat i a tots els altres: si vinc per tercera vegada, no tindré contemplacions. 3 Ja podeu anar cercant proves de si el qui parla en mi és aquell Crist que no és feble amb vosaltres, sinó poderós entre vosaltres! 4 Ell, en efecte, quan va ser crucificat estava voltat de feblesa, però ara viu pel poder de Déu. Així també nosaltres som febles en ell; però, pel poder de Déu, viurem juntament amb ell, en bé vostre.

5 Examineu-vos vosaltres mateixos, comproveu si us manteniu en la fe. ¿No sabeu reconèixer que Jesucrist és en vosaltres? Suposo que respondreu sense fer-vos mereixedors de cap reprovació. 6 En tot cas, espero que sabreu veure que nosaltres no la mereixem. 7 I demanem a Déu que no feu res de mal. Nosaltres no cerquem l'aprovació dels homes; només volem que vosaltres feu el bé, encara que passem per la desaprovació de tothom. 8 El poder que tenim és a favor de la veritat, no contra la veritat. 9 Així, ens alegrem cada vegada que nosaltres som febles i vosaltres sou forts; i el que demanem en la pregària és que sigueu del tot perfectes. 10 Per aquest motiu us escric tot això ara que sóc lluny, perquè, quan sigui amb vosaltres, no hagi de tractar-vos amb rigor, valent-me de la potestat que he rebut del Senyor per a edificar, no pas per a destruir.

11 Finalment, germans, estigueu contents, refermeu-vos, exhorteu-vos, tingueu uns mateixos sentiments, viviu en pau, i el Déu de l'amor i de la pau serà amb vosaltres. 12 Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Us saluda tot el poble sant. 13 Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l'amor de Déu i la comunió de l'Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.

Salm 132

...Cuando prometió al Señor e hizo voto
al Defensor de Jacob...

El Señor juró a David
una promesa que jamás revocará.

Este salmo es como un díptico que se abre y tiene dos partes iguales y paralelas. En la primera, representada por el primer fragmento, David hace un voto, una promesa al Señor. En la segunda, representada por el segundo fragmento, el Señor es quien le hace una promesa a David. Dos personas, frente a frente haciéndose promesas y manifestando compromisos.

Yo puedo sustituirme por David y, entonces, me encuentro a mí mismo frente a Dios haciéndole votos y promesas. A la vez, oigo al Señor manifestando claramente su compromiso conmigo.

El asunto es mi fragilidad para mantener mis promesas frente a la consistencia y fidelidad de Dios a las suyas, sin mencionar, además, su paciencia, gracia y amor incondicional cuando de forma intencional y consciente rompo mis compromisos.

Pensar en este me lleva a la gratitud y a la necesidad. Gratitud por la fidelidad del Señor. Necesidad de ser más consecuente, de sufrir más si es preciso para mantener mis votos.

Un principio

Mantener mis compromisos con el Señor.

LECTURA DIMARTS 6/6/17 2ª CORINTIS 12 i SALM 131

Dimarts 6 de Juny

2ª Corintis 12

1 Em veig obligat a gloriar-me. Ja sé que no està bé, però em vull referir a les visions i revelacions que el Senyor m'ha concedit. 2 Conec un home unit a Crist que, ara fa catorze anys, va ser endut fins al tercer cel. No em pregunteu si va ser amb el cos o només en esperit; sols Déu ho sap. 3 No sé, doncs, si aquest home va ser endut amb el cos o en esperit, perquè tan sols ho sap Déu. 4 El cert és que fou endut al paradís i va sentir-hi paraules inefables, que als humans no és permès de repetir. 5 D'aquest home, sí que me'n podria gloriar, però pel que fa a mi mateix, tan sols em gloriaré de les meves febleses. 6 De fet, si em volgués gloriar, no seria cap insensatesa, ja que diria la veritat, però m'estimo més no fer-ho; no vull que ningú es formi de mi una opinió superior al que m'ha vist fer o m'ha sentit dir. 7 I perquè no m'enorgulleixi de les revelacions extraordinàries que he tingut, m'ha estat clavada una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè no m'enorgulleixi. 8 He demanat tres vegades al Senyor que me n'alliberi, 9 però ell m'ha donat aquesta resposta: «En tens prou amb la meva gràcia. En la teva feblesa actua el meu poder.» Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist. 10 Per tant, accepto de bon grat les febleses, les injúries, les adversitats, les persecucions i les angoixes per causa de Crist. Perquè quan sóc feble és quan sóc realment fort.

11 He obrat sense seny, però vosaltres m'hi heu obligat. Sou vosaltres qui m'hauríeu hagut de recomanar, perquè jo, que no sóc res, no sóc inferior en res a aquests superapòstols. 12 Els signes autèntics de l'apòstol els heu vist realitzats quan jo era entre vosaltres: paciència constant, senyals, prodigis i miracles. 13 En què heu rebut un tracte inferior al de les altres esglésies? Tan sols en el fet que no us he molestat perquè em mantinguéssiu. Perdoneu-me aquesta injustícia!

14 Estic a punt de venir a Corint per tercera vegada, i tampoc no us molestaré: no busco els vostres béns, sinó les vostres persones. No toca als fills d'estalviar per als pares, sinó als pares per als fills. 15 De bon grat, doncs, gastaré el que tinc i em desgastaré jo mateix per vosaltres. El fet que jo us estimi més, ¿ha de servir perquè m'estimeu menys? 16 Heu d'admetre que jo no us he estat cap càrrega; però algú podria dir que he estat prou astut per a fer-vos caure en una trampa. 17 ¿És que m'he valgut de cap dels meus enviats per a explotar-vos? 18 Vaig demanar a Titus que us visités i el vaig enviar en companyia d'aquell altre germà. ¿És que Titus s'ha aprofitat de vosaltres? ¿No ens hem mogut tots amb el mateix esperit? ¿No hem seguit les mateixes petjades?

19 Us semblarà que ja fa estona que ens defensem davant vostre, però de fet, germans estimats, parlem en Crist davant de Déu, pensant només en la vostra edificació. 20 Perquè em temo que, quan arribaré, no us trobaré tal com voldria, i que vosaltres em trobareu tal com no voldríeu. Em temo que trobaré discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, calúmnies, murmuracions, arrogàncies, desordres; 21 que, quan arribaré, el meu Déu m'humiliarà davant vostre. Llavors m'hauré de doldre per molts que han pecat i encara no s'han penedit de la seva impuresa, de la seva immoralitat i del seu llibertinatge.

Salm 131

Señor, mi corazón no es engreido,
ni mis ojos altaneros;
no persigo grandezas
ni prodigios que me superan.

Calmo y silencio mi anhelo
como un niño junto a su madre,
como un niño junto al Señor.

¡Espere Israel en el Señor,
ahora y por siempre!

Es un salmo corto y tierno. Afirma que uno puede sentirse como un niño junto a su madre. La idea transmite paz, seguridad, serenidad, descanso y protección, entre otras cosas.

Hace un par de meses un amigo me indicaba la tranquilidad con la que sus hijos afrontan el futuro. No tienen miedo de qué pasará. Están seguros que su papá está ahí y que proveerá para todas sus necesidades. Ni tan sólo se les ha pasado por la cabeza que pudiera ser de otra manera.

Al leer las palabras del salmo ha venido a mi mente esa conversación y me ha hecho pensar cómo me siento yo con respecto al presente y al futuro. Me preguntaba si puedo sentirme como un niño en brazos de su madre con todo lo que ello implica. Pero lo cierto es que así es como me invita el poeta a sentirme, descanso, relajado y protegido.

Un principio.
En Dios hay la seguridad de una madre.

LECTURA DILLUNS 5/6/17 2ª CORINTIS 11 i SALM 130

Dilluns 5 de Juny

2ª Corintis 11

1 Tant de bo que em toleréssiu una mica de poc seny! Doncs bé, tolereu-me'l! 2 Estic gelós per vosaltres amb la mateixa gelosia de Déu. Us he promès a un sol espòs, vull presentar-vos al Crist com una verge pura. 3 Però em fa por que, així com la serp va seduir Eva amb la seva astúcia, ara algú no corrompi els vostres cors i us aparti de la fidelitat i l'honestedat que deveu al Crist. 4 Veig que, si ve algú i us anuncia un Jesús diferent del que us vam anunciar, o si us comunica un esperit diferent del que vau rebre, o un evangeli diferent del que vau acollir, tot això ho tolereu amb una gran facilitat. 5 D'altra banda, jo crec que no sóc inferior en res a aquests superapòstols. 6 Si voleu, em falla l'eloqüència, però no el coneixement, i us ho he demostrat de moltes maneres en tota ocasió.

7 Ja sabeu que us vaig anunciar gratuïtament l'evangeli de Déu. ¿Creieu que feia mal fet d'abaixar-me jo per enaltir-vos a vosaltres? 8 He pres els béns d'altres comunitats, més ben dit, he acceptat que em mantinguin per poder-me dedicar al vostre servei; 9 trobant-me a Corint entre vosaltres, vaig passar necessitat, però no vaig molestar ningú; allò que em faltava ho van proveir els germans vinguts de Macedònia. En tot m'he guardat i em guardaré de ser-vos una càrrega. 10 Per la veritat de Crist que hi ha en mi, us asseguro que no em deixaré prendre aquest motiu de glòria en les regions d'Acaia. 11 Per què ho dic? És que no us estimo? Déu sap prou com us estimo!

12 Però continuaré fent el que faig ara: vull tallar tot pretext als qui busquen una excusa per a tenir els mateixos motius de glòria que nosaltres. 13 Aquesta mena de gent no són més que falsos apòstols, homes que enganyen, disfressats d'apòstols de Crist. 14 I això no és gens estrany, ja que el mateix Satanàs també es disfressa d'àngel de llum. 15 És, doncs, natural que també els seus servidors es disfressin de servidors de la justícia. Però la seva fi es correspondrà amb les seves obres.

16 Ho repeteixo: no em prengueu per un insensat, o si de cas accepteu-me com si ho fos, i que pugui gloriar-me de mi una estona. 17 No és fer-ho d'acord amb el Senyor, parlar com ara parlaré: serà com si no tingués seny, però les circumstàncies m'obliguen a gloriar-me. 18 Ja que molts es glorien de títols humans, jo també me'n gloriaré. 19 En efecte, vosaltres, gent de seny, tolereu de bona gana els qui no en tenen. 20 Tolereu que us esclavitzin, que se us mengin, que us espoliïn, que us tractin amb altivesa, que us peguin a la cara. 21 Ho reconec: quin deshonor per a mi haver estat tan feble! Parlo sense seny; jo també goso afirmar tot allò que ells afirmen. 22 Són hebreus? Jo també. Són israelites? Jo també. Són descendents d'Abraham? Jo també. 23 Són servidors del Crist? Declaro fora de mi que jo encara ho sóc més: en treballs, molt més; en presons, molt més; en bastonades, sense comparació; a punt de morir, molt sovint. 24 Cinc vegades he rebut dels jueus els trenta-nou assots, 25 tres vegades m'han flagel·lat, una vegada m'han apedregat, tres vegades he naufragat i he passat una nit i un dia sencers a la deriva en alta mar. 26 M'he trobat sovint fent llargs viatges a peu, en perills de rius i perills de lladres, perills de part de la gent del meu llinatge i perills de part dels pagans, perills a la ciutat i perills en despoblat, perills a la mar, perills de part dels falsos germans; 27 treballs i fatigues, sovint nits en blanc, fam i set, sovint sense menjar, passant fred i sense roba. 28 I a tot això cal afegir-hi el meu neguit de cada dia, la preocupació per totes les esglésies. 29 Quan algú és feble, jo també m'hi sento. Si fan caure algú, tot jo m'encenc.

30 Però si m'he de gloriar, em gloriaré de les meves febleses. 31 El Déu i Pare de Jesús, el Senyor, beneït sigui pels segles, sap que no menteixo. 32 A Damasc, l'etnarca del rei Aretes havia apostat guardes a la ciutat per agafar-me, 33 però em van despenjar per una finestra a dins d'un cove, muralla avall, i em vaig escapar de les seves mans.

Salm 130

¡Desde lo hondo a ti clamo, Señor! Dueño mío, escucha mi voz.
Estén tus oídos atentos a la voz de mi súplica.

Si recuerdas los delitos, Señor, ¿quién resistirá, Dueño mío?
Pero el perdón es cosa tuya, para que seas respetado.

Yo espero en el Señor, lo espero anhelante, yo aguardo su palabra;

Mi vida aguarda a mi Dueño, mas que el centinela la aurora.

¡Más que el centinela la aurora! Aguarde Israel al Señor,
que en el Señor sólo hay amor y su redención es generosa;
Él redimirá a Israel de todos sus delito.

Al leer este salmo me he sentido en la obligación de escribirlo completamente debido a su belleza y a su capacidad de reflejar sentimientos y estados de ánimo que tantas veces han sido reales en mi experiencia como ser humano.

Ya el comienzo merece el silenció y la reflexión, desde lo hondo a ti clamo. Me ha hecho pensar en tantas y tantas veces que Él ha sido al único al que podía dirigirme desde mi honestidad y realidad como ser humano roto.

La mención al perdón de Dios que tantas veces me ha restaurado, reconfortado y dado las fuerzas para comenzar de nuevo.

Y, finalmente, la rotunda afirmación de que en Dios sólo hay amor, afirmación que permite una y otra vez acercarse a Él y experimentar su aceptación.

Un principio
Celebrar al Dios del amor y del perdón.

Diumenge 4 de Juny Comparteix el que has après amb els germans.

Diumenge 4 de Juny

Comparteix el que has après amb els germans.

LECTURA DISSABTE 3/6/17 2ª CORINTIS 10 i SALM 129

Dissabte 3 de Juny

2ª Corintis 10

1 Jo mateix, Pau, us ho demano per la dolcesa i la bondat del Crist; jo, tan tímid davant vostre i, en canvi, tan audaç quan sóc lluny: 2 us demano que, quan vingui, no m'obligueu a recórrer a l'audàcia que penso mostrar contra els qui afirmen que ens movem per motius purament humans. 3 És cert que som homes, però no lluitem de manera purament humana. 4 Les armes del nostre combat no són d'origen humà, i reben de Déu la força per a destruir fortaleses; amb elles destruïm raonaments fal·laços 5 i altiveses de tota mena que s'alcen contra el coneixement de Déu, fem presoneres les intel·ligències per portar-les a obeir el Crist, 6 i estem disposats a castigar tota desobediència, un cop la vostra obediència sigui perfecta.

7 Fixeu-vos en allò que teniu al davant. Si algú està convençut que és del Crist, que s'adoni que també nosaltres ho som tant com ell. 8 Encara que me'n gloriï una mica massa, jo no m'haig d'avergonyir de la potestat que hem rebut del Senyor per a edificar-vos, i no pas per a destruir-vos. 9 No vull que sembli que aprofito les cartes per a intimidar-vos. 10 Algú diu que les meves cartes són fortes i dures, però que cara a cara sóc dèbil i les meves paraules no valen res. 11 Doncs que sàpiga aquest que, un cop present, les meves obres seran com les cartes que envio quan sóc lluny.

12 Nosaltres no tindrem pas la gosadia d'igualar-nos o comparar-nos als qui es recomanen a ells mateixos; aquests es prenen com a mesura i punt de comparació, i amb això demostren no tenir seny. 13 Nosaltres, en canvi, no ens gloriarem fora mida, perquè prou coneixem la mesura i el límit que Déu ens ha assignat, i que són els d'haver arribat fins a vosaltres. 14 El cert és que vam venir fins a vosaltres anunciant-vos l'evangeli del Crist. Si això no fos veritat, ara ens excediríem; 15 però nosaltres no ens gloriem fora mida a costa del treball dels altres; més aviat esperem que, amb el creixement de la vostra fe, eixamplarem més i més el nostre límit, 16 de manera que podrem anunciar l'evangeli més enllà de vosaltres, sense entrar, però, en el terreny d'altri ni gloriar-nos del que altres han preparat. 17 Si algú es gloria, que es gloriï en el Senyor. 18 Perquè no mereix l'aprovació aquell qui es recomana a ell mateix, sinó aquell que el Senyor recomana.

Salm 129

¡Que el Señor te bendiga!
Os bendecimos en el nombre del Señor.

Las palabras del salmo son bien sencillas y me han retado grandemente ¿Qué tipo de vida vivo? ¿Soy un agente de bendición que por donde paso dejo un rastro positivo y que hace bien a la gente? ¿Soy un buen imitador de mi Maestro, Jesús, en este sentido?

Porque si no lo soy ¿Entonces qué sentido tiene mi vida y qué sentido tiene identificarme como seguidor de aquel que por donde pasó dejó una estela de bondad, amor y bendición?

Porque está claro, en este mundo roto no hay opción posible, o vivo profundizando tanto dolor y rompimiento como existe o, por el contrario, me alineo con Jesús y su ministerior restaurador del mundo roto.

Señor, ayúdame a bendecir, a todos y en todo momento.

Un principio

Ser imitadores de Jesús bendiciendo a otros.

LECTURA DIVENDRES 2/6/17 2ª CORINTIS 9 i SALM 128

Divendres 2 de Juny

2ª Corintis 9

1 No cal que us escrigui sobre l'ajuda a favor del poble sant de Jerusalem. 2 Conec la vostra bona voluntat i me n'he gloriat davant els germans de Macedònia. Els he dit: «Els germans d'Acaia estan a punt des de l'any passat.» Així el vostre zel ha estimulat molts d'ells. 3 Ara, però, us envio aquests germans perquè en aquesta qüestió no resultin infundats els meus elogis i perquè, tal com he anat dient, estigueu realment a punt. 4 Si els de Macedònia que m'acompanyin us trobaven desprevinguts, nosaltres, i encara més vosaltres, quedaríem avergonyits en tot aquest afer. 5 Per tant, he cregut necessari demanar a aquests germans que vinguessin a Corint abans de venir-hi jo i comencessin a recollir l'ofrena generosa que havíeu promès; tan bon punt estigui preparada, es podrà dir que és realment una ofrena generosa i no una mesquinesa.

6 Recordeu-ho: el sembrador mesquí tindrà una collita mesquina, el sembrador generós la tindrà generosa. 7 Que cadascú doni allò que de cor ha decidit, no de mala gana ni per força, perquè Déu estima el qui dóna amb alegria. 8 Déu és prou poderós per a omplir-vos de gràcies de tota mena i fer que tingueu sempre tot el que necessiteu amb prou abundància per a practicar tota mena d'obres bones. 9 Tal com diu l'Escriptura: Ho ha repartit, ho ha donat als pobres; la seva bondat dura per sempre. 10 El qui proveeix el sembrador de gra per a la sembra i dóna pa per a menjar, també us proveirà abundosament de llavor i farà créixer els fruits de la vostra bondat. 11 Déu us enriquirà en tot perquè sigueu del tot generosos; així, en virtut de la nostra intervenció, molts li donaran gràcies. 12 En efecte, aquest servei d'ajuda no tan sols satisfarà les necessitats dels qui pertanyen al poble sant, sinó que també serà una font abundant d'accions de gràcies a Déu. 13 Apreciant el vostre servei en allò que val, ells glorificaran Déu per l'obediència que professeu a l'evangeli del Crist i per la generositat que us fa solidaris amb ells i amb tothom. 14 I quan preguin per vosaltres demostraran l'afecte que us tenen recordant la gràcia incomparable que Déu us ha concedit. 15 Donem gràcies a Déu pel seu do inefable!

Salm 128

¡Dichoso el que respeta al Señor
y sigue sus caminos!
Comerás del trabajo de tus manos,
¡dichoso tú, que te irá bien!

Hay pasajes del Antiguo Testamento. este es uno de ellos, que me dejan perplejo. En ellos se promete prosperidad y bendición casí sin límite para el creyente y el que confía en Dios. Pareciera que la fe es un seguro contra el sufrimiento, la pobreza, los problemas y las dificultades de la vida. De hecho, incluso se ha desarrollado toda una teología que asegura las bendiciones sin límite de Dios sobre la vida de sus hijos.
Es por eso que estos pasajes me dejan perplejo, porque cuando miro a los hombres y mujeres de la Biblia veo que muchos de ellos pasaron por problemas, sufrimientos y dificultades sin límite que no parecen coincidir con esta idea de bendición perpetua y constante. Pienso en José, Job, Abel, los profetas, David y, además, el mismo Jesús, Dios hecho hombre, que sufrió y lo hizo de forma injusta e indebida, que llegó al punto de exclamar Dios mío, Dios mío, ¿Por qué me has desamparado?

De hecho, veo que a lo largo de la historia, muchos de los que han optado por seguir a Jesús han hecho una opción por el sufrimiento, el dolor y la persecución y, además, han hecho esta elección sabiendo claramente que al hacerla abrazaban esas "indeseadas" consecuencias. Esta es una realidad para todo aquel que se convierte en seguidor de Jesús en cualquier país de cultura musulmana.
Por eso, mientras leía las palabras del salmo 128 han venido a mi mente las dichas por el profeta Habacuc:

Aunque no eche brotes la higuera, ni den las vides ningún fruto;
aunque nada se espere del olivo, ni los labrantíos den para comer;
aunque no haya ovejas en el aprisco,ni queden vacas en los establos;

 aun así, yo me gozaré en el Señor, me alegraré en Dios, mi salvador.
El Señor, mi Dios, es mi fuerza.

La capacidad de gozarnos en el Señor, de disfrutar de Él y de la vida, no porque las cosas van bien, sino a pesar de que van mal.

Un principio

El gozo en la vida no depende de la bondad de las circunstancias, sino de la presencia de Dios en medio de ellas.

LECTURA DIJOUS 1/6/17 2ª CORINTIS 8 i SALM 127

Dijous 1 de Juny

2ª Corintis 8

1 Volem que conegueu, germans, la gràcia que Déu ha escampat en les esglésies de Macedònia. 2 Tot i haver estat molt provats per les tribulacions, els ha sobrat alegria per a treure tresors de generositat de la seva extrema pobresa. 3 Dono testimoni que han aportat tot el que podien i fins més del que podien. Espontàniament, 4 ens han demanat amb molta insistència de poder participar en la col·lecta a favor del poble sant que hi ha a Jerusalem. 5 Complint el voler de Déu, i més enllà del que podíem esperar, s'han donat ells mateixos, primerament al Senyor i després a nosaltres. 6 Per això hem recomanat a Titus que acabi també entre vosaltres aquella obra generosa que ja havia començat. 7 Vosaltres teniu de tot en abundància: fe, eloqüència, coneixement, sol·licitud plena i l'amor que de nosaltres heu rebut. Tingueu també ara una generositat abundosa.

8 Parlo no com qui dóna un manament. Voldria que l'exemple de sol·licitud dels altres us portés a demostrar la sinceritat del vostre amor. 9 Coneixeu prou bé la generositat de nostre Senyor Jesucrist; ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres, perquè us enriquíssiu amb la seva pobresa. 10 A propòsit d'això us dono aquest consell: convé que dugueu a terme la col·lecta, ja que l'any passat vau ser els primers a proposar-la i a començar-la. 11 Ara, doncs, hauríeu d'acabar-la, perquè una ferma decisió vagi seguida de la realització plena, en la mesura de les vostres possibilitats. 12 Al qui té bona voluntat, se li accepta allò que té; poc importa allò que no té. 13 No seria just que, per alleujar els altres, patíssiu estretors: hi ha d'haver igualtat. 14 En el moment present, allò que us sobra a vosaltres ha de compensar el que els falta a ells, per tal que, un dia, allò que els sobri a ells compensi el que us falti a vosaltres. Així s'arribarà a la igualtat, 15 tal com diu l'Escriptura: Ni en sobrava als qui n'havien recollit molt ni en faltava als qui n'havien recollit poc.

16 Donem gràcies a Déu, que ha posat en el cor de Titus el mateix interès que jo tinc per vosaltres. 17 Titus havia acceptat la nostra invitació, i ara, mogut pel seu gran interès, us ha vingut a veure per pròpia iniciativa. 18 Amb ell hem enviat aquell germà que és lloat en totes les esglésies pel seu treball a favor de l'evangeli. 19 A més, les comunitats l'han elegit per company nostre de viatge en aquesta obra de generositat, obra que nosaltres complim a glòria del mateix Senyor i com a expressió de la nostra bona voluntat. 20 D'aquesta manera volem evitar motius de crítica en l'administració d'una quantitat tan gran: 21 hem de procurar fer el bé no solament davant de Déu, sinó també davant els homes. 22 Juntament amb ells dos hem enviat un altre germà nostre; aquest germà ens ha mostrat moltes vegades el seu interès, i el seu interès encara augmentarà per la gran confiança que ha dipositat en vosaltres. 23 Titus és el meu company i col·laborador prop de vosaltres. Els altres germans nostres són els enviats de les esglésies; ells són la glòria del Crist. 24 Doneu-los, doncs, proves d'amor davant de totes les comunitats i demostreu que ens gloriem de vosaltres amb raó.

Salm 127

Si el Señor no construye la casa,
en vano trabajan los albañiles;
si el Señor no cuida la ciudad,
en vano vigila la guardia.
Es inútil que os levantéis temprano,
y retraséis el descanso
los que coméis el pan de los ídolos,
el Dios fiel da el éxito a su amigo.

La lectura de este salmo y, especialmente, los versículos que he reproducido, me ha hecho pensar en cómo en los procesos hay una parte que le corresponde a Dios y otra que es mi responsabilidad.
De alguna manera es como si ambos trabajáramos en equipo haciendo y llevando a cabo partes diferentes del mismo proceso.
Me doy cuenta, pues, que los problemas acostumbran a surgir cuando yo quiero llevar a cabo la parte de Dios o espero, por el contrario, que Él lleve a cabo aquella que me corresponde a mí. Entonces, se producen las tensiones, las decepciones, las frustraciones y las expectativas no satisfechas.
Mientras lo leía lo aplicaba a aquellos amigos míos que deseo que conozcan a Dios y puedan ser seguidores de Jesús. Pensaba que mi responsabilidad es acompañarles en su proceso espiritual, estar presente, próximo y sirviéndoles. Sin embargo, nunca podré cambiar su corazón, no podré crear una necesidad de Dios en sus vidas, no estará en mi mano el que se vuelvan hacia Dios. Esa es, precisamente, su parte del proceso.
En definitiva, debo ser responsable y diligente con mi parte y descansar con la parte de Dios.

Un principio
Distinguir bien mi parte y la de Dios en los procesos.

LECTURA DIMECRES 31/5/17 2ª CORINTIS 7 i SALM 126

Dimecres 31 de Maig

2ª Corintis 7

1 Tenint, doncs, aquestes promeses, estimats meus, purifiquem-nos de tot el que pot tacar el cos i l'esperit i arribem a ser plenament sants, reverenciant Déu.

2 Compreneu-nos bé: nosaltres no hem perjudicat ningú, ni hem arruïnat ningú, ni hem explotat ningú. 3 I no ho dic per condemnar-vos, perquè ja he deixat clar que us porto al cor fins al punt de compartir amb vosaltres mort i vida. 4 Us tinc tota la confiança i estic molt orgullós de vosaltres. Em sento ple de consol i desbordant de joia enmig de tantes tribulacions com passem.

5 Perquè, en arribar a Macedònia, no vaig trobar-hi tranquil·litat, sinó tota mena d'afliccions: a fora, lluites; a dintre, la por. 6 Però Déu, que consola els humils, ens va confortar amb l'arribada de Titus; 7 i no solament amb la seva arribada, sinó també amb el consol que de vosaltres havia rebut. Ell ens parlava de la vostra enyorança, del vostre desconsol, del desig que teniu de veure'm. Això em va produir una joia encara més gran.

8 La meva carta us va entristir, però ara no em sap gens de greu. És cert que me'n va saber, perquè vaig veure que aquella carta us havia disgustat, almenys de moment; 9 però ara estic content, no del vostre disgust, sinó del penediment que va néixer d'aquell disgust. En efecte, la vostra tristesa venia de Déu; nosaltres no us havíem perjudicat en res. 10 Perquè hi ha tristesa i tristesa: la tristesa que ve de Déu produeix un penediment que porta a la salvació i que a ningú no sap greu de sentir; en canvi, la tristesa que ve del món causa la mort. 11 Fixeu-vos en tot el que ha produït en vosaltres la tristesa que ve de Déu! Quin interès, quines disculpes, quina indignació, quin temor, quina enyorança, quin desig, quin escarment! En tot heu demostrat que éreu innocents d'aquell cas. 12 Així, doncs, si us vaig escriure, no va ser tant per resoldre el cas del qui va ofendre i del qui va ser ofès, sinó sobretot perquè us convencéssiu de l'interès que davant de Déu mostreu per nosaltres. 13 Aquest ha estat el nostre consol.

Però a aquest nostre consol s'hi ha afegit una alegria encara més gran: la de veure Titus tan content de les satisfaccions que tots plegats li heu donat. 14 I quan davant d'ell m'he gloriat de vosaltres per alguna cosa, no me n'he hagut d'avergonyir; i així com sempre us hem dit la veritat, també ha resultat ser veritat l'elogi que de vosaltres hem fet davant de Titus. 15 De manera que l'afecte entranyable que ell us té és més gran encara quan recorda l'obediència de tots vosaltres, la reverència i el respecte amb què el vau acollir. 16 Estic content de poder confiar sempre en vosaltres.

Salm 126

Los que siembran con lágrimas
cosechan con cantos alegres.
Al ir iba llorando
llevando el saco de la semilla;
al volver vuelve cantando
trayendo sus gavillas.

Ayer celebrábamos el cumpleaños de mi hija Anna y hoy leo este pasaje. Al ir a través del salmo he pensado todo el dolor y sufrimiento que llevar adelante a nuestros hijos ha supuesto para Sara y para mí. Cuántas lágrimas y tristeza cuando vuelves la vista atrás y miras hacia las experiencias pasadas.
Después, considerar el presente, el gozo de ver los resultados y el trabajo de Dios en sus vidas, la alegría de las relaciones sanas, del amor incondicional, del poder disfrutar del estar junto con Andreu y Anna y ver como el sufrimiento se ha transformado en esperanza y las lágrimas en canciones.
Este salmo nos enseña sobre los procesos que siempre son largos, duros, penosos y, aveces, desesperantes. Nos enseña sobre el duro trabajo de lograr las cosas que son importantes y significativas en nuestras vidas. Nos enseña sobre la recompensa que veremos si no desmayamos e insistimos en continuar amando, luchando, aceptando, acogiendo, invirtiendo, acompañando en la vida de nuestros hijos, en primer lugar, y de otros en general.
Los procesos son así, acostumbran a comenzar con lágrimas y a terminar con gozo.

Un principio
Los procesos transforman el sufrimiento en esperanza y las lágrimas en canciones.

LECTURA DIMARTS 30/5/17 2ª CORINTIS 6 i SALM 125

Dimarts 30 de Maig

2ª Corintis 6

1 Com a col·laboradors de Déu, us exhortem a no deixar perdre la gràcia que n'heu rebut. 2 Ell diu: T'he escoltat a l'hora favorable, t'he ajudat el dia de la salvació. Ara és l'hora favorable, ara és el dia de la salvació.

3 No hem de donar mai cap motiu d'escàndol a ningú, perquè no es malparli del servei que Déu ens ha confiat. 4 Ben al contrari, ens hem de manifestar en tot com a servidors de Déu, mantenint-nos constants enmig de les tribulacions, les contrarietats, les angoixes, 5 les bastonades, les presons, els avalots, les fatigues, les nits en blanc i la falta de menjar; 6 constants també en l'honestedat, el coneixement, la paciència, la bondat, la presència de l'Esperit Sant, l'amor no fingit, 7 la veritat que anunciem i el poder de Déu; constants també quan brandem les armes de la justícia per atacar o per defensar-nos, 8 quan som honorats i quan som menyspreats, quan malparlen de nosaltres i quan en parlen bé. Ens tenen per impostors, però diem la veritat; 9 ens ignoren, però de fet som coneguts; ens tenen per moribunds, però encara vivim; ens apallissen, però no ens executen; 10 patim afliccions, però sempre estem contents; ens tenen per miserables, però n'enriquim molts; sense tenir res, som amos de tot.

11 Corintis, us hem parlat amb franquesa, us hem obert el cor de bat a bat. 12 No trobareu reserves en nosaltres; només n'heu trobades dins vostre! 13 Us parlo com a fills: corresponeu-hi també vosaltres i obriu el vostre cor!

14 No us lligueu al jou dels infidels. Com poden anar juntes la justícia i la maldat? Què tenen en comú la llum i la tenebra? 15 Quina entesa pot haver-hi entre Crist i Belial? Com poden avenir-se el creient i el qui no creu? 16 Quin acord es faria entre el temple de Déu i els ídols? I aquest temple del Déu viu som nosaltres, tal com Déu mateix va dir: Habitaré enmig d'ells i els acompanyaré. Jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. 17 Per això, sortiu d'enmig d'ells, separeu-vos-en, diu el Senyor; no toqueu res d'impur, i jo us acolliré. 18 Jo us seré pare, i vosaltres em sereu fills i filles. Ho diu el Senyor de l'univers.

Salm 125

Que los justos no tiendan su mano a la maldad.

Este salmo, corto por otra parte, habla acerca de la protección del Señor sobre la vida del creyente. Sin embargo, invita a este a no tender su mano a la maldad. No tiene sentido invocar la ayuda de Dios y, al mismo tiempo, meternos en situaciones de peligro por propia voluntad.

Me ha hecho pensar en la expresión tender la mano. De alguna manera el énfasis se coloca sobre mí. Soy yo quien de forma voluntaria, consciente e intencional ofrezco al mal la posibilidad de tomar posiciones en mi vida y experiencia. No se trata que este, el mal, me ataca y derrota. No estamos hablando de una emboscada en la que me veo sorprendido por fuerzas ocultas que pugnan y luchan contra mí. Antes al contrario, se trata de la seducción del mal ante la cual yo voluntariamente me ofrezco a abrir la puerta de mi experiencia.

Es una realidad que siempre existe un coqueteo con el mal. Este tiene un gran poder seductor, de otra manera, la tentación y el pecado en vez de atraernos nos repulsaría. La invitación de la Biblia es a ser conscientes de ello y no brindar una oportunidad por donde la maldad pueda colarse.

Un principio
No des oportunidad al mal en tu vida.

LECTURA DILLUNS 29/5/17 2ª CORINTIS 5 i SALM 124

Dilluns 29 de Maig

2ª Corintis 5

1 Sabem que, quan es desfà la casa terrenal del nostre cos, que és tan sols una tenda, tenim al cel un altre edifici, que és obra de Déu, una casa no feta per mans d'home, eterna. 2 És per això que gemeguem, pel gran desig que tenim de revestir-nos de la nostra casa celestial, 3 ja que en aquella hora serem despullats, però no quedarem pas nus. 4 Els qui ara vivim en aquesta tenda, gemeguem apesarats, perquè no voldríem despullar-nos d'aquest cos, sinó revestir-nos de l'altre, i que així la nostra condició mortal quedés absorbida per la vida immortal. 5 Déu és el qui ens ha destinat a la vida immortal i ens ha donat l'Esperit com a penyora del que vindrà.

6 Així, doncs, ens sentim sempre plens de confiança; sabem que, mentre vivim en el cos, vivim com emigrats lluny del Senyor, 7 ja que fem camí per la fe, sense veure-hi. 8 Ens sentim, doncs, plens de confiança, i preferim emigrar del cos i anar a viure amb el Senyor. 9 Per això, tant si vivim en el cos com si n'emigrem, només ens delim per ser-li plaents. 10 Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que haurà obrat en aquesta vida.

11 Sabent què vol dir venerar el Senyor, intentem de convèncer els homes. Déu prou que ens coneix, i espero que dins vostre també vosaltres ens coneixeu. 12 No volem tornar a fer la nostra pròpia recomanació, però sí donar-vos l'ocasió de gloriar-vos de nosaltres; així tindreu què respondre als qui es glorien de les aparences i no del que hi ha en el cor. 13 Perquè, si havíem perdut el seny, era per Déu, i si ara tenim seny, és per vosaltres. 14 L'amor del Crist ens té agafats: hem comprès que un ha mort per tots, i això vol dir que tots han mort amb ell. 15 I ell ha mort per tots perquè els qui viuen ja no visquin per a ells mateixos, sinó per a aquell qui ha mort i ressuscitat per tots ells.

16 Per això nosaltres, des d'ara, ja no valorem ningú de manera purament humana, i si en altre temps havíem valorat així el Crist, ara ja no ho fem. 17 És a dir, els qui viuen en Crist són una creació nova. El que era antic ha passat; ha començat un món nou. 18 I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres aquest servei de la reconciliació. 19 Efectivament, Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no tenint-li més en compte els seus pecats, i a nosaltres ens ha encomanat l'anunci de la reconciliació. 20 Per tant, som ambaixadors de Crist, i Déu mateix us exhorta a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu! 21 Al qui no havia experimentat el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, perquè gràcies a ell experimentéssim la seva justícia salvadora.

Salm 124 

Si el Señor no hubiera estado de nuestra parte... 

El escritor del salmo vuelve su vista atrás, pone el pasado en perspectiva y reconoce todo lo que hubiera pasado o dejado de acontecer de no haber sido por la intervención del Señor en su vida y, como se supone que el poema lo escribió el rey David, en la del pueblo de Israel.

Al leer estas palabras he llevado a cabo el mismo proceso, mirar hacia atrás con la perspectiva que siempre da el tiempo y la distancia y pensar qué hubiera sido de mi vida de no haber mediado la intervención de Dios, si no hubiera estado de mi parte.

Me ha parecido muy importante este ejercicio de intencionalmente ver y reconocer las huellas de la intervención del Señor, no pensar que las cosas han sucedido o dejado de suceder única y exclusivamente como fruto de la casualidad, el azar o, aun peor, mis logros e intervención.

Me he dado cuenta que es importante intentar ver la intervención de Dios con un triple propósito, reconocer, celebrar y cimentar nuestra confianza de que del mismo modo que intervino en el pasado, lo hará en el futuro.

Un principio
Reconocer, celebrar y cimentar el futuro.

Diumenge 28 de Maig Comparteix el que has après amb els germans.

Diumenge 28 de Maig

Comparteix el que has après amb els germans.

LECTURA DISSABTE 27/5/17 2ª CORINTIS 4 i SALM 123

Dissabte 27 de Maig

2ª Corintis 4

1 Per això, sabent que la misericòrdia de Déu ens ha confiat aquest servei, no ens acovardim. 2 Més aviat evitem d'obrar d'amagat, com qui se n'avergonyeix; ens comportem sense astúcies i no adulterem la paraula de Déu. Ben al contrari, sentint-nos en presència de Déu, procurem de guanyar-nos la confiança de tothom dient obertament la veritat. 3 I si l'evangeli que anunciem queda encara com cobert d'un vel, és només per als qui van a la perdició. 4 A ells, els incrèduls, el déu d'aquest món els ha encegat l'enteniment per tal que no els il·lumini l'evangeli del Crist gloriós, que és imatge de Déu. 5 Perquè, quan prediquem, no ens anunciem a nosaltres mateixos: anunciem que Jesucrist és el Senyor, i proclamem que som els vostres servidors per amor de Jesús. 6 El mateix Déu que digué: Que la llum resplendeixi enmig de les tenebres, és el qui ara ha resplendit en els nostres cors; així som il·luminats amb el coneixement de la glòria de Déu, que brilla en el rostre de Jesucrist.

7 Però portem aquest tresor en gerres de terrissa, perquè quedi ben clar que aquest poder incomparable ve de Déu, i no pas de nosaltres. 8 Ens veiem oprimits pertot arreu, però no esclafats; sense camins a seguir, però no sense sortida; 9 perseguits, però no atrapats; tirats per terra, però no abatuts; 10 sempre portem en el nostre cos els senyals de l'agonia de Jesús, perquè també en el nostre cos es manifesti la seva vida. 11 És ben bé així: nosaltres, els qui vivim, estem sempre amenaçats de mort per causa de Jesús; així la vida de Jesús es manifesta en la nostra carn mortal. 12 D'aquesta manera, la mort continua la seva obra en nosaltres, i la vida, en vosaltres.

13 Diu l'Escriptura: He cregut, i per això he parlat. Nosaltres, doncs, sabent que tenim l'esperit mateix de la fe, també creiem, i per això parlem; 14 sabem que aquell qui va ressuscitar Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà al costat d'ell juntament amb vosaltres. 15 Tot això és en bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s'estén a molta gent, farà que sigui desbordant l'acció de gràcies feta a la seva glòria.

16 Per això no ens acovardim: encara que físicament ens anem consumint, interiorment ens renovellem cada dia més. 17 Els sofriments que ara passem són lleugers i d'un moment, però van acumulant un pes incomparablement immens de glòria, que durarà per sempre. 18 Nosaltres no fixem la mirada en això que veiem, sinó en allò que no veiem, perquè les coses que veiem passen, però les que no veiem duren per sempre.

Salm 123

Ten compasión de nosotros, Señor;
ten compasión de nosotros.

El salmo 123 es una breve oración de confianza en la que el poeta le pide a Dios que tenga compasión de él y su situación. De todo lo leído ha sido lo que ha llamado y capturado mi atención, esta petición de ayuda, de compasión.

He pensado en qué significa que Dios tenga compasión de mí. El sentido original de la palabra compasión es sufrir juntamente con alguien, identificarse con su situación y su dolor, ir más allá de la mera lástima para implicarse personalmente.

Ha venido a mi mente que, ni más ni menos, eso mismo es lo que Dios ha hecho por nosotros en la persona de Jesús, identificarse hasta el máximo con la experiencia humana incluyendo la muerte. Tomando la iniciativa de sufrir intencionalmente para que pudiéramos ser restaurados de todo el dolor y sufrimiento que ha provocado el pecado.

Que Dios tenga compasión de mí no significa, necesariamente, como a menudo pensamos, que Él ha de librarnos de todas las dificultades, evitarnos el dolor y las situaciones difíciles y duras de la vida. Antes bien, creo que significa saber que Él ha pasado por lo mismo, que me puede entender, que estará a mi lado, me dará la paz, caminará junto a mí y me renovará para ir adelante.

Un principio
En Jesús, Dios ha mostrado su compasión por nosotros.

LECTURA DIVENDRES 26/5/17 2ª CORINTIS 3 i SALM 122

Divendres 26 de Maig

2ª Corintis 3

1 Potser direu que tornem a recomanar-nos a nosaltres mateixos. ¿És que necessitem presentar-vos cartes de recomanació, com fan alguns, o bé necessitem que vosaltres ens recomaneu? 2 La nostra carta sou vosaltres: la portem escrita en els nostres cors, i tothom la pot conèixer i la pot llegir. 3 És evident que vosaltres sou una carta que ve de Crist i que ens ha estat confiada. No ha estat escrita amb tinta, sinó amb l'Esperit del Déu viu, i no en taules de pedra, sinó en taules de carn, en els vostres cors.

4 Aquesta és la confiança que, gràcies al Crist, nosaltres tenim davant de Déu. 5 No és que ens refiem de nosaltres mateixos, com si fóssim capaços de fer res pel nostre compte: tot el que podem fer ve de Déu; 6 ell ens ha fet capaços de ser servidors de la nova aliança, que no és la de la lletra de la Llei, sinó la de l'Esperit. Perquè la lletra mata, però l'Esperit dóna vida.

7 Moisès era servidor d'aquella Llei gravada amb lletres sobre pedra, que porta a la mort; i la seva cara resplendia de tal manera que els israelites no podien mirar-lo de fit a fit per la glòria que irradiava, tot i que era una glòria passatgera. 8 ¿Com no tindran més glòria els servidors de l'Esperit? 9 Si era gloriós estar al servei de la Llei que porta a la condemnació, molt més ho serà encara estar al servei de la justícia salvadora. 10 Fins i tot allò que aleshores resplendia gloriosament, ara ja no resplendeix, davant aquesta glòria incomparable. 11 Ja que, per gloriós que fos allò que era passatger, molt més ho serà allò que dura per sempre.

12 Tenint, doncs, una esperança com aquesta, podem parlar obertament, 13 sense haver de posar-nos cap vel a la cara, com ho feia Moisès, perquè els israelites no veiessin la fi d'una glòria passatgera. 14 Però a ells se'ls va ofuscar l'enteniment, i fins al dia d'avui, quan llegeixen l'Antic Testament, el vel continua encara posat, ja que només desapareix gràcies a Crist. 15 Encara avui, tal com passava amb Moisès, sempre que escolten la lectura de la Llei de Moisès tenen un vel damunt el cor; 16 però sempre que es giren cap al Senyor cau el vel. 17 Ara bé, quan diu el Senyor és com si digués l'Esperit, i on hi ha l'Esperit del Senyor hi ha la llibertat. 18 I tots nosaltres, sense cap vel a la cara, reflectint com un mirall la glòria del Senyor, som transformats a la seva mateixa imatge, amb una glòria cada vegada més gran, per obra del Senyor, és a dir, de l'Esperit.

Salm 122

Que haya paz en tus murallas;
Que haya seguridad en tus palacios.
Y ahora, por mis hermanos y amigos, dire:
Que hay paz en ti.
Por el templo del Señor nuestro Dios,
procuraré tu bien.

Salmo dedicado a Jerusalén, centro de la espiritualidad de Israel, la ciudad de Dios. El poeta invita al pueblo a orar por la paz y el bienestar, buscar el bienestar de la ciudad.

No es mi caso ni la aplicación para mi vida personal, sin embargo, hay dos grandes principios que se desprenden de este poema y que puedo aplicar y ambos hacen eco en las palabras de Jesús.

El primero es ser un pacificador o buscador de la paz. El propio Jesús, a quien sigo, afirmó que los pacificadores serían reconocidos como hijos de Dios.

El segundo es hacer el bien, que implica buscar activamente el hacer bien a todos aquellos que lo necesitan. En la búsqueda del bien del otro reflejo el carácter de mi Dios que hace bien a todos sin distinción.

Dos aspectos, pues, a cultivar en mi carácter y vida, ser pacificador y buscar el bien de todos.

Un principio
Buscando la paz y haciendo el bien reflejo el carácter de Dios.

LECTURA DIJOUS 25/5/17 2ª CORINTIS 2 i SALM 121

Dijous 25 de Maig

2ª Corintis 2

1 Per això vaig pensar que valdria més de no tornar a fer-vos una visita que us pogués entristir. 2 Perquè, si jo us entristeixo, ¿qui pot tornar-me l'alegria sinó aquell mateix que jo he contristat? 3 Precisament, si us vaig escriure tot el que us vaig escriure, era perquè, quan vingués, no m'haguessin d'entristir els qui m'havien d'alegrar, convençut com estic que la meva alegria és també la de tots vosaltres. 4 Us vaig escriure, doncs, afligit i amb l'angoixa al cor, enmig de moltes llàgrimes. Però no era per entristir-vos; volia que veiéssiu el gran amor que us tinc.

5 Aquell qui m'ha donat el disgust, no me l'ha donat a mi sol, sinó, en certa manera, sense voler exagerar, a tots vosaltres. 6 Ara ja en té prou amb la reprensió de la comunitat; 7 el que heu de fer és perdonar-lo i consolar-lo, no fos cas que una tristesa excessiva el consumís. 8 Per això us demano que li demostreu el vostre amor, 9 ja que la meva intenció en escriure-us era d'assegurar-me que sou obedients del tot. 10 Jo perdono tothom a qui vosaltres perdoneu; fins i tot quan he perdonat a qui calia que perdonés, ho he fet per vosaltres, en presència de Crist. 11 No volem pas que Satanàs en tregui partit, que ja coneixem massa les seves intencions.

12 Quan vaig arribar a Tròada per anunciar-hi l'evangeli del Crist, vaig veure que el Senyor me n'havia obert la porta, 13 però no estava tranquil, perquè no vaig trobar-hi Titus, el meu germà. Llavors em vaig acomiadar d'ells i me'n vaig anar a Macedònia.

14 Donem gràcies a Déu, que, en el Crist, sempre ens porta en el seu seguici triomfal i, per mitjà nostre, escampa a tot arreu la bona olor del seu coneixement. 15 Perquè nosaltres som el perfum que Crist ofereix a Déu i que s'escampa entre els qui se salven i entre els qui es perden: 16 per als uns, és olor de mort que porta a la mort; per als altres, olor de vida que porta a la vida. I qui pot estar a l'altura d'una missió com aquesta? 17 Nosaltres, de tota manera, no fem com molts que mercadegen amb la paraula de Déu, sinó que, units a Crist, parlem amb sinceritat, de part de Déu i a la seva presència.

Salm 121

¡Nunca permitirá que resbales!

¡Nunca se dormirá el que te cuida!

No, el nunca duerme;

Nunca duerme el que cuida de Israel.

Me encanta el salmo 121, siempre que lo leo no puedo dejar de pensar en el Camino de Santiago y los años que llevo vinculado con esa ruta de peregrinación. Es el salmo del peregrino y, sin pensamos que la vida es como un peregrinaje, es un salmo ideal para la vida, pare reflexionar sobre ella.

Todo el salmo es una delicia, un canto al compromiso que Dios tiene con nuestras vidas, sin embargo, mi vista se posó sobre las palabras del versículo 3 aquí reproducidas. Está claro que las mismas tienen como finalidad el producir seguridad y confianza en el peregrino.

En las pocas líneas de ese versículo por cuatro veces se repite la palabra nunca ¡Cuatro veces en esas poca palabras! Es claro y evidente que no se trata de una casualidad, antes bien de un deseo intencional de mostrar el compromiso que Dios tiene con la vida de cada seguidor.

De esas cuatro ocasiones, tres la palabra nunca está relacionada con la afirmación de que el Señor no duerme. La intención es clara, está indicando que no debemos preocuparnos de que Él esté despistado, ausente, ignorante de qué sucede en nuestras vidas, qué nos pasa, qué situaciones estamos atravesando. La idea transmitida es clara, Dios está siempre alerta, despierto y vigilante ¿No es una gran bendición para el creyente tener semejante seguridad y certeza?

Un principio

Dios siempre esta vigilante y alerta a lo que sucede en nuestra vida.

LECTURA DIMECRES 24/5/17 2ª CORINTIS 1 i SALM 120

Dimecres 24 de Maig

2ª Corintis 1

1 Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, i el germà Timoteu, a l'església de Déu que és a Corint i a tot el poble sant que viu arreu de l'Acaia. 2 Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

3 Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare entranyable i Déu de tot consol. 4 Ell ens conforta en totes les nostres adversitats, perquè nosaltres mateixos, gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena. 5 És cert que compartim abundosament els sofriments de Crist, però també, gràcies a ell, el consol que rebem és abundós. 6 Si passem tribulacions és perquè sigueu consolats i salvats; i si som consolats és perquè pugueu rebre aquell consol que us fa suportar amb paciència els mateixos sofriments que patim nosaltres. 7 I l'esperança que tenim respecte a vosaltres és segura: sabem que, compartint els nostres sofriments, compartiu també el nostre consol.

8 Germans, no volem que ho ignoreu: el perill que vam passar a l'Àsia ens va aclaparar enormement, més enllà de les nostres forces, fins al punt que desesperàvem de sortir-ne amb vida. 9 Dins nostre ja ens donàvem per sentenciats a mort: tot va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts. 10 Ell ens va salvar d'un perill de mort tan greu i ens en salvarà encara. En ell tenim posada l'esperança: ell continuarà salvant-nos, 11 amb l'ajut també de les vostres oracions. Així la gràcia que haurem obtingut per la pregària de moltes persones farà que molts donin gràcies per nosaltres.

12 Si d'alguna cosa ens podem gloriar, és d'allò que assegura la nostra consciència: que ens hem comportat enmig del món, i especialment entre vosaltres, amb la simplicitat i la sinceritat que vénen de Déu; ens guiava la gràcia divina i no una saviesa humana. 13 En efecte en les nostres cartes només hi trobareu allò que tots hi podeu llegir i entendre. I espero que arribareu a entendre totalment 14 allò que ja heu entès en part: que us podeu sentir orgullosos de nosaltres, com ens en sentirem de vosaltres el dia que vindrà Jesús, Senyor nostre.

15 Amb aquesta confiança, havia projectat de venir primer a trobar-vos, perquè obtinguéssiu una segona gràcia: 16 passant per Corint hauria anat a Macedònia, des d'on hauria tornat a vosaltres perquè m'ajudéssiu a preparar el viatge a Judea. 17 Aquests eren els meus plans. ¿Direu que vaig obrar amb lleugeresa? ¿O bé que prenc decisions mogut per interessos purament humans, i que tan aviat dic un sí com un no? 18 Déu n'és testimoni fidel: la paraula que us adrecem no és ara sí, ara no. 19 El Fill de Déu, Jesucrist, que hem anunciat entre vosaltres, tant jo com Siles i Timoteu, no ha estat mai ara sí, ara no: en ell només hi ha el sí! 20 En Jesucrist, totes les promeses de Déu han trobat un «Sí», i per això, gràcies a ell, diem «Amén» a Déu i li donem glòria. 21 És Déu mateix qui ens ha ungit i ens referma en Crist, juntament amb vosaltres. 22 Ell ens ha marcat amb el seu segell i, com a penyora del que vindrà, ha posat en els nostres cors el do del seu Esperit.

23 Jo us asseguro per la meva vida, i poso Déu per testimoni, que, si encara no he vingut a Corint, ha estat per consideració a vosaltres. 24 No parlo com si volguéssim dominar la vostra fe, que manteniu tan ferma; més aviat volem contribuir a la vostra alegria.

Salm 120

1 Càntic de pelegrinatge.

Clamo al Senyor en la meva desgràcia,

i ell em respon.

2 Allibera'm, Senyor, dels llavis mentiders

i de la llengua impostora.

3 Què et donarà el Senyor a mans plenes,

llengua impostora?

4 Fletxes esmolades de guerrer

i brases de ginesta!

5 Ai de mi, que he de viure a Mèixec,

exiliat als campaments de Quedar!

6 Fa massa temps que he de viure

amb els qui no volen la pau.

7 Jo sóc home de pau;

però, quan parlo amb ells,

es decanten per la guerra.

LECTURA DIMARTS 23/5/17 1ª CORINTIS 16 i SALM 119:161-176

Dimarts 23 de Maig

1ª Corintis 16

1 Pel que fa a la col·lecta en favor del poble sant que hi ha a Jerusalem, seguiu també vosaltres les instruccions que he donat a les esglésies de Galàcia. 2 Cada diumenge, que cadascú posi a part el que hagi pogut estalviar, i així, quan jo vingui, les col·lectes ja estaran fetes. 3 Quan arribi, donaré cartes de presentació als qui vosaltres designareu i els enviaré a portar la vostra ofrena a Jerusalem. 4 I si convé que hi vagi jo mateix, faran el viatge amb mi.

5 Vindré a Corint després de travessar Macedònia, per on ara he de passar. 6 És possible que em quedi una temporada entre vosaltres, o fins i tot que m'hi estigui tot l'hivern, perquè m'ajudeu a continuar el meu viatge. 7 Aquesta vegada no us vull veure solament de passada; espero quedar-me amb vosaltres un quant temps, si el Senyor ho permet. 8 Ara, però, m'estaré a Efes fins a la Pentecosta, 9 perquè s'ha obert una porta molt gran a la meva activitat, encara que tinc allí molts adversaris.

10 Si arriba Timoteu, procureu que se senti acollit entre vosaltres, ja que treballa com jo en l'obra del Senyor. 11 Que ningú no el menyspreï. Ajudeu-lo perquè torni cap a mi en pau. L'espero juntament amb els germans.

12 He demanat amb insistència al nostre germà Apol·ló que vingui a trobar-vos juntament amb els altres germans, però no ho ha volgut de cap manera; vindrà quan se li presenti l'ocasió.

13 Vetlleu, manteniu-vos ferms en la fe, sigueu valents, tingueu coratge. 14 Feu-ho tot amb amor.

15 Germans, us faig encara aquesta petició: ja sabeu que Estèfanes i la seva família són les primícies de l'Acaia i que s'han posat al servei del poble sant. 16 Poseu-vos també vosaltres a disposició d'ells i de tothom qui col·labora i treballa amb ells. 17 M'alegro que hagin vingut Estèfanes, Fortunat i Acaic; ells han suplert la vostra absència, 18 ja que han confortat el meu esperit com havien confortat el vostre. Sapigueu apreciar aquests homes.

19 Us saluden les esglésies de l'Àsia. Us saluden especialment en el Senyor Àquila i Prisca, amb tota l'església que es reuneix a casa d'ells. 20 Us saluden tots els germans. Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau.

21 Aquesta salutació l'escric jo mateix, Pau. 22 Si algú no estima el Senyor, que sigui maleït! Marana ta! 23 Que la gràcia de Jesús, el Senyor, sigui amb vosaltres. 24 Us estimo a tots en Jesucrist.

Salm 119: 161-176

LETRA X

Esta es la penúltima estrofa del salmo. Aparentemente no hay nada de novedoso en ella después de leer las veinte anteriores. El tema central del salmo es la palabra de Dios, su importancia y sus beneficios para el seguidor de Jesús.

Mi atención se centró en la última línea de la estrofa. El hecho de pensar que Dios conoce toda mi conducta. Extrañamente, ser consciente de esta realidad no me produce ningún miedo. Al leerlo no he pensado en lo terrible que significa que alguien conozca todo acerca de ti, hasta lo más íntimo y profundo, las áreas oscuras, los secretos mejor guardados.

Antes al contrario pensaba en lo beneficioso de ello, lo bueno que puede representar para mi vida el que alguien conozca todo acerca de mí y pueda darme luz sobre mi propia experiencia como ser humano. Si Dios lo conoce todo acerca de mí, puedo encontrar ayuda para discernir mis motivaciones, para entender mis conductas, para poner de manifiesto mis intenciones, para poder reflexionar sobre quién soy, qué hago y cómo lo hago.

En definitiva, si Dios me conoce, puedo contar con un buen aliado para poder ser mejor como ser humano, parecerme más a Él y pulir tantas áreas deficientes de mi carácter.

LETRA T

He llegado al final del salmo 119. Ha sido una experiencia difícil de definir porque nunca me había entretenido tanto en mirar en profundidas este poema, el capítulo más largo de la Biblia.

Doy gracias a Dios por todo lo aprendido. Algunos días han sido más desafiántes y motivadores que otros. Ha habido ocasiones en que las palabras me han parecido repetitivas pero, así es la vida y la dieta alimentaria, no cada día comes langosta o carne de primera calidad, pero todo lo que comes pasa a tu organismo y te permite ser quien eres.

Hoy ha llamado mi atención el grito del poete, ven en busca mía. Hay ocasiones en la vida en que he sentido que podía perderme, que podía dejarme llevar por las presiones del entorno. Hay momentos en que uno cree que es mejor marchar de la presencia de Dios y dejarse de vivir una vida complicada y de responsabilidades con un mundo roto.

En momentos así, lo único que puedo afirmar es, Señor, ven en busca mía y no permitas que me aleje de tu lado.

LECTURA DILLUNS 22/5/17 1ª CORINTIS 15 i SALM 119: 145-160

Dilluns 22 de Maig

1ª Corintis 15

1 Us recordo, germans, l'evangeli que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu. Fins ara us hi heu mantingut ferms, 2 i per ell obteniu la salvació, si el reteniu tal com us el vaig anunciar; altrament us hauríeu convertit inútilment a la fe. 3 Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut:

Crist morí pels nostres pecats,

com deien ja les Escriptures,

4 i fou sepultat;

ressuscità el tercer dia,

com deien ja les Escriptures,

5 i s'aparegué a Cefes

i després als Dotze.

6 Després es va aparèixer a més de cinc-cents germans a la vegada, la majoria dels quals encara viuen, però alguns ja són morts. 7 Després es va aparèixer a Jaume i, més tard, a tots els apòstols. 8 Finalment, al darrer de tots, com a un que neix fora de temps, se'm va aparèixer també a mi. 9 Perquè jo sóc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, ja que vaig perseguir l'Església de Déu. 10 Però per gràcia de Déu sóc el que sóc, i la gràcia que ell m'ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots ells; no jo, sinó la gràcia de Déu que hi ha en mi. 11 Així, doncs, tant si sóc jo com si són ells, això és el que tots prediquem i això és el que vosaltres heu cregut.

12 Si prediquem que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts? 13 Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressuscitat. 14 I si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida, i buida és també la vostra fe. 15 Fins i tot donem un fals testimoni de Déu mateix, ja que testimoniem en contra d'ell quan diem que ell ha ressuscitat el Crist: si és cert que els morts no ressusciten, Déu no l'ha pogut pas ressuscitar. 16 Perquè si els morts no ressusciten, tampoc Crist no ha ressuscitat. 17 I si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe és il·lusòria, encara viviu en els vostres pecats. 18 En conseqüència, els qui han mort en Crist, també estarien perduts sense remei. 19 Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes.

20 Però, de fet, Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort. 21 Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: 22 així com per la seva unió amb Adam tots moren, així també per la seva unió amb Crist tots tornaran a la vida. 23 Però cadascú en el moment que li correspon: Crist, com a primícia; després, el dia que ell vindrà, els qui són de Crist. 24 Llavors arribarà la fi, quan ell destituirà tota mena de potència, d'autoritat i de poder i posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. 25 Perquè Crist ha de regnar fins que Déu haurà posat tots els enemics sota els seus peus. 26 El darrer enemic destituït serà la mort, 27 perquè, segons l'Escriptura, Déu ho ha posat tot sota els seus peus. Quan el Crist dirà: «Tot està sotmès», és obvi que no hi inclourà Déu, que és justament qui li haurà sotmès tota cosa. 28 I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà al qui li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.

29 Si els morts no ressusciten, què aconseguirien els qui es fan batejar en lloc dels qui ja han mort? Si els morts no ressusciten, per què fer-se batejar en lloc d'ells? 30 I nosaltres mateixos, per què ens hauríem d'exposar a perills continus? 31 Germans, cada dia em veig en perill de mort, i això és tan cert com que vosaltres em sou motiu de glòria en Jesucrist, Senyor nostre. 32 De què em serviria haver lluitat amb feres a Efes, si només hagués estat per motius humans? Si els morts no ressusciten, mengem i beguem, que demà morirem! 33 No us deixeu enganyar: «Les males companyies corrompen els bons costums.» 34 Torneu al bon seny i no pequeu més. Perquè n'hi ha alguns que desconeixen Déu. Ho dic per a vergonya vostra!

35 Potser algú preguntarà: «I com ressusciten, els morts? Quina mena de cos tenen?» 36 Insensat! Tu saps que allò que sembres no arriba a tenir vida si abans no ha mort. 37 I allò que sembres no és el cos de la planta que ha de néixer, sinó tan sols un gra de blat o de qualsevol altra planta; 38 i Déu li dóna el cos que més li plau, un cos divers per a cada mena de llavor. 39 Tampoc els cossos no són tots iguals: el dels homes és d'una manera; el dels animals terrestres, d'una altra; el dels ocells, d'una altra; el dels peixos, d'una altra. 40 Hi ha cossos celestials i cossos terrenals, però els del cel resplendeixen d'una manera, i els de la terra, d'una altra; 41 la resplendor del sol és diferent de la resplendor de la lluna i diferent de la dels estels, ja que cap estel no resplendeix igual que l'altre. 42 Amb la resurrecció dels morts passa una cosa semblant. Se sembra un cos corruptible, però en ressuscita un d'incorruptible; 43 se sembra un cos sense honor, i ressuscita gloriós; és sembrat feble, i ressuscita ple de força. 44 És sembrat un cos terrenal, i ressuscita un cos espiritual. Perquè, així com hi ha cossos terrenals, també hi ha cossos espirituals. 45 Així ho diu l'Escriptura: El primer home, Adam, fou un ésser terrenal; però el darrer Adam és Esperit que dóna vida. 46 No és primer l'ésser espiritual, sinó el terrenal, i l'espiritual ve després. 47 El primer home, fet de pols, prové de la terra, però el segon home prové del cel. 48 Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. 49 Així com som semblants a l'home fet de pols, també serem semblants a l'home que és del cel.

50 Noteu-ho bé, germans: aquest cos de carn i sang no és capaç de posseir en herència el Regne de Déu; un cos corruptible no pot heretar la vida incorruptible. 51 I ara us vull revelar un designi secret: no tots morirem, però tots serem transformats. 52 Serà en un instant, en un obrir i tancar d'ulls, al so de la trompeta final: la trompeta tocarà i els morts ressuscitaran incorruptibles, i nosaltres serem transformats. 53 Perquè aquest cos corruptible s'ha de revestir d'allò que és incorruptible, i aquest cos mortal s'ha de revestir d'immortalitat. 54 Quan aquest cos corruptible s'haurà revestit d'allò que és incorruptible i aquest cos mortal s'haurà revestit d'immortalitat, llavors es complirà allò que diu l'Escriptura: La victòria ha engolit la mort. 55 Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló? 56 El fibló de la mort és el pecat, i la força del pecat ve de la Llei. 57 Però donem gràcies a Déu, que ens concedeix la victòria per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre.

58 Per tant, germans meus estimats, manteniu-vos ferms i incommovibles; doneu-vos de ple a l'obra del Senyor, sabent que, gràcies a ell, el vostre treball no serà inútil.

Salm 119: 145-160

LETRA C

Una de las cosas que aprendí al comienzo de mi seguimiento de Jesús fue la importancia de distinguir entre los hechos y los sentimientos, dos esferas completamente diferentes. Uno puede tener un sentimiento de inseguridad en el lugar más seguro objetivamente del mundo. Por el contrario, alguien puede sentirse completamente seguro en un lugar objetivamente peligroso y de riesgo. Porque, a menudo, seguridad e inseguridad pueden ser sentimientos totalmente subjetivos desvinculados de hechos objetivos. Es cómo me siento, no cómo estoy.

El salmista, en su estrofa, habla de la cercanía de Dios -hecho objetivo- aunque en ocasiones esta cercanía yo mismo no lo experimento en mi vida cotidiana -realidad subjetiva-. Eso me ha hecho pensar en la necesidad de dominar mis sentimientos recordándoles una y otra vez la realidad objetiva para que no se desborden por el pánico de la subjetividad.

Dios está cercano. Tan cercano que vive en el corazón de cada seguidor. Tan cercano que ha prometido estar con nosotros cada día hasta el final de los tiempos. Tan cercano que ha afirmado que nada ni nadie nos podrá separar de Él y de su amor. Estos son hechos, sólidos como rocas.

Cuando sentimos que está lejano, que no tiene interés, que nos ha abandonado incluso, es el momento de recordar los hechos -sus promesas- una y otra vez.

LETRA R

Leyendo las palabras de esta estrofa he visto y, consecuentemente, me ha llamado la atención que por tres veces el escritor, el poeta, el salmista, le pide a Dios que le de vida.

Recorde en mi mente que los griegos tenían dos palabras que usaban para definir o hablar acerca de la vida. La primera era "bios" y se refería a la vida en su sentido físico o fisiológico, las funciones vitales que nos permiten vivir a los seres humanos.

La otra palabra que usaban era "zoe" y se refería a la vida en el sentido espiritual o trascendente, no necesariamente religioso. La vida que va más allá de las funciones mera y puramente fisiológicas o biológicas, la vida que vale la pena ser vivida.

Creo que esa es la petición del salmista y la petición que reside en el fondo de todo ser humano, un anhelo de levantarse cada día y poder llenar de propósito, sentido y significado las veinticuatro horas que tenemos por delante.

No es de extrañar que Jesús afirmara que había venido para tuviéramos vida -zoe- y vida en abundancia.