Dilluns 11 de Setembre
Filipencs 3
1 Finalment, germans meus, viviu contents en el Senyor! A mi no se'm fa pesat d'escriure-us sempre les mateixes coses i, a més, tot això a vosaltres us referma. 2 Aneu amb compte amb els qui són gossos! Compte amb els mals operaris! Compte amb aquesta gent partidària de la mutilació! 3 De fet, els qui portem la circumcisió som nosaltres, i no ells, perquè donem culte a Déu conduïts pel seu Esperit i ens gloriem en Jesucrist, en comptes de refiar-nos d'un títol humà.
4 I això que jo també tindria raons per a refiar-me de títols humans! Si algú creu que es pot refiar de títols com aquests, jo me'n puc refiar encara més: 5 circumcidat el dia vuitè, sóc israelita de naixement, de la tribu de Benjamí, hebreu i fill d'hebreus; en l'observança de la Llei, era fariseu; 6 en el zel per la meva religió, perseguia l'Església; i en el compliment de la justícia que prescriu la Llei, era irreprensible.
7 Però aquestes coses que per a mi eren guanys, pel Crist les he considerades pèrdues. 8 Més encara, tot ho considero una pèrdua, comparat amb el bé suprem que és conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m'he avingut a perdre-ho tot i a considerar-ho escòria, a canvi de guanyar-lo a ell 9 i de viure unit a ell; no tinc, doncs, una justícia pròpia, la que prové de la Llei, sinó que tinc la justícia que se'ns dóna per la fe en Crist, la que prové de Déu i es fonamenta en aquesta fe. 10 Així conec el Crist i la força de la seva resurrecció i puc entrar en comunió amb els seus sofriments, tot configurant-me a la seva mort, 11 esperant d'arribar a la resurrecció d'entre els morts.
12 No vull dir que ja hagi assolit tot això o que ja sigui perfecte. Hi corro al darrere per tal d'apoderar-me'n, ja que també Jesucrist es va apoderar de mi. 13 Germans, no em penso pas que ja me n'hagi apoderat, però tinc un objectiu: oblidar-me del que queda enrere i llançar-me cap allò que hi ha al davant. 14 Corro cap a la meta per aconseguir el premi que Déu ha convocat allà dalt per mitjà de Jesucrist. 15 Els qui volem ser perfectes hem de tenir aquests sentiments! I si algú de vosaltres veu les coses d'una altra manera, Déu ja li revelarà això que us dic! 16 Sobretot, visquem d'acord amb allò que ja hem aconseguit.
17 Germans, sigueu imitadors meus i fixeu-vos en els qui viuen segons el model que teniu en mi. 18 Us ho he dit sovint i ara ho repeteixo amb llàgrimes als ulls: molts viuen com a enemics de la creu de Crist. 19 La seva fi serà la perdició, el seu déu és el ventre, i posen la seva glòria en les parts vergonyoses. Tot el que aprecien són coses terrenals. 20 Nosaltres, en canvi, tenim la nostra ciutadania al cel, i és d'allà que esperem el Salvador, Jesucrist, el Senyor. 21 Ell transformarà el nostre pobre cos i el configurarà al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa amb què ell sotmetrà a si mateix tot l'univers.
Èxode 14
¿Es que no había
sepulcros en Egipto, para que nos hicieses morir en el desierto? ¿Para eso nos
ha sacado de Egipto? ¿No te decíamos allí que nos dejarás en paz sirviendo a
los egipcios, pues más nos valía ser esclavos suyos que morir en el desierto?
Jesús definía esta actitud con las palabras, poner la mano en el
arado y echar la vista hacia atrás. Es la actitud descabellada de pensar
que la esclavitud, sea del tipo que sea, aunque nos esté destruyendo es mejor
que la vida en libertad. Es la paradoja de que la esclavitud, a pesar de todos
sus inconvenientes, provee una cierta sensación de predictibilidad sobre
nuestras vidas. Estas tienen un cierto orden, un cierto control, tenemos
referentes y, aunque esclavos, nos sentimos seguros.
Por otro lado la vida en libertad implica escoger, tomar decisiones,
afrontar retos, asumir responsabilidad, pagar precios y, aunque épico, para
algunas personas, de las cuales Israel es un arquetipo, es más de lo que pueden
manejar y tolerar y están dispuestas a vender el riesgo de la libertad por la
seguridad de la esclavitud.
Seguir a Jesús es adentrarse en un desierto de necesidades, dolores y
sufrimientos. Es una épica del día a día donde hemos, no sólo de sobrevivir en
una actitud de sálvese quien pueda, sino además cuidar de otros que peregrinan
con nosotros y, además, ayudar a todo aquel que está a nuestro lado y en el
que, según la Palabra afirma, nos encontramos con Jesús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada