LECTURA DILLUNS 18/9/17 TITUS 1 i ÈXODE 20

Dilluns 18 de Setembre

Titus 1

1 Pau, servent de Déu, apòstol de Jesucrist, enviat per a conduir els elegits de Déu a la fe i al coneixement de la veritat manifestada en la pietat, 2 en virtut de l'esperança de la vida eterna, promesa des d'abans dels segles per Déu, que no menteix. 3 En el temps que ell havia fixat, ha fet conèixer la seva paraula per la predicació que m'ha estat confiada. Així ho ha disposat Déu, salvador nostre.

4 A tu, Titus, fill veritable en la fe que tenim en comú, et desitjo la gràcia i la pau de part de Déu Pare i de Jesucrist, el nostre salvador.

5 Et vaig deixar a Creta perquè acabessis d'organitzar el que faltava i designessis els qui han de presidir la comunitat en cada població, segons les instruccions que et vaig donar. 6 Els qui presideixen la comunitat han de ser irreprensibles i marits d'una sola muller; els seus fills han de ser creients, i no els han de poder acusar de dissoluts o rebels. 7 Cal, en efecte, que el pastor d'una comunitat sigui irreprensible, ja que és administrador de la casa de Déu: no ha de ser presumptuós, ni irascible, ni donat al vi, ni violent, ni amic de negocis bruts; 8 ha de ser acollidor, amic del bé, assenyat, just, íntegre, amo de si mateix, 9 fermament adherit a la doctrina autèntica que és conforme a l'ensenyament rebut. Així serà capaç d'exhortar amb una doctrina sana i de refutar els qui s'hi oposen.

10 Perquè n'hi ha molts que són rebels, xerraires i mentiders, sobretot entre els d'origen jueu. 11 A aquests cal tapar-los la boca; perverteixen famílies senceres, ensenyant per un guany mesquí allò que no convé. 12 Un cretenc, el seu propi profeta, ha dit: «Cretencs, sempre mentiders, males bèsties, ventres plens que no treballen.» 13 Aquesta dita és ben veritat. Per tant, reprèn-los severament, perquè mantinguin sana la seva fe 14 en comptes de fer cas de faules jueves i de prescripcions humanes que s'allunyen de la veritat. 15 Tot és pur per als qui són purs. En canvi, per als qui estan tacats i no creuen, res no és pur: tenen tacats l'enteniment i la consciència. 16 Proclamen que coneixen Déu, però el neguen amb les obres, ja que són rebels i reprovables, incapaços de fer cap obra bona.

Èxode 20

Los israelitas estaban atemorizados y se mantenían a distancia. Entonces dijeron a Moisés:  Háblanos tú y te escucharemos; pero que no nos hable Dios, porque moriremos. 

El capítulo 20 del libro es bien conocido porque en el mismo se encuentra la narración de la entrega de los diez mandamientos de parte del Señor a Moisés. Todo ello, con una puesta en escena que causó auténtico pavor entre el pueblo de Israel. Tal fue el temor que aquello produjo que declararon que preferían que Dios se las arreglara con Moisés y no directamente con ellos pues tenían miedo de morir.

Esto me ha pensado en un fenómeno que se da dentro del cristianismo contemporáneo, y es el hecho de que muchas personas prefieren delegar y dejar en manos de otros el privilegio de su intermediación con Dios. Muchos sectores del mundo evangélico prefieren que pastores, profetas y líderes de todo tipo se relacionen con el Señor y les digan qué deben hacer, cómo deben vivir y cuál, si alguna, es la voluntad de Dios para sus vidas. 

Esto está generando toda una generación de personas inmaduras, sin acceso al Señor, viviendo de lo que otros les dan y renunciando a su privilegio de tener una relación directa, íntima, persona con Dios. Cristianos que no pueden dar un paso, tomar una decisión, afrontar la vida sin que los líderes les digan qué y cómo.

Esto contrasta con el Dios que nos busca celosamente, que quiere tener una relación íntima y personal con cada uno de nosotros y que, bajo ningún concepto, ha delegado ese privilegio en manos de líderes, por santos y espirituales que puedan ser.