LECTURA DIMARTS 12/9/17 FILIPENCS 4 I ÈXODE 15


Dimarts 12 de Setembre

Filipencs 4
Així, doncs, germans meus estimats i enyorats, vosaltres que sou el meu goig i la meva corona, manteniu-vos ferms en el Senyor, estimats meus.
Suplico Evòdia i Síntique que, unides en el Senyor, tinguin els mateixos sentiments. I a tu, Sízig, autèntic company, et demano que les ajudis, ja que van lluitar al costat meu per la causa de l'evangeli, juntament amb Climent i els altres col·laboradors. Els noms de tots ells estan escrits en el llibre de la vida.
Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents! Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d'acció de gràcies. I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.
Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és autèntic, respectable, just, pur, amable, lloable, tot allò que sigui virtuós i digne d'elogi. Poseu en pràctica allò que de mi heu après i rebut, vist i sentit. I el Déu de la pau serà amb vosaltres.
10 M'ha alegrat molt en el Senyor que darrerament hàgiu renovat el vostre interès per mi. Ja el teníeu, però us faltava l'ocasió de demostrar-lo. 11 No vull pas dir que en aquests moments passi necessitat, perquè ja he après a acontentar-me en qualsevol situació. 12 Sé viure enmig de privacions i sé viure en l'abundància. Estic avesat a tot: a menjar molt i a patir gana, a viure en l'abundor i a passar necessitat. 13 Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort. 14 Tanmateix, heu fet bé de solidaritzar-vos amb la meva estretor.
15 Vosaltres, filipencs, ja sabeu que, poc temps després d'anunciar-vos l'evangeli, d'ençà que vaig sortir de Macedònia, heu estat l'única comunitat de qui he acceptat d'obtenir algun benefici a canvi de tot el que jo us havia donat. 16 De fet, estant a Tessalònica, més d'una vegada ja m'havíeu enviat ajut per a les meves necessitats. 17 Jo no busco els regals, sinó que sumeu beneficis en el vostre compte. 18 Acuso, doncs, recepció de tot el que m'heu enviat, i és més que suficient. Visc sense dificultats després que Epafrodit m'ha fet arribar la vostra aportació, que és un perfum suau, una ofrena que Déu accepta amb complaença. 19 El meu Déu satisfarà totes les vostres necessitats segons la mesura de la seva riquesa, donant-vos la glòria en Jesucrist. 20 A Déu, Pare nostre, sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.
21 Saludeu tot el poble sant en Jesucrist. Us saluden els germans que són amb mi. 22 Us saluda tot el poble sant, sobretot els qui estan al servei de l'emperador.
23 Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, sigui amb el vostre esperit.


Èxode 15

Cantad al Señor, porque sublime ha sido su victoria; caballos y jinetes hundió en el mar.



El capítulo 15 es una bisagra entre la primera parte del libro de Éxodo -la salida de Egipto- y la segunda -la marcha a través del desierto-. La primera de las dos mitades acaba con un himno de celebración por la victoria concedida por el Señor sobre las tropas del rey de Egipto. Un salmo de alabanza entonado por Israel con un tema central, la liberación de Dios del poder opresor del enemigo.



La verdad es que leerlo me ha llevado a pensar en cuál sería el tema central de un hipotético salmo de alabanza que yo compusiera en honor del Señor ¿Qué celebraría? ¿A qué daría énfasis? De todo lo que es el Señor ¿En qué me centraría y quisiera resaltar?



Mucho hay para celebrar de cómo el Señor ha intervenido en mi vida y en la vida de mi familia. Muchas cosas hay por las cuales estar agradecido y honrar su nombre, pero creo que en mi experiencia para mí lo más significativo, el tema central, nuclear del salmo de mi vida sería una exaltación de su gracia, de su amor incondicional hacia mí, de su trato amoroso, paciente, dador de oportunidades nuevas hacia mí. Su gracia, que tan sublimemente está representada en la parábola del hijo pródigo, sería ese tema central del salmo de mi vida.


Cantaré al Señor, porque sublime ha sido su gracia, infinita su bondad, tremenda su paciencia, innumerables sus oportunidades, inmerecido su amor. Cantaré al Señor por siempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada