LECTURA DIMARTS 5/9/17 EFESIS 4 i ÈXODE 9

Dimarts 5 de Setembre
Efesis 4
Ara jo, presoner per causa del Senyor, us demano que visqueu d'una manera digna de la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i dolcesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, procurant de conservar la unitat de l'Esperit amb el lligam de la pau. Un sol cos i un sol Esperit, com és també una de sola l'esperança que us dóna la vocació que heu rebut. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tots, actua en tots i és present en tots.
Cada un de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura del do de Crist. Per això diu l'Escriptura:
Va pujar a les altures,
s'endugué un seguici de captius,
va repartir dons als homes.
Ara bé, això de va pujar vol dir que abans havia baixat a les regions inferiors, és a dir, a la terra. 10 El qui va baixar és el mateix que després ha pujat més amunt de tots els cels, per dur a plenitud totes les coses. 11 I és ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d'altres el de ser profetes, a d'altres el de ser evangelitzadors, a d'altres el de ser pastors i mestres; 12 i així ha preparat els qui formen el poble sant perquè exerceixin el ministeri d'edificar el cos de Crist, 13 fins que tots plegats arribem a la unitat en la fe i en el coneixement del Fill de Déu, a formar l'home perfecte, a la talla pròpia de la plenitud del Crist.
14 Així ja no serem més com infants, moguts d'ací d'allà i portats a la deriva pel vent de qualsevol doctrina, a mercè de tothom i víctimes de l'astúcia que encamina a l'error. 15 Més aviat, mantenint-nos en la veritat i en l'amor, creixerem en tot fins que arribem a Crist, que és el cap. 16 Per ell, tot el cos es manté unit harmoniosament gràcies a tota mena de juntures que el sostenen; així, d'acord amb l'energia distribuïda segons la mesura de cada membre, tot el cos va creixent i edificant-se en l'amor.
17 Us dic, doncs, i us urgeixo pel Senyor que no visqueu més com viuen els pagans, que es guien per raonaments sense valor. 18 La seva intel·ligència és plena de tenebra i estan allunyats de la vida de Déu, ja que l'enduriment del seu cor els manté en la ignorància. 19 Insensibles com són, s'han donat al llibertinatge, fins al punt de cometre sense fre tota mena d'impureses. 20 Però vosaltres, no és pas això el que heu après del Crist, 21 si és que realment heu escoltat el seu anunci i heu estat instruïts per ell. Així, doncs, segons la veritat que ve de Jesús, 22 renuncieu al vostre comportament passat i despulleu-vos de l'home vell que es va destruint rere els desigs seductors; 23 renoveu espiritualment el vostre interior 24 i revestiu-vos de l'home nou, creat a imatge de Déu en la justícia i la santedat que neixen de la veritat.
25 Per tant, abandoneu la mentida i que cadascú digui la veritat al seu proïsme, ja que tots som membres d'un mateix cos. 26 Si us disgusteu amb algú, no l'ofengueu; que la posta de sol no us trobi encara ressentits: 27 no doneu ocasió al diable. 28 El qui robava, que deixi de robar; que procuri treballar honestament amb les seves mans i així pugui donar al qui passa necessitat. 29 Que de la vostra boca no surtin mai paraules dolentes, sinó tan sols aquella paraula que serveixi per a edificar els altres en allò que convingui i faci bé als qui l'escolten. 30 I no entristiu l'Esperit Sant de Déu, que us ha marcat amb el seu segell per al dia que sereu redimits. 31 Llanceu lluny de vosaltres l'amargor, l'enfuriment, la ira, els crits, les injúries i tota mena de dolenteria. 32 Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist.

Èxode 9
Pero al ver el faraón que la lluvia había cesado, lo mismo que el granizo y los truenos, se obstinó en seguir pecando, y tanto él como sus siervos endurecieron su corazón. De tal manera se endureció el corazón del faraón que no dejó ir a los hijos de Israel, tal y como el Señor lo había dicho por medio de Moisés. (Éxodo 9:34, 35 RVC)
El libro de Hebreos habla acerca de la disciplina del Señor y afirma rotundamente que se disciplina es una muestra de su amor y que no tiene como finalidad castigarnos o vengarse de nosotros por cualquiera que sea la falta que supuestamente hayamos cometido, sino más bien formar en nosotros el carácter de su hijo Jesús y, como dice el mismo autor de ese libro, que participemos de su santidad.
Si eso es así, es decir, si ese es el propósito de la disciplina del Señor, deberíamos aceptarla y darle la bienvenida ya que tiene un propósito benéfico para nosotros y, por tanto, su ausencia significaría un desinterés de Dios hacia nosotros y nuestras vidas.
Así pues, uno se plantea que aunque la disciplina sea dolorosa al comienzo, es una bendición para nuestras vidas. Por el contrario, la ausencia de la misma supone un posible, potencial y creciente endurecimiento de nuestro corazón. Demos pues la bienvenida a esa intervención del Señor en nuestras vidas y pidamos que, a diferencia de faraón, nuestro corazón no se endurezca y se vuelva cada vez más indiferente hacia Dios.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada