Dimecres 13 de Setembre
Colossencs 1
1 Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, i el germà Timoteu, 2 als germans en Crist, sants i fidels, que viuen a Colosses. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare.
Acció de gràcies
3 Donem gràcies a Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, i preguem constantment per vosaltres 4 d'ençà que ens han parlat de la vostra fe en Jesucrist i de l'amor que teniu a tots els del poble sant, 5 moguts com esteu per l'esperança d'allò que us és reservat en el cel. Aquesta esperança us l'ha feta conèixer la paraula de la veritat, l'evangeli, 6 que ha arribat fins a vosaltres. I així com creix i dóna fruit en tot el món, és present entre vosaltres des del dia que el vau sentir i que vau reconèixer el missatge autèntic de la gràcia de Déu. 7 Això és el que us va ensenyar Èpafres, el nostre estimat company de servei, que ha estat per a vosaltres un servidor fidel del Crist. 8 Ell ens ha parlat de l'amor que us teniu gràcies a l'Esperit.
9 Així, doncs, també nosaltres, d'ençà que hem sentit a dir tot això, no ens cansem de pregar a favor vostre demanant a Déu que arribeu al ple coneixement de la seva voluntat, a tota mena de saviesa i a la intel·ligència que ve de l'Esperit. 10 Així portareu una vida digna del Senyor, que el complagui en tot, fructificareu en tota mena d'obres bones i creixereu en el coneixement de Déu; 11 el seu poder gloriós us enfortirà i farà que sigueu sempre pacients i constants.
Amb alegria 12 doneu gràcies al Pare, que us ha fet dignes de tenir part en l'heretat del poble sant, en el Regne de la llum. 13 Ell ens alliberà del poder de les tenebres i ens traspassà al Regne del seu Fill estimat, 14 en qui tenim la redempció, el perdó dels nostres pecats.
15 Ell és la imatge del Déu invisible,
engendrat abans de tota la creació,
16 ja que Déu ha creat per ell
totes les coses,
tant les del cel com les de la terra,
tant les visibles com les invisibles,
trons i sobiranies,
potències i autoritats.
Tot ha estat creat per ell
i destinat a ell.
17 Ell existeix abans de tot,
i tot es manté unit gràcies a ell.
18 Ell és també el cap del cos,
que és l'Església.
Ell és l'origen,
el primogènit dels qui retornen
d'entre els morts,
perquè ell ha de ser en tot el primer.
19 Déu volgué que residís en ell
tota la plenitud.
20 Déu volgué reconciliar-ho tot per ell
i destinar-ho a ell,
posant la pau en tot el que hi ha,
tant a la terra com al cel,
per la sang de la creu de Jesucrist.
21 Vosaltres, en altre temps, estàveu allunyats, i amb les vostres obres us mostràveu contraris a Déu. 22 Però ara Déu us ha reconciliat amb ell, per la mort que Crist ha sofert en el seu cos, a fi de portar-vos a la seva presència sants, irreprensibles i sense culpa. 23 Cal, però, que us mantingueu ferms en el fonament de la fe, sense deixar-vos apartar de l'esperança que us promet l'evangeli que heu sentit i que ara ha estat anunciat a la humanitat sencera arreu de la terra. És d'aquest evangeli que jo, Pau, sóc servidor.
24 Ara estic content de patir per vosaltres i de completar així en la meva carn allò que manca als sofriments del Crist en bé del seu cos, que és l'Església. 25 Jo sóc servidor d'aquesta Església en virtut de la missió que Déu m'ha confiat a favor vostre: anunciar plenament la paraula de Déu, 26 el seu designi, amagat durant segles i generacions i que ara ell ha revelat als qui formen el seu poble sant. 27 Déu els ha volgut fer conèixer la riquesa i la glòria d'aquest seu designi a favor dels pagans. El designi de Déu és aquest: que Crist, l'esperança de la glòria, estigui en vosaltres. 28 Nosaltres l'anunciem a ell, encaminant tots els homes i instruint-los en tota mena de saviesa, per tal de fer arribar tothom a la perfecció en Crist. 29 És per això que lluito i treballo, amb la seva força que actua poderosament en mi.
Èxode 16
Además, Moisés les advirtió: Que nadie guarde nada
para el día siguiente. Sin embargo, algunos no le obedecieron y guardaron algo
para el día siguiente; pero se llenó de gusanos y se echó a perder. Y
Moisés se enojó con ellos.
El capítulo 16 narra el cómo Israel recibió el maná de parte de Dios
para sus sustento en el desierto. El mismo día que entraron en la tierra, según
dice el mismo texto, cesó.
Para mí hay un principio espiritual muy importante en este texto, a
saber, la dependencia diaria del Señor para nuestro sustento, no únicamente
material, sino emocional, espiritual, intelectual.
Cada día el pueblo debía de acudir a recibir el maná necesario y no era
posible acumular para el siguiente día. Había que desarrollar una actitud
y práctica de confianza en Dios, en que al día siguiente, como había sucedido
el día anterior, la provisión estaría allí esperándolos.
Veo que en la Biblia se ha establecido esta pauta como un principio
universal. Jesús, a quien seguimos, afirmó que bastaba a cada día su propio
afán. También indico que, estaba con nosotros cada día hasta el fin del
mundo. Nos enseñó a pedir que, el pan nuestro de cada día nos fuera
concedido hoy. El resto de las Escrituras hablan de este marco de
tiempo que el Señor ha establecido y que nos permite manejar la vida trocito a
trocito, un poco cada día. Jeremías, el autor de Lamentaciones, afirmó que sus
misericordias son nuevas cada mañana.
Creo que el principio espiritual es acudir cada día al Señor para la
provisión necesaria para ese mismo día, dejando las angustias del mañana para
mañana y sabiendo que el Señor proveerá lo necesario para el siguiente día.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada