Dissabte 16 de Setembre
Colossencs 4
1 I vosaltres, amos, tracteu els esclaus amb justícia i equitat, sabent que també vosaltres teniu un amo al cel.
2 Sigueu constants en l'oració: en les vetlles feu accions de gràcies, 3 i pregueu també per nosaltres, perquè Déu obri una porta a la nostra predicació i puguem anunciar el misteri del Crist. És per aquest misteri que estic empresonat. 4 Que pugui donar-lo a conèixer, tal com és la meva obligació.
5 Comporteu-vos assenyadament amb els qui no creuen, procurant de treure partit dels moments favorables. 6 Tingueu sempre converses agradables, i amaniu-les amb una mica de sal; sapigueu com heu de respondre a cadascú.
7 L'estimat germà Tíquic, servidor fidel i company de servei en el Senyor, us informarà de com em van les coses. 8 Us l'he enviat precisament perquè tingueu notícies nostres i els vostres cors quedin confortats. 9 L'acompanya Onèsim, germà fidel i estimat, compatriota vostre. Ells dos us faran conèixer tot el que passa per aquí.
10 Us saluda Aristarc, el meu company de presó, i Marc, cosí de Bernabé: ja us han recomanat que l'acolliu bé quan vingui. 11 Us saluda també Jesús, l'anomenat Just. Entre els jueus, aquests són els únics col·laboradors meus en la causa del Regne de Déu; per a mi han estat un consol. 12 Us saluda Èpafres, servidor de Jesucrist, que també és compatriota vostre; ell sempre lluita per vosaltres amb la pregària, perquè us mantingueu ferms i en tot compliu de manera perfecta allò que Déu vol. 13 Puc donar testimoni a favor d'ell que es preocupa molt per vosaltres i també pels de Laodicea i els de Hieràpolis. 14 Us saluda Lluc, el metge estimat, i Demes.
15 Saludeu els germans de Laodicea, especialment Nimfa, amb l'església que es reuneix a casa seva. 16 Quan vosaltres haureu llegit aquesta carta, feu que també la llegeixin els de l'església de Laodicea, i la carta de Laodicea, llegiu-la també vosaltres.
17 Digueu a Arquip que vetlli pel ministeri que ha rebut en el Senyor i que procuri complir-lo.
18 Aquesta salutació l'escric jo mateix, Pau. Recordeu-vos de les meves cadenes. Que la gràcia sigui amb vosaltres.
Èxode 19
El Señor le dijo:
Ahora desciende y regresa después acompañado de Aarón; pero que los sacerdotes
y el pueblo no traspasen los límites para venir adonde yo estoy, no sea que los
haga morir.
Varias veces en este capítulo el Señor advierte a Moisés que, bajo
ningún concepto, el pueblo debería de traspasar un cierto límite al acercarse
al monte Sinaí. Cualquiera que lo traspasara, fuera persona o animal debería de
morir. La advertencia se hace de forma repetitiva en un intento, por parte del
autor del texto, de querer subrayar la importancia del mandato dado por Dios.
Al leerlo lo primero que he pensado ha sido que debe ser algo muy serio
para que sea necesaria tanta repetición. Lo segundo que ha venido a mi mente ha
sido el contraste. Contraste entre la prohibición del Sinaí de acercarse al
lugar "donde Dios mora" a todo ser humano que no sea Moisés y a
cierta distancia su hermano Aarón, y el Dios que en Jesús adopta forma humana y
toma la iniciativa de acercarse a cada uno de nosotros en nuestra realidad sea
esta la que fuere.
Un segundo contraste viene al pensar en el Dios que nos invita a que
nos acerquemos de manera confiada ante su trono, un trono que es denominado de
gracia, no de justicia, donde se nos dice que hallaremos siempre acogida y el
oportuno socorro. Esta imagen cálida, de recibimiento, de auxilia contrasta con
el pavor que debía producir el monte de Dios.
Pensaba, finalmente, en que privilegio tengo de poder acercarme libre y
confiadamente al mismo Dios descrito en el libro de Éxodo, pero ¡Qué lástima!
que nuestro pecado haya hecho que, salvo contadas excepciones, no seamos
plenamente conscientes del privilegio que eso supone.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada