Dissabte 9 de Setembre
Filipencs 2
1 Així, doncs, per tot el que trobeu en Crist d'encoratjament, de consol en l'amor, de comunió en l'Esperit, d'afecte entranyable i compassiu, 2 us demano que feu complet el meu goig: tingueu els mateixos sentiments i el mateix amor els uns pels altres, unànimes i ben avinguts. 3 No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. 4 Que no miri cadascú per ell, sinó que procuri sobretot pels altres. 5 Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist:
6 Ell, que era de condició divina,
no es volgué guardar gelosament
la seva igualtat amb Déu,
7 sinó que es va fer no res:
prengué la condició d'esclau
i es féu semblant als homes.
Tingut per un home qualsevol,
8 s'abaixà
i es féu obedient fins a la mort,
i una mort de creu.
9 Per això Déu l'ha exaltat
i li ha concedit aquell nom
que està per damunt de tot altre nom,
10 perquè en el nom de Jesús
tothom s'agenolli
al cel, a la terra i sota la terra,
11 i tots els llavis reconeguin
que Jesucrist és Senyor,
a glòria de Déu Pare.
12 Estimats meus, sempre us heu mostrat obedients, no solament quan em trobava entre vosaltres, sinó molt més ara que sóc lluny. Treballeu amb temor i respecte per obtenir la vostra salvació: 13 és Déu qui, per la seva benvolença, impulsa tant la vostra voluntat com les vostres accions. 14 Feu-ho tot sense murmuracions ni disputes, 15 i sereu irreprensibles i irreprotxables, fills de Déu sense cap defecte enmig d'una gent esgarriada i rebel. Vosaltres resplendiu en el món com estrelles en el cel, 16 perquè manteniu amb fermesa la paraula de la vida. Així, el dia que vindrà el Crist podré gloriar-me de no haver corregut o treballat en va. 17 I si la meva sang ha de ser vessada com a libació en el sacrifici que ofereix la vostra fe, me n'alegro i me'n felicito amb tots vosaltres. 18 Alegreu-vos-en també vosaltres i feliciteu-vos-en amb mi!
19 Espero que, gràcies a Jesús, el Senyor, aviat podré enviar-vos Timoteu. També jo quedaré més reconfortat quan ell em porti notícies vostres. 20 No tinc ningú més tan compenetrat amb mi i que es preocupi tan sincerament de les vostres coses: 21 els altres busquen els seus propis interessos i no els de Jesucrist. 22 De Timoteu, en canvi, coneixeu les proves que ha passat: com un fill prop del seu pare, es va posar al meu costat al servei de l'evangeli. 23 Confio, doncs, que us el podré enviar tan bon punt vegi clara la meva situació. 24 Fins i tot estic convençut que, gràcies al Senyor, jo mateix us vindré a veure aviat.
25 Amb tot, m'ha semblat que havia d'enviar-vos Epafrodit, germà, col·laborador i company meu en el combat, i també enviat vostre per a estar al meu servei i socórrer-me en les meves necessitats. 26 Epafrodit tenia moltes ganes de veure-us a tots i passava ànsia, perquè vosaltres estàveu assabentats que havia caigut malalt. 27 És cert que la malaltia el va dur a les portes de la mort, però Déu es compadí d'ell, i no solament d'ell, sinó també de mi, que hauria tingut pena sobre pena. 28 M'he afanyat, doncs, a enviar-vos-el, perquè vosaltres tingueu l'alegria de tornar-lo a veure i la meva tristesa disminueixi. 29 Acolliu-lo, doncs, en el Senyor amb gran alegria i sapigueu apreciar homes com ell. 30 Per la causa de Crist ha estat en perill de mort, exposant la vida per suplir-vos a vosaltres en el servei que us havíeu compromès a prestar-me.
Èxode 13
Y dijo Moisés al
pueblo: -Recordad siempre este día, en el cual fuisteis liberados de
la esclavitud de Egipto, porque el poder del Señor ha sido el que os ha sacado
de aquí. Por eso no comeréis pan fermentado.
Este capítulo, el número trece, está lleno de contenido de gran
significado. Narra la salida de Egipto y cómo el Señor establece dos símbolos
-los panes sin levadura y la consagración de los primeros hijos- para que
no olviden ese evento tan significativo en sus vidas, en su historia como
pueblo. El capítulo catorce nos enseñará que tan sólo unos días después ya lo
habían olvidado lo cual, en mi opinión, refuerza la necesidad y sabiduría del
símbolo. La Biblia, se la leemos bien, está llena de los mismos.
Desde siempre la iglesia cristiana ha visto en el Éxodo una metáfora de
la propia salvación. Dejamos Egipto -la vida la margen de Dios- y nos
encaminamos hacia la tierra prometida -la vida plena en la presencia del Señor-
pero mientras tanto hemos de pasar el desierto y allí vienen pruebas,
problemas, dificultades y, seamos honestos, no es difícil perderse totalmente. Aquí
es donde cobran valor los símbolos que nos permiten regresar, no físicamente,
sino espiritualmente, al lugar de donde salimos, recordarlo y recobrar las
fuerzas para seguir adelante. Los símbolos tienen como finalidad hacernos parar
cuando estamos estresados o bien darnos orientación cuando estamos perdidos.
Al leer esto he pensado que yo quiero tener mi símbolo que me ayude a
recordar que, a pesar de la miseria de ser humano que soy, Dios ha tenido a
bien tomar forma humana para transformarme y hacerme semejante a Él ¡Y en eso
estamos! Quiero un símbolo que sea para mí fuente de inspiración, motivación,
reflexión. No quiero que se convierta en un legalismo, sino más bien en fuente
de vida.
He decidido prescindir de la comida -almuerzo en otras latitudes-
del día lunes. No para mortificar el cuerpo, sino para dedicar ese tiempo a
recordar quién soy, de dónde vengo, hacia dónde voy y qué precio se ha tenido
que pagar por todo ello. Quiero dedicarlo a honrar al Señor que me liberó. Soy
consciente que eso no me hará más santo, no aportará ningún mérito en mi
relación con Jesús ni en mi seguimiento del Maestro. Sé, sin embargo, que me
puede ayudar a ser más reflexivo, a estar más centrado y si algo preciso en
este momento de mi vida es reflexión para no perder el rumbo.
Te quiero invitar a que encuentres tu propio símbolo y, si te animas a
hacerlo, me digas cuál has decidido que sea. Siempre hay un poder extraño en
verbalizar las cosas. Piénsalo bien, medita en el significado, haz algo que te
ayude a no olvidar que fue el Señor quien te trajo hasta aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada