Dijous 16 de Novembre
Mateu 16
1 Es presentaren els fariseus i els saduceus i, per posar-lo a prova, li demanaren que els fes veure un senyal del cel. 2 Jesús els respongué:
--Quan arriba el capvespre, dieu: "Cel rogenc, bon temps." 3 I de bon matí: "Cel roig i fosc, mal temps, avui." ¿Vosaltres, doncs, sabeu interpretar l'aspecte del cel i no sou capaços d'interpretar els signes dels temps? 4 La gent d'aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el de Jonàs.
Llavors Jesús els deixà i se'n va anar.
5 Quan els deixebles passaren a l'altra riba, van veure que s'havien oblidat de proveir-se de pans. 6 Jesús els digué:
--Estigueu alerta, guardeu-vos del llevat dels fariseus i dels saduceus.
7 Ells pensaven: «Ho diu perquè no ens hem proveït de pans.»
8 Jesús se n'adonà i els va dir:
--Gent de poca fe! Per què esteu pensant que no teniu pans? 9 ¿Encara no ho compreneu? ¿No recordeu el fet dels cinc pans i dels cinc mil homes, i quantes cistelles vau recollir de les sobres? 10 ¿O el fet dels set pans i dels quatre mil homes, i quantes paneres vau recollir del que havia sobrat? 11 ¿Encara no compreneu que no us he parlat de pans? Guardeu-vos del llevat dels fariseus i dels saduceus.
12 Aleshores comprengueren que no els parlava de guardar-se del llevat del pa, sinó de la doctrina dels fariseus i dels saduceus.
13 Després Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles:
--Qui diu la gent que és el Fill de l'home?
14 Ells respongueren:
--Uns diuen que és Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, Jeremies o algun dels profetes.
15 Ell els pregunta:
--I vosaltres, qui dieu que sóc?
16 Simó Pere li respongué:
--Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.
17 Llavors Jesús li va dir:
--Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! 18 I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. 19 Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.
20 Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies.
21 Des d'aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.
22 Llavors Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo dient:
--Déu te'n guard, Senyor! A tu això no et passarà.
23 Però Jesús es girà i digué a Pere:
--Vés-te'n d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes.
24 Aleshores Jesús digué als seus deixebles:
--Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. 25 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà. 26 Què en trauria l'home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l'home a canvi de la seva vida? 27 Perquè el Fill de l'home ha de venir amb els seus àngels en la glòria del seu Pare, i llavors pagarà a cadascú segons les seves obres. 28 Us asseguro que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Fill de l'home venint en el seu Regne.
1 Una vegada, Samsó se'n va anar a Gaza. Allí veié una prostituta i entrà a casa d'ella. 2 Aquesta notícia va córrer entre la gent de Gaza:
--Samsó és aquí!
Van encerclar la casa i s'estigueren tota la nit a l'aguait a la porta de la ciutat, sense fer res, perquè es deien: «Esperem que es faci de dia i llavors el matarem.» 3 Però Samsó només va estar-se al llit fins a mitjanit. Aleshores es llevà, agafà els batents de la porta de la ciutat amb els dos muntants, els arrencà amb forrellats i tot, se'ls va carregar a l'esquena i els va pujar al cim del turó que hi ha al davant d'Hebron.
4 Després d'això, Samsó es va enamorar d'una dona de la vall de Sorec que es deia Dalila. 5 Els magistrats filisteus van anar a trobar-la i li digueren:
--Afalaga'l per saber d'on li ve tanta força i com podríem fer-nos-ho per lligar-lo i així poder-lo dominar. Et donarem cada un mil cent sicles de plata.
6 Llavors Dalila demanà a Samsó:
--Digues-me, per favor, d'on et ve tanta força i com et podrien lligar i dominar-te.
7 Samsó li va dir:
--Si em lligaven amb set cordes de nervis de bou encara flexibles, que no s'haguessin ressecat, jo perdria la força i seria com un home qualsevol.
8 Els magistrats filisteus van portar a Dalila set cordes de nervi de bou que encara no s'havien ressecat, i ella va lligar Samsó. 9 Hi havia gent amagada a l'habitació. La dona, de sobte, cridà:
--Samsó, els filisteus són aquí!
Samsó va trencar les cordes com qui trenca un fil d'estopa socarrimat. No havien descobert el secret de la seva força.
10 Dalila digué a Samsó:
--T'has burlat de mi dient-me una mentida. Digues-me, per favor, com et podrien lligar.
11 Samsó li respongué:
--Si em lligaven amb cordes noves encara per estrenar, jo perdria la força i seria com un home qualsevol.
12 Dalila va agafar unes cordes noves i va lligar Samsó. I després cridà:
--Samsó, els filisteus són aquí!
Hi havia gent amagada a l'habitació. Però Samsó va trencar les cordes que li lligaven els braços com qui trenca un fil.
13 Dalila es va queixar a Samsó:
--Fins ara t'has burlat de mi dient-me mentides. Digues-me com et podria lligar.
Samsó li respongué:
--Si teixeixes les meves set trenes junt amb l'ordit i les pitges cap al bastidor, jo perdria la força i seria com un home qualsevol.
14 Dalila va fer que Samsó s'adormís, va teixir les set trenes junt amb l'ordit, les pitjà cap al bastidor i cridà:
--Samsó, els filisteus són aquí!
Ell es despertà i va arrencar el bastidor, el teler i l'ordit.
15 Dalila li digué:
--Com pots dir que m'estimes si no em confies el secret del teu cor? És la tercera vegada que et burles de mi i no em vols fer saber d'on et ve tanta força.
16 Dalila es va fer tan pesada insistint un dia i un altre amb les seves preguntes, que Samsó, esgotat com per a morir-ne, 17 li va obrir el cor dient:
--No m'he tallat mai els cabells, perquè estic consagrat a Déu des d'abans del meu naixement. Si em tallaven els cabells, em mancaria la força i em tornaria feble, i seria com els altres homes.
18 Llavors Dalila va comprendre que Samsó li havia confiat el seu secret i va fer venir els magistrats filisteus:
--Pugeu, que ja m'ha revelat tot el seu secret.
Ells hi anaren amb els diners a la mà. 19 Dalila va fer que Samsó s'adormís sobre els seus genolls i cridà un home que li tallés les set trenes. Samsó començà d'afeblir-se i va perdre la força.
20 Dalila cridà:
--Samsó, els filisteus són aquí!
Ell es despertà, pensant que se'n sortiria i se'n desfaria com les altres vegades, però no sabia que el Senyor s'havia allunyat d'ell. 21 Llavors els filisteus el van agafar i li buidaren els ulls. Després el baixaren a Gaza, el van lligar amb dues cadenes de bronze i li feien moldre gra a la presó. 22 Mentrestant, el cabell de Samsó havia començat a créixer, com abans de rapar-lo.
23 Els magistrats filisteus es van aplegar per oferir un gran sacrifici al seu déu Dagon i celebrar una festa. Cantaven:
--El nostre déu ens ha lliurat
Samsó, el nostre enemic.
24 Quan el poble va veure l'estàtua del seu déu, el lloava cantant:
--El nostre déu ens ha lliurat
el nostre enemic,
que ens arrasava el país
i en matava tants dels nostres.
25 Enduts per l'alegria, la gent va cridar:
--Feu venir Samsó i que balli davant nostre!
El feren venir de la presó i ballava davant de tothom. Després el van deixar entre les columnes del temple.
26 Samsó va demanar al noi que el guiava:
--Acompanya'm i fes-me tocar les columnes que aguanten el temple, perquè m'hi pugui repenjar.
27 El temple era ple d'homes i dones. També hi eren tots els magistrats filisteus. A la terrassa hi havia uns tres mil homes i dones que havien vist els balls de Samsó. 28 Llavors ell va invocar el Senyor:
--Senyor, Déu sobirà, recorda't de mi, t'ho demano! Retorna'm la força per aquesta sola vegada, Déu meu, perquè d'un sol cop pugui venjar-me dels filisteus per la pèrdua dels meus dos ulls.
29 Samsó va palpar les dues columnes centrals que aguantaven el temple i s'hi va repenjar, la mà dreta sobre l'una i l'esquerra sobre l'altra. 30 Llavors va cridar:
--Que mori jo amb tots els filisteus!
Va empènyer amb totes les seves forces, i el temple es va ensorrar damunt els magistrats i tota la gent que eren a dins. Samsó en va matar més en el moment de morir que no pas quan vivia.
31 Els seus germans i tota la seva família van baixar per endur-se'n el cos. L'anaren a enterrar entre Sorà i Eixtaol, a la tomba del seu pare Manóah.
Samsó havia estat jutge d'Israel durant vint anys.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
1-
Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a
la meva vida diària?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada