LECTURA Dijous 9 de Novembre Mateu 12: 1-21 i Jutges 10

Dijous 9 de Novembre

Mateu 12: 1-21


En aquell temps, Jesús anava per uns sembrats en dissabte. Els seus deixebles tenien gana i es posaren a arrencar espigues i a menjar-se-les. Quan els fariseus ho veieren, van dir a Jesús:
--Mira, els teus deixebles fan allò que no és permès de fer en dissabte.
Jesús els respongué:
--¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell: com va entrar al temple de Déu i va menjar els pans d'ofrena, que no podien menjar ni ell ni els qui l'acompanyaven, sinó únicament els sacerdots? ¿I no heu llegit en la Llei que els sacerdots en el temple violen el repòs del dissabte i no en són culpables? Doncs jo us dic que aquí hi ha alguna cosa més gran que el temple. Si haguéssiu entès què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis , no hauríeu condemnat uns homes que no tenen culpa. Perquè el Fill de l'home és senyor del dissabte.
Després se n'anà d'allí i va entrar a la sinagoga. 10 Hi havia un home que tenia la mà paralitzada. Ells preguntaren a Jesús, per poder-lo acusar:
--¿És permès de curar en dissabte?
11 Ell els respongué:
--¿Qui de vosaltres, si té una sola ovella i li cau en un clot en dissabte, no anirà a agafar-la i la'n traurà? 12 I un home val molt més que una ovella! Per tant, és permès de fer el bé en dissabte.
13 Llavors digué a aquell home:
--Estén la mà.
Ell la va estendre, i li quedà bona igual que l'altra. 14 Els fariseus sortiren i prengueren l'acord de fer morir Jesús.
Jesús, el servent escollit
15 Quan ell ho va saber, se n'anà d'allí. El va seguir molta gent, i ell els va curar tots, 16 però els manà severament que no el descobrissin. 17 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:
18 Aquí teniu el meu servent,
que jo he escollit,
el meu estimat,
en qui m'he complagut.
Posaré damunt d'ell el meu Esperit
perquè porti la justícia a les nacions.
19 No disputarà ni alçarà la veu,
no la farà sentir pels carrers.
20 No trencarà la canya esquerdada
ni apagarà el ble que vacil·la
fins que faci triomfar la justícia.
21 I les nacions posaran.



Jutges 10

Després d'Abimèlec, vingué per salvar Israel Tolà, fill de Puà, fill de Dodó. Era de la tribu d'Issacar i vivia a Xamir, a les muntanyes d'Efraïm. Va ser jutge d'Israel durant vint-i-tres anys. Quan va morir, l'enterraren a Xamir.
Després d'ell vingué Jaïr, de Galaad, que fou jutge d'Israel durant vint-i-dos anys. Va tenir trenta fills que muntaven trenta ases i eren senyors de trenta poblacions, a la regió de Galaad, que encara avui s'anomenen els Poblets de Jaïr. Quan Jaïr va morir, l'enterraren a Camon.
Els israelites tornaren a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament: adoraven els Baals i les Astartes, els déus dels arameus, els de Sidó, els de Moab, els dels ammonites i els dels filisteus. Havien abandonat el Senyor i ja no li donaven culte. Llavors el Senyor es va irritar contra Israel i els posà en mans dels filisteus i dels ammonites. Aquests, d'aleshores ençà i durant divuit anys, van maltractar durament els israelites que vivien a Galaad, a l'altra banda del Jordà, al país dels amorreus. Els ammonites van travessar el Jordà per combatre fins i tot contra les tribus de Judà i de Benjamí i contra la tribu d'Efraïm. Israel es trobava en una situació de gran perill. 10 Aleshores els israelites van clamar al Senyor dient:
--Hem pecat contra tu. Hem abandonat el nostre Déu per donar culte als Baals.
11 Però el Senyor els respongué:
--Quan els egipcis, els amorreus, els ammonites, els filisteus, 12 els sidonis, els amalequites i els maonites us oprimien, vosaltres vau clamar i jo us vaig salvar de les seves mans. 13 Però després m'heu abandonat a mi per adorar altres déus. Per això, no us tornaré pas a salvar. 14 Aneu a suplicar els déus que heu escollit. Que us salvin ells, ara que us trobeu en perill.
15 Però els israelites van insistir prop del Senyor:
--És cert que hem pecat. Fes amb nosaltres el que et plagui. Però avui, t'ho demanem, salva'ns!
16 Llavors van desfer-se dels déus estrangers i tornaren a adorar el Senyor, que no pogué suportar més el sofriment d'Israel.
17 Els ammonites es van mobilitzar i anaren a acampar a Galaad. Els israelites també es van concentrar i acamparen a Mispà. 18 Mentrestant, entre el poble, els principals de Galaad es deien:
--Qui encapçalarà la lluita contra els ammonites? El faríem cap de tota la gent de Galaad.

PREGUNTES- REFLEXIÓ
                               
1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada