Dilluns 13 de Novembre
Mateu 13: 31-58
31 Els proposà encara una altra paràbola:
--Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: 32 la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques.
33 Els digué una altra paràbola:
--Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.
34 Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. 35 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta:
Obriré els llavis
per parlar en paràboles,
proclamaré coses
que estaven amagades
des de la creació del món.
36 Llavors deixà la gent i se'n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren:
--Explica'ns la paràbola del jull sembrat en el camp.
37 Ell els digué:
--El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. 38 El camp és el món. La bona llavor són els qui pertanyen al Regne. El jull són els qui pertanyen al Maligne. 39 L'enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. 40 Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món: 41 el Fill de l'home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, 42 i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 43 Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare.
»Qui tingui orelles, que escolti.
44 »Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
45 »També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: 46 quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.
47 »També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l'aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. 48 Un cop plena, la treuen a la platja, s'asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. 49 Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, 50 i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
Coses noves i coses velles
51 »¿Ho heu entès, tot això?
Li responen:
--Sí.
52 Ell els diu:
--Doncs bé, tot mestre de la Llei que s'ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles.
53 Quan Jesús hagué acabat de dir aquestes paràboles se'n va anar d'aquell lloc. 54 Arribà al seu poble i instruïa la gent a la sinagoga. Ells se n'estranyaven i deien:
--D'on li vénen, aquesta saviesa i aquests miracles que fa? 55 ¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no és aquella que es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? 56 I les seves germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? D'on li ve, tot això?
57 I no eren capaços d'acceptar-lo. Jesús els digué:
--Un profeta només és menyspreat al seu poble i a casa seva.
58 I no va fer allí gaires miracles, perquè ells no tenien fe.
1 Els israelites van tornar a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament, i el Senyor els va posar en mans dels filisteus durant quaranta anys.
2 A Sorà hi havia un home de la tribu de Dan que es deia Manóah. La seva dona era estèril, no havia tingut fills. 3 L'àngel del Senyor es va aparèixer a aquella dona i li digué:
--Tu ets estèril, encara no has infantat; però sàpigues que tindràs un fill. 4 Des d'ara t'has d'abstenir de beure vi o altres begudes alcohòliques i de menjar res d'impur. 5 Tindràs un fill que no es tallarà mai els cabells, perquè serà consagrat a Déu des d'abans de néixer. Ell començarà a salvar Israel del poder dels filisteus.
6 La dona anà a explicar-ho al seu marit. Li digué:
--Un home de Déu m'ha vingut a trobar. Pel seu aspecte tan majestuós, devia ser l'àngel de Déu. No li he preguntat d'on era, ni ell m'ha revelat el seu nom. 7 Només m'ha dit: "Tindràs un fill i des d'ara no has de beure vi ni altres begudes alcohòliques, ni has de menjar res d'impur, perquè l'infant serà consagrat a Déu des d'abans de néixer fins al dia de la seva mort."
8 Llavors Manóah va fer aquesta pregària al Senyor:
--Senyor, t'ho demano, fes que torni l'home de Déu que ens has enviat, perquè ens ensenyi què hem de fer amb el nen quan haurà nascut.
9 Déu va escoltar la pregària de Manóah, i l'àngel del Senyor tornà a presentar-se a la dona mentre era al camp; el seu marit no era amb ella. 10 De seguida la dona corregué a dir-ho al seu marit:
--Se m'ha aparegut l'home que l'altre dia em va venir a trobar.
11 Manóah va seguir la seva muller, va arribar on era aquell home i li preguntà:
--Ets tu l'home que va parlar a la meva muller?
Ell li va respondre:
--Sí, sóc jo.
12 Manóah va continuar:
--Quan es compleixin les teves paraules, digues-me: com cal actuar amb aquest infant? Què cal fer?
13 L'àngel del Senyor li va respondre:
--Cal que la teva muller s'abstingui de tot el que li vaig dir: 14 que no tasti el fruit de la vinya, que no begui vi ni altres begudes alcohòliques ni mengi res d'impur. Que observi tot el que li he manat.
15 Manóah digué llavors a l'àngel del Senyor:
--Et voldríem retenir. Deixa que et preparem un cabrit.
16 L'àngel del Senyor replicà:
--Encara que em retinguis, no tastaré el teu menjar. Però si vols oferir un holocaust, ofereix-lo al Senyor.
Manóah no s'havia adonat encara que era l'àngel del Senyor. 17 Llavors li preguntà:
--Com et dius, perquè et puguem honorar quan es compleixin les teves paraules?
18 L'àngel del Senyor li respongué:
--Per què vols saber el meu nom? El meu nom és meravellós.
19 Manóah va preparar el cabrit i l'ofrena, els col·locà sobre la roca i els oferí en holocaust al Senyor, que és meravellós en les seves obres. Manóah i la seva dona s'ho miraven, 20 i llavors, quan les flames de l'holocaust pujaven des de l'altar cap al cel, també l'àngel del Senyor va pujar amunt, enmig de les flames de l'altar. En veure-ho, Manóah i la seva dona es van prosternar amb el front a terra. 21 L'àngel del Senyor no es va aparèixer més a Manóah i a la seva muller, i Manóah va comprendre que era l'àngel del Senyor. 22 Després digué a la seva dona:
--Ben segur que morirem, perquè hem vist un ésser diví.
23 Però ella respongué:
--Si el Senyor hagués volgut que moríssim, no hauria acceptat el nostre holocaust i la nostra ofrena; tampoc no ens hauria fet veure res del que hem vist ni ens hauria comunicat tot això.
24 La dona va tenir un fill i li va posar el nom de Samsó. L'infant es va fer gran i el Senyor el va beneir. 25 L'esperit del Senyor començà a impulsar-lo, mentre es trobava a Mahané-Dan, entre Sorà i Eixtaol.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
1-
Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a
la meva vida diària?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada