Dilluns 6 de Novembre
Mateu 9
1 Llavors Jesús pujà en una barca, va passar a l'altra riba i anà al seu poble. 2 Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d'aquella gent, va dir al paralític:
--Coratge, fill, et són perdonats els pecats.
3 Hi havia allà uns mestres de la Llei que es deien dintre seu: «Aquest blasfema.»
4 Però Jesús s'adonà dels seus pensaments i els replicà:
--Per què penseu amb dolenteria dins vostre? 5 Què és més fàcil, dir: "Et són perdonats els pecats", o bé dir: "Aixeca't i camina"? 6 Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.
Llavors diu al paralític:
--Aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa.
7 Ell s'aixecà i se'n va anar cap a casa seva. 8 La gent, en veure-ho, sentí un gran respecte, i glorificava Déu que havia donat als homes un poder tan gran.
9 Mentre se n'anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué:
--Segueix-me.
Ell s'aixecà i el va seguir.
10 Després, mentre era a taula a casa seva, van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles. 11 Quan els fariseus ho veieren, digueren als deixebles:
--Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors?
12 Jesús ho va sentir i digué:
--El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. 13 Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.
14 Els deixebles de Joan van anar a trobar Jesús i li preguntaren:
--Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, i els teus deixebles no dejunen?
15 Jesús els respongué:
--¿Poden estar tristos els convidats a noces mentre l'espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l'espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran.
16 »Ningú no posa en un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: el pedaç estiraria la roba del vestit i es faria un esquinç més gros. 17 Tampoc no posen vi nou en bots vells: els bots es rebentarien, es farien malbé i el vi es vessaria. El vi nou s'ha de posar en bots nous, i així es conserven bots i vi.
18 Mentre Jesús els parlava, es presentà un home important, es va prosternar davant d'ell i li digué:
--La meva filla s'acaba de morir. Vine a imposar-li la mà i viurà.
19 Jesús s'aixecà i el seguí, acompanyat dels seus deixebles.
20 Hi havia una dona que patia d'hemorràgies des de feia dotze anys. Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell, 21 perquè pensava: «Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré.» 22 Jesús es girà i, en veure-la, digué:
--Coratge, filla, la teva fe t'ha salvat.
I la dona quedà curada des d'aquell moment.
23 Quan Jesús va arribar a casa d'aquell home important i veié els flautistes i l'aldarull de la gent, 24 va dir:
--Aparteu-vos: la noia no és morta, sinó que dorm.
Però ells se'n burlaven. 25 Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, agafà la noia per la mà, i ella va aixecar-se. 26 I la notícia d'aquest fet s'escampà per tota aquella regió.
27 Mentre Jesús se n'anava d'allà, dos cecs el seguien tot cridant:
--Fill de David, tingues pietat de nosaltres!
28 Quan va arribar a casa, els cecs l'anaren a trobar. Jesús els preguntà:
--¿Creieu que ho puc fer, això?
Li responen:
--Sí que ho creiem, Senyor.
29 Llavors els va tocar els ulls dient:
--Que es faci segons la vostra fe.
30 I els ulls se'ls van obrir. Jesús els advertí severament:
--Mireu que ningú no ho sàpiga.
31 Però ells, així que van sortir, començaren a parlar d'ell per tota aquella regió.
Guarició d'un mut endimoniat
32 Quan ells se n'anaven, van portar a Jesús un mut endimoniat. 33 Jesús va treure el dimoni, i el mut es posà a parlar. La gent, admirada, deia:
--No s'havia vist mai res de semblant a Israel.
34 Però els fariseus deien:
--Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.
Jesús es compadeix de les multituds
35 Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena.
36 En veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. 37 Llavors digué als seus deixebles:
--La collita és abundant, però els segadors són pocs. 38 Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.
1 Jerubaal, és a dir, Gedeó, va llevar-se de bon matí amb tots els seus homes, i van acampar vora la font d'Harod. El campament madianita es trobava més al nord, a la vall, al costat del tossal de Morè.
2 El Senyor digué a Gedeó:
--Portes massa gent amb tu perquè jo us doni la victòria contra els madianites. Els israelites podrien gloriar-se dient que els ha salvat la pròpia força, i no jo. 3 Per això, fes aquesta crida a les tropes: "Tothom qui tremoli de por, que torni a casa fugint per les muntanyes de Galaad."
Vint-i-dos mil homes se'n tornaren, i només en van quedar deu mil.
4 Però el Senyor digué a Gedeó:
--Encara hi ha massa gent. Fes-los baixar al rierol i allí te'ls destriaré. El qui jo et diré que ha d'anar amb tu, hi anirà; i el qui et diré que no hi vagi, no hi anirà.
5 Gedeó va fer baixar la gent vora el rierol, i el Senyor li digué:
--Tots els qui beguin llepant l'aigua com els gossos, separa'ls dels qui s'agenollin per beure.
6 Els qui begueren l'aigua llepant-la de la pròpia mà van ser tres-cents. Tots els altres van agenollar-se per beure. 7 Llavors el Senyor va dir a Gedeó:
--Amb aquests tres-cents homes que han begut llepant l'aigua de la pròpia mà, jo us salvaré: posaré els madianites a les teves mans. Tots els altres, que se'n tornin cadascú a casa seva.
8 Aquells tres-cents homes van prendre les provisions i els corns que els altres portaven, i Gedeó envià tota la resta d'israelites a casa seva. Només es va quedar aquells tres-cents. El campament dels madianites es trobava a sota, a la vall.
9 Aquella mateixa nit, el Senyor digué a Gedeó:
--Aixeca't i baixa al campament enemic, que jo el poso a les teves mans. 10 Si tens por de baixar-hi sol, que t'acompanyi Purà, el teu criat. 11 Escolta de què parlen i et sentiràs encoratjat per a atacar-los.
Gedeó i el seu criat Purà van baixar fins a la mateixa guàrdia del campament madianita. 12 Els madianites, els amalequites i els nòmades d'orient ocupaven tota la vall. Eren nombrosos com les llagostes, i els seus camells eren tants com els grans de sorra de la vora de la mar, que ningú no pot comptar. 13 En el moment d'arribar Gedeó, un home explicava un somni al seu company. Li deia:
--Mira quin somni he tingut: una fogassa de pa d'ordi venia rodant cap al campament madianita, ha topat amb una tenda, l'ha capgirada i la tenda ha caigut.
14 El seu company va comentar:
--Això només pot significar l'espasa de Gedeó, el fill de Joaix, l'israelita: Déu ha posat a les seves mans Madian amb tot el seu campament.
15 Gedeó va sentir el somni i la seva interpretació i es va prosternar. Després se'n tornà al campament d'Israel i cridà:
--Aixequeu-vos, que el Senyor posa a les nostres mans el campament de Madian!
16 Gedeó va dividir els tres-cents homes en tres grups, donà a cada home un corn i una gerra buida amb una torxa a dins, 17 i els ordenà:
--Fixeu-vos en mi i feu el mateix que jo faré. Jo m'avançaré fins arran del campament i vosaltres fareu el que jo faci. 18 Quan sentireu que els del meu grup i jo mateix toquem el corn, toqueu-lo també vosaltres tot al voltant del campament i crideu: "Pel Senyor i per Gedeó!"
19 Gedeó va arribar amb els seus cent homes arran del campament, just després del canvi de guàrdia, cap a mitjanit. Va tocar el corn i va trencar la gerra que duia a la mà. 20 Aleshores tots tres grups van tocar els corns i van trencar les gerres. Amb la mà esquerra agafaren les torxes, i els corns amb la dreta. Tocaven i cridaven:
--L'espasa! Pel Senyor i per Gedeó!
21 Cadascú es va quedar al seu lloc al voltant del campament. Però a dins del campament madianita tothom es posà a córrer i a fugir. 22 Mentrestant, els tres-cents israelites anaven tocant els corns. El Senyor va fer que, per tot el campament, els madianites es traguessin l'espasa i s'ataquessin els uns als altres; tots es van escapar cap a Betaixità, en direcció a Sererà, fins a Abel-Meholà, prop de Tabat.
23 Llavors es van mobilitzar els israelites de les tribus de Neftalí, d'Aser i de tot Manassès per perseguir els madianites. 24 Gedeó envià també missatgers a tota la muntanya d'Efraïm per dir:
--Baixeu a barrar el pas a Madian i, abans que arribin, ocupeu els guals tot al llarg del Jordà fins a Betbarà.
Tots els efraïmites es van mobilitzar i ocuparen els guals del Jordà fins a Betbarà. 25 Van capturar els dos cabdills madianites, Oreb i Zeeb. Van matar el primer a la penya d'Oreb, i l'altre, en el cup de Zeeb. Després continuaren perseguint els madianites i van portar a Gedeó els caps d'Oreb i Zeeb des de l'altra banda del Jordà.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
1-
Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a
la meva vida diària?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada