LECTURA Dimarts 14 de Novembre Mateu 14 i Jutges 14

Dimarts 14 de Novembre

Mateu 14

1 En aquell temps, el tetrarca Herodes va sentir parlar de l'anomenada de Jesús 2 i digué als seus cortesans:

--Aquest és Joan Baptista: ha ressuscitat d'entre els morts, i per això té el poder de fer miracles.

3 En efecte, Herodes havia fet agafar Joan, l'havia encadenat i l'havia tancat a la presó, a causa d'Herodies, la dona del seu germà Filip. 4 Joan li deia:

--No t'és permès de conviure amb ella.

5 Herodes el volia fer matar, però tenia por del poble, que considerava Joan un profeta.

6 El dia del natalici d'Herodes, la filla d'Herodies va ballar davant els convidats, i va agradar tant a Herodes 7 que aquest es comprometé amb jurament a donar-li el que demanés. 8 Ella, instigada per la seva mare, digué:

--Dóna'm aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista.

9 El rei es va entristir, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats manà que l'hi donessin, 10 i va fer decapitar Joan a la presó. 11 Van dur el cap en una safata, el donaren a la noia, i ella el va portar a la seva mare.

12 Els deixebles de Joan anaren a endur-se'n el cos i li donaren sepultura. Després ho van fer saber a Jesús. 

13 Quan Jesús va rebre la notícia, se n'anà d'allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions. 14 Quan desembarcà, veié una gran gentada, se'n compadí i va curar els seus malalts.

15 Arribat el capvespre, els deixebles s'acostaren a dir-li:

--Aquest lloc és despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.

16 Però Jesús els respongué:

--No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.

17 Ells li diuen:

--Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.

18 Ell els digué:

--Porteu-me'ls aquí.

19 Llavors va manar que la gent s'assegués a l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. 20 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n'ompliren dotze cistelles. 21 Els qui n'havien menjat eren uns cinc mil homes, a més de les dones i les criatures.

22 Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d'ell cap a l'altra riba, mentre ell acomiadava la gent. 23 Després d'acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol. 24 La barca ja s'havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. 25 A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l'aigua. 26 Quan els deixebles el veieren caminant sobre l'aigua, es van esglaiar i es digueren:

--És un fantasma!

I es posaren a cridar de por.

27 Però de seguida Jesús els digué:

--Coratge! Sóc jo. No tingueu por!

28 Pere li contestà:

--Senyor, si ets tu, mana'm que vingui caminant sobre l'aigua.

29 Jesús li digué:

--Vine.

Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà cap a Jesús. 30 Però en veure que el vent era fort, es va acovardir. Llavors començà d'enfonsar-se i cridà:

--Senyor, salva'm!

31 A l'instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:

--Home de poca fe! Per què has dubtat?

32 Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. 33 Els qui eren a la barca es prosternaren davant d'ell i exclamaren:

--Realment ets Fill de Déu.

34 Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles van tocar terra a Genesaret. 35 La gent d'aquell indret el van reconèixer i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts 36 i li demanaven que els deixés tocar ni que fos tan sols la borla del seu mantell. I tots els qui el van tocar quedaren curats.

Jutges 14

1 Samsó va baixar a Timnà i es va fixar en una dona filistea. 2 De tornada, ho va fer saber als seus pares. Els digué:

--He vist una dona filistea a Timnà. Demaneu-me-la per muller.

3 El seu pare i la seva mare li contestaren:

--¿Que no hi ha cap dona entre les filles dels teus parents o en el nostre poble, perquè hagis d'anar a buscar-te'n una entre els filisteus, aquests incircumcisos?

Però Samsó digué al seu pare:

--Aquesta és la que m'agrada. Demana-me-la per muller.

4 Els seus pares no s'imaginaven que això era cosa del Senyor, que buscava un pretext contra els filisteus. En aquell temps els filisteus tenien dominats els israelites.

5 Samsó va baixar cap a Timnà amb els seus pares. En arribar prop de les vinyes de Timnà, un cadell de lleó se li acostà tot rugint. 6 Llavors l'esperit del Senyor s'apoderà de Samsó, que va esquarterar el lleó com si fos un cabrit, encara que no duia res a les mans. Però això no ho va explicar als seus pares. 7 Continuà el seu camí cap a Timnà, anà a parlar amb aquella dona i li va agradar molt.

8 Alguns dies més tard, quan tornava a Timnà per casar-s'hi, Samsó es va desviar del camí per veure el lleó mort. Dintre la carcassa del lleó hi havia un eixam d'abelles i mel. 9 En va recollir amb les mans i se la menjava tot caminant. Quan arribà on eren els seus pares, els en va donar perquè la tastessin, però no els explicà que havia recollit la mel del cadàver del lleó.

10 El pare de Samsó es va presentar a casa de la dona, on Samsó oferí un banquet, com és costum entre el jovent. 11 Els filisteus, en veure Samsó, van escollir trenta companys de noces perquè estiguessin al costat d'ell.

12 Llavors Samsó els va dir:

--Us proposaré una endevinalla. Si me'n dieu la solució abans que acabin els set dies de la festa, us donaré trenta peces de lli i trenta mudes de vestit. 13 Però si no sabeu dir-me-la, sereu vosaltres els qui em donareu les trenta peces de lli i les trenta mudes de vestit.

Ells respongueren:

--Proposa l'endevinalla, que t'escoltem.

14 Samsó els digué:

--Del qui menja, en surt menjar,

i del fort, en surt dolçor.

Durant els tres primers dies no pogueren encertar l'endevinalla. 15 En complir-se el dia setè, van dir a la dona de Samsó:

--Si no afalagues el teu marit perquè ens doni la solució, calarem foc a casa del teu pare, amb tu a dins. ¿És que ens heu convidat per apoderar-vos del que és nostre?

16 La dona de Samsó ploriquejava entre els seus braços i li deia:

--Em tens avorrida, ja no m'estimes. Has proposat una endevinalla als del meu poble i, a mi, no me'n dius la solució.

Ell li responia:

--No l'he dita ni als meus pares, i vols que te la digui a tu?

17 Ella no va parar de ploriquejar durant els set dies que durà el banquet, fins que el setè dia va insistir tant que Samsó li va dir la solució. Ella anà a comunicar-la als del seu poble. 18 El setè dia, doncs, abans de pondre's el sol, els homes de la vila van dir a Samsó:

--Què hi ha més dolç que la mel?

Què és més fort que el lleó?

Samsó els va respondre:

--Si no haguéssiu llaurat

amb la meva vedella,

no hauríeu encertat

la meva endevinalla.

19 Llavors l'esperit del Senyor s'apoderà de Samsó. Va baixar a Ascaló, hi va matar trenta homes, els despullà i donà els vestits als qui havien encertat l'endevinalla. Després, molt enfurismat, se'n tornà a casa del seu pare. 20 La dona de Samsó, la van donar a un dels seus companys de noces.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

                               

1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?

2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?