LECTURA Dimecres 15 de Novembre Mateu 15 i Jutges 15

Dimecres 15 de Novembre

Mateu 15

1 Uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem anaren a trobar Jesús i li van dir:

2 --Com és que els teus deixebles violen la tradició dels antics i no es renten les mans ritualment a l'hora de menjar?

3 Ell els respongué:

--I com és que vosaltres violeu els manaments de Déu en nom de la vostra tradició? 4 En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. 5 Però vosaltres afirmeu: "El qui digui al pare o a la mare: ‘Consagro a Déu els béns amb què us hauria d'ajudar’, 6 ja no té cap obligació d'honrar els seus pares." Així, en nom de la vostra tradició, invalideu la paraula de Déu. 7 Hipòcrites! Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres quan digué:

8 » Aquest poble m'honora amb els llavis,

però el seu cor es manté lluny de mi.

9 El culte que em donen és buit,

les doctrines que ensenyen

són preceptes humans.

10 Llavors cridà la gent i els digué:

--Escolteu i enteneu-ho bé: 11 El que fa impur l'home no és allò que entra a la boca; és el que en surt, allò que el fa impur.

12 Després els deixebles anaren a dir a Jesús:

--¿Saps que els fariseus s'han escandalitzat d'això que has dit?

13 Ell els respongué:

--Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada. 14 Deixeu-los estar: són cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot.

15 Llavors Pere li digué:

--Explica'ns aquest proverbi.

16 Jesús respongué:

--¿També vosaltres sou incapaços d'entendre-ho? 17 ¿No compreneu que tot allò que entra a la boca passa al ventre i és tret fora del cos? 18 Allò que surt de la boca ve del cor, i això sí que fa impur l'home. 19 Perquè del cor de l'home surten les intencions dolentes que el porten a assassinats, adulteris, relacions il·legítimes, robatoris, falsos testimonis, injúries. 20 Això és el que fa impur l'home, però menjar sense rentar-se les mans ritualment no el fa pas impur.

21 Jesús se'n va anar d'allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó. 22 Una dona cananea, que era d'aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar:

--Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi. La meva filla està endimoniada i sofreix molt.

23 Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven:

--Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre.

24 Jesús els digué:

--Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes d'Israel.

25 Però la dona vingué a prosternar-se davant d'ell i li deia:

--Senyor, ajuda'm!

26 Jesús contestà:

--No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.

27 Ella digué:

--És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.

28 Llavors Jesús li respongué:

--Dona, és gran la teva fe! Que es faci tal com tu vols.

I des d'aquell mateix moment es posà bona la seva filla.

29 Jesús se'n va anar d'allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s'assegué. 30 Llavors anà a trobar-lo molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar. 31 La gent, en veure que els muts parlaven, que els esguerrats quedaven curats, els coixos caminaven i els cecs hi veien, se'n meravellava i glorificava el Déu d'Israel.

32 Llavors Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:

--Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d'aquí amb mi i no tenen res per a menjar. I no vull que se'n vagin dejuns, no fos cas que defallissin pel camí.

33 Els deixebles li diuen:

--D'on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent?

34 Jesús els pregunta:

--Quants pans teniu?

Ells li responen:

--Set, i uns quants peixos.

35 Llavors Jesús va manar que la gent s'assegués a terra, 36 prengué els set pans i els peixos, digué l'acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent. 37 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n'ompliren set paneres. 38 Els qui n'havien menjat eren quatre mil homes, a més de les dones i les criatures.

39 Després d'acomiadar la gent, Jesús va pujar a la barca i se n'anà al territori de Magadan.

Jutges 15

1 Al cap d'un cert temps, durant la sega del blat, Samsó anà a visitar la seva dona. Portava un cabrit, i li digué:

--Vull veure la meva dona a la seva habitació.

Però el seu sogre li barrà el pas, 2 dient:

--Estava convençut que l'havies avorrida, i la vaig donar a un dels teus companys de noces. Però, ¿no et sembla que la seva germana petita encara val més que ella? Pren-la en lloc de l'altra!

3 Samsó li replicà:

--Aquesta vegada sóc ben innocent del mal que faré als filisteus.

4 Se'n va anar i capturà tres-cents xacals. Va prendre teies i va lligar els xacals per la cua de dos en dos, i anà posant una teia per cada dues cues. 5 Després va encendre les teies i deixà anar els xacals pels sembrats dels filisteus. Així va cremar garbes i sembrats, i fins i tot les vinyes i els oliverars.

6 Els filisteus preguntaven qui havia fet aquella destrossa. Els van fer saber que havia estat Samsó, el gendre del timnita, perquè aquest li havia pres la dona i l'havia donada a un dels seus companys de noces.

Llavors els filisteus van pujar a cremar vius aquella dona i el seu pare. 7 Samsó els digué:

--Ja que heu fet això, us juro que no pararé fins que m'hauré venjat de tots vosaltres!

8 I se les va emprendre a puntades de peu a l'entrecuix dels filisteus.

Després se n'anà a viure en una escletxa del penyal d'Etam.

9 Els filisteus van acampar en el territori de Judà i feien incursions contra Lehí. 10 Els homes de Judà els van preguntar:

--Per quin motiu ens feu la guerra?

Els filisteus respongueren:

--Hem pujat a capturar Samsó i a fer-li pagar el mal que ens ha fet.

11 Llavors tres mil homes de Judà van baixar a l'escletxa del penyal d'Etam i digueren a Samsó:

--¿No saps que els filisteus són els nostres amos? Per què ens has fet això?

Ell els respongué:

--Jo els he fet pagar el mal que ells m'han fet a mi.

12 Li van dir:

--Hem vingut a agafar-te per posar-te en mans dels filisteus.

Samsó els demanà:

--Jureu-me que no em matareu.

13 Ells li ho van assegurar:

--Només et volem lligar i posar-te a les seves mans, però no tenim cap intenció de matar-te.

El van lligar, doncs, amb dues cordes noves i el van treure del penyal.

14 Quan Samsó arribà a Lehí, els filisteus van sortir a rebre'l amb crits de victòria. Llavors l'esperit del Senyor s'apoderà d'ell: les cordes que duia als braços es van desfer com fils de lli socarrimats i li van caure de les mans. 15 Samsó trobà una maixella d'ase encara fresca: la va agafar i matà mil homes. 16 I va exclamar:

--Amb una maixella d'ase

els he esquilat;

amb una maixella d'ase,

mil homes he estossat.

17 En acabar aquesta corranda, va llançar ben lluny la maixella, i l'indret on va caure, l'anomenà Ramat-Lehí (que vol dir «turó de la maixella»).

18 Després Samsó sentí que es moria de set i va invocar el Senyor:

--Ets tu qui m'ha concedit aquesta gran victòria. Per què ara haig de morir de set i caure en mans d'aquests incircumcisos?

19 Aleshores Déu va obrir el forat de la roca que hi ha a Lehí, i en brollà aigua. Samsó en va beure, recuperà les forces i se sentí reviscolat. Per això la font de Lehí encara avui és anomenada Enacoré (que vol dir «font del qui invoca»).

20 Samsó va ser jutge d'Israel durant vint anys, en temps dels filisteus.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

                               

1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?

2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?