LECTURA Dissabte 18 de Novembre Mateu 18 i Jutges 18


Dissabte 18 de Novembre


Mateu 18

En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús:
--Qui és el més important en el Regne del cel?
Jesús va cridar un infant, el posà enmig d'ells i digué:
--Us ho asseguro: si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. I qui acull un infant com aquest en nom meu, m'acull a mi.
»Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola de molí i l'enfonsessin enmig del mar.
»Ai del món, on tants fan caure en pecat! Això no es pot evitar, però ai dels qui fan que els altres caiguin en pecat! Si la mà o el peu et fan caure en pecat, talla-te'ls i llença'ls. Val més que entris a la vida sense mà o sense peu, que no pas que siguis llançat amb totes dues mans o amb tots dos peus al foc etern.
»I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l. Val més que entris a la vida amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls al foc de l'infern.
10 »Mireu de no menysprear cap d'aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial. ( 11 ) 12 Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se li n'esgarria una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l'esgarriada? 13 I si l'arriba a trobar, us asseguro que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s'havien esgarriat. 14 Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d'aquests petits.
15 »Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t'escolta, t'hauràs guanyat el germà. 16 Si no t'escolta, crida'n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis . 17 Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera'l un pagà i un publicà. 18 Us ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.
19 »Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; 20 perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells.
21 Aleshores Pere preguntà a Jesús:
--Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
22 Jesús li respon:
--No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
23 »Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. 24 Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. 25 Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. 26 Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:
»--Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.
27 »Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.
28 »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient:
»--Paga'm el que em deus.
29 »El company se li va llançar als peus i li suplicava:
»--Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.
30 »Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
31 »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. 32 Ell va fer cridar aquell home i li digué:
»--Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. 33 ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?
34 »I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.
35 »Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

Jutges 18

En aquell temps no hi havia rei a Israel. Era el temps que la tribu de Dan buscava un territori on establir-se, perquè, fins aquell moment, encara no li havia tocat cap heretat entre les tribus d'Israel.
Els danites van enviar des de Sorà i Eixtaol, poblacions on vivien, cinc homes del seu clan, molt valents, per a recórrer i explorar el territori. Els van dir:
--Aneu a explorar el país.
Ells van arribar a les muntanyes d'Efraïm, a la casa de Micà, on feren nit. Prop de la casa, van reconèixer la veu del jove levita i s'hi van acostar. Li preguntaren:
--Qui t'ha portat fins aquí? Què hi fas, en aquest indret? Quins interessos hi tens?
El levita els va explicar tot el que Micà havia fet per ell, i afegí:
--Em paga un sou i sóc el seu sacerdot.
Ells li demanaren:
--Consulta Déu a veure si sortirà bé l'expedició que hem emprès.
El sacerdot els respongué:
--Aneu en pau, que el Senyor és favorable a la vostra expedició.
Els cinc homes van continuar el seu camí i arribaren a Laix. Tot seguit s'adonaren que la gent d'aquella ciutat vivia refiada: eren tranquils i pacífics i seguien els costums dels sidonis. En aquell país no hi havia cap poder únic i hereditari que cridés la gent a l'ordre. Els sidonis quedaven lluny i els de Laix no estaven aliats amb ningú.
Els exploradors danites tornaren a Sorà i Eixtaol, i els del seu clan els van preguntar:
--Què us ha semblat?
Ells respongueren:
--Anem a atacar-los! Hem vist el país i és d'allò més bo. Què hi feu, aquí aturats? Afanyem-nos a ocupar-lo i apoderem-nos-en. 10 Quan arribareu, trobareu un poble refiat, que habita en un vast territori. Déu l'ha posat a les vostres mans. És un indret on no manca cap dels productes de la terra.
11 Llavors van sortir de Sorà i Eixtaol sis-cents homes del clan de Dan, equipats per a la guerra. 12 Pujaren i plantaren el campament prop de Quiriat-Jearim, en el territori de Judà. Per això aquell lloc s'anomena Mahané-Dan (que vol dir «campament de Dan»); i aquest nom es manté encara avui. Es troba a l'oest de Quiriat-Jearim. 13 Des d'allí van passar cap a les muntanyes d'Efraïm i arribaren a la casa de Micà.
14 Els cinc homes que havien anat a explorar el territori de Laix van dir als seus companys:
--¿Sabeu que en una d'aquestes cases hi ha un efod, uns terafim i una estàtua de metall fos? Penseu què convé de fer.
15 Es van dirigir a la casa de Micà, on vivia el jove levita, hi arribaren i el van saludar. 16 Els sis-cents danites, equipats per a la guerra, es van quedar a l'entrada de la casa. 17 Els cinc exploradors entraren a dins i prengueren l'estàtua, l'efod i els terafim. El sacerdot s'estava a l'entrada amb els sis-cents homes armats. 18 En veure que entraven a la casa de Micà i que prenien l'estàtua, l'efod i els terafim, el sacerdot els va dir:
--Què feu?
19 Ells li contestaren:
--Tu calla! Tanca la boca i acompanya'ns: ens faràs de pare i de sacerdot. Què t'estimes més: ser sacerdot d'una sola família o bé ser-ho d'una tribu i d'un clan d'Israel?
20 La proposta agradà al sacerdot, que va agafar l'efod, els terafim i l'estàtua i se n'anà amb aquella gent.
21 Llavors van continuar la marxa, havent posat al davant les dones i les criatures, el bestiar i els bagatges. 22 Ja eren lluny de la casa de Micà quan la gent que vivia a les cases veïnes es van mobilitzar per perseguir-los. 23 Van cridar contra els danites, i aquests es van girar i preguntaren a Micà:
--Què et passa, que t'exclames tant?
24 Micà va respondre:
--M'heu pres el déu que jo m'havia fabricat i us emporteu el sacerdot. Em deixeu sense res i encara em dieu: "Què et passa?"
25 Els danites li replicaren:
--No et volem sentir més! A veure si uns homes rabiosos es llançaran contra vosaltres, i tu i la teva família perdreu la vida.
26 Els danites continuaren la marxa. Micà, veient que eren més forts que no pas ell, se'n tornà a casa seva. 27 Així, doncs, els danites es van endur els objectes que Micà havia fet i el sacerdot que tenia.
Després van arribar a Laix, aquell poble tranquil i refiat. Mataren tota la gent i van calar foc a la ciutat. 28 Ningú no vingué a salvar-los, ja que Laix era lluny de Sidó i no estaven aliats amb ningú. Laix es trobava a la vall de Bet-Rehob. Els danites la van reconstruir i s'hi establiren. 29 Li van posar el nom de Dan, que era el nom del seu avantpassat, el fill d'Israel; però antigament la ciutat s'anomenava Laix.
30 Els danites hi van entronitzar aquella estàtua. Jehonatan, fill de Guerxom, fill de Moisès, amb els seus fills, van ser sacerdots de la tribu de Dan fins al dia de la deportació. 31 Van conservar entre ells l'estàtua que Micà s'havia fabricat, tot el temps que hi va haver a Siló el santuari de Déu.

PREGUNTES- REFLEXIÓ
                               
1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada