Divendres 10 de Novembre
Mateu 12: 22-49
22 Llavors portaren a Jesús un endimoniat cec i mut. Ell el va curar, i el mut recobrà la paraula i la vista. 23 Tota la gent, desconcertada, deia:
--¿No deu ser aquest el Fill de David?
24 Quan els fariseus ho sentiren, digueren:
--Aquest treu els dimonis pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis.
25 Jesús, que coneixia els seus pensaments, els digué:
--Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna. I tota ciutat o casa que es divideix i lluita contra si mateixa, no durarà. 26 I si Satanàs treu fora Satanàs, vol dir que està dividit i lluita contra si mateix. Com podrà durar, doncs, el seu reialme? 27 I si jo trec els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els treuen els vostres seguidors? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. 28 Ara bé, si jo trec els dimonis pel poder de l'Esperit de Déu, és que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu.
29 »Com pot entrar algú a casa d'un que és fort i prendre-li els seus béns si abans no el lliga? Tan sols així li podrà saquejar la casa. 30 Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no recull, escampa.
31 »Per això us dic: els homes obtindran el perdó per tots els pecats i per totes les blasfèmies, però la blasfèmia contra l'Esperit no serà perdonada. 32 El qui parli contra el Fill de l'home serà perdonat, però el qui parli contra l'Esperit Sant no serà perdonat ni en aquest món ni en l'altre.
33 »Si planteu un arbre bo, dóna bon fruit, i si el planteu dolent, dóna un fruit dolent, perquè l'arbre es coneix pel fruit. 34 Cria d'escurçons! Com podríeu dir coses bones, vosaltres que sou dolents? Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca. 35 L'home bo treu coses bones del seu bon tresor, i l'home dolent, del seu tresor dolent, en treu de dolentes. 36 I jo us dic que, de tota paraula inútil que diguin els homes, en donaran compte el dia del judici: 37 per allò que hauràs dit et salvaràs, i per allò que hauràs dit et condemnaràs.
38 Llavors alguns mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús:
--Mestre, volem veure un senyal.
39 Ell els respongué:
--La gent d'aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el del profeta Jonàs. 40 Perquè així com Jonàs va estar tres dies i tres nits en el ventre del gran peix, també el Fill de l'home estarà tres dies i tres nits en el cor de la terra. 41 El dia del judici, els habitants de Nínive s'aixecaran per condemnar la gent d'aquesta generació, perquè ells es van convertir quan Jonàs els predicà; i aquí hi ha alguna cosa més que Jonàs. 42 El dia del judici, la reina del país del sud s'alçarà per condemnar la gent d'aquesta generació, perquè ella va venir de l'altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó; i aquí hi ha alguna cosa més que Salomó.
43 »L'esperit maligne, quan surt d'un home, vaga pels llocs erms buscant repòs, però no en troba. 44 Aleshores es diu: "Me'n tornaré a casa meva, d'on he sortit." Hi arriba i la troba desocupada, escombrada i endreçada. 45 Llavors se'n va a buscar altres set esperits pitjors que ell, entren en aquell home i s'hi queden. Al final, l'estat d'aquell home és pitjor que abans. Així passarà amb la gent d'aquesta generació dolenta.
46 Mentre Jesús s'adreçava a la gent, la seva mare i els seus germans, que eren fora, volien parlar amb ell. 47 Algú li digué:
--La teva mare i els teus germans són aquí fora, que volen parlar amb tu.
48 Ell li respongué:
--¿Qui és la meva mare i qui són els meus germans?
49 Llavors, assenyalant amb la mà els seus deixebles, digué:
--Aquests són la meva mare i els meus germans. 50 El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.
1 Hi havia un galaadita, Jeftè, que era un guerrer valent, fill d'una prostituta. El seu pare era Galaad. 2 L'esposa legítima d'aquest home li havia donat també altres fills. Quan aquests van ser grans, van treure de casa Jeftè, dient-li:
--Tu no tindràs part en l'herència del nostre pare, perquè ets fill d'una altra dona.
3 Jeftè va fugir lluny dels seus germans i se n'anà a viure al país de Tob. Al seu voltant es van agrupar alguns aventurers, que sortien amb ell a fer incursions.
4 Al cap d'un quant temps, els ammonites van començar la guerra contra Israel. 5 Quan la guerra començà, els ancians de Galaad anaren a cercar Jeftè al país de Tob 6 i li digueren:
--Vine, que seràs el nostre cabdill en la guerra contra els ammonites.
7 Però Jeftè va contestar als ancians de Galaad:
--¿No sou vosaltres els qui em vau rebutjar i em vau treure de casa del meu pare? Per què em veniu a trobar, ara que esteu en perill?
8 Els ancians li replicaren:
--Ara venim a buscar-te per això: perquè vinguis a lluitar contra els ammonites i siguis el nostre cabdill, el de tota la gent de Galaad.
9 Jeftè els digué:
--Ja que em feu tornar per lluitar contra els ammonites, si el Senyor els posa a les meves mans, jo seré el vostre cabdill.
10 Els ancians de Galaad van dir a Jeftè:
--El Senyor serà testimoni entre tu i nosaltres si no fem el que tu dius.
11 Jeftè, doncs, se'n va anar amb els ancians de Galaad, i el poble el proclamà cabdill i general seu. Al santuari de Mispè, a la presència del Senyor, Jeftè va ratificar el seu compromís.
12 Jeftè envià missatgers al rei dels ammonites per dir-li:
--Què t'he fet jo perquè vinguis contra mi a fer la guerra en el meu propi país?
13 El rei dels ammonites va contestar als missatgers de Jeftè:
--Quan Israel pujava d'Egipte es va apoderar del meu país, des de l'Arnon fins al Jaboc i fins al Jordà. Ara, doncs, torna'm a les bones aquest territori.
14 Jeftè tornà a enviar missatgers al rei dels ammonites 15 per dir-li:
--Aquesta és la resposta de Jeftè: "Els israelites no s'han apoderat mai del país dels moabites ni del país dels ammonites. 16 Quan Israel va pujar d'Egipte va marxar pel desert fins al Mar Roig i va arribar fins a Cadeix. 17 Des d'allà, Israel envià missatgers al rei d'Edom, pregant-li que els deixés passar pel seu territori. Però el rei d'Edom no els ho va permetre. Envià també missatgers al rei de Moab, però tampoc aquest no hi accedí. Israel, doncs, va romandre a Cadeix. 18 Després va marxar pel desert, vorejant el país d'Edom i el país de Moab. Arribaren a la part oriental de Moab i acamparen més enllà de l'Arnon, sense entrar en territori moabita, ja que l'Arnon és la frontera de Moab. 19 Israel va enviar missatgers a Sehon, rei dels amorreus, que regnava a Heixbon, pregant-li que els deixés passar pel seu territori, de camí cap al seu lloc de destí. 20 Però Sehon no es fià de deixar passar Israel pel seu territori, sinó que reuní tot el seu exèrcit i acampà a Jahas, on combaté contra Israel. 21 El Senyor, Déu d'Israel, va posar Sehon amb tot el seu exèrcit en poder dels israelites; ells els van derrotar i van prendre possessió d'aquell país habitat pels amorreus. 22 Israel, doncs, prengué possessió de tot el territori dels amorreus des de l'Arnon fins al Jaboc i des del desert fins al Jordà. 23 Doncs bé, després que el Senyor, Déu d'Israel, hagué desposseït els amorreus del seu territori per donar-lo al seu poble, ¿tu te'n voldries apoderar? 24 ¿No tens ja el territori que t'ha donat el teu déu Quemoix? Nosaltres també tenim dret a posseir el territori que el Senyor, el nostre Déu, ens ha donat. 25 Que potser et creus superior al rei moabita Balac, fill de Sipor? ¿És que ell va moure raons contra Israel i gosà fer-li la guerra? 26 Ja fa tres-cents anys que Israel es va instal·lar a Heixbon i a Aroer i als pobles de la rodalia, com també a tots els pobles que voregen l'Arnon. Per què no els vau recuperar en aquell moment? 27 Per part meva, jo no t'he ofès. Ets tu qui et portes malament amb mi, fent-me la guerra. Que el Senyor, ell que és jutge, judiqui avui entre els israelites i els ammonites!"
28 Però el rei dels ammonites no va fer cas del missatge de Jeftè.
29 Llavors l'esperit del Senyor es va apoderar de Jeftè. Jeftè va recórrer els territoris de Galaad i de Manassès, va passar per Mispè de Galaad, i des de Mispè de Galaad entrà al país dels ammonites. 30 Jeftè havia fet al Senyor aquesta prometença:
--Si em dónes la victòria contra els ammonites, 31 el primer de casa meva que surti a rebre'm, quan jo torni victoriós de la guerra contra ells, serà per a tu, Senyor, i l'oferiré en holocaust.
32 Jeftè va passar la frontera dels ammonites, els atacà, i el Senyor li va donar la victòria. 33 Els derrotà des d'Aroer, i va conquerir vint poblacions fins a Minnit, i després arribà fins a Abel-Queramim. La derrota fou molt gran, i els ammonites van ser humiliats pels israelites.
34 Quan Jeftè tornà a casa seva, a Mispà, la seva pròpia filla va sortir a rebre'l amb tamborins i danses. Era la seva única filla: no tenia altres fills ni filles. 35 En veure-la, Jeftè s'esquinçà els vestits, tot cridant:
--Ai, filla meva! M'he fet ben desgraciat! I tu entres dintre la meva desgràcia, perquè vaig fer una promesa al Senyor i no em puc fer enrere.
36 Ella li va respondre:
--Pare, si has fet una promesa al Senyor, compleix-la en mi tal com la vas fer, ara que el Senyor t'ha concedit de venjar-te dels ammonites, els teus enemics.
37 Després va pregar així al seu pare:
--Concedeix-me això que et demano. Deixa'm dos mesos i me n'aniré a plorar per les muntanyes, amb les meves amigues, perquè no podré ser mare.
38 El seu pare va respondre:
--Vés-hi.
I li va permetre que estigués fora durant dos mesos. Ella anà per les muntanyes amb les seves amigues, a plorar perquè moriria sense ser mare. 39 Acabats els dos mesos, tornà a casa i el seu pare va complir en ella la prometença que havia fet. La noia no havia tingut relacions amb cap home. Per això hi ha aquest costum a Israel: 40 any rere any, durant quatre dies, les noies israelites canten complantes per la filla de Jeftè, el galaadita.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada