LECTURA Divendres 17 de Novembre Mateu 17 i Jutges 17


Divendres 17 de Novembre


Mateu 17

Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors se'ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús:
--Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol:
--Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo.
Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor. Jesús s'acostà, els tocà i els digué:
--Aixequeu-vos, no tingueu por.
Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre:
--No digueu res a ningú d'aquesta visió fins que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts.
10 Després els deixebles preguntaren a Jesús:
--Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies?
11 Jesús els respongué:
--És cert que Elies havia de venir a renovar-ho tot; 12 i jo us asseguro que ja va venir i no el reconegueren, sinó que el van tractar com van voler. Igualment el Fill de l'home ha de patir a les seves mans.
13 Llavors els deixebles comprengueren que els havia parlat de Joan Baptista.
14 Així que van arribar on era la gent, un home es va acostar a Jesús, s'agenollà davant d'ell 15 i li digué:
--Senyor, tingues pietat del meu fill, que és epilèptic i pateix molt: sovint cau al foc o a l'aigua. 16 L'he portat als teus deixebles, però no l'han pogut curar.
17 Jesús digué:
--Generació descreguda i esgarriada! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi aquí.
18 Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d'aquell mateix moment.
19 Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren:
--Per què nosaltres no l'hem pogut treure?
20 Ell els respongué:
--Per la vostra poca fe. Us ho asseguro: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta muntanya: "Vés-te'n allà", se n'hi aniria. Res no us seria impossible. ( 21 )
22 Es trobaven tots junts a Galilea, i Jesús digué als seus deixebles:
--El Fill de l'home ha de ser entregat en mans dels homes, 23 i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà.
I els deixebles es van entristir molt.
24 Després que ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple anaren a trobar Pere i li preguntaren:
--¿Que no té el costum de pagar el tribut, el vostre mestre?
25 Pere respongué:
--És clar que sí.
Un cop Pere va entrar a casa, Jesús s'avançà a preguntar-li:
--Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, ¿de qui cobren impostos i tributs: dels seus fills o dels estranys?
26 Pere li respon:
--Dels estranys.
Jesús li diu:
--Per tant, els fills no hi estan obligats. 27 Però, per no escandalitzar ningú, vés al llac, tira l'ham, obre la boca del primer peix que agafis i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar: dóna'ls-la per mi i per tu.

Jutges 17

A les muntanyes d'Efraïm hi havia un home anomenat Micà. Un dia va confessar a la seva mare:
--¿Recordes aquelles mil cent peces de plata que et van desaparèixer i sobre les quals tu vas pronunciar una maledicció al meu davant? Doncs bé, aquí tens els diners. Jo te'ls havia pres.
La seva mare va exclamar:
--Que el Senyor et beneeixi, fill meu!
Micà va tornar les mil cent peces de plata a la seva mare, però ella li digué:
--Vull consagrar aquesta plata al Senyor, a favor de tu, fill meu, perquè fonguin una estàtua de metall. Ara, doncs, te les torno.
Però Micà tornà a donar la plata a la seva mare. Llavors ella en va prendre dues-centes peces i les donà a l'argenter. Aquest en va fer una estàtua de metall fos, que van instal·lar a casa de Micà.
Així aquest home, Micà, va tenir un temple a casa seva: es va fabricar un efod i uns terafim i va donar la investidura sacerdotal a un dels seus fills. En aquell temps no hi havia rei a Israel i tothom feia el que li semblava.
Hi havia un jove de Betlem de Judà, del clan de Judà, que era levita, però que residia allí com a foraster. El levita va deixar Betlem de Judà amb la intenció de buscar un altre lloc de residència. Tot fent camí per les muntanyes d'Efraïm va arribar a la casa de Micà.
Aquest va preguntar-li:
--D'on véns?
Ell respongué:
--Sóc un levita de Betlem de Judà i busco un lloc de residència.
10 Micà li va proposar:
--Queda't amb mi! Em faràs de pare i de sacerdot. Et donaré cada any deu peces de plata, roba i menjar.
El levita primerament se'n va anar, 11 però després es decidí a quedar-se amb aquell home, que el tractà com un dels seus fills. 12 Micà va donar la investidura sacerdotal al levita; aquell jove va convertir-se en el seu sacerdot i es quedà a viure a casa seva. 13 Micà es va dir:
--Ara estic segur que el Senyor em serà propici, perquè tinc aquest levita com a sacerdot.

PREGUNTES- REFLEXIÓ
                               
1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada