LECTURA DIJOUS 11/1/18: 1 SAMUEL 10 i MATEU 18:21-35

Dijous 11 de Gener

1ª Samuel 10

1 Llavors Samuel va agafar l'ampolleta de l'oli i el vessà sobre el cap de Saül. Després el va besar i li digué:

--¿No és veritat que el Senyor t'ha ungit com a sobirà del seu poble? 2 Avui mateix, així que te n'hauràs anat del meu costat, trobaràs dos homes prop del sepulcre de Raquel, en el terme de Benjamí, a Selsah, que et diran: "Les someres que havies anat a buscar, ja les han trobades. Ara el teu pare ja no es preocupa de les someres, sinó que passa ànsia per vosaltres i pensa què pot fer pel seu fill." 3 Tu continua endavant fins que arribis a l'alzina de Tabor; allà trobaràs tres homes que pugen cap a Déu, a Betel. L'un portarà tres cabrits; un altre, tres pans, i l'altre, un bot de vi. 4 Et saludaran, et donaran dos pans, i tu els acceptaràs. 5 Després arribaràs a Guibà de Déu, on hi ha una guarnició de filisteus. Entrant a la població, et trobaràs amb un grup de profetes que baixen del turó sagrat, precedits d'arpes, timbals, flautes i cítares, i en ple deliri profètic. 6 Llavors l'esperit del Senyor s'apoderarà també de tu i faràs com aquells profetes. Des d'aquell moment et convertiràs en un altre home. 7 Quan s'hauran realitzat aquests signes, ja pots fer allò que et calgui, perquè Déu serà amb tu. 8 Després avança't i baixa a Guilgal, que jo també baixaré a trobar-te per oferir holocaustos i sacrificis de comunió. Espera-m'hi set dies, fins que et vingui a trobar i et comuniqui què has de fer.

9 Així que Saül es girà per separar-se de Samuel, Déu el va convertir en un altre home. I tots aquells signes es van realitzar aquell mateix dia. 10 Quan arribava a Guibà, sortiren a trobar-lo una colla de profetes. L'esperit de Déu es va apoderar d'ell, i es posà a delirar com els profetes, entremig d'ells. 11 Tots els qui el coneixien de sempre i el veien ara delirant amb els profetes, es deien l'un a l'altre:

--Què li ha passat, al fill de Quix? ¿També Saül figura entre els profetes?

12 Un home d'aquell lloc va replicar:

--I qui és el pare d'aquests profetes?

D'aquí ve el proverbi que diu: «¿També Saül figura entre els profetes?»

13 Quan acabà de delirar com els profetes, Saül va arribar a dalt del turó sagrat.

14 Després el seu oncle digué a Saül i al mosso:

--On heu anat?

Saül respongué:

--A buscar les someres. Quan hem vist que no apareixien, hem anat a trobar Samuel.

15 L'oncle li va dir:

--Explica'm què us ha dit Samuel.

16 Saül li va respondre:

--Ens ha assegurat que les someres ja havien estat trobades.

Però no li va parlar per res del que Samuel li havia dit a propòsit de la reialesa.

17 Samuel va convocar el poble prop del Senyor, a Mispà, 18 i digué als israelites:

--Això diu el Senyor, Déu d'Israel: "Sóc jo qui va treure Israel d'Egipte i qui us alliberà del poder dels egipcis i de tots els reialmes que us oprimien." 19 Però avui vosaltres heu rebutjat el vostre Déu, que us havia salvat de totes les desgràcies i perills, i li heu dit: "No, no! Dóna'ns un rei." Ara, doncs, presenteu-vos davant el Senyor per tribus i famílies.

20 Samuel va fer acostar totes les tribus d'Israel, i la sort recaigué en la tribu de Benjamí. 21 Va fer acostar per famílies la tribu de Benjamí, i la sort va recaure en la família de Matrí. Finalment, la sort recaigué en Saül, fill de Quix. El van buscar però no el trobaven. 22 Consultaren novament el Senyor:

--¿Ha vingut aquí algú més?

El Senyor va respondre:

--Està amagat entre els bagatges.

23 Van córrer a treure'l d'allí i ell es presentà enmig del poble. Els altres li arribaven a les espatlles: era més alt que tots.

24 Samuel va dir a tot el poble:

--¿Heu vist a qui ha escollit el Senyor? En tot el poble no n'hi ha cap com ell.

Llavors tot el poble es posà a aclamar-lo dient:

--Visca el rei!

25 Samuel va promulgar davant el poble els drets de la monarquia i els deixà escrits en un document, que va dipositar davant el Senyor.

Després Samuel va acomiadar tot el poble, i cadascú se'n tornà a casa seva.

26 També Saül se'n tornà a casa seva, a Guibà, acompanyat dels valents a qui Déu havia tocat el cor. 27 En canvi, uns malcontents deien:

--De què ens podrà salvar, aquest?

El menyspreaven i no li van oferir cap present. Però ell va callar.

Parábolas. Deudores. Mateo 18: 21-35

21 Aleshores Pere preguntà a Jesús:

--Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?

22 Jesús li respon:

--No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

23 »Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. 24 Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. 25 Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. 26 Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:

»--Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.

27 »Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.

28 »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient:

»--Paga'm el que em deus.

29 »El company se li va llançar als peus i li suplicava:

»--Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.

30 »Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.

31 »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. 32 Ell va fer cridar aquell home i li digué:

»--Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. 33 ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?

34 »I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.

35 »Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

Una de las enseñanzas de los rabinos era que un hombre debía de perdonar hasta tres veces a su ofensor ¡Pero no más! Por tanto, Pedro, de forma astuta multiplicó por dos la exigencia rabínica y, además, de propina le añadió una más dando así con el número siete. Pedro debió de estar muy satisfecho de su astucia y espiritualidad al haber doblado la exigencia religiosa. Sin embargo, como en tantas otras ocasiones, su candidez y/u osadía le sirvió de bien poco cuando Jesús le respondió como lo hizo. 

La parábola contrapone dos deudores con dos cantidades ridículamente opuestas. Para los oyentes de Jesús la cifra que debía el primero de ellos era astronómica, totalmente imposible de procesar para un campesino de Palestina. Era mucho más que todos los impuestos que se recaudaban en Judea y Galilea por parte de las autoridades romanas. Contrariamente, la cantidad del segundo personaje de la parábola era totalmente insignificante en comparación, tan sólo uno pocos miles de euros. 

No hace falta ser un experto en teología para identificarse con los protagonistas de esta parábola que tanto no enseña acerca de la realidad del ser humano. Para nosotros es fácil condenar de forma inmisericorde en otros aquello que con toda facilidad perdonamos y justificamos en nosotros mismos. Podemos encontrar todo tipo de argumentos y razones por las cuales en nosotros está bien y en otros es algo absolutamente condenable. Tenemos una doble vara de medir cuando se trata de aplicarla a otros o a nosotros mismos. Pero también es cierto que hay ocasiones en las que el perdón es difícil debido al daño que nos ha sido causado; daño que aveces se ve agravado por la falta de arrepentimiento y voluntad de cambio del ofensor y su persistencia en continuar dañándonos. 

No hay otra manera de perdonar que meditar en el alcance del perdón que Dios nos ha otorgado a nosotros por medio del sacrificio de Jesús. Sólo una visión realista y en perspectiva de nosotros mismos y la gravedad de nuestro pecado puede llevarnos a una valoración real del perdón que Dios nos ha dado y así, generar las fuerzas emocionales y espirituales suficientes para poder perdonar a otros el daño que nos causaron o están causando. Además, está la clara advertencia de Jesús que el perdón del Padre está condicionado a nuestro propio perdón otros. 

Cuando perdonamos no hacemos sino extender a otros la misma gracia y misericordia inmerecida que nosotros hemos recibido y a la vez, reflejar el carácter de nuestro Dios.

¿De qué modo puedes aplicar esta parábola a tu propia realidad?