Dilluns 15 de Gener
1ª Samuel 13
1 Saül ja era un home fet quan començà a ser rei, i va regnar dos anys sobre Israel.
2 Saül es va escollir tres mil homes de tot Israel. Dos mil s'estaven amb ell a Micmàs i a la muntanya de Betel, i mil amb Jonatan a Guibà de Benjamí. A la resta, els va llicenciar, i cadascú se'n tornà a casa seva.
3 Jonatan va aniquilar la guarnició filistea que hi havia a Gueba, i la nova va arribar als filisteus. Aleshores Saül ordenà que fessin una crida per tot el país dient: «Que ho sàpiguen els hebreus!»
4 Tots els israelites es van assabentar que Saül havia aniquilat la guarnició filistea i que, per tant, Israel s'havia fet odiós als filisteus. I tot el poble s'aplegà a Guilgal a les ordres de Saül.
5 Els filisteus també es mobilitzaren per lluitar contra Israel. Tenien tres mil carros de guerra, amb les dotacions corresponents, en total sis mil homes, i una infanteria tan nombrosa com els grans de sorra de la vora de la mar. Els filisteus pujaren per acampar a Micmàs, a l'est de Betaven.
6 Els israelites es van veure perduts, perquè estaven encerclats, i la gent s'amagà per les coves i els avencs, als espadats, als soterranis i a les cisternes.
7 Alguns hebreus fins i tot van passar el Jordà, cap als territoris de Gad i de Galaad.
Mentrestant, Saül continuava a Guilgal. La tropa que havia aplegat se li desmoralitzava.
8 Va esperar set dies, que era el terme fixat per Samuel, però com que Samuel no havia arribat a Guilgal i la gent se li dispersava,
9 Saül va dir que li portessin les víctimes per a l'holocaust i per als sacrificis de comunió, i va oferir l'holocaust.
10 Tot just acabava d'oferir-lo, arribà Samuel. Saül va sortir a rebre'l i a saludar-lo,
11 però Samuel li digué:
--Què has fet?
Saül li va respondre:
--Veient que l'exèrcit se'm dispersava, que tu no arribaves en el termini convingut i que els filisteus s'havien concentrat a Micmàs,
12 m'he dit: "Ara els filisteus cauran sobre mi, aquí a Guilgal, i jo encara no hauré apaivagat el Senyor." Per això m'he decidit a oferir l'holocaust.
13 Samuel respongué:
--Quin poc seny! No has complert l'ordre que el Senyor, el teu Déu, t'havia donat. El Senyor hauria consolidat per sempre la teva dinastia a Israel,
14 però ara no es mantindrà. El Senyor ja s'ha buscat un home com el que desitja el seu cor i ha disposat que sigui el sobirà del seu poble, ja que tu no has complert el que ell t'havia manat.
15 Samuel se'n va anar de Guilgal. El que quedava de l'exèrcit va pujar amb Saül a unir-se als altres combatents. Quan hagueren pujat de Guilgal a Guibà de Benjamí, Saül passà revista a la tropa que li quedava: uns sis-cents homes.
16 Saül i el seu fill Jonatan, amb els homes que li quedaven, estaven acampats a Gueba de Benjamí, mentre que el campament dels filisteus era a Micmàs.
17 Des del seu campament, els filisteus sortiren a devastar el país dividits en tres columnes: la primera va anar pel camí d'Ofrà, cap al territori de Xual;
18 la segona emprengué el camí de Bethoron; la tercera es dirigí al turó que domina la vall de Seboïm, en direcció al desert.
19 En tot el país d'Israel no hi havia cap ferrer, perquè els filisteus es deien: «Que els hebreus no es puguin forjar espases o llances!»
20 Els israelites havien d'acudir sempre als filisteus per refer la rella, l'aixada, la destral o la falç.
21 Allí havien de refer la punta o el tall de les relles, de les aixades, de les fangues i de les destrals, o bé redreçar un agulló.
22 Així, doncs, a l'hora de fer la guerra, les tropes de Saül no disposaven d'espases ni de llances; només en tenien Saül i el seu fill Jonatan.
23 Un destacament de filisteus havia anat a ocupar el pas de Micmàs.
Parábolas. Ya que … I. Mateo 25:
31-46
31 »Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós.
32 Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres,
33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra.
34 Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:
»--Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món.
35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir;
36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.
37 »Llavors els justos li respondran:
»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure?
38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir?
39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
40 »El rei els respondrà:
»--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.
41 »Després dirà als de la seva esquerra:
»--Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels.
42 Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure;
43 era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
44 »Llavors ells li respondran:
»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
45 »Ell els contestarà:
»--Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.
46 »I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.
Realmente esta parábola
es compleja, no en su interpretación, que es bien fácil, clara y directa, sino
más bien en la asignación a este pasaje el rango de parábola precisamente por
lo dicho anteriormente, es tan claro el concepto que se transmite que deja poco
lugar a la analogía o comparación. Jesús en este relato está ilustrando de
forma parabólica una doctrina bíblica de primer orden, habrá un juicio final,
todos, sin excepción, pasaremos por el mismo y habrá un criterio claro y
objetivo por el cual seremos juzgados.
William Barclay, el
gran comentarista bíblico escocés, dice que esta historia debió de impactar de
forma tremenda a sus oyentes. Los judíos creían en el juicio final y
descansaban en la creencia de que serían juzgados bajo dos criterios: Primero,
su observancia de la ley y, especialmente, los diez mandamientos. Segundo, el
hecho de ser judíos que les garantizaba un trato preferencial sobre el resto de
la humanidad. Había la clara creencia que, de alguna manera, Dios sería más
condescendiente con ellos dada su condición racial. No sería sorprendente
afirmar que si un judío se podía considerar más o menos a salvo del
juicio.
Sin embargo, en esta
historia Jesús les está cambiando las reglas del juego. Les indica que el
criterio por el cual serán juzgados es su respuesta a las necesidades de su
prójimo. Agua, comida, hospitalidad, vestido, acompañamiento... Es el bien
que está al alcance de todos y cada uno de nosotros, el que puede ser hecho en
el contexto de la vida cotidiana, para el que ninguno de nosotros puede objetar
la excusa de que no tiene los medios o los recursos para llevarlo a cabo. Con
excesiva frecuencia aquello que no podemos hacer -cambiar el mundo- se
convierte en la coartada perfecta para no llevar a cabo aquello que si podemos
hacer -dar un vaso de agua-.
No me cuesta ver un
paralelismo entra la situación del judío que escuchó la historia contada
por el Maestro y la del evangélico promedio en nuestras iglesias. El primero se
sentía seguro porque cumplía el ritual y, además, era judío. El segundo puede
creerse seguro porque va a la iglesia y es evangélico, salvo por fe, conocedor
de la Escritura y ortodoxo en sus creencias. Ambos desconocen que la medida del
juicio es nuestra respuesta al prójimo necesitado.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada