Dimarts 9 de Gener
1ª Samuel 8
1 Quan Samuel es va fer vell, nomenà jutges d'Israel els seus dos fills.
2 El fill gran es deia Joel, i el petit Abià. Administraven justícia a Beerxeba.
3 Però els fills de Samuel no es comportaven com ell, sinó que anaven darrere els diners i acceptaven regals, violentant així el curs de la justícia.
4 Tots els ancians d'Israel, doncs, es van reunir i anaren a trobar Samuel a Ramà
5 per dir-li:
--Mira, tu ja ets vell i els teus fills no es porten com tu. Dóna'ns un rei que ens governi, tal com tenen totes les altres nacions.
6 A Samuel li va desagradar que diguessin «Dóna'ns un rei que ens governi», però va pregar al Senyor,
7 i el Senyor li respongué:
--Accedeix al que el poble et demana. No et rebutgen pas a tu, sinó que no em volen tenir per rei a mi.
8 Es comporten amb tu tal com s'han portat amb mi des del dia que els vaig treure d'Egipte fins avui, abandonant-me i adorant altres déus.
9 Accedeix, doncs, al que et demanen. Però els has d'advertir i explicar com els governarà el rei que tindran.
10 Samuel va transmetre al poble, que li demanava un rei, totes les paraules del Senyor.
11 Els digué:
--Així us governarà el rei que tindreu: prendrà els vostres fills perquè serveixin en els seus carros de guerra i perquè facin d'escorta davant la seva carrossa.
12 Els prendrà per fer-los oficials que comandin mil homes o bé cinquanta. Els farà llaurar els seus propis conreus i segar els seus propis sembrats, i els farà fabricar les seves armes i els ormeigs dels seus carros de guerra.
13 Us prendrà les filles com a perfumistes, cuineres i pastisseres.
14 S'incautarà dels millors camps, de les millors vinyes i dels millors oliverars per donar-los als seus cortesans.
15 Exigirà el delme dels vostres sembrats i de les vostres vinyes per pagar els seus funcionaris i els seus cortesans.
16 Requisarà els vostres criats i criades i els vostres millors joves amb els vostres ases i els farà servir en els treballs públics.
17 Es quedarà la desena part dels vostres ramats, i vosaltres mateixos li fareu d'esclaus.
18 El dia que això passi, us queixareu del rei que us haureu triat, però el Senyor no us escoltarà.
19 El poble no va fer cas de les raons de Samuel i respongué:
--No, no! Volem tenir un rei!
20 Volem ser com les altres nacions i tenir un rei que ens administri justícia, que vagi al davant del nostre exèrcit i que vingui amb nosaltres a la guerra.
21 Samuel, després d'escoltar la resposta del poble, la va transmetre al Senyor,
22 i el Senyor digué a Samuel:
--Accedeix al que et demanen: dóna'ls un rei.
Llavors Samuel va dir als homes d'Israel:
--Que cadascú torni a casa seva.
Parábolas. La perla. Mateo 13: 45-46
45 »També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines:
46 quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.
Las perlas eran muy
codiciadas en la época de Jesús, por tanto, la parábola tenían sentido y
significado para sus oyentes. Al leerla lo que me ha llamado la atención es la
palabra buscar. El comerciante del que se habla en la historia era muy
activo e intencional en la búsqueda de perlas. La intencionalidad es un acto de
voluntad que va orientado a la consecución de algo que se ha identificado
como importante, necesario, significativo. Encontró porque buscó, y eso trae a
la mente las palabras dichas por el propio Jesús: "buscad, llamad y
pedid". Estas tres acciones responden a una determinación e
intencionalidad. Es la invitación de Jesús con respecto al Reino. El
comerciante halló aquello que buscaba y, consecuentemente, vendió todo lo que tenía
a fin de poder adquirir aquello que era tan valioso y significativo para él. La
venta de todo, el precio pagado, son la evidencia de la importancia que aquella
perla tenía para él.
¿Cuál es la aplicación
de la parábola para nosotros? Sin duda la necesidad de hacer del Reino una
prioridad en nuestras vidas, de ser intencionales en buscarlo. Jesús mismo lo
volvió a expresar con otras palabras: "Buscad en primer lugar el Reino de
Dios y lo que es justo". El Reino es la esfera en la que la voluntad del
Señor se reconoce, acepta y cumple. El Reino no es una entelequia teológica o
doctrinal; es una realidad que se vive en la vida cotidiana, en cada una de sus
esferas. Somos pues intencionales en vivir buscando y aplicando la voluntad de
Dios en todas y cada una de las áreas de nuestras vidas.
Pero aún es posible ver
otra aplicación. Es una quimera pensar que podremos obtener el Reino sin pagar
un precio. Palabras como dejar, renunciar, seguir, negar, tomar la cruz y otras
muchas van vinculadas a la realidad de convertirse en ciudadanos del Reino. El
precio puede variar para cada uno de nosotros, pero ese precio existe, es real
y la mayoría de nosotros sabemos con total perfección cuál es.
En numerosas ocasiones ese precio significa dejar de lado lo bueno para
perseguir lo mejor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada