Dimecres 10 de Gener
1ª Samuel 9
1 Hi havia un home a la tribu de Benjamí que es deia Quix i era fill d'Abiel, fill de Seror, fill de Becorat, fill d'Afíah, fill d'un benjaminita. Era un home valent.
2 Tenia un fill que es deia Saül, jove i ben plantat. Entre els israelites no n'hi havia cap de tan ben plantat. Els altres li arribaven a les espatlles: era més alt que tots.
3 Un dia es van perdre les someres de Quix, el pare de Saül, i Quix digué al seu fill:
--Pren un dels mossos i vés a buscar les someres.
4 Van recórrer les muntanyes d'Efraïm i travessaren la regió de Xalixa, però no les van trobar. Passaren per la regió de Xaalim, i no hi eren. Van travessar el territori de Benjamí i tampoc no les hi trobaren.
5 En arribar al territori de Suf, Saül va dir al mosso que l'acompanyava:
--Deixem-ho córrer i tornem-nos-en: el meu pare ja no pensa en les someres i més aviat deu passar ànsia per nosaltres.
6 El mosso li va respondre:
--Mira, justament en aquest poble hi ha un home de Déu, que té molta anomenada. Mai no falla res d'allò que anuncia. Anem-hi: potser ell ens indicarà el camí que hem de seguir.
7 Saül va dir al mosso:
--Està bé, anem-hi! Però, què li portarem, a aquest home? No ens queda cap pa a les alforges. No podem fer cap present a l'home de Déu. Què li podríem donar?
8 El mosso va insistir:
--A mi em queda una peça d'un quart de sicle de plata. La puc donar a l'home de Déu, i que ell ens digui on hem d'anar.
9-10 Saül digué al mosso:
--Ben pensat. Anem-hi!
I van anar cap al poble on vivia l'home de Déu.
Antigament, a Israel, quan algú anava a consultar Déu, deia: «Anem al vident.» Als qui avui anomenem «profetes», abans els deien «vidents».
11 Mentre pujaven, doncs, per la costa cap al poble, es van creuar amb unes noies que baixaven a buscar aigua, i els van preguntar:
--¿Que hi és, el vident?
12 Elles els respongueren:
--Sí, no el teniu gaire lluny. Afanyeu-vos! Avui justament ha vingut al poble, perquè és el dia que se celebra un sacrifici a dalt del turó sagrat.
13 Entreu al poble i aneu-lo a trobar abans no pugi al turó a menjar l'àpat sagrat. La gent no començarà fins que ell arribi, perquè és ell qui ha de beneir la víctima; després, els convidats ja en podran menjar. Aneu-hi ara, que el trobareu tot seguit!
14 Van pujar fins a la vila i, quan hi entraven, els va sortir al pas Samuel, que anava cap al turó sagrat.
15 El Senyor, el dia abans que Saül arribés, havia fet aquesta revelació a Samuel:
16 --Demà, en aquesta mateixa hora, t'enviaré un home del territori de Benjamí. Ungeix-lo com a sobirà del meu poble d'Israel, perquè l'alliberi de les mans dels filisteus. Tinc posats els ulls sobre el meu poble; m'ha arribat el seu clam.
17 Quan Samuel, doncs, veié Saül, el Senyor li va fer entendre que aquell era l'home de qui li havia dit: «Aquest governarà el meu poble.»
18 Saül s'acostà a Samuel, que era sota el portal de la vila, i li demanà:
--¿Em podries dir on és la casa del vident?
19 Samuel li va respondre:
--Sóc jo, el vident. Puja davant meu a dalt del turó sagrat. Avui menjareu amb mi i, demà al matí, després de dir-te tot el que et pot interessar, te'n podràs anar.
20 De les someres que abans-d'ahir es van perdre, no te'n preocupis més, que ja les han trobades. ¿A qui estan destinades les millors riqueses d'Israel, sinó a tu i a tota la casa del teu pare?
21 Saül replicà:
--¿No sóc jo benjaminita, d'una de les tribus més petites d'Israel? ¿I no és la meva família la darrera de totes les famílies de la tribu de Benjamí? Per què em dius tot això?
22 Samuel va prendre Saül i el mosso. Un cop arribats, els va fer entrar a la sala i els col·locà a la presidència dels convidats. Eren una trentena.
23 Després va dir al cuiner:
--Serveix la porció que et vaig donar amb l'ordre que la reservessis.
24 El cuiner va portar la pota amb l'espatlla i ho va servir a Saül. Samuel digué a Saül:
--Aquí tens el tall guardat per a tu. Serveix-te'n i menja. Te l'he fet reservar perquè poguessis dir: "Sóc jo qui convida el poble."
Aquell dia, doncs, Saül va menjar amb Samuel.
25 Després van baixar del turó sagrat a la vila, i Samuel va conversar amb Saül al terrat de la casa.
26 L'endemà es desvetllaren a trenc d'alba. Samuel anà a cridar Saül al terrat dient-li:
--Lleva't, que em vull acomiadar de tu.
Saül es va llevar, i ell i Samuel sortiren junts.
27 Quan, tot baixant, van ser a la sortida del poble, Samuel digué a Saül:
--Digues al mosso que s'avanci. Tu atura't un moment, que t'haig de comunicar la paraula de Déu.
Parábolas. Samaritanos. Lucas 10: 25-37
25 Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:
--Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
26 Jesús li digué:
--Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
27 Ell va respondre:
-- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.
28 Jesús li digué:
--Has respost bé: fes això i viuràs.
29 Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:
--I qui són els altres que haig d'estimar?
30 Jesús va contestar dient:
--Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort.
31 Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda.
32 Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda.
33 »Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell, el veié i se'n compadí.
34 S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar.
35 L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li:
»--Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.
36 »Quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l'home que va caure en mans dels bandolers?
37 Ell respongué:
--El qui el va tractar amb amor.
Llavors Jesús li digué:
--Vés, i tu fes igual.
Jesús fue un genio
construyendo y explicando historias. Narraciones que podían generar
imágenes mentales de un gran poder, tremendamente potentes. Todos los
diferentes personajes que aparecen en esta historia y sus respectivas
respuestas ante la situación planteada están cargadas de significado.
La ruta entre Jerusalén
y Jericó era muy peligrosa y propicia para que se produjeran asaltos y robos.
Era una temeridad el viajar solo en semejante trayecto. Como todavía pasa hoy
en muchos lugares del mundo, los viajeros acostumbraban a moverse en grupos lo
suficientemente numerosos para tener un efecto de disuasión sobre los
potenciales delincuentes. Nuestro viajero estaba tentando a la suerte y se
encontró con un grupo de forajidos que, como indica la historia, lo dejaron
malherido después de haberle robado todo lo que tenía.
Toda esta historia se
genera alrededor de la pregunta de un maestro de la ley acerca de quién es
nuestro prójimo. La historia del Maestro que pretende articular una respuesta
sigue siendo válida para ayudarnos a nosotros, sus seguidores, a saber cómo
actuar en un mundo tan lleno de necesidades. Varias enseñanzas prácticas se
desprenden:
Primera, nuestro
prójimo es todo aquel que está en una situación de necesidad, tanto si se
la ha buscado -caso del viajero solitario- como si ha sido totalmente
ajeno a las causas. Si está necesitado es mi prójimo y, por tanto, estoy
en deuda de amor con él.
Segunda, nuestro
prójimo y sus necesidades están por delante de nuestros
"deberes religiosos". El Señor en el Antiguo Testamento ya
mencionó que prefería la misericordia -algo que siempre va dirigido hacia el
otro- que los sacrificios. Jesús, nuestro Maestro, ratificó con sus palabras y
vida este mismo principio.
Tercera, la compasión
auténtica nunca es un sentimiento. Puede originarse en él pero siempre lleva a
la acción. No es compasivo el ser humano que siente lástima, pena,
conmiseración por el necesitado; ni siquiera aquel que llora intensamente por
el mismo. Lo es el que traslada esos sentimientos a la acción y,
consecuentemente, actúa y hace algo al respecto.
Cuarta, en numerosas
ocasiones se encuentra más manifestación de la fe cristiana en personas que no
identifican como seguidoras de Jesús que en aquellos que lo hacen. Hay
centenares de miles de personas que no conocen a Dios pero viven su enseñanza
de la compasión hacia el prójimo y están involucrados en todo tipo de acciones
encaminadas a suplir su estado de necesidad. Mientras tanto, muchos cristianos,
los critican desde su total pasividad y aparente superioridad moral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada