Dimecres 17 de Gener
1ª Samuel 15
1 Samuel va dir a Saül:
--Jo vaig ser l'enviat del Senyor per ungir-te rei d'Israel, el seu poble. Ara, doncs, escolta les paraules del Senyor.
2 Això diu el Senyor de l'univers: "Demanaré comptes als amalequites del que van fer a Israel, quan pujava d'Egipte i no el deixaren passar.
3 Ara, doncs, ataca'ls i consagra'ls a l'extermini amb tots els seus béns. Mata sense pietat homes i dones, infants i criatures de pit, vaques, ovelles, camells i ases."
4 Saül va posar el poble en peu de guerra i li passà revista a Telaïm. Hi havia dos-cents mil homes d'infanteria, dels quals deu mil eren de Judà.
5 Saül va aproximar-se al campament amalequita i preparà, en el torrent, un atac per sorpresa.
6 Llavors va fer dir als quenites:
--Fugiu d'entre els amalequites. No voldria fer-vos mal amb ells, ja que vosaltres us vau portar noblement amb els israelites quan pujaven d'Egipte.
Els quenites es van apartar d'entre els amalequites.
7 Saül, aleshores, atacà els amalequites, des d'Havilà en direcció a Xur, la frontera d'Egipte.
8 Va fer presoner Agag, el rei d'Amalec, i consagrà tot el poble a l'extermini.
9 Però Saül i els seus homes van plànyer Agag i el bo i millor de les ovelles, vaques, bestiar gras, anyells i tot allò que feia goig. Només exterminaren el bestiar de rebuig, que no servia per a res.
10 El Senyor va comunicar a Samuel la seva paraula. Li digué:
11 --Em penedeixo d'haver fet rei Saül, perquè s'ha allunyat de mi i ja no compleix el que jo dic.
Samuel va tenir-ne un gran disgust i passà tota la nit clamant al Senyor.
12 Es llevà per anar a trobar Saül de bon matí, però li van dir que se n'havia anat a Carmel, on havia fet erigir una gran pedra per commemorar la seva victòria, i després havia tornat i havia baixat fins a Guilgal.
13 Samuel anà a trobar Saül. Saül li digué:
--Que el Senyor et beneeixi! Ja he complert l'ordre del Senyor.
14 Samuel va respondre:
--Què són, doncs, aquest belar d'ovelles i aquest mugir de vedells que sento?
15 Saül va dir:
--Ho han portat de l'expedició contra els amalequites. La tropa ha reservat el bo i millor de les ovelles i vedells per sacrificar-los al Senyor, el teu Déu. Tota la resta, l'hem consagrada a l'extermini.
16 Però Samuel va replicar:
--Deixa que et faci saber el que el Senyor m'ha revelat la nit passada.
Saül va respondre:
--Parla, doncs.
17 Samuel li digué:
--Tu, que eres tan poca cosa als teus propis ulls, havies arribat a ser el cap de les tribus d'Israel. El Senyor et va ungir rei d'Israel.
18 Ell t'havia fet emprendre una campanya amb l'ordre de consagrar a l'extermini els amalequites, aquests pecadors, i de combatre'ls fins a no deixar-ne res.
19 Per què has desobeït l'ordre del Senyor i t'has llançat sobre el botí, ofenent així el Senyor?
20 Saül li va replicar:
--Sí que he obeït el Senyor! He emprès la campanya que el Senyor m'havia ordenat, he fet presoner Agag, rei d'Amalec, i he consagrat la seva gent a l'extermini.
21 Els meus homes només han reservat el bo i millor de les ovelles i els vedells per sacrificar-los al Senyor, el teu Déu, a Guilgal.
22 Però Samuel digué:
--¿És que el Senyor es complau
en holocaustos i sacrificis
tant com en l'obediència a la seva veu?
No! L'obediència
és millor que els sacrificis,
millor que oferir greix de moltons.
23 Rebel·lar-se contra ell
és com pecar de màgia,
desobeir-lo és endevinació i males arts.
Tu has rebutjat la paraula del Senyor,
i ell et rebutja com a rei.
24 Saül va dir llavors a Samuel:
--He pecat. No he fet cas de l'ordre del Senyor ni del que tu em vas manar. He tingut por dels meus homes i els he obeït.
25 Però ara et demano que perdonis el meu pecat i tornis amb mi. Vull adorar el Senyor.
26 Però Samuel respongué a Saül:
--No tornaré a venir amb tu. Com que has rebutjat la paraula del Senyor, el Senyor et rebutja com a rei d'Israel!
27 Samuel es girà per anar-se'n. Saül li va agafar la punta del mantell i en va arrencar un tros.
28 Llavors Samuel li digué:
--El Senyor t'ha arrencat avui el regne d'Israel i l'ha donat a un altre més digne que tu.
29 El Senyor, la glòria eterna d'Israel, no menteix ni es desdiu: ell no fa com els homes, que canvien de parer.
30 Saül va suplicar:
--He pecat, però ara et demano que m'honoris davant els ancians del meu poble i davant d'Israel. Torna amb mi, que pugui adorar el Senyor, el teu Déu.
31 Samuel va tornar amb Saül, i Saül va adorar el Senyor.
32 Després Samuel digué:
--Porteu-me Agag, el rei d'Amalec.
Van dur Agag tot satisfet. Pensava: «Segurament m'escaparé de la mort amarga.»
33 Però Samuel li va dir:
--La teva espasa ha deixat moltes dones sense fills. Que quedi també sense fill la teva mare, entre les dones!
I va esquarterar Agag a la presència del Senyor, a Guilgal.
34 Després Samuel se n'anà a Ramà, i Saül se'n tornà a casa seva, a Guibà.
35 Samuel va morir sense veure més Saül. Es lamentava per Saül, perquè el Senyor s'havia penedit d'haver-lo fet rei d'Israel.
Parábolas. Dios es diferente. Lucas 11: 5-8
5 I els digué encara:
--Si algú de vosaltres té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: "Amic, deixa'm tres pans,
6 que un amic meu ha arribat de viatge, se m'ha presentat a casa i no tinc res per a donar-li",
7 segur que no li respondrà de dins estant: "No m'amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te'ls."
8 Us asseguro que, si no s'aixeca a donar-los-hi per fer un favor a l'amic, la impertinència d'aquest l'obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita.
Lucas 18:
1-8
1 Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:
2 --En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes.
3 A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia:
»--Fes-me justícia contra l'home amb qui tinc un plet.
4 »Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes,
5 però aquesta viuda m'amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més."
6 I el Senyor va afegir:
--Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust.
7 ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Creieu que els tindrà esperant?
8 Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l'home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?
Hay comentaristas
bíblicos que estudian e interpretan las dos parábolas de forma conjunta ya que
ambas tienen el mismo énfasis. La primera de ellas nos habla de la insistencia
en solicitar ayuda a un vecino debido a la aparición inesperada de un
visitante. Dado el carácter sagrado de la hospitalidad la persona se ve en la
obligación de buscar algo de comer para darle y su vecino se presenta como la
mejor opción. Tiene todo el sentido la respuesta de la persona importunada. Las
viviendas de Palestina consistían en una única habitación y toda la familia
dormía en el suelo, alrededor del fuego y muy juntos para darse calor. Era
virtualmente imposible el atender el ruego del vecino sin molestar a toda la
familia.
La segunda de ellas
hace referencia a la persistencia de una viuda en pedir justicia. En un sistema
judicial donde los sobornos movían la voluntad de los jueces, no sólo para
atender unos casos en detrimento de otros, sino también para inclinar la
balanza en una dirección u otra, la persistencia de la viuda se convierte en su
única arma. Insistir e insistir hasta llevar al juez al agotamiento.
Hay dos grandes
lecciones que se desprenden de estas parábolas. La primera, más obvia y
tradicional es la importancia de la insistencia en la oración. Tiene todo el
sentido. Cuando algo es importante para nosotros tenemos la capacidad de
insistir una y otra y otra vez. La persistencia es un buen indicador del nivel
de prioridad que algo tiene en nuestras vidas. Por tanto, la necesidad de
persistir, en mi humilde opinión, es algo que yo preciso, no que el Señor
precise. Cuando insisto yo mismo me doy cuenta que eso es algo realmente serio
e importante. Cuando no lo hago se evidencia que tal vez no merecía tanto la
pena.
Pero la segunda lección
no es tan obvia y tiene que ver con el carácter de Dios. Los dos personajes de
las parábolas, el vecino y el juez, responden a la insistencia no por
convicción, sino más bien por cansancio y hastío. Jesús quiere señalar es que
nuestro Padre no es así. No es un Dios caprichoso que nos hace sufrir antes de
respondernos, ni que puede ser coaccionado por nuestra perseverancia.
Precisamente lo que nos quiere transmitir Jesús nace de la comparación entre
nuestro Padre, que siempre quiere y busca nuestro bien, y los dos personajes
que se movieron única y exclusivamente por su propio interés. Él no es así.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada