LECTURA DILLUNS 5/3/18: 1 REIS 1

Dilluns 5 de Març
1ª Reis 1
El rei David era ja tan vell i carregat d'anys que, per més que l'abriguessin, no s'arribava a escalfar. Llavors els seus consellers li van dir:
--Hauríem de buscar per al rei, el nostre senyor, una joveneta verge que el serveixi, li faci companyia i dormi als seus braços per donar-li escalf.
Van buscar la noia més bonica de tot Israel, que resultà ser Abisag, la xunemita, i la portaren al rei. Era una noia d'una gran bellesa. Feia companyia al rei i en tot s'ocupava d'ell, però el rei no hi tenia relacions sexuals.
Entretant, Adonies, fill d'Haguit, ja se les donava de rei, dient que a ell li pertocava regnar. Es va procurar un carruatge amb els seus conductors i una escorta de cinquanta homes que el precedien. El seu pare, que no volia disgustar-lo, mai no l'havia renyat demanant-li per què feia tot això. Adonies era molt ben plantat. La seva mare l'havia infantat després d'Absalom. Adonies conspirava amb Joab, fill de Seruià, i amb el sacerdot Abiatar, que eren partidaris d'ell. En canvi, no eren partidaris seus el sacerdot Sadoc, Benaiahu, fill de Jehoiadà, el profeta Natan, Ximí, Reí i les tropes escollides de David.
Adonies va oferir un sacrifici d'anyells, vedells i moltons a Eben-Azohèlet, que és a la vora de la font de Roguel. Va convidar-hi tots els seus germans, fills del rei, i tota la gent distingida de Judà que estava al servei del rei, 10 però no hi convidà ni el profeta Natan, ni Benaiahu, ni els soldats escollits ni el seu germà Salomó.
11 Llavors Natan va dir a Betsabé, la mare de Salomó:
--¿No has sentit a dir que Adonies, fill d'Haguit, ja presumeix de ser rei sense que ho sàpiga el nostre senyor David? 12 Em permeto de donar-te un consell per salvar la teva vida i la del teu fill Salomó. 13 Corre, vés a trobar el rei David i digues-li: "Senyor rei meu, ¿no vas jurar a aquesta serventa teva: ‘El teu fill Salomó em succeirà i s'asseurà en el meu tron’? Com és, doncs, que Adonies ja presumeix de ser rei?" 14 I mentre tu encara estiguis parlant amb el rei, entraré jo a corroborar el que li dius.
15 Betsabé anà a trobar el rei a la seva cambra. El rei era molt vell, i Abisag, la xunemita, se n'ocupava. 16 Betsabé es va agenollar i es va prosternar amb el front a terra davant el rei, i aquest li preguntà:
--Què desitges?
17 Ella respongué:
--Senyor meu, tu vas jurar pel Senyor, el teu Déu, a aquesta teva serventa: "El teu fill Salomó em succeirà i s'asseurà en el meu tron." 18 Doncs mira: Adonies ja presumeix de ser rei sense que tu, rei i senyor meu, en sàpigues res. 19 Ha ofert un sacrifici de molts vedells, moltons i anyells i hi ha convidat tots els fills del rei, el sacerdot Abiatar i Joab, el general en cap de l'exèrcit, però no hi ha convidat el teu servent Salomó. 20 En aquest moment, rei i senyor meu, els ulls de tot Israel estan pendents de tu esperant que els anunciïs qui ha d'asseure's al tron del rei, el meu senyor, i ser el teu successor. 21 Si no, quan el rei, el meu senyor, se'n vagi a reposar amb els seus pares, el meu fill Salomó i jo serem tractats de conspiradors.
22 Encara parlava amb el rei, que va entrar el profeta Natan. 23 Anunciaren al rei la seva arribada i el profeta va presentar-se davant el rei, es prosternà amb el front fins a terra 24 i li va dir:
--Rei i senyor meu: ¿tu has dit mai que Adonies et succeiria i s'asseuria en el teu tron? 25 Sàpigues que avui ha anat a oferir un sacrifici de molts vedells, moltons i anyells i hi ha convidat tots els fills del rei, els oficials de l'exèrcit i el sacerdot Abiatar, i ara estan banquetejant amb ell tot cridant: "Visca el rei Adonies!" 26 En canvi, no ha convidat aquest servent teu, ni el sacerdot Sadoc, ni Benaiahu, fill de Jehoiadà, ni el teu servent Salomó. 27 Com pot ser tot això decisió del rei, el meu senyor? Tu, rei i senyor meu, encara no has notificat a aquest servent teu qui s'asseurà en el tron i et succeirà!
28 La resposta del rei David fou aquesta:
--Crideu-me Betsabé.
Ella tornà a entrar a la presència del rei i es va quedar dreta al seu davant. 29 Llavors el rei va fer aquest jurament:
--Per la vida del Senyor, que m'ha salvat de tants perills, 30 t'asseguro que avui mateix compliré el que t'havia jurat pel Senyor, Déu d'Israel: El teu fill Salomó em succeirà i s'asseurà en el meu tron.
31 Betsabé es va agenollar i es va prosternar amb el front a terra davant el rei i digué:
--Que visqui per sempre el meu senyor, el rei David!
32 Tot seguit, David va ordenar:
--Crideu-me el sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà.
Aquests van entrar a la cambra reial, 33 i el rei els va dir:
--Preneu la meva guàrdia, feu muntar el meu fill Salomó sobre la meva pròpia mula i que baixi fins a Guihon. 34 Vosaltres, el sacerdot Sadoc i el profeta Natan, ungiu-lo allí rei d'Israel. Després feu sonar els corns i crideu: "Visca el rei Salomó!" 35 Acabat torneu a pujar amb ell i que entri i s'assegui en el meu tron: ell regnarà en lloc meu. Jo el designo perquè sigui sobirà d'Israel i de Judà.
36 Benaiahu, fill de Jehoiadà, va respondre al rei:
--Amén! Així ho afirma el Senyor, el Déu del meu senyor, el rei. 37 Tal com el Senyor va ser al costat del meu senyor, el rei, que sigui igualment al costat de Salomó! Que faci el seu regnat encara més grandiós que el del meu senyor, el rei David!
38 El sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà, juntament amb els quereteus i els peleteus, van baixar per fer muntar Salomó a la mula del rei David i conduir-lo a Guihon. 39 El sacerdot Sadoc va prendre l'oli sant del tabernacle i ungí rei Salomó. Tocaven els corns, i tot el poble cridava:
--Visca el rei Salomó!
40 Després tot el poble va tornar a pujar amb ell. La gent tocava les flautes i cridava d'alegria, tant, que semblava que la terra anés a esclatar.
41 Adonies i tots els seus convidats estaven acabant el banquet quan van sentir l'aldarull. Joab, en sentir els tocs de corn, va dir:
--Què passa a la ciutat, que hi ha tant d'enrenou?
42 Encara parlava, que va arribar Jehonatan, fill del sacerdot Abiatar. Adonies li digué:
--Vine! Tu ets un home com cal i deus portar bones noves.
43 Però Jehonatan li va respondre:
--Res d'això: el nostre senyor, el rei David, ha proclamat rei Salomó! 44 El rei li ha enviat el sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà, amb els quereteus i els peleteus. L'han fet muntar a la mula reial, 45 i el sacerdot Sadoc i el profeta Natan l'han ungit rei a Guihon, d'on han pujat entusiasmats. A la ciutat hi ha un gran enrenou, i aquesta és la cridòria que sentiu. 46 Salomó ja s'ha assegut al tron reial, 47 i els consellers reials ja han acudit a expressar els seus bons auguris al nostre senyor el rei David, dient-li: "Que el teu Déu faci el nom de Salomó més gloriós encara que el teu, i el seu regnat més grandiós encara que el teu!" El rei s'ha prosternat al seu mateix llit per pregar 48 i ha exclamat: "Beneït sigui el Senyor, Déu d'Israel, que avui m'ha concedit de poder veure amb els meus propis ulls el qui em succeeix en el tron!"
49 Llavors tots els convidats d'Adonies, esglaiats, es van aixecar i se n'anaren cada un pel seu costat. 50 Adonies va tenir por de Salomó i, per salvar-se, corregué a agafar-se als angles de l'altar. 51 Salomó en va ser informat:
--Adonies té por del rei Salomó i s'ha agafat als angles de l'altar, exclamant: "Que el rei Salomó em juri avui que no matarà aquest servent seu!"
52 El rei Salomó va dir:
--Si en endavant es porta com cal, no li caurà a terra ni un sol cabell; però si és atrapat en cap falta, morirà.
53 El rei Salomó va enviar gent per fer-lo baixar de l'altar. Ell anà a prosternar-se davant el rei Salomó, i aquest li va dir:
--Torna-te'n a casa teva.

Jesús

Hoy comienzo un nuevo acercamiento a la persona de Jesús. ¿Qué me motiva a hacerlo? Entender que Él es el hombre nuevo del cual hablan las Escrituras. Jesús es el auténtico ser humano, todo lo que yo hubiera podido ser si el pecado no me hubiera convertido en la piltrafa y miseria que realmente soy. Jesús vino para hacer posible lo que el pecado hizo inviable, una nueva humanidad. Adán representa un proyecto fallido de humanidad, un ser humano que no pudo ser. Jesús representa una nueva humanidad, el ser humano que Dios tuvo en mente cuando comenzó este proyecto que llamamos humanidad. Una mirada a Jesús siempre me produce sentimientos encontrados, contradictorios. Por un lado me genera tristeza porque yo fui diseñado para ser como Él pero, como ya comenté, el pecado lo hizo imposible. Por otro lado me produce una gran esperanza porque cuando lo veo a Él pienso en el tipo de persona hacia la que me muevo, el proyecto hacia el que me encamino. Es por eso que Juan, en su primera epístola, afirma que un día seremos semejantes a Él. Estamos en proceso de llegar a ser lo que nunca hubimos dejado de ser. 

Consecuentemente cuanto más me parezco a Jesús mas humano me vuelvo. Uno de los propósitos de la vida cristiana es parecernos más y más a Él. Nuestro proceso de santificación es un proceso de permitir que su imagen y su carácter se vaya formando poco a poco, sin prisa pero sin pausa en nosotros. Ser un cristiano maduro no consiste en saber mucha Biblia ni acumular muchos cultos; antes bien consiste en que cada día nos parezcamos más al Maestro en nuestra forma de vivir y pensar. Jesús es un espejo en el que somos invitados a mirarnos. El reflejo nos ayudará a ver qué aspectos de nuestras vidas deben ser cambiados. El espejo tan sólo nos reflejará nuestra realidad, pero ésta siempre es nuestra mejor amiga. Cuando humildemente la aceptamos podemos hacer algo al respecto, podemos cambiar. 

Mi acercamiento a Jesús no pretende ser doctrinal. Lo considero importante pero no me interesa. Quiero acercarme de forma vital. Quiero conocerlo y experimentarlo, ser más como Él. 

Siempre hay la teoría y la realidad ¿Quién, en la realidad, es Jesús para ti? ¿Cómo afecta tu vida cotidiana lo que acabas de responder?

Diumenge 4 de Març Comparteix el que has après amb els germans.


LECTURA DISSABTE 3/3/18: 2 SAMUEL 23-24 i FETS 11


Dissabte 3 de Març

2ª Samuel 23 y 24
23
Aquestes foren les darreres paraules de David:
«Oracle de David, fill de Jessè,
oracle de l'home
plantat al cim més alt,
l'ungit del Déu de Jacob,
que Israel canta de bon grat.
En mi parla l'esperit del Senyor,
tinc a la boca les seves paraules.
Ho ha dit el Déu d'Israel,
la Roca d'Israel que m'ha parlat:
Si és just el qui governa,
si governa amb temor de Déu,
serà lluminós com l'albada,
com el sol que despunta a l'horitzó;
serà una albada sense núvols,
resplendor que, passada la pluja,
fa créixer l'herbei de la terra.
»Així serà la meva dinastia davant de Déu.
Ell m'ha concedit una aliança eterna,
en tot ordenada i segura.
Les meves victòries, els meus anhels,
¿no és ell qui els duu a terme?
»Però la gent de mala mena
són com els cards que es llencen;
ningú no els toca amb les mans.
I si algú s'hi acosta,
és per apilar-los amb la forca;
hi posa foc i els crema allà mateix.»
Aquests són els noms dels herois de David:
Ixbaal, l'hacmonita, anomenat també Adinó, l'esnita, un dels principals herois, que en un sol atac va deixar estesos vuit-cents homes.
El seguia Elazar, fill de Dodó, nét d'un home d'Ahóah, un dels tres herois de David. Un dia que els de David es van infiltrar entre els filisteus, aquests van fer pinya per combatre'ls, i els homes d'Israel es van retirar. 10 Però Elazar va parar ferm i anà matant filisteus fins que la mà, de tan cansada, li quedà enrampada, agafada a l'espasa. Fou extraordinària la victòria que el Senyor li donà aquell dia. La tropa israelita va tornar darrere d'Elazar només per recollir el botí.
11 El seguia Xamà, fill d'Agué, ararita. Els filisteus s'havien aplegat a Lehí, on hi havia un camp ple de llenties, i l'exèrcit va fugir. 12 Però Xamà es va plantar al mig d'aquell camp, va defensar-lo i derrotà els filisteus. La victòria que li va donar el Senyor fou també extraordinària.
13 Un dia, en temps de la sega, aquests tres, que eren dels principals herois, baixaren a trobar David a la cova d'Adul·lam mentre un escamot de filisteus estava acampat a la vall dels Rafaïtes. 14 David vivia en aquell refugi fortificat, i a Betlem hi havia una guarnició filistea. 15 David, però, enyorava la bona aigua i va exclamar:
--Oh, si algú me'n donés, amb quin gust beuria aigua de la cisterna que hi ha a l'entrada de Betlem!
16 Aquells tres herois s'obriren pas pel mig del campament dels filisteus, anaren a pouar aigua a la cisterna de l'entrada de Betlem i la van oferir a David. Però ell, de cap manera no en volgué beure. Tot abocant-la a terra, la va oferir al Senyor, 17 mentre deia:
--Déu me'n guard, de beure-la! Aquesta aigua és la sang d'uns homes que han anat allà baix jugant-se la vida.
David, doncs, no en volgué beure.
Això és el que van fer aquells tres herois.
18 Abisai, germà de Joab i fill de Seruià, també era un dels principals herois. Un dia, a cops de llança va deixar estesos tres-cents homes, i es va fer famós al costat d'aquells tres. 19 Abisai era el comandant del grup dels trenta. Va ser més considerat que tots ells, però no va igualar els mèrits dels tres.
20 Benaiahu, de Cabseel, fill del gran guerrer Jehoiadà, va ser autor de moltes proeses. Matà els dos Ariels de Moab i, un dia de neu, va baixar dintre una cisterna per matar-hi un lleó. 21 Va matar també un egipci que era un homenàs. L'egipci duia una llança a la mà, però ell el va escometre amb un garrot, va arrabassar-li la llança i amb la mateixa llança el va matar. 22 Aquestes proeses de Benaiahu, fill de Jehoiadà, també el van fer famós al costat dels tres. 23 Va ser més considerat que els trenta, però no va igualar els mèrits dels tres. David li confià el comandament de la guàrdia reial.
24 En el grup dels trenta hi havia:
Assahel, germà de Joab; Elhanan, fill de Dodó, betlemita; 25 Xammà, d'Harod; Elicà, també d'Harod; 26 Heles, de Betpèlet; Irà, fill d'Iqueix, de Tecoa; 27 Abièzer, d'Anatot; Sabení, d'Huixà; 28 Salmon, d'Ahóah; Mahrai, de Netofà; 29 Héleb, fill de Baanà, de Netofà; Itai, fill de Ribai, de Guibà de Benjamí; 30 Benaià, de Piraton; Idai, dels torrents de Gàaix; 31 Abí-Albon, l'arbatita; Azmàvet, de Bahurim; 32 Eliahbà, de Xaalbim; Jaixén, de Gur; Jehonatan, fill de 33 Xammà l'ararita; Ahiam, fill de Xarar l'ararita; 34 Elifèlet, fill d'Ahasbai, el maacatita; Eliam, fill d'Ahitófel, de Guiló; 35 Hesrai, de Carmel; Paarai, d'Arab; 36 Igal, fill de Natan, de Sobà; Baní, de la tribu de Gad; 37 Sèlec, l'ammonita; Nahrai, de Beerot, escuder de Joab, fill de Seruià; 38 Irà, del clan de Jèter; Gareb, del mateix clan; 39 Uries, l'hitita.
En total, eren trenta-set.

24
L'enuig del Senyor es va abrandar una altra vegada contra els israelites i, en perjudici d'ells, va incitar David a fer el cens d'Israel i de Judà. El rei ordenà a Joab, el general en cap de l'exèrcit, que s'estava amb el rei:
--Recorre totes les tribus d'Israel, des de Dan fins a Beerxeba, i feu el cens dels homes aptes per a la guerra, que vull saber-ne el nombre.
Joab li va replicar:
--Que el Senyor, el teu Déu, multipliqui per cent els homes que tens i que tu ho puguis veure amb els teus propis ulls. Però aquesta cosa, per què la vols fer, senyor rei?
Així i tot, el rei va mantenir l'ordre donada a Joab i als oficials de l'exèrcit. Aquests van sortir de la presència del rei i anaren a fer el cens de tots els israelites. Després de passar el Jordà, començaren a Aroer i, des de la ciutat que hi ha al fons de la vall, van continuar per Gad fins a Jazer. Van arribar a Galaad i al territori hitita, a Cadeix. Acabat anaren a Daniàan i rodalies, en direcció a Sidó. Després de passar per la ciutadella de Tir i per totes les ciutats dels hivites i dels cananeus, anaren a sortir al Nègueb de Judà, a Beerxeba. Havien recorregut tot el país en nou mesos i vint dies, i van tornar a Jerusalem. Joab va comunicar al rei la xifra del cens: a Israel hi havia vuit-cents mil homes capaços de manejar l'espasa, i cinc-cents mil a Judà.
10 Però llavors David va sentir remordiments d'haver fet el cens i va confessar al Senyor:
--He comès un greu pecat amb això que he fet. Però ara, Senyor, passa per alt la culpa del teu servent. He estat un estúpid!
11 L'endemà al matí, quan David es va llevar, el Senyor comunicà la seva paraula al profeta Gad, vident del rei. Li va dir:
12 --Vés i digues a David: "Això et fa saber el Senyor: Et proposo tres càstigs, i el càstig que triïs, jo l'executaré."
13 Gad anà a trobar David i li va transmetre el missatge. Li digué:
--Què t'estimes més: set anys de fam al país, o bé tres mesos de derrotes enfront dels enemics, o bé tres dies de pesta al país? Pensa-t'ho i mira què haig de respondre al qui m'ha enviat.
14 David va dir a Gad:
--Estic atrapat! Però val més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós, que no pas en les mans dels homes.
15 Així, doncs, el Senyor va enviar la pesta a Israel, des d'aquell mateix matí fins al dia indicat. Des de Dan fins a Beerxeba van morir setanta mil homes. 16 Però quan l'àngel aixecà la mà contra Jerusalem per devastar-la, al Senyor li va doldre aquella calamitat, i va manar a l'àngel que exterminava el poble:
--Prou! Atura la mà!
L'àngel del Senyor es trobava a l'era d'Aravna, el jebuseu. 17 Quan David veié l'àngel que colpia el poble, va clamar al Senyor:
--Sóc jo qui ha pecat. Sóc jo qui ha obrat malament. Aquest ramat, què ha fet? Que la teva mà caigui damunt meu i la meva família!
18 Aquell mateix dia, Gad es va presentar a David i li digué:
--Vés a dedicar un altar al Senyor a l'era d'Aravna, el jebuseu.
19 David va anar-hi, per complir allò que el Senyor li manava, tal com Gad li havia dit. 20 De l'era estant, Aravna va veure que el rei i el seu seguici se li acostaven. Llavors anà a rebre el rei, es va prostrar amb el front fins a terra davant d'ell 21 i li preguntà:
--Com és que el rei, el meu senyor, ve a trobar el seu servent?
David li respongué:
--Vinc a comprar-te l'era per dedicar un altar al Senyor i aturar així la plaga que afligeix el poble.
22 Aravna va replicar a David:
--Que el rei, el meu senyor, prengui tot el que li plagui i ho ofereixi en holocaust. Els bous seran les víctimes i els trills i els jous serviran de llenya. 23 Jo, Aravna, t'ho dono tot, oh rei!
I va afegir:
--Que el Senyor, el teu Déu, et sigui propici!
24 Però David li va respondre:
--De cap manera! T'ho compraré i t'ho pagaré pel que val. No vull pas oferir al Senyor, el meu Déu, holocaustos que no m'hagin costat res.
David, doncs, va adquirir l'era i els bous per cinquanta sicles de plata. 25 Allà va construir un altar dedicat al Senyor i va oferir-hi holocaustos i víctimes de comunió. El Senyor es va mostrar propici al país, i així va cessar la calamitat que afligia Israel.

Hechos de los apóstoles 11

Els apòstols i els germans que eren a Judea van sentir a dir que fins i tot els pagans havien acollit la paraula de Déu. Quan Pere va pujar a Jerusalem, els creients d'origen jueu li retreien que hagués entrat a casa d'incircumcisos i hagués menjat amb ells. Aleshores Pere començà a explicar-los punt per punt el que havia passat:
--Em trobava jo pregant a la ciutat de Jafa i vaig veure en èxtasi que baixava del cel una mena de gran vela suspesa per les quatre puntes i venia fins a mi. Jo me l'anava mirant amb molta atenció fins que vaig veure-hi quadrúpedes, feres, rèptils i ocells. Llavors vaig sentir una veu que em deia:
»--Pere, aixeca't. Mata i menja.
»Però jo vaig contestar:
»--De cap manera, Senyor. Mai no m'he posat a la boca res de prohibit ni d'impur.
»La veu va dir per segona vegada des del cel:
»--No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur.
10 »Això es va repetir tres vegades, i després ho van pujar tot altra vegada cap al cel. 11 Tot seguit es van presentar tres homes a la casa on érem, enviats des de Cesarea a trobar-me. 12 L'Esperit va dir-me que no dubtés d'anar amb ells. Em van acompanyar també aquests sis germans i vam entrar a casa d'aquell home. 13 Ell ens va explicar com havia vist que l'àngel se li presentava a casa i li deia: "Envia algú a Jafa a cercar Simó, que duu el sobrenom de Pere. 14 Ell et portarà el missatge que t'ha de salvar a tu i a tota la teva família."
15 »Quan jo començava a parlar-los, l'Esperit Sant va baixar sobre ells igual que sobre nosaltres al principi. 16 Aleshores em vaig recordar d'aquella paraula del Senyor: "Joan va batejar amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb l'Esperit Sant." 17 Per tant, si Déu els concedia el mateix do que a nosaltres, que hem cregut en el Senyor Jesucrist, ¿qui era jo per a oposar-me a Déu?
18 En sentir això, ells es van calmar i lloaven Déu dient:
--Ara veiem que Déu ha fet també als pagans la gràcia de la conversió que porta a la vida.
19 Els qui s'havien dispersat amb motiu de la persecució que va seguir a la mort d'Esteve, van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, sense predicar la paraula a ningú més que als jueus; 20 tanmateix, n'hi havia alguns de Xipre i de Cirene que, en arribar a Antioquia, anunciaven també als grecs la bona nova de Jesús, el Senyor. 21 I com que la mà del Senyor era amb ells, un gran nombre de persones van creure i es convertiren al Senyor.
22 Quan aquestes noves van arribar a oïda de l'església de Jerusalem, enviaren Bernabé a Antioquia. 23 Tan bon punt Bernabé hi arribà i veié els fruits de la gràcia de Déu, se'n va alegrar i els encoratjava tots a mantenir-se fidels al Senyor amb cor decidit, 24 ja que ell era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe. Així molta gent fou guanyada per al Senyor. 25 Llavors Bernabé se'n va anar a Tars a buscar Saule; 26 el va trobar i se l'endugué a Antioquia. Durant un any sencer van viure en aquella comunitat i instruïen molta gent. Fou a Antioquia on per primera vegada els deixebles van rebre el nom de cristians.
27 Per aquells dies, alguns profetes van baixar de Jerusalem a Antioquia. 28 Un d'ells, que es deia Àgab, mogut per l'Esperit, començà a anunciar que hi hauria una gran fam per tota la terra. La fam vingué, efectivament, en temps de l'emperador Claudi. 29 Aleshores els deixebles d'Antioquia determinaren d'enviar un ajut, cadascú el que pogués, als germans residents a Judea. 30 Així ho van fer i, per mitjà de Bernabé i de Saule, l'ajut va arribar als qui presidien la comunitat de Jerusalem.

PREGUNTES- REFLEXIÓ
                               
1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?