LECTURA DIMARTS 13/3/18: 1 REIS 9 i MATEU 2:13-14


Dimarts 13 de Març

1ª Reis 9
Quan Salomó acabà de construir el temple del Senyor, el palau reial i tot allò que desitjava edificar, el Senyor se li va aparèixer per segona vegada, tal com se li havia aparegut a Gabaon. Li digué:
--He escoltat la pregària i la súplica que has fet a la meva presència. Jo santifico aquest temple que tu has construït perquè porti per sempre el meu nom. Hi tindré sempre posats els ulls i el cor. Si tu et comportes davant meu tal com es va comportar el teu pare David, amb cor irreprotxable i recte, compleixes tot el que et tinc manat i observes els meus decrets i els meus preceptes, jo consolidaré per sempre a Israel el teu tron reial, tal com vaig prometre al teu pare David en dir-li que mai no deixaria d'haver-hi un descendent seu en el tron d'Israel. Però si tu i els israelites, amb els vostres fills, us allunyeu de mi, si no observeu els manaments i els decrets que us he donat, si aneu a retre culte a altres déus i els adoreu, jo arrencaré el poble d'Israel de la terra que li havia donat, rebutjaré aquest temple que jo havia consagrat al meu nom, i Israel serà motiu de burles i escarnis entre tots els pobles. Aquesta casa es tornarà un munt de runa; els qui hi passin a la vora quedaran astorats i xiularan escruixits dient: "Com és que el Senyor ha fet això amb aquest país i amb aquest temple?" I els respondran: "És que van abandonar el Senyor, el seu Déu, que havia fet sortir els seus pares del país d'Egipte, i van anar darrere altres déus, els van adorar i els donaren culte. Per això el Senyor ha fet venir damunt d'ells tot aquest desastre."
10 Al cap de vint anys, Salomó havia construït els dos edificis: el temple del Senyor i el palau reial. 11 Hiram, rei de Tir, havia proveït Salomó de tota la fusta de cedre i de savina i de tot l'or que havia demanat. Llavors el rei Salomó li va regalar vint pobles de la regió de Galilea. 12 Hiram va sortir de Tir per veure els pobles que Salomó li havia regalat, però no li van agradar, 13 i exclamà:
--Ai, germà, quins pobles que em dónes!
I els va anomenar «país de Cabul», i així se'n diu encara avui. 14 Hiram havia enviat al rei un total de quatre tones d'or.
15 El rei Salomó va decretar una prestació personal forçosa per a construir el temple del Senyor, el seu palau, el Mil·ló, les muralles de Jerusalem i les fortificacions d'Hassor, Meguidó i Guèzer. 16 El faraó, rei d'Egipte, havia ocupat Guèzer i l'havia incendiada, havia matat els cananeus que hi habitaven i després l'havia donada en dot a la seva filla, la muller de Salomó; 17 per això Salomó va poder fortificar Guèzer. Fortificà igualment Bethoron de Baix, 18 Baalat, Tamar, que és al desert, a la regió del Nègueb, 19 les ciutats de proveïment que li pertanyien i, a més, les ciutats on estaven acantonats els carros de guerra i les seves dotacions. Salomó va construir tot allò que s'havia proposat, a Jerusalem, al Líban i en tots els seus dominis.
20 En el país havia quedat tota una població no-israelita: amorreus, hitites, perizites, hivites i jebuseus. 21 Els seus descendents havien continuat allí, perquè els israelites no els havien pogut exterminar. Salomó els va sotmetre a prestació personal forçosa, i així continuen encara avui. 22 Però Salomó no va destinar cap israelita a prestacions forçoses. Els israelites eren només soldats, guàrdies, oficials i comandants dels carros de guerra i de les seves dotacions. 23 Els encarregats de les obres públiques de Salomó eren cinc-cents cinquanta, que dirigien el personal destinat als treballs.
24 Després que la filla del faraó s'hagué traslladat de la ciutat de David al palau que Salomó li havia construït, ell va emprendre la construcció del Mil·ló.
25 Tres vegades l'any des que va haver acabat el temple, Salomó oferia holocaustos i sacrificis de comunió a l'altar que havia dedicat al Senyor i cremava encens a l'altar que hi havia davant el Senyor.
26 El rei Salomó va construir una flota a Ession-Guèber, que és tocant a Elat, a la costa del Mar Roig, al país d'Edom. 27 Hiram hi envià mariners dels seus, gent que coneixia bé la mar, perquè anessin amb els homes de Salomó. 28 Van arribar a Ofir, se'n van endur catorze tones d'or i les portaren al rei Salomó.


Jesús. El refugiado. Mateo 2: 13-14
13 Quan els savis se n'hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué:
--Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo.
14 Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se'n va anar cap a Egipte


Jesús era un niño de corta edad, como máximo dos años a juzgar por el rango de edad de los pequeños que Herodes mandó asesinar. En ocasiones pensamos que Jesús a esa edad tenía toda la conciencia, capacidad, relación con el Padre y poderes sobrenaturales que tuvo el Jesús adulto. Vamos, nos imaginamos un adulto atrapado en el cuerpo de un bebé. Nada más lejos de realidad. Estamos ante una criatura que depende para todo de sus padres, que es absolutamente vulnerable y cuya vida está en peligro. José, María y el pequeño se convierten en exiliados y refugiados por causas políticas o religiosas o por ambas a la vez. Han de abandonar su hogar apresuradamente, en plena noche, para ir a un país extraño y extranjero. De nuevo vemos a una pareja de adolescentes, en esta ocasión con una criatura, haciendo un peligroso y largo viaje con la premura y la urgencia de saberse amenazados. Hemos de reconocer que los comienzos de la vida del Dios hecho ser humano no pudieron ser más accidentados de lo que fueron.

Personalmente le veo un increíble valor a estos episodios de la vida del Maestro. Seguimos a un Dios que fue un emigrante y refugiado, que fue perseguido por motivos de religión y conveniencias políticas y que además vio su vida en peligro. A diario los medios de comunicación de mi país me ofrecen las imágenes de los miles de refugiados que desde Asia y África intentan llegar a las costas europeas. Hay tantos y tantos países que tienen miles de desplazados internos debido a la guerra, la persecución política, el hambre y la inestabilidad. Padres que, al igual que José y María, huyen con sus hijos para preservar sus vidas de la violencia. Para todos ellos Jesús puede ser y es un referente. En Él pueden encontrar al Dios emigrante, al refugiado político, al que huye para salvar la vida, al que tiene que comenzar una nueva vida en tierra extraña. En Jesús toda esa parte de la humanidad puede sentirse entendida, acogida y acompañada. El Maestro puede ser parte de su dolor y sufrimiento, puede empatizar con ellos porque todo eso forma parte de su propia experiencia vital. 
¿Por qué Mateo incluye estos episodios en su evangelio? ¿De que forma puede bendecir tu vida conocer las experiencia que tuvo que vivir Jesús? ¿Cómo puedes relacionarlo con tu situación actual?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada