Dissabte 10 de Març
1ª Reis 7
1 Salomó va fer construir també el seu palau. En tretze anys el van deixar del tot acabat.
2 Primerament va construir l'edifici del Bosc del Líban, de cent colzades de llarg, cinquanta d'ample i trenta d'alt. Quatre rengles de columnes de cedre sostenien l'embigat, també de cedre.
3 Sobre l'embigat que reposava damunt les columnes hi havia tres rengles de quinze cambres; en total, quaranta-cinc cambres. Per damunt de les cambres, un sostre de cedre cobria l'edifici.
4 Les finestres es distribuïen en tres rengles a banda i banda.
5 Totes les portes i les finestres eren quadrangulars, i cada finestra quedava enfront d'una altra, en els tres rengles.
6 Després va construir el pòrtic de les Columnes, de cinquanta colzades de llarg i trenta d'ample, amb un vestíbul porticat al davant.
7 També va construir la sala del tron, on administrava justícia; era la sala de l'audiència i estava recoberta de cedre des del paviment fins al sostre.
8 Pel que fa al palau on ell vivia, es trobava en un altre pati, l'oposat al pati de la sala del tron, i tenia la mateixa forma. Va construir també un palau semblant per a la filla del faraó, amb la qual s'havia casat.
9 Des de l'exterior fins al gran pati i des dels fonaments fins a la cornisa, tots aquests edificis eren fets de grans carreus de bona pedra, ben escairada i serrada tant per la cara que donava a dintre com per la cara que donava a fora.
10 Els fonaments eren de pedres magnífiques, uns grans carreus de vuit o de deu colzades.
11 Sobre els fonaments s'alçaven altres carreus de bona pedra i de mides semblants, amb filades de cedre entremig.
12 Els murs del gran pati exterior tenien, tot al voltant, tres filades de carreus i una filada de bigues de cedre, igual que l'atri interior del temple del Senyor i igual que el vestíbul del santuari.
13 El rei Salomó va fer venir Hiram de Tir i el va contractar.
14 Hiram era fill d'una viuda de la tribu de Neftalí, però el seu pare era de Tir. Fonia el bronze i era molt entès, expert i hàbil en el seu ofici. Va entrar al servei del rei Salomó i va executar tots els seus encàrrecs.
15 Va fondre les dues columnes de bronze, que feien, cada una, divuit colzades d'alt i dotze de perímetre.
16 Va fondre també dos capitells de bronze per a les columnes: tenien cinc colzades d'alt.
17 A més, va fer de bronze unes xarxes de fistons en forma de garlandes per als capitells del capdamunt de les columnes, set per a cada capitell.
18 Després va decorar les columnes amb dos rengles de magranes entorn de cada xarxa per cobrir els dos capitells que sobresortien per damunt de les magranes.
19 Al capdamunt de les columnes del vestíbul, els capitells continuaven en forma de lotus, fins a una alçada de quatre colzades.
20 En els capitells de les dues columnes, tot al volt de la convexitat que hi havia més enllà de les xarxes, s'hi arrengleraven dues-centes magranes entorn de cada capitell.
21 Les dues columnes, les va col·locar davant el vestíbul de la nau; anomenà Jaquín la columna de la dreta, i la de l'esquerra, Bóaz.
22 El capdamunt de les columnes tenia forma de lotus. Així es va acabar l'obra de les columnes.
23 Després va fer l'anomenat «Mar» de bronze, un dipòsit rodó de bronze fos. Feia deu colzades de diàmetre, trenta de perímetre i cinc de profunditat.
24 Tot al voltant, per sota de la vora, dos rengles de coloquintes decoraven el «Mar», deu per cada colzada. Havia estat fos tot junt.
25 El «Mar» reposava sobre dotze vedells: tres miraven a tramuntana, tres a ponent, tres a migdia i tres a llevant. Els vedells el sostenien amb les gropes girades cap al centre.
26 El «Mar» tenia un gruix de quatre dits, i la seva vora era com els llavis d'un calze de flor de lotus. La seva cabuda era de quaranta-dos mil litres.
27 Va fabricar també deu peanyes de bronze. Cada peanya feia quatre colzades de llarg, quatre d'ample i tres d'alt.
28 Uns plafons sostinguts per muntants tancaven els costats de les peanyes.
29 Els plafons que hi havia entre els muntants eren decorats amb lleons, vedells i querubins. Sobre els muntants, tant per damunt com per sota dels lleons i els vedells, hi havia garlandes cisellades.
30 Cada peanya anava muntada al damunt de quatre rodes de bronze amb eixos també de bronze. Les peanyes tenien, a la part superior, quatre peus per a sostenir la pica d'aigua: eren quatre suports de fosa, situats darrere les garlandes.
31 La boca superior de cada peanya era un cèrcol d'una colzada d'alt; la seva obertura era rodona, en forma de sòcol, i feia una colzada i mitja. També aquesta obertura era decorada amb figures i tancada amb plafons de forma quadrada, no rodona.
32 A les quatre rodes de sota els plafons de la peanya, hi havia perns que la sostenien. Cada roda feia una colzada i mitja d'alt.
33 Les rodes tenien la forma de roda de carruatge, però els perns, les llandes, els raigs i els botons eren de fosa.
34 Hi havia també quatre reforços als quatre angles inferiors de la peanya, que formaven una sola peça amb la peanya.
35 Al capdamunt de la peanya hi havia, tot al voltant, un cèrcol de mitja colzada d'alt; i a la part superior, els agafadors, que formaven una sola peça amb els plafons de la peanya.
36 Les cares dels agafadors i dels plafons eren decorades amb querubins, lleons i palmes, tants com n'hi cabien, i amb garlandes tot al voltant.
37 Així va fer les deu peanyes. Totes eren foses de la mateixa manera i tenien les mateixes mides i la mateixa forma.
38 Va fer també deu piques de bronze. Cada pica tenia una cabuda de vuit-cents quaranta litres i un diàmetre de quatre colzades: hi havia una pica per a cada una de les peanyes.
39 Va col·locar cinc peanyes a la banda dreta de l'edifici del temple i cinc a l'esquerra, i el «Mar» de bronze a la dreta, cap al sud-est.
40 Hiram, a més de les piques, va fer pales i calderetes d'aspersió i va enllestir tota l'obra que el rei Salomó li havia encarregat per al temple del Senyor:
41 les dues columnes; les dues boles dels capitells que coronaven les columnes, amb les xarxes per a cobrir les boles dels capitells que coronaven les columnes;
42 les quatre-centes magranes, col·locades en dos rengles per a cada xarxa, per a cobrir també les boles dels capitells;
43 les deu peanyes, amb les deu piques damunt les peanyes;
44 el «Mar» de bronze amb els dotze vedells que el sostenien;
45 les olles, les pales i les calderetes d'aspersió. Tots aquests utensilis que Hiram havia fabricat per al rei Salomó eren de bronze polit.
46 El rei els va fer fondre a la plana del Jordà, en motlles d'argila, entre Sucot i Saretan.
47 Salomó renuncià a avaluar tots aquests utensilis per la seva enorme quantitat. El pes del bronze, ni el va calcular.
48 Salomó va fer també tots els objectes destinats al santuari del Senyor: l'altar d'or; la taula on es dipositaven els pans d'ofrena, també d'or;
49 els lampadaris d'or pur, cinc a la dreta i cinc a l'esquerra, davant la cambra interior, amb les flors, els gresols i les esmocadores d'or;
50 els gibrells, els ganivets, les calderetes d'aspersió, les cassoletes i els encensers, tot d'or fi; les pollegueres de les portes que donaven a la cambra interior, al lloc santíssim, i les de les portes que donaven a la nau del santuari, totes d'or.
51 Quan va quedar enllestida tota l'obra que el rei Salomó havia encarregat per al temple del Senyor, va fer portar les ofrenes sagrades que havia deixat el seu pare David, plata, or i diversos objectes, i ho diposità tot al tresor del temple del Senyor.
Jesús. No había lugar. Lucas 2: 7
i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.
Tiene que haber sido
muy angustiosa la situación que José y María experimentaron. El viaje
entre Nazaret y Belén en tiempo de Jesús duraba entre cuatro y seis días,
dependiendo de las condiciones climatológicas y también la forma física de los
viajeros. Altas temperaturas durante el día y bajas en las noches era la
constante. Imaginemos a dos adolescentes llevando a cabo ese viaje con el
estado físico de María al límite debido a la cercanía del parto. Es muy
probable que las paradas para descansar tuvieran que ser continuadas y
la incomodad de las jornadas, tanto si lo hicieron a pie, en un equino o en
carreta, inmensa. Todo para llegar al destino final con los dolores de parto y
sin poder encontrar un lugar donde alojarse. Todo tiene sentido, el estado de
María hacía más lento su desplazamiento. Multitud de personas de diferentes
lugares se trasladaron a Belén para ser censados y en aquellos tiempo no
existían las infraestructuras hoteleras de la actualidad. Cuando ellos
llegan, probablemente, muy tarde, no hay lugar donde estar. No
debemos juzgar al mesonero. Aquella persona parece ser que hizo lo que buenamente
pudo, ofrecerles un espacio en el único lugar disponible, el establo, junto con
los animales de la casa y los de otros viajeros. Jesús nace apresuradamente, de
prestado, entre suciedad y animales. Dios entre en la historia humana y lo hace
pasando inadvertido, en la marginalidad, sin pompa ni boato, en una situación
cercana a la indigencia y el desamparo y, todo ello, de la mano de dos
jovencitos ¡Vaya manera de hacerse presente!
Al leer el pasaje me ha
sorprendido la breve y escueta nota de Lucas: "no había lugar para ellos
en el mesón". Parece una pauta en la vida del Dios hecho ser humano. Hoy
en día tampoco hay lugar para Él, ni en la vida de aquellos que no le conocen
ni tampoco en la de muchos que se denominan sus seguidores. Nuestros proyectos
vitales están tan saturados con otras prioridades e intereses que Jesús,
literalmente, no cabe y, por tanto, es expulsado a los márgenes de nuestras
vidas. Un culto, cierta religiosidad, una decencia pequeño burguesa, un
servicio ocasional, esos son los establos donde permitimos que Él pernocte.
Las leyes de la física nos enseñan que en un espacio que está lleno es
imposible ubicar nada más a menos que se desaloje algo de lo previamente
existente. Lo mismo sucede con el corazón, es imposible que Jesús encuentre
lugar sin hacer espacio para Él eliminando cosas de nuestras vidas.
Confróntate con la expresión. "no hay lugar
para Él" ¿Hasta que punto refleja la realidad de tu vida? ¿Está Jesús
en la suite principal o en el establo de tu proyecto vital?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada