LECTURA DIVENDRES 16/3/18: 1 REIS 12 i LLUC 2:48-50


Divendres 16 de Març

1ª Reis 12
Roboam va anar a Siquem, on s'havien aplegat tots els d'Israel per proclamar-lo rei. Jeroboam, fill de Nebat, que encara era a Egipte, on s'havia establert fugint del rei Salomó, ho va saber i de moment es va quedar a Egipte. Però el van fer cridar, i aleshores ell va acudir a Siquem a l'assemblea de tot Israel. El poble va parlar a Roboam en aquests termes:
--El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem. Ara alleugereix-nos la dura servitud, el jou pesant que el teu pare ens havia imposat, i et servirem.
Ell els respongué:
--Aneu-vos-en i torneu d'aquí a tres dies.
El poble se'n va anar.
Llavors el rei Roboam va demanar consell als ancians que havien estat al servei del seu pare Salomó mentre aquest vivia. Els digué:
--Què m'aconselleu que respongui a aquest poble?
Ells li contestaren:
--Si avui et fas servidor d'aquest poble, si et poses al seu servei i els respons amb paraules amables, ells et serviran a tu per sempre.
Però Roboam va prescindir del consell dels ancians i va demanar parer als joves que s'havien criat amb ell i que estaven al seu costat. Els digué:
--I vosaltres, què m'aconselleu? Què cal respondre a aquest poble que m'ha dit: "Alleugereix-nos el jou que ens havia imposat el teu pare"?
10 Els joves que s'havien criat amb ell li respongueren:
--A aquest poble que t'ha dit: "El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem; alleugereix-nos-el", li has de contestar així: "El meu dit petit és més gros que la cintura del meu pare. 11 Si el meu pare us va imposar un jou pesant, jo encara hi afegiré. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo us assotaré amb escorpins."
12 El tercer dia, Jeroboam i tot el poble anaren a trobar Roboam, tal com el rei els havia indicat. 13 El rei respongué al poble amb duresa. No va fer cas del consell dels ancians, 14 sinó que va donar una resposta segons el parer dels joves:
--Si el meu pare us va imposar un jou pesant, jo encara hi afegiré. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo us assotaré amb escorpins.
15 El rei no volgué escoltar el poble. El Senyor ho havia decidit així perquè es complís la paraula que havia adreçat a Jeroboam, fill de Nebat, per boca d'Ahià de Siló. 16 Tots els d'Israel van veure que el rei no els escoltava, i li van respondre:
--Quina part tenim amb David?
Quina heretat, amb el fill de Jessè?
Israel, cadascú a casa seva!
I tu, David, ocupa't dels teus!
I els d'Israel se'n tornaren a casa. 17 Però Roboam continuà regnant sobre la gent d'Israel que habitava a les poblacions de Judà. 18 El rei Roboam va enviar Adoram, el qui dirigia els treballs públics, però els d'Israel el van apedregar, i ell va morir. Llavors el rei Roboam pujà de pressa al seu carro i fugí a Jerusalem. 19 I els d'Israel s'han mantingut independents de la casa de David fins al dia d'avui.
20 Quan tots els d'Israel van saber que Jeroboam havia tornat, van convocar l'assemblea i el proclamaren rei d'Israel. Fora de la tribu de Judà, ningú no es va mantenir fidel al casal de David.
21 Roboam arribà a Jerusalem i va mobilitzar tota la gent de Judà i la tribu de Benjamí, en total cent vuitanta mil homes escollits, per combatre contra Israel i recuperar així el reialme per a ell, el fill de Salomó. 22 Però Déu va comunicar la seva paraula a Xemaià, home de Déu. Li va dir:
23 --Parla a Roboam, fill de Salomó, rei de Judà, a tota la gent de Judà i de Benjamí i a la resta del poble, i digues-los: 24 "Això mana el Senyor: No aneu a combatre contra els vostres germans, la gent d'Israel; torneu-vos-en a casa, perquè això ha estat cosa meva."
Ells van obeir la paraula del Senyor i se'n van tornar, tal com el Senyor els havia manat.
25 Jeroboam va fortificar Siquem, situada a les muntanyes d'Efraïm, i s'hi va establir. Després va fortificar Penuel.
26 Jeroboam es va dir:
--Tal com van les coses, el reialme podria retornar al casal de David. 27 Si aquest poble continua pujant a Jerusalem, al temple del Senyor, per oferir-hi sacrificis, el seu cor tornarà al seu senyor, Roboam, rei de Judà; a mi, em mataran, i retornaran a ell, el rei de Judà.
28 Després de pensar-s'ho bé, el rei va fabricar dos vedells d'or i va dir al seu poble:
--Israel, ja n'hi ha prou de pujar a Jerusalem! Aquest és el teu Déu, el qui et va treure de la terra d'Egipte.
29 Jeroboam va instal·lar un dels vedells a Betel i l'altre a Dan. 30 Aquí va començar el pecat d'Israel. I el poble anà en processó fins a Dan, al davant d'un dels vedells. 31 Jeroboam, a més, va construir santuaris en turons sagrats i va posar-hi sacerdots trets del poble baix, que no eren de la tribu de Leví. 32 Jeroboam va instituir una festa el mes vuitè, el dia quinze, semblant a la festa que se celebrava a Judà, i ell mateix pujava a l'altar per oferir-hi víctimes. Igual va fer a Betel: oferia sacrificis als vedells que havia fabricat i va posar-hi sacerdots dels recintes sagrats que ell mateix havia fet construir. 33 El dia quinze del mes vuitè, una data que ell s'havia inventat, pujava a l'altar que havia erigit a Betel. Va instituir, doncs, una festa per als d'Israel i pujava a l'altar a cremar-hi ofrenes.


Jesús. Ocuparme de los asuntos de mi Padre. Lucas 2: 48-50
48 En veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué:
--Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.
49 Ell els respongué:
--Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?
50 Però ells no comprengueren aquesta resposta.

Ya he mencionado que debió ser apasionante el proceso mediante el cual Jesús fue tomando conciencia de su identidad y de su especial relación con el Padre. El pasaje narrado por Lucas parece captar el primer momento en que, al menos públicamente, Jesús manifiesta evidencias de esa realidad. No deja de ser casual que eso suceda a las doce años de edad. El evangelista nos indica que fue la primera vez que el muchacho subía a Jerusalén para celebrar la Pascua. A esa edad un niño pasaba a convertirse en "hijo de la ley" y, por lo tanto, tenía que guardar la misma y ser consciente de todas sus responsabilidades. Era la edad en que un muchacho judío pasaba a formar parte de la comunidad cultural y religiosa de Israel. 

William Barclay, el gran comentarista bíblico, nos indica que durante los días de la Pascua el Sanedrín hacia sesiones públicas a las que podía acercarse cualquier persona que lo deseara. En las mismas se discutían sobre cuestiones religiosas y éticas. Allí los padres encontraron al Jesús que se había perdido. La iconografía popular ¡Una vez más! nos transmite una idea equivocada de la situación. Jesús es mostrado rodeado de los maestros de la ley a los que enseña mientras éstos, de forma concentrada e interesada, lo escuchan desgranar su sabiduría. Bien, pues nada más lejos de la realidad. El texto dice que Jesús estaba con los doctores escuchándolos y haciéndoles preguntas. Barclay afirma que esta frase es la típica para describir a un estudiante de la ley aprendiendo de su maestro, y refleja perfectamente lo que sucedía a menudo en ese tipo de reuniones de libre acceso al público en las que cualquier persona podía hacer preguntas.

Es en este contexto donde José y María encuentran a su hijo y se produce el episodio reflejado en los versículos que encabezan esta reflexión. Jesús les indica que debe ocuparse de los asuntos de su Padre. La relación paterno filial, de una manera suave y respetuosa pero firme es trasladada desde José al Padre. Pero el resto del pasaje de Lucas sigue sorprendiéndonos. El evangelista nos indica que toda la familia regresó a Nazaret y Jesús vivió en sometimiento a sus padres. Podemos suponer que hasta que comenzó su ministerio público, es decir, 18 años después. ¡Qué fascinante debieron ser aquellos años para Jesús, José y María y, posteriormente el resto de los hermanos del Maestro! Todos ellos protagonistas de un proceso que no acababan de entender en su totalidad. Jesús fue asumiendo su identidad como el Hijo de Dios y ocupándose de los asuntos de su Padre. La aplicación para nosotros es clara. También nosotros tenemos esa doble filiación. Somos también hijos del Padre y, consecuentemente, estamos llamados a ocuparnos de "sus asuntos" que, en mi humilde entender, pasa por ser agentes de restauración y reconciliación y constructores de su Reino. 


No estamos hablando de asistir a cultos, estamos hablando de reconciliar, restaurar y construir ¿Hasta que punto estás involucrado en los asuntos de tu Padre? ¿Qué evidencias lo muestran?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada