Divendres 9 de Març
1ª Reis 6
1 Salomó va emprendre la construcció del temple del Senyor l'any quatre-cents vuitanta després de la sortida dels israelites d'Egipte. Era l'any quart del seu regnat a Israel, el mes de ziv, que és el mes segon.
2 El santuari que el rei Salomó va construir per al Senyor feia seixanta colzades de llarg, vint d'ample i trenta d'alt.
3 El vestíbul del davant de la nau tenia vint colzades de llarg en el sentit de l'amplada del santuari i deu d'ample en el sentit de la seva llargada.
4 Va obrir finestres amb gelosies a les parets de l'edifici.
5 També va construir, adossat al mur de l'edifici, un annex amb plantes al voltant de la nau i de la cambra interior, i va fer-hi cambres tot al voltant.
6 La planta baixa de l'annex feia cinc colzades d'ample; la planta del mig, sis colzades d'ample, i la superior, set colzades d'ample: hi havia reclaus a l'exterior del mur de l'edifici, tot al voltant, perquè els sostres no carreguessin dins els murs de l'edifici.
7 L'edifici del santuari era de carreus ja preparats a la pedrera, de manera que no es van sentir ni martells ni escarpres ni cap altra eina de ferro mentre el van construir.
8 L'entrada de la planta del mig de l'annex lateral es trobava al costat sud de l'edifici, i per trams d'escala adossats a la paret es pujava en aquesta planta i a la planta superior.
9 Un cop acabat tot l'edifici, Salomó el va cobrir amb un sostre de cedre.
10 En l'annex lateral que havia construït, tot al voltant de l'edifici, cada planta tenia cinc colzades d'alt i s'unia a l'edifici central amb bigues de cedre.
11 El Senyor va comunicar a Salomó la seva paraula. Li digué:
12 --Tu ara edifiques aquest temple. Si segueixes els meus decrets, si compleixes les meves decisions i observes els meus preceptes, jo mantindré en tu la promesa que vaig fer al teu pare David.
13 Jo habitaré enmig dels israelites i no abandonaré el meu poble d'Israel.
14 Després de construir el santuari, Salomó en va emprendre els acabats.
15 Va revestir l'interior de l'edifici amb plaques de cedre: des de terra fins al sostre, tot l'interior quedà revestit de fusta. Va cobrir el paviment amb plaques de savina.
16 Revestí també les vint colzades de la cambra interior del santuari amb plaques de cedre, des del paviment fins al sostre. Destinà aquella part a cambra sagrada, a lloc santíssim.
17 La nau, o sigui la part de l'edifici situada al davant d'aquesta cambra interior, feia quaranta colzades.
18 La fusta de cedre que recobria l'interior de l'edifici tenia relleus de coloquintes i de garlandes de flors. Tot era de cedre; no s'hi veia la pedra.
19 Al mig de l'edifici, a l'interior de la cambra sagrada, hi va col·locar l'arca de l'aliança del Senyor.
20 Aquesta cambra feia vint colzades de llarg, vint d'ample i vint d'alt. Va revestir-la d'or fi. Va fer també un altar de cedre.
21 Salomó va recobrir d'or fi tot l'interior del santuari. Posà cadenes d'or davant la cambra sagrada, que va recobrir igualment d'or.
22 Així, doncs, revestí d'or el santuari tot sencer, i també l'altar col·locat al davant de la cambra sagrada.
23 Per a la cambra sagrada va fer dos querubins de fusta d'ullastre, que tenien deu colzades d'alt.
24 Cada una de les ales dels querubins feia cinc colzades; és a dir, els querubins feien deu colzades de punta a punta de les ales.
25-26 Tots dos tenien les mateixes dimensions i la mateixa forma,
27 i els va col·locar dintre la cambra sagrada. Els querubins tenien les ales desplegades: l'ala d'un querubí tocava una paret, i l'ala de l'altre querubí tocava l'altra paret; les altres dues ales, les que es desplegaven cap al centre de la cambra, es tocaven l'una amb l'altra.
28 I va recobrir d'or els querubins.
29 Decorà totes les parets del santuari, tant a la cambra interior com a l'exterior, amb relleus de querubins, de palmeres i de garlandes de flors.
30 I recobrí d'or el paviment del santuari, tant a la cambra interior com a l'exterior.
31 Va fer la porta de la cambra sagrada amb batents de fusta d'ullastre. La seva llinda i els seus muntants tenien cinc caires.
32 Els dos batents, de fusta d'ullastre, eren decorats amb relleus de querubins, de palmeres i de garlandes de flors, tot plegat recobert d'or.
33 Semblantment, els muntants de la porta de la nau eren de fusta d'ullastre i tenien quatre caires;
34 els dos batents eren de fusta de savina, amb dues fulles plegables per a cada batent.
35 Els va decorar amb relleus de querubins, de palmeres i de garlandes de flors, tot recobert d'or.
36 Va construir també els murs de l'atri interior; cada tres filades de carreus hi havia una filada de bigues de cedre.
37 L'any quart del regnat de Salomó, el mes de ziv, van posar els fonaments del temple del Senyor,
38 i el van acabar, amb totes les seves dependències i tots els detalls, l'any onzè, el mes de bul, que és el mes vuitè. Salomó, doncs, l'havia construït en set anys.
Jesús. María. Lucas 1: 38
38 Maria va dir:
--Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.
I l'àngel es va retirar.
A los evangélicos nos
resulta difícil acercarnos desapasionadamente a la figura de María. Hay un
efecto pendular, nos hemos ido del extremo del mundo católico, que le da un
protagonismo difícilmente reconocible en las páginas del Nuevo Testamento, al
extremo del mundo protestante que la ignora y la elude de forma casi total.
Ninguno de ambos polos hace justicia a esa adolescente de Nazaret. Porque
María, a pesar de cómo la ha plasmado la mayoría de la iconografía a lo largo
de los siglos, era una muchachita que no debía sobrepasar los quince
o dieciséis años. Pero sin María no hubiera habido encarnación. Si, ya sé
que si ella hubiera dicho ¡No! el Señor habría escogido a otra persona; lo
importante, sin embargo, es que ello dio un gran ¡Si! a Dios.
Agustín de
Hipona afirmó "El hombre sin Dios no puede; Dios sin el hombre
no quiere". Si Jesús iba a ser verdaderamente ser humano y compartir
nuestra experiencia de principio a fin necesitaba una madre. Si el Maestro
hubiera aparecido por generación espontánea, de la noche a la mañana, ya
no hubiera sido un ser humano, hubiera sido un ángel, un espíritu,
otra cosa, pero no un auténtico y genuino hombre. Por esa razón María era
necesaria.
Personalmente veo
varias lecciones alrededor de la persona de María. En primer lugar, el deseo de
Dios de hacer a la humanidad colaboradora suya en sus planes
de reconciliación y restauración. Lo vamos a ver una y otra vez a lo largo
de la vida de Jesús, el factor humano siempre es clave. En segundo lugar, la
gente que Dios decide escoger no acostumbra a ser aquella que nosotros
escogeríamos. Ninguno de los discípulos que Jesús eligió pasaría los procesos
de reclutamiento de cualquier agencia misionera de nuestros días. María era una
adolescente como cualquier otra adolescente de su pueblo. Como bien dijo el
ángel, el Señor le había concedido su gracia. Ella precisaba de la gracia como
cualquiera de nosotros. No olvidemos que el dogma de la inmaculada concepción,
según el cual María nació sin pecado, no aparece hasta el siglo XIX.
Finalmente, María es un ejemplo de disponibilidad para Dios y su voluntad.
Ponte, por un momento,
en la piel de María, una adolescente judía de un pequeño pueblo de Galilea a la
que se le aparece un ángel y le dice que quedará embarazada y sin mediación de
varón. ¿Qué grado de comprensión tuvo de lo que el enviado del Señor le estaba
diciendo? ¿Cómo procesó toda aquella situación? No es osado afirmar que debió
de tener muchas dudas, más preguntas que certezas; es posible que incluso
llegara a dudar de la realidad de la experiencia de la aparición del ángel. Lo
cierto, lo que realmente cuenta, es que al margen del grado de comprensión que
tuvo de la situación, optó por una respuesta de fe, de confianza, de
disponibilidad.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada