LECTURA DIMECRES 2/5/18: 1 CRÒNIQUES 6 i MATEU 2:11


Dimecres 2 de Maig

1ª Cròniques 6
Fills de Leví: Guerxon, Quehat i Merarí. Fills de Guerxon: Libní i Ximí. Fills de Quehat: Amram, Ishar, Hebron i Uziel. Fills de Merarí: Mahlí i Muixí. Aquests són els clans dels levites segons els seus avantpassats.
Descendents de Guerxon: Libní, Jàhat, Zimmà, Joah, Idó, Zèrah i Jeatrai. Descendents de Quehat: Amminadab, Corè, Assir, Elcanà, Ebiassaf, Assir, Tàhat, Uriel, Uzià i Xaül. 10 Fills d'Elcanà: Amassai, Ahimot i Elcanà. 11 Fills d'Elcanà: Suf, Nàhat, 12 Eliab, Jeroham, Elcanà i Samuel. 13 Fills de Samuel: Joel, el primogènit, i Abià, el segon. 14 Descendents de Merarí: Mahlí, Libní, Ximí, Uzà, 15 Ximà, Haguià i Assaià.
16 Aquests són els homes a qui David va confiar el servei del cant a la casa del Senyor d'ençà que va dipositar-hi l'arca de l'aliança. 17 Eren els encarregats del cant davant el tabernacle de la tenda del trobament, fins que Salomó va edificar el temple del Senyor a Jerusalem, on exercien les seves funcions, segons les normes establertes.
18 Els qui exercien aquesta tasca, juntament amb els membres dels seus cors, eren:
Dels descendents de Quehat hi havia Eman, el cantor. Els seus avantpassats eren: Joel, Samuel, 19 Elcanà, Jeroham, Eliel, Tóah, 20 Suf, Elcanà, Màhat, Amassai, 21 Elcanà, Joel, Azarià, Sefanià, 22 Tàhat, Assir, Ebiassaf, Corè, 23 Ishar, Quehat, Leví i Israel.
24 A la dreta d'Eman hi havia el seu company Assaf. Els seus avantpassats eren: Berequiahu, Ximà, 25 Micael, Baasseià, Malquià, 26 Etní, Zèrah, Adaià, 27 Etan, Zimmà, Ximí, 28 Jàhat, Guerxon i Leví.
29 A l'esquerra d'Eman s'hi posaven els membres del cor de Merarí, dirigits per Etan. Els seus avantpassats eren: Quixí, Abdí, Mal·luc, 30 Haixabià, Amassià, Hilquià, 31 Amsí, Baní, Xèmer, 32 Mahlí, Muixí, Merarí i Leví.
33 Els altres descendents de Leví tenien a càrrec seu tots els serveis del tabernacle del temple de Déu. 34 Aaron i els seus descendents cremaven les ofrenes damunt l'altar dels holocaustos, i els perfums, damunt l'altar de l'encens. També s'ocupaven de tot el que es referia al lloc santíssim i celebraven el ritual d'expiació a favor d'Israel, d'acord amb tot el que Moisès, servent de Déu, havia ordenat.
35 Aquests són els descendents d'Aaron: Eleazar, Pinhàs, Abixua, 36 Buquí, Uzí, Zerahià, 37 Meraiot, Amarià, Ahitub, 38 Sadoc i Ahimaas.
39 Aquests són els llocs de residència i els seus límits, assignats als descendents d'Aaron, del clan de Quehat, que van ser els primers a rebre el territori que els va tocar per sorteig; 40 els van donar Hebron, en el territori de la tribu de Judà, amb els pasturatges del voltant. 41 Però els camps d'aquesta ciutat amb els pobles del voltant ja els havien donat en herència a Caleb, fill de Jefunnè. 42 Els descendents d'Aaron van rebre com a ciutats amb dret de refugi Hebron, Libnà, Jatir, Eixtemoa, 43 Hilén, Debir, 44 Aixan i Bet-Xèmeix, totes amb els seus pasturatges. 45 També van rebre aquestes ciutats del territori de la tribu de Benjamí: Gueba, Alèmet i Anatot. En total, tretze ciutats, amb els seus pasturatges.
46 Als altres clans dels descendents de Quehat els van tocar en sort deu ciutats dels territoris de les tribus d'Efraïm i Dan, i de la meitat de la tribu de Manassès. 47 Als clans dels descendents de Guerxon els van donar tretze ciutats dels territoris de les tribus d'Issacar, Aser, Neftalí i Manassès, tribu establerta a Basan. 48 Als clans dels descendents de Merarí els van tocar en sort dotze ciutats de les tribus de Rubèn, Gad i Zabuló. 49 Els israelites van donar aquestes ciutats, amb els seus pasturatges, als descendents de Leví. 50 Les ciutats dels territoris de les tribus de Judà, Simeó i Benjamí, esmentades anteriorment, les van assignar també per sorteig.
51 Als altres clans dels descendents de Quehat els van tocar en sort algunes ciutats del territori d'Efraïm; 52 els van assignar, amb dret de refugi, la ciutat de Siquem, a les muntanyes d'Efraïm, i també les ciutats de Guèzer, 53 Jocneam, Bethoron, 54 Aialon i Gat-Rimmon; 55 també, de la meitat de la tribu de Manassès, les ciutats d'Aner i Bilam. Cada una d'aquestes ciutats va ser donada, amb els seus pasturatges, a la resta dels clans dels descendents de Quehat.
56 Als clans descendents de Guerxon els van donar, de la meitat de la tribu de Manassès, les ciutats de Golan, al territori de Basan, i Aixtarot. 57 De la tribu d'Issacar, Quèdeix, Daberat, 58 Ramot i Anem. 59 De la tribu d'Aser, Maixal, Abdon, 60 Hucoc, Rehob. 61 De la tribu de Neftalí, Quèdeix, a Galilea, Hammon i Quiriataim. Totes aquestes ciutats van ser donades juntament amb els seus pasturatges.
62 A la resta dels levites, és a dir, als descendents de Merarí, els van donar: de la tribu de Zabuló, Rimmonà i Tabor; 63 de la tribu de Rubèn, situada a la banda oriental del Jordà, enfront de Jericó, Bèsser, a l'estepa, Jahas, 64 Quedemot i Mefàat; 65 de la tribu de Gad, Ramot, a Galaad, Mahanaim, 66 Heixbon i Jazer. Totes elles amb els seus pasturatges.


Jesús ¡Vaya lugar!. Mateo 2: 11
Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.
Los hombres sabios de oriente en su búsqueda de Jesús siguieron los pasos que la lógica indica. Fueron a Jerusalén, a palacio, se reunieron con los gobernantes y posteriormente con los líderes religiosos. En su manera de razonar lo más normal es que en uno de esos dos lugares, el templo o el palacio, encontraran al rey que había nacido. Pero no fue así. Desde su nacimiento Jesús desafía nuestra lógica y manera de pensar. No podía ser encontrado en los centros de poder o religión; Jesús estaba en la marginalidad, en una humilde vivienda pasando bastante desapercibido. 

Tristemente hemos desarrollado un sistema religioso tan perverso como aquel que Jesús vino a sustituir. Nos hemos acostumbrado a creer que al Maestro lo debemos encontrar en nuestros templos, esos edificios que usamos para reunirnos. Nuestro lenguaje nos traiciona y les llamamos casa de Dios y anunciamos que hemos acudido a los mismos para encontrarnos con el Señor. Nada más lejos de la realidad. Como los hombres sabios nos enseñan, a Jesús hemos de saberlo encontrar en la rutina y cotidianidad del día a día. Hemos de encontrarnos con Él en el trabajo, la oficina, el hogar, los medios de transporte, las tiendas, las fábricas y los talleres. Afirmo que aquel que no sepa ver a Jesús en el día a día en vano lo buscara y podrá encontrar el domingo en un edificio.

Hace muchos años un poeta cristiano escribió esta canción que refleja muy bien lo que este pasaje nos transmite: Baja dios de las nubes llévalo a la fabrica donde trabaja quita dios del madero y guárdalo dentro de tu corazón saca dios de los templos donde lo encerraron hace tantos años déjalo libre en las plazas y llévalo también al mercado de pueblo.
¿Cuán capaz eres encontrando a Jesús en la vida cotidiana?

LECTURA DIMARTS 1/5/18: 1 CRONIQUES 5 i MATEU 2:2


Dimarts 1 de Maig

1ª Cròniques 5
Fills de Rubèn, primogènit d'Israel. Efectivament, ell era el primogènit; però havia jagut amb una de les dones del seu pare i per això el seu dret de primogenitura va passar als fills de Josep, fill d'Israel, encara que aquest no consti en les genealogies com a primogènit. És cert que Judà va ser el més poderós entre els germans i d'ell va sortir un sobirà, però el dret de primogenitura era de Josep.
Fills de Rubèn, primogènit d'Israel: Hanoc, Pal·lú, Hesron i Carmí.
Descendents de Joel: Xemaià, Gog, Ximí, Micà, Reaià, Bàal, Beerà, cap dels rubenites, deportat per Tiglat-Pilèsser, rei d'Assíria. Els seus parents, enregistrats llinatge per llinatge, segons les seves genealogies, eren: Jeiel, el primer, Zecariahu, i Bela, fill d'Azaz, que era fill de Xema, fill de Joel, que habitava a Aroer. Les seves possessions s'estenien fins a Nebó i Baal-Meon, i, per la banda d'orient, fins al límit del desert que separava el seu territori del riu Eufrates, ja que el seu bestiar s'havia multiplicat al país de Galaad. 10 En temps de Saül van lluitar contra els fills d'Agar i els van derrotar. Després van habitar a les seves tendes per tota la regió oriental de Galaad.
11 Els fills de Gad habitaven al costat dels rubenites, al territori de Basan, fins a Salcà. 12 En primer lloc venia Joel; en segon lloc, Xafam, i després Jaanai i Xafat. 13 Els seus parents formaven set llinatges: els de Micael, de Meixul·lam, de Xeba, de Jorai, de Jacan, de Zia i d'Éber. 14 Aquests van ser fills d'Abihail, i els seus avantpassats en línia directa foren Hurí, Jaróah, Guilad, Micael, Jeixixai, Jahdó i Buz. 15 Ahí, fill d'Abdiel i nét de Guní, fou el cap d'aquests llinatges. 16 Habitaven a Galaad, a Basan, en els seus pobles i en tots els llocs de pasturatge de Xaron fins als límits del territori. 17 La genealogia de tots ells va ser enregistrada en temps de Jotam, rei de Judà, i de Jeroboam, rei d'Israel.
18 Entre els descendents de Rubèn, de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès, es va formar un exèrcit de quaranta-quatre mil set-cents seixanta homes valents, armats amb escuts i espases, tiradors d'arc i entrenats per a la guerra. 19 Van lluitar contra els fills d'Agar i contra els de Jetur, de Nafix i de Nodab. 20 Durant el combat van invocar Déu i ell els va escoltar, els ajudà perquè havien confiat en ell; els fills d'Agar i tots els seus aliats van caure a les seves mans. 21 El nombre de caps de bestiar capturat va ser de cinquanta mil camells, dues-centes cinquanta mil entre ovelles i cabres i dos mil ases. També van fer cent mil presoners. 22 Molts homes van caure ferits de mort, perquè aquella guerra era cosa de Déu. Després es van establir al territori dels agarites i s'hi van quedar fins a l'època de la deportació.
23 Els descendents de la meitat de la tribu de Manassès van habitar al territori que s'estén des de Basan fins a Baal-Hermon, Senir i la muntanya de l'Hermon. Eren molt nombrosos. 24 Els caps dels seus llinatges eren: Éfer, Ixí, Eliel, Azriel, Irmeià, Odavià i Jahdiel. Van ser homes coratjosos i de renom, caps dels seus llinatges.
25 Però foren infidels al Déu dels seus pares i es van prostituir adorant els déus de les nacions que Déu havia exterminat davant d'ells. 26 Llavors el Déu d'Israel va instigar Pul, rei d'Assíria, és a dir, Tiglat-Pilèsser, rei d'Assíria, que va deportar els rubenites, els gadites i la meitat de la tribu de Manassès a les regions d'Halah, Habor i Arà, i al costat del riu de Gozan, on avui encara viuen.
27 Fills de Leví: Guerxon, Quehat i Merarí. 28 Fills de Quehat: Amram, Ishar, Hebron i Uziel. 29 Fills d'Amram: Aaron, Moisès i Maria. Fills d'Aaron: Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar.
30 Eleazar va ser el pare de Pinhàs; Pinhàs, d'Abixua; 31 Abixua, de Buquí; Buquí, d'Uzí; 32 Uzí, de Zerahià; Zerahià, de Meraiot; 33 Meraiot, d'Amarià; Amarià, d'Ahitub; 34 Ahitub, de Sadoc; Sadoc, d'Ahimaas; 35 Ahimaas, d'Azarià; Azarià, de Johanan; 36 Johanan, d'Azarià, que va exercir el sacerdoci al temple que Salomó edificà a Jerusalem. 37 Azarià va ser el pare d'Amarià; Amarià, d'Ahitub; 38 Ahitub, de Sadoc; Sadoc, de Xal·lum; 39 Xal·lum, d'Hilquià; Hilquià, d'Azarià; 40 Azarià, de Seraià; Seraià, de Jossadac, 41 i Jossadac va ser deportat quan el Senyor va deportar la població de Judà i de Jerusalem valent-se de Nabucodonosor.


La prioridad de buscar a Jesús. Mateo 2: 2
preguntaven:
--On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.


Leo la historia de la visita de los hombres sabios de oriente a Jesús y me sorprende su intencionalidad y proactividad en buscar al rey recién nacido. Dada la valía de los dones que le ofrecieron -oro, incienso y mirra-, todos ellos presentes de gran valor comercial, podemos inferir que eran personas importantes y, consecuentemente, ocupadas, muy atareadas. Sin embargo, supieron priorizar la búsqueda de Jesús. Se embarcaron en un largo viaje que debió de consumir semanas de su preciado tiempo. Todo les pareció bien a cambio de encontrar lo que buscaban. Porque algo que aprendo de esta historia es que al Maestro hay que ir a buscarlo, hay que tomar la iniciativa para encontrarse con Él. Sin duda Jesús se deja hallar, pero es preciso la intencionalidad de nuestra parte para la búsqueda. Todos nosotros somos intencionales en perseguir aquello que consideramos importante, valioso y significativo para nosotros. Jesús mismo afirmó que donde se encuentra nuestro tesoro -lo que valoramos- hacia allá nuestro corazón -nuestra vida-. Nuestra intencionalidad o la falta de la misma en tratar de encontrarnos con el Maestro nos informa del papel y la importancia que juega en nuestras vidas.

¿Qué grado de intencionalidad tiene la búsqueda de Jesús en tu vida?

LECTURA DILLUNS 30/4/18: 1 CRÒNIQUES 4 i JOAN 8:12


Dilluns 30 d’Abril

1ª Cròniques 4
Fills de Judà: Peres, Hesron, Carmí, Hur i Xobal. Reaià, fill de Xobal, va ser el pare de Jàhat, i Jàhat, d'Ahumai i de Làhad. Aquests van ser els clans dels soraïtes.
Jizreel, Ixmà i Idbaix van donar origen a la població d'Etam. La seva germana es deia Asselelponí. Hur va tenir també Penuel, fundador de Guedor, i Ézer, fundador d'Huixà. Tots aquests van ser els fills d'Hur, primogènit d'Efrata i fundador de Betlem.
Aixhur, fundador de Tecoa, tingué dues dones: Helà i Naarà. Naarà li va donar Ahuzam, Héfer, Temní i Ahaixtarí. Aquests van ser els fills de Naarà. Helà fou mare de Sèret, Sóhar i Etnan.
Cos fou el pare d'Anub i Sobebà, i l'avantpassat dels clans d'Aharhel, fill d'Arum. Jabés era més important que els seus germans, i la seva mare li va posar aquest nom perquè exclamà: «L'he donat a llum sofrint!» 10 Jabés va fer aquesta petició al Déu d'Israel: «Si veritablement em beneeixes, engrandeix el meu territori, ajuda'm i protegeix-me del mal, perquè no sofreixi.» Déu li va concedir el que li havia demanat.
11 Quelub, germà de Xuhà, va ser el pare de Mehir; Mehir, d'Eixton, 12 i Eixton, de Bet-Rafà, Passéah i Tehinnà, fundador de la ciutat de Nahaix. Aquests van ser els homes de Recà.
13 Fills de Quenaz: Otniel i Seraià. Fills d'Otniel: Hatat i Meonotai. 14 Meonotai va ser el pare d'Ofrà, i Seraià, de Joab, el fundador de Gueharaixim, anomenada així perquè els d'aquest lloc eren artesans.
15 Fills de Caleb, fill de Jefunnè: Irú, Elà i Nàam. Elà va ser el pare de Jehal·lelel i de Quenaz.
16 Fills de Jehal·lelel: Zif, Zifà, Tirià i Assarel.
17 Fills d'Ezrà: Jèter, Mèred, Éfer i Jalon. Jèter fou el pare de Miriam, Xammai i Ixbah, fundador d'Eixtemoa. 18 Mèred es va casar amb Bitià, que era egípcia i filla del faraó, i amb ella tingué Jèred, fundador de Guedor, Hèber, fundador de Socó, i Jecutiel, fundador de Zanóah. 19 Amb la seva altra dona, Odià, germana de Nàham, va tenir aquests dos fills: el pare de Queilà, el garmita, i Eixtemoa, el maacatita.
20 Fills de Ximon: Amnon, Rinnà, Benhanan i Tilon. Fills d'Ixí: Zohet i Benzohet.
21 Fills de Xelà, fill de Judà: Er, fundador de Lecà, Ladà, fundador de Mareixà, i els clans que produeixen els teixits de lli fi a Betaixbea. 22 Xelà també fou l'avantpassat de Joquim i de la gent de Cozebà, de Joaix i de Saraf, que dominaren Moab i després van tornar a Betlem; es tracta de fets molt antics. 23 Eren terrissers, que habitaven a Netaïm i Guederà, prop del rei, i estaven al seu servei.
24 Fills de Simeó: Nemuel, Jamín, Jarib, Zèrah i Xaül. 25 Descendents de Xaül: Xal·lum, Mibsam i Mixmà. 26 Els de Mixmà van ser: Hammuel, Zacur i Ximí. 27 Ximí va tenir setze fills i sis filles; però els seus germans no van tenir gaires fills i tots els seus clans no van ser tan nombrosos com els de Judà. 28 Vivien a Beerxeba, Moladà i Hassar-Xual, 29 Bilhà, Èssem, Tolad, 30 Betuel, Hormà, Siclag, 31 Betammarcabot, Hassar-Sussim, Betbirí i Xaaraim. Aquestes eren les seves ciutats fins al regnat de David. 32 A més tenien quatre pobles: Etam, Enrimmon, Toquen i Aixan, 33 i tots els altres pobles al voltant d'aquelles ciutats fins a Bàal. Aquests eren els llocs on vivien.
Registre dels seus clans: 34 Meixobab, Jamlec, Joixà, fill d'Amassià, 35 Joel, Jehú, fill de Joixibià, que era fill de Seraià, fill d'Assiel, 36 Elioenai, Jaacobà, Jeixohaià, Assaià, Adiel, Issimiel, Benaià, 37 Zizà, fill de Xifí, que era fill d'Al·lon, fill de Jedaià, fill de Ximrí, fill de Xemaià. 38 Aquests que han estat designats pels seus noms eren els caps dels clans; els seus llinatges van ser tan nombrosos 39 que arribaren a la vora de Guedor, fins a la banda oriental de la vall, buscant pasturatges per al seu bestiar. 40 Hi van trobar pasturatge abundant i bo, i la regió era espaiosa, tranquil·la i segura. Abans hi havien viscut els camites. 41 En temps d'Ezequies, rei de Judà, aquests que han estat esmentats en el registre van entrar a la regió i van destruir els seus campaments i també els meünites que hi havia, i els van exterminar, fins al punt que, dels antics habitants, no en queda rastre en el present. S'hi van quedar a viure, doncs, en lloc d'ells, perquè hi havia pasturatges.
42 Cinc-cents d'ells, descendents de Simeó, van anar a les muntanyes de Seïr, comandats per Pelatià, Nearià, Refaià i Uziel, fills d'Ixí. 43 Van destruir la resta dels fugitius d'Amalec i han viscut allí fins al dia d'avui.


Jesús. Luz. Juan 8: 12
Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué:
--Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.

Del mismo modo que el agua y el pan, la luz es un elemento esencial para la vida humana. Entiendo que cuando Jesús habla acerca de ella se está refiriendo a la luz solar pues la eléctrica carecía de existencia en aquellos momentos. Los ritmos de la vida durante siglos han estado marcados por el sol. La oscuridad limitaba considerablemente las posibilidades de realizar cualquier tipo de tarea y en muchos lugares significaba la inseguridad total. La historia nos cuenta que tras la puesta del sol las calles de la antigua Roma, la capital del imperio mundial, se volvían totalmente intransitables a causa de la violencia que imperaba con la oscuridad. Así mismo la luz es precisa para que determinados procesos químicos puedan llevarse a cabo en los organismos vivos. No podría existir ningún tipo de vida sin luz.

Cuando pienso acerca de la luz veo que tiene dos vertientes: Una que podríamos llamar positiva y la otra, por describirla de alguna manera, negativa. Tratemos la primera de ellas. La presencia de la luz nos permite ubicarnos y orientarnos. Nos da perspectiva y una comprensión de lo que hay a nuestro alrededor. Provee también de seguridad. Todos hemos experimentando las sensaciones asociadas a la oscuridad e incluso el miedo que puede producir encontrarnos en un lugar donde carecemos de luz para poder hacernos una idea de la situación. Todo parece indicar que la oscuridad tiene la capacidad de despertar en muchos de nosotros miedos ancestrales e incluso irracionales. Todo cambia cuando no hay luz. Yo mismo he experimentado la inmensa diferencia que significa llegar a un país extranjero que desconoces en la noche o hacerlo durante el día. Las sensaciones son totalmente diferentes. 

Jesús afirma ser la luz del mundo y, consecuentemente, aquel que le sigue no andará en tinieblas. Cuando Jesús hace semejante afirmación lo visualizo como si fuera un faro en medio de la oscuridad. Su luz me da un punto de referencia, me alerta de los peligros a mi alrededor y, a la vez, me permite orientarme en la dirección correcta. Personalmente preciso de todos esos ingredientes a fin de poder manejar mi propio proyecto vital. En medio de entornos tremendamente convulsos y cambiantes es urgente e imprescindible tener esas referencias que le permiten a uno mantenerse orientado en la dirección correcta. Muchas veces parecemos los zombies de la película "The walking dead", simplemente moviéndonos mecánicamente de un lugar a otro, rodeados de muchos similares a nosotros, pero sin un propósito claro ni definido. No es de extrañar que experimentemos en nuestras vidas muchas de las sensaciones asociadas a la falta de luz y que ya he mencionado anteriormente. Por eso preciso de Jesús y la vertiente positiva de la luz. Lo necesito para ver la realidad, para hacerme una idea de dónde estoy y hacia dónde debo ir. Es indispensable para tener perspectiva y claridad. Un poco de luz, por pequeña que sea su intensidad, cambia por completo las cosas.


¿De qué formas prácticas puedes aplicar a tu vida esta gran verdad de que Jesús es la luz del mundo?

Diumenge 29 d’Abril Comparteix el que has après amb els germans.


LECTURA DISSABTE 28/4/18: 1 CRÒNIQUES 3 i JOAN 6:35


Dissabte 28 d’Abril

1ª Cròniques 3
Aquests són els fills que David va tenir a Hebron: Amnon, el primogènit, fill d'Ahinóam, de Jizreel; el segon, Daniel, fill d'Abigail, de Carmel; el tercer, Absalom, fill de Maacà, la filla de Talmai, rei de Gueixur; el quart, Adonies, fill d'Haguit; el cinquè, Xefatià, fill d'Abital; el sisè, Itream, de la seva esposa Eglà. Aquests sis fills van néixer a Hebron, on David va regnar set anys i mig. Després va regnar trenta-tres anys a Jerusalem, on va tenir Ximà, Xobab, Natan i Salomó, tots quatre de Bat-Xua, filla d'Ammiel. Encara tingué nou fills més: Ibhar, Elixamà, Elifèlet, Nógah, Nèfeg, Jafia, Elixamà, Eliadà i Elifèlet. Tots aquests eren fills de David, sense comptar els fills que va tenir de les seves concubines. També tenia una filla que es deia Tamar.
10 Els successors de Salomó van ser: Roboam, Abies, Asà, Josafat, 11 Joram, Ahazià, Joaix, 12 Amasies, Azarià, Jotam, 13 Acaz, Ezequies, Manassès, 14 Amon i Josies. 15 Fills de Josies: Johanan, el primogènit; Joiaquim, el segon; Sedecies, el tercer, i Xal·lum, el quart. 16 Fills de Joiaquim: Jeconies i Sidquià. 17 Fills de Jeconies, el deportat: Xealtiel, el primogènit; 18 Malquiram, Pedaià, Xenassar, Jecamià, Oixamà i Nedabià. 19 Fills de Pedaià: Zorobabel i Ximí. Zorobabel va tenir dos fills, Meixul·lam i Hananià, una filla, Xelomit, 20 i cinc altres fills: Haixubà, Óhel, Berequià, Hassadià i Juixab-Hèssed. 21 Fills d'Hananià: Pelatià i Jeixaià. Al costat d'ells hi havia els descendents de Refaià, d'Arnan, d'Obadià i de Xecanià. 22 Fill de Xecanià: Xemaià. Xemaià va tenir sis fills: Hatuix, Igal, Baríah, Nearià i Xafat. 23 Nearià va tenir tres fills: Elioenai, Hizquià i Azricam. 24 Elioenai en va tenir set: Odaviahu, Eliaixib, Pelaià, Acub, Johanan, Delaià i Ananí.


Jesús. Agua. Juan 6: 35
Jesús els diu:
--Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set.

Está comprobado que un adulto sano únicamente puede vivir alrededor de cinco días sin agua. Pasado este tiempo el cuerpo ya no puede cumplir muchas de sus funciones básicas. Hay casos documentados de personas que han podido alcanzar un límite de doce días sin ingestión de líquido; estamos hablando de excepciones. Si bien es pan como sustento básico de la vida es una referencia cultural -maíz, patata, arroz, ocupan el mismo lugar en otras culturas-, el agua es una referencia universal, nadie en ningún lugar pueda vivir sin ella. La organización no gubernamental Wateraid estima que más de 600 millones de personas (10% de la población) no tienen ni siquiera acceso al agua potable. Sin agua no hay vida.



No es de extrañar por tanto que Jesús utilice ese símbolo para referirse a sí mismo como ya lo hizo anteriormente con el pan. El énfasis sigue siendo en lo básico e imprescindible para poder sustentar la vida. Jesús está hablando de lo fundamental, no de lo accesorio. En su conversación con la samaritana afirmó que cualquiera que bebiera del agua que ella ofrecía volvería a tener sed. Sin embargo, continuó diciendo Jesús, el que beba del agua que Él provee nunca más volvería a tener sed. Antes al contrario, en su interior habría un manantial de agua viva. El ser humano, incluidos los seguidores de Jesús, tenemos sed de muchas cosas. Cosas dignas: justicia, libertad, igualdad, paz. Otras no tan dignas y que estamos dispuestos a satisfacer a cualquier precio, incluso si eso significa dañarnos a nosotros mismos y a otros. En definitiva tenemos una gran sed de sentido y significado, propósito y trascendencia. No podemos vivir sin ello aunque al tratar de satisfacerlo lo identifiquemos con muchas cosas diferentes. 



Vale la pena pararse y pensar acerca de qué tipo de sed estamos experimentando, cómo intentamos calmarla y qué resultados estamos obteniendo. Situaciones como estas son en las que verdaderamente la fe entra en juego, pues Jesús nos reta a creer y confiar que Él puede saciar nuestra sed más profunda. 



¿De qué tienes sed?

LECTURA DIVENDRES 27/4/18: 1 CRÒNIQUES 2 i JOAN 6:48


Divendres 27 d’Abril

1ª Cròniques 2
Aquests són els fills d'Israel: Rubèn, Simeó, Leví, Judà, Issacar, Zabuló, Dan, Josep, Benjamí, Neftalí, Gad i Aser.
Fills de Judà: Er, Onan i Xelà; tots tres li van néixer de la filla de Xua, que era cananea. El pervers comportament d'Er, el primogènit de Judà, va desagradar al Senyor, i el va fer morir. Tamar, nora de Judà, va tenir d'ell Peres i Zèrah. Judà tingué, doncs, en total cinc fills.
Fills de Peres: Hesron i Hamul.
Fills de Zèrah: Zimrí, Etan, Eman, Calcol i Dera; cinc en total. Entre els fills de Carmí hi havia Acar, que va portar la desgràcia a Israel perquè es va apropiar d'una part dels objectes consagrats a l'extermini. Etan va tenir un fill, que es digué Azarià.
Fills que va tenir Hesron: Jerahmeel, Ram i Caleb.
10 Ram fou el pare d'Amminadab, i Amminadab, de Nahxon, cap dels jueus. 11 Nahxon fou el pare de Salmà; Salmà, de Booz; 12 Booz, d'Obed, i Obed, de Jessè. 13 Els fills de Jessè van ser: Eliab, el primogènit; Abinadab, el segon; Ximà, el tercer; 14 Netanel, el quart; Radai, el cinquè; 15 Óssem, el sisè, i David, el setè. 16 Les filles de Jessè van ser Seruià i Abigail. Fills de Seruià: Abisai, Joab i Assahel. 17 Abigail va donar a llum Amassà, el pare del qual fou Jèter, l'ismaelita.
18 Caleb, fill d'Hesron, va tenir una filla, Jeriot, de la seva dona Azubà. Els fills de Jeriot van ser Jèixer, Xobab i Ardon. 19 Després de la mort d'Azubà, Caleb es va casar amb Efrata i d'ella va tenir Hur. 20 Hur va ser el pare d'Urí, i Urí, de Bessalel. 21 Després, quan Hesron tenia seixanta anys, es va casar amb la filla de Maquir, pare de Galaad, i tingué d'ella un fill, que es deia Segub. 22 Segub va ser el pare de Jaïr, que va posseir vint-i-tres poblacions al país de Galaad. 23 Però Gueixur i Aram van prendre els Poblets de Jaïr, i també Quenat i les seves rodalies; en total, seixanta pobles. Tots aquests van ser els descendents de Maquir, pare de Galaad. 24 Després de la mort d'Hesron, Caleb es va unir amb Efrata. La dona d'Hesron era Abià, i d'ella va tenir Aixhur, el pare de Tecoa.
25 Els fills de Jerahmeel, primogènit d'Hesron, van ser: Ram, el fill gran, Bunà, Oren, Óssem i Ahià. 26 Jerahmeel va tenir una altra dona, que es deia Atarà i fou la mare d'Onam. 27 Els fills de Ram, primogènit de Jerahmeel, van ser Maas, Jamín i Équer. 28 Els fills d'Onam van ser Xammai i Jadà, i els de Xammai, Nadab i Abixur. 29 La dona d'Abixur es deia Abihail i va ser mare d'Ahban i Molid. 30 Fills de Nadab: Sèled i Apaim. Sèled va morir sense deixar descendència. 31 Apaim va tenir un fill que es digué Ixí. Ixí va ser el pare de Xeixan, i Xeixan, d'Ahlai. 32 Fills de Jadà, germà de Xammai: Jèter i Jonatan. Jèter va morir sense deixar descendència. 33 Fills de Jonatan: Pèlet i Zazà. Aquests van ser els descendents de Jerahmeel.
34 A Xeixan no li van néixer fills, però sí filles. Xeixan tenia un esclau egipci que es deia Jarhà, 35 al qual va donar una filla per muller; aquesta li infantà un fill, que es digué Atai. 36 Atai fou el pare de Natan; Natan, de Zabad; 37 Zabad, d'Eflal; Eflal, d'Obed; 38 Obed, de Jehú; Jehú, d'Azarià; 39 Azarià, d'Heles; Heles, d'Elassà; 40 Elassà, de Sismai; Sismai, de Xal·lum; 41 Xal·lum, de Jecamià, i Jecamià, d'Elixamà.
42 Fills de Caleb, germà de Jerahmeel: Meixà, el primogènit, que va ser el pare de Zif, i Mareixà, que fou el pare d'Hebron. 43 Fills d'Hebron: Córah, Tapúah, Rèquem i Xema. 44 Xema va ser el pare de Ràham, i Ràham, de Jorqueam; Rèquem va ser pare de Xammai; 45 Xammai, de Maon, i Maon, de Betsur. 46 Efà, concubina de Caleb, va ser mare d'Haran, Mossà i Gazez. Haran va tenir un fill que també es digué Gazez. 47 Fills de Jahdai: Règuem, Jotam, Gueixan, Pèlet, Efà i Xàaf. 48 Maacà, concubina de Caleb, va ser mare de Xèber i Tirhanà. 49 També va donar a llum Xàaf, que va ser el pare de Madmannà, i Xevà, que va ser el pare de Macbenà i de Guibà. Caleb va tenir una filla que es deia Acsà. 50 Aquests van ser els fills de Caleb.
Fills d'Hur, primogènit d'Efrata: Xobal, fundador de Quiriat-Jearim; 51 Salmà, fundador de Betlem, i Haref, fundador de Betgader.
52 Xobal, fundador de Quiriat-Jearim, va ser el pare de Reaià i avantpassat de la meitat dels manahatites 53 i dels clans de Quiriat-Jearim, és a dir, dels itrites, putites, xumateus i mixraïtes. D'ells van sortir els soraïtes i els eixtaolites.
54 Descendents de Salmà: la gent de Betlem, de Netofà, d'Atrot-Betjoab, l'altra meitat dels manahatites, i els soraïtes, 55 com també els clans dels escribes que viuen a Jabés, els tiratites, els ximatites i els sucateus. Aquests eren els quenites descendents d'Hammat, avantpassat dels recabites.


Jesús. Pan. Juan 6: 48
Jo sóc el pa de vida.
Todas las culturas tienen un alimento básico que las sustenta. Puede ser el arroz, el maíz, las patatas, etc. En el mundo mediterráneo, al cual perteneció Jesús, era el trigo y sus derivados, concretamente el pan. En su época no había excesiva variedad en la dieta y contento podía estar aquel que tenía un bocado de pan que echarse a la boca cada día. Esa, lamentablemente, sigue siendo la realidad hoy en día de millones de personas en nuestro planeta. No es de extrañar, por tanto, que el Maestro nos enseñara a pedir por nuestro pan cotidiana, la porción que necesitamos cada día para sustentar la vida. 

Jesús usa la afirmación acerca del pan justo después de haber alimentado a varios miles de personas. No es difícil ponerse en la mente de las mismas. Resultaría maravilloso tener como líder a alguien que día tras día pudiera suplirles del alimento básico de una manera inagotable. El texto de Juan nos indica que todos aquellos comieron hasta saciarse. Es decir, calmaron total y absolutamente su hambre. Así que ni cortos ni perezosos deciden que lo proclamarán rey. De forma definitiva se acabaría su hambre y tendrían un futuro asegurado. Sin embargo, aquel plan no coincidía para nada con el de Jesús. 

Al usar el símbolo del pan, un alimento básico, el Maestro estaba afirmando que tiene el compromiso y la capacidad de satisfacer nuestra necesidad básica y fundamental. En sociedades mínimamente avanzadas como las nuestras ¿De qué tiene hambre aquel que ya ha visto cubierta su necesidad primaria de alimento? Mi respuesta sería que existe un hambre de sentido, de significado, de propósito, de ser amado, considerado y aceptado, de tener valor y dignidad. Éstas entre otras muchas cosas. Y esa hambre de significado cada cual intenta saciarla como buenamente puede. Cada sociedad y cada época tiene "sus panes" en los cuales busca cubrirla. El placer, el poder, el estatus, las experiencias, las posesiones, el dinero con todo lo que éste puede proporcionar, forman parte del menú diario que nuestra sociedad ofrece para, si no saciar y satisfacer, al menos intentar calmar ese hambre profunda de significado. 

El problema es que nos seguidores de Jesús no estamos exentos de la tentación de cubrir nuestra necesidad con la dieta que ofrece la sociedad. Con frecuencia olvidamos que todo aquel que como de esos panes volverá a tener hambre y necesitará una dosis cada vez mayor para calmar el dolor del hambre de sentido, propósito y significado.
¿Cuál es la base de tu dieta?