LECTURA DILLUNS 28/5/18: 2 CRÒNIQUES 1 i LLUC 8:39

Dilluns 28 de Maig

2ª Cròniques 1

1 Salomó, fill de David, es va consolidar en el seu reialme. El Senyor, el seu Déu, que era amb ell, el va engrandir fora mida. 2 Salomó va parlar amb els israelites, amb els caps responsables de mil i de cent homes, amb els jutges, i amb els principals de tot Israel, és a dir, els caps de llinatge, 3 i es va dirigir amb tota l'assemblea al turó sagrat de Gabaon, on hi havia la tenda del trobament de Déu que Moisès, servent del Senyor, havia fet al desert. 4 L'arca de Déu, en canvi, David l'havia traslladada des de Quiriat-Jearim al lloc que li havia preparat, a Jerusalem, on li havia plantat una tenda. 5 L'altar de bronze que havia fet Bessalel, fill d'Urí, descendent d'Hur, també era a Gabaon davant el tabernacle del Senyor. Salomó i tota l'assemblea hi anaren per consultar el Senyor.

6 Salomó va pujar a l'altar de bronze, que era davant el Senyor, vora la tenda del trobament, i va oferir mil holocaustos en aquell altar.

7 Aquella nit, Déu es va aparèixer a Salomó i li va dir:

--Digues-me què vols que et doni.

8 Salomó respongué a Déu:

--Tu vas demostrar un gran amor al meu pare David, i a mi m'has fet regnar en lloc d'ell. 9 Ara, Senyor-Déu, que es mantingui la promesa que vas fer al meu pare David, ja que m'has fet rei d'un poble tan nombrós com els grans de pols de la terra. 10 Dóna'm saviesa i seny perquè pugui anar al davant d'aquest poble. Altrament, qui seria capaç de governar aquest teu poble, que és tan gran?

11 Déu digué a Salomó:

--Ja que aquest és el teu desig i no em demanes riqueses, tresors, glòria, la mort dels teus enemics i una llarga vida, sinó que demanes per a tu tan sols saviesa i seny per a governar el meu poble, del qual jo t'he fet rei, 12 jo t'ho concedeixo. Però, a més, et donaré també riqueses, tresors i glòria, com no n'havien tingut els reis que t'han precedit ni en tindran els teus successors.

13 Després Salomó, des de la tenda del trobament en el turó sagrat de Gabaon, va tornar a Jerusalem, i regnà a Israel.

14 Salomó tenia mil quatre-cents carros de guerra, amb unes dotacions que pujaven a dotze mil homes. Els va acantonar a les ciutats on hi havia els carros de guerra i també prop d'ell, a Jerusalem.

15 El rei va fer que a Jerusalem la plata i l'or fossin tan abundants com les pedres i que hi hagués tanta fusta de cedre com sicòmors a la Xefelà. 16 Els cavalls de Salomó provenien d'Egipte i de Quevé. Els marxants del rei els compraven a Quevé. 17 Un carro provinent d'Egipte costava sis-centes peces de plata, i un cavall, cent cinquanta. Els marxants del rei també en compraven per revendre'ls als reis dels hitites i dels arameus.

18 Salomó decidí d'edificar un temple dedicat al nom del Senyor i un palau reial per a residir-hi.

Ve a los tuyos. Lucas 8: 39

Torna a casa teva i explica el que Déu t'ha fet.

Ell se n'anà per tota la ciutat proclamant el que li havia fet Jesús.

Aquel hombre endemoniado de Gerasa quiso seguir a Jesús. Es normal, había sido liberado, restaurado y convertido nuevamente en una persona normal que podía volver a vivir en sociedad. Sin embargo, el Maestro tiene otros planes para él. Le da la gran comisión más difícil y exigente que puede existir, volver a los suyos, a los que le conocen, a los que estarán observándolo constantemente y dar testimonio de lo que Dios había hecho en su vida. 

El reto para todos nosotros es similar, dar testimonio entre los nuestros de lo que Jesús es y ha hecho en nuestras vidas. Para eso, evidentemente, debemos tener una historia que contar y debe ser real. Debe serlo porque los nuestros nos observarán en todo momento y a ellos no podremos presentarles esas versiones editadas que tenemos de nosotros mismos y que con frecuencia presentamos en sociedad. La evidencia del trabajo del Señor es nosotros es, con frecuencia, llamada la apologética irrefutable, aquella que es imposible negar. Con demasiada frecuencia los nuestros ya no quieren oír acerca de Dios; ya saben o creen saber. Pero no pueden dejar de estar expuestos a nuestras vidas y si estas son coherentes ¡Que no perfectas! Dios las usará para seguir haciendo su trabajo sobrenatural en ellos. 

¿Cuán saludable es tu apologética irrefutable?

Diumenge 27 de Maig Comparteix el que has après amb els germans.

LECTURA DISSABTE 26/5/18: 1 CRÒNIQUES 29 i MATEU 15:21-28

Dissabte 26 de Maig

1ª Cròniques 29

1 Després el rei David va dir a tota l'assemblea:

--El meu fill Salomó, l'únic que Déu ha escollit, encara és jove i poc madur, i l'empresa és grandiosa, perquè aquest edifici reial no és per a un home, sinó per al Senyor-Déu. 2 Per això he posat el meu esforç a preparar per al casal del meu Déu la quantitat necessària d'or, de plata, de bronze, de ferro i de fusta per a tot el que s'ha de fer d'or, de plata, de bronze, de ferro o de fusta. He preparat també pedres d'ònix i altres per a encastar, pedra negra o vinçada, tota mena de pedres precioses i grans blocs d'alabastre. 3 Encara, portat per l'amor al temple del meu Déu, a més de tot el que ja he preparat per a aquest sant casal, tinc un tresor d'or i de plata que destino a aquest temple. 4 Faig donació de cent tones d'or d'Ofir i de dues-centes quaranta de plata fina, per a revestir les parets interiors dels edificis, 5 per als diversos objectes d'or o de plata i per a tota mena de treballs d'orfebreria. ¿Qui de vosaltres està també disposat a fer generosament un donatiu per al Senyor?

6 Llavors els caps de llinatge, els caps de les tribus d'Israel, els responsables de mil i de cent homes, i els caps de l'administració reial, van fer ofrenes voluntàries: 7 per a l'obra del temple de Déu van donar cent cinquanta tones i deu mil monedes d'or, tres-centes cinquanta tones de plata, sis-centes tones de bronze i tres mil quatre-centes tones de ferro. 8 Els qui tenien pedres precioses, les feien a mans de Jehiel, descendent de Guerxon, per al tresor del temple del Senyor. 9 El poble es va alegrar de les ofrenes voluntàries, perquè les havien fetes de tot cor al Senyor. També el rei David en va tenir una gran alegria.

10 Llavors David va beneir el Senyor en presència de tota l'assemblea. Digué:

--Sigues beneït, Senyor, Déu del nostre pare Israel, des de sempre i per sempre. 11 Són teus, Senyor, la grandesa i el poder, la glòria, l'esplendor i la majestat, perquè també és teu tot el que hi ha al cel i a la terra. És teva, Senyor, la reialesa, per damunt de tots els sobirans. 12 Tu dónes la riquesa i la glòria, tu domines sobre tot el món; està a les teves mans de donar força i valentia, fer créixer tota cosa i refermar-la. 13 Per això, Déu nostre, t'enaltim i lloem el teu nom gloriós. 14 Qui sóc jo i qui és el meu poble per a tenir la gosadia de fer-te ofrenes generoses com aquestes? És ben cert que tot ve de tu: i això que t'oferim, tu ens ho has donat. 15 Perquè davant teu som immigrants i forasters, igual que els nostres pares; la nostra vida a la terra és com una ombra, sense esperança. 16 Senyor, Déu nostre, aquesta multitud de coses que hem preparat per a edificar un temple en honor del teu nom, ha vingut de tu i tot és teu. 17 Jo sé, Déu meu, que tu examines els cors i estimes la rectitud. Jo, amb sinceritat de cor, he ofert generosament tot això, i ara veig amb goig la generositat amb què el teu poble reunit aquí t'ofereix voluntàriament els seus dons. 18 Senyor, Déu dels nostres pares Abraham, Isaac i Israel, conserva sempre en el teu poble aquests mateixos sentiments i decanta els seus cors cap a tu. 19 Concedeix al meu fill Salomó un cor sincerament disposat a observar els teus manaments, les teves prescripcions, els teus decrets, prompte per a complir-ho tot i per a construir aquest edifici reial que he preparat.

20 Acabat, David va dir a tota l'assemblea:

--Beneïu el Senyor, el vostre Déu!

Tota l'assemblea va beneir el Senyor, el Déu dels seus pares, i es van agenollar i es prosternaren davant el Senyor i davant el rei.

21 L'endemà al matí van oferir sacrificis i holocaustos al Senyor: mil vedells, mil moltons, mil anyells, amb les corresponents libacions de vi, i molts més sacrificis per a tot Israel. 22 Aquell dia van menjar i beure a la presència del Senyor, i van celebrar així una gran festa. Salomó, fill de David, va ser proclamat rei per segona vegada, i el van consagrar al Senyor ungint-lo com a sobirà. També van ungir Sadoc com a sacerdot.

23 Salomó va ocupar el tron del Senyor, com a rei successor del seu pare David, i va prosperar. Tot Israel li prestà obediència. 24 Tots els prohoms, tots els herois, i també tots els fills del rei David, es van sotmetre al rei Salomó. 25 El Senyor va enaltir el rei Salomó fins al capdamunt davant tot Israel i li concedí un reialme gloriós com no havia tingut mai cap dels anteriors reis d'Israel.

26 David, fill de Jessè, havia estat rei de tot Israel. 27 Havia regnat quaranta anys sobre Israel: set a Hebron i trenta-tres a Jerusalem. 28 Va morir, després d'una vellesa feliç, carregat d'anys, de riquesa i de glòria. El va succeir en el regne el seu fill Salomó.

29 La història del rei David, des del principi a la fi, consta en les Cròniques del vident Samuel, en les del profeta Natan i en les de Gad, el vident. 30 Allà es parla també del seu regnat, del seu poder i de tot el que van passar ell, el poble d'Israel i tots els reialmes dels altres països.

Los silencios de Dios. Mateo 15: 21-28

21 Jesús se'n va anar d'allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó. 22 Una dona cananea, que era d'aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar:

--Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi. La meva filla està endimoniada i sofreix molt.

23 Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven:

--Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre.

24 Jesús els digué:

--Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes d'Israel.

25 Però la dona vingué a prosternar-se davant d'ell i li deia:

--Senyor, ajuda'm!

26 Jesús contestà:

--No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.

27 Ella digué:

--És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.

28 Llavors Jesús li respongué:

--Dona, és gran la teva fe! Que es faci tal com tu vols.

I des d'aquell mateix moment es posà bona la seva filla.

¿Por qué Jesús guarda silencio ante la petición de aquella mujer? No es desinterés lo que le mueve, más bien el hecho de que aquella madre pueda tomar conciencia de cuán importante es la petición para ella. Puedo afirmar que cuando algo es realmente significativo para mí y lo deseo, soy capaz de mover cielos y tierra para conseguirlo. Ningún obstáculo me impedirá lograrlo y las barreras no harán sino generar más motivación en mí ¡Así me ha hecho Dios! 

La sanidad de su hija era para aquella mujer ¡Como no podía ser de otro modo! alta prioridad y así lo demuestra su insistencia y persistencia a pesar del silencio y la aparente indiferencia de Jesús. No cejó hasta que consiguió aquello que buscaba. Con mucha frecuencia el Señor trabaja por medio de procesos que implican tiempo, su kairos, su momento. Nosotros, hijos de nuestra sociedad queremos las cosas para ayer, de forma instantánea e inmediata y perdemos con facilidad el interés cuando no conseguimos aquello que queremos. El silencio de Dios puede deberse, entre otras cosas, en un deseo de probar la importancia de nuestras peticiones, en un proceso que lleva su tiempo, o en una combinación de ambas cosas. Lo cierto es que aquel que anhela la respuesta del Señor no cejará, como no lo hizo aquella madre, en sus oraciones. 

¿Qué demuestra tu manera de orar? ¿Qué aprendes de las cosas que pides y de las que no pides?

LECTURA DIVENDRES 25/5/18: 1 CRÒNIQUES 28 I LLUC 6:9

Divendres 25 de Maig

1ª Cròniques 28

1 David va convocar a Jerusalem tots els prohoms d'Israel: els caps de les tribus, els caps dels cossos d'exèrcit que estaven al servei del rei, els caps responsables de mil i de cent homes, i els administradors de tots els béns i ramats del rei i dels seus fills; també l'alt servei de la cort, els herois i tots els homes valerosos. 2 El rei David es va posar dret i els digué:

--Germans meus, poble meu, escolteu-me! Jo m'havia proposat d'edificar un casal on reposés l'arca de l'aliança del Senyor, l'escambell dels peus del nostre Déu. Jo feia els preparatius per a edificar-lo. 3 Però Déu em digué: "Tu no has d'edificar cap casal dedicat al meu nom, perquè has estat un guerrer i has vessat molta sang."

4 »Però el Senyor, Déu d'Israel, m'havia escollit d'entre tota la meva família perquè fos rei d'Israel per sempre. Ell va escollir Judà com a tribu capdavantera, i de les famílies de Judà va escollir la meva, i d'entre els meus germans es va complaure en mi per a fer-me regnar sobre tot Israel. 5 I d'entre els molts fills que el Senyor m'ha donat, ell ha escollit el meu fill Salomó perquè ocupi el tron reial del Senyor sobre Israel. 6 El Senyor em digué: "Serà el teu fill Salomó qui construirà el meu casal, amb els meus atris, perquè l'he escollit com a fill, i jo li seré pare. 7 Mantindré per sempre el seu regnat si continua complint els meus manaments i els meus preceptes, com ha fet fins ara."

8 »Així, doncs, davant de tot Israel, que és la comunitat del Senyor, i a la presència del nostre Déu, jo us dic: Observeu i cerqueu de complir tots els manaments del Senyor, el vostre Déu, perquè pugueu posseir aquest bon país i transmetre'l després en herència als vostres descendents per sempre. 9 I tu, Salomó, fill meu, reconeix el Déu del teu pare i serveix-lo de tot cor i amb promptitud d'esperit, perquè el Senyor examina els cors i penetra totes les intencions. Si el cerques, ell es deixarà trobar; però si l'abandones, et rebutjarà per sempre. 10 Pensa ara que el Senyor t'ha escollit a tu perquè construeixis un casal que serà el seu santuari. Sigues ferm i comença!

11 Llavors David va donar al seu fill Salomó l'esbós del vestíbul i dels seus annexos, dels seus magatzems, de les seves cambres altes, dels compartiments interiors i de la cambra per a l'arca amb la seva coberta. 12 Li va donar també l'esbós de tot el que tenia pensat sobre els atris del temple del Senyor, amb les dependències del voltant, destinades als tresors del temple de Déu i als objectes sagrats. 13 També li va donar l'ordenació dels torns dels sacerdots i dels levites, i dels diversos serveis del temple del Senyor, i l'esbós dels utensilis destinats al seu culte. 14 Li va indicar el pes de cada utensili d'or o de plata, segons la seva funció en el culte; 15 el pes dels lampadaris d'or o de plata amb els seus gresols, segons la funció de cada lampadari en el culte; 16 la quantitat d'or de cada taula per als pans d'ofrena i la quantitat de plata per a les taules de plata; 17 la quantitat d'or pur per a les forquetes, les calderetes d'aspersió i els gerrets; i, respecte a les copes d'or i de plata, el pes d'or i de plata corresponent a cada copa; 18 la quantitat d'or fi per a l'altar de l'encens, i l'esbós de la carrossa dels querubins d'or que amb les seves ales esteses havien de cobrir l'arca de l'aliança del Senyor. 19 «Tot això», deia David, «figura en un escrit que he rebut de mans del Senyor per a fer-me conèixer tots els detalls de l'obra representada en l'esbós.»

20 Llavors David va dir al seu fill Salomó:

--Sigues ferm i decidit, i comença! No tinguis por, no t'acovardeixis, que el Senyor-Déu, el meu Déu, és amb tu. Ell no et deixarà ni t'abandonarà fins que hauràs enllestit tota l'obra destinada al culte en el seu temple. 21 Aquí tens els grups dels sacerdots i dels levites que estan al servei de tot el que pertoca al culte en el temple de Déu; també comptes amb experts en tota mena d'oficis que et prestaran voluntàriament la seva ajuda, i, a més, comptes amb els prohoms i tot el poble, que estaran a les teves ordres.

¿Qué es lícito?. Lucas 6: 9

Llavors Jesús els digué:

--Us vull fer una pregunta. Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?

Un hombre con su mano derecha atrofiada y, por tanto, incapaz para desempeñar un trabajo. Los fariseos totalmente indiferentes a la situación de aquella persona y deseosos de ver si Jesús reaccionaría sanándolo en día de reposo y de ese modo, al quebrantar la tradición oral, que no la ley, poderlo acusar. El Maestro plantea una cuestión de mucho calado. ¿Qué es más importante, hacer el bien o las tradiciones religiosas? Para Él no había la más mínima duda, un ser humano y sus necesidades son mucho más importantes que los preceptos y observancias religiosas. 

A nosotros nos puede pasar algo similar. En ocasiones nos volvemos puntillosos y meticulosos con la religiosidad en la misma proporción en que somos indiferentes a las necesidades de los seres humanos que nos rodean. Ignoramos su dolor pero nos indignamos si alguien rompe el más mínimo de los preceptos religiosos. Eso sí, cuando la ruptura de los mismos va en nuestro favor podemos justificarlo y dar todas las razones por las cuales lo hemos hecho. Son muchas las partes de la Escritura (Isaías, los evangelios, Santiago) donde se nos enseña que la auténtica religiosidad, la que verdaderamente agrada y honra a Dios es tener en cuenta las necesidades de un mundo roto que nos rodea por todas partes. 

¿Qué tipo de religiosidad define tu vida cristiana?

LECTURA DIJOUS 24/5/18: 1 CRÒNIQUES 27 i JOAN 8:10-11

Dijous 24 de Maig

1ª Cròniques 27

1 Llista dels israelites, caps de llinatge, caps responsables de mil i de cent homes, amb els altres capdavanters, que estaven al servei del rei en l'organització dels cossos de l'exèrcit, que durant tot l'any entraven i sortien per servir durant un mes. Un cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.

2 Al davant del primer cos, que entrava de servei el mes primer, hi havia Jaixobam, fill de Zabdiel. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes. 3 Jaixobam era descendent de Peres. Era el cap de la plana major durant el primer mes.

4 Al davant del segon cos, que entrava de servei el mes segon, hi havia Dodai, del clan d'Ahóah. Miclot el comandava. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.

5 El cap del tercer cos, que entrava de servei el mes tercer, era Benaiahu, fill del gran sacerdot Jehoiadà. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes. 6 Aquest Benaiahu era un heroi dels trenta, i cap de tots ells. El seu fill Ammizabad també comandava aquest cos.

7 En el quart cos, que entrava de servei el mes quart, hi havia Assahel, germà de Joab; el va succeir el seu fill Zebadià. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.

8 El cinquè cos, que entrava de servei el mes cinquè, el comandava Xamhut, del clan de Zèrah. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.

9 El sisè cos, que entrava de servei el mes sisè, el comandava Irà, fill d'Iqueix, de Tecoa. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.

10 El setè cos, que entrava de servei el mes setè, el comandava Heles, el pelonita, d'Efraïm. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.

11 El vuitè cos, que entrava de servei el mes vuitè, el comandava Sibecai, d'Huixà, del clan de Zèrah. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.

12 El novè cos, que entrava de servei el mes novè, el comandava Abièzer, d'Anatot, de Benjamí. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.

13 El desè cos, que entrava de servei el mes desè, el comandava Mahrai, de Netofà, del clan de Zèrah. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.

14 L'onzè cos, que entrava de servei el mes onzè, el comandava Benaià, de Piraton, del clan d'Efraïm. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.

15 El dotzè cos, que entrava de servei el mes dotzè, el comandava Heldai, de Netofà, del clan d'Otniel. El seu cos d'exèrcit constava de vint-i-quatre mil homes.

16 Caps de les tribus d'Israel:

Tribu de Rubèn: Elièzer, fill de Zicrí. Tribu de Simeó: Xefatiahu, fill de Maacà. 17 Tribu de Leví: Haixabià, fill de Quemuel. Descendents d'Aaron: Sadoc. 18 Tribu de Judà: Elihú, parent de David. Tribu d'Issacar: Omrí, fill de Micael. 19 Tribu de Zabuló: Ixmaiahu, fill d'Obadiahu. Tribu de Neftalí: Jerimot, fill d'Azriel. 20 Tribu d'Efraïm: Oixea, fill d'Azaziahu. De la meitat de la tribu de Manassès: Joel, fill de Pedaiahu. 21 De l'altra meitat de la tribu de Manassès, a Galaad: Idó, fill de Zecariahu. Tribu de Benjamí: Jaassiel, fill d'Abner. 22 Tribu de Dan: Azarel, fill de Jeroham.

Aquests eren els caps de les tribus d'Israel.

23 David no va incloure en el cens els qui encara no havien complert vint anys, perquè el Senyor havia promès que multiplicaria Israel fins a fer-lo tan nombrós com les estrelles del cel. 24 Joab, fill de Seruià, començà a fer el cens, però no el va acabar, perquè això provocà la indignació del Senyor contra Israel. Així, doncs, el resultat del cens no va quedar consignat en la Crònica del rei David.

25 Azmàvet, fill d'Adiel, era el tresorer reial. Jehonatan, fill d'Uziahu, administrava els dipòsits de reserves, situats al camp, a les ciutats, als pobles i a les torres fortificades. 26 Ezrí, fill de Quelub, dirigia els treballs del camp i el conreu de les terres. 27 Ximí, de Ramà, s'ocupava de les vinyes; Zabdí, de Xefam, dels cellers per a guardar el vi que les vinyes produïen. 28 Baal-Hanan, de Guèder, s'ocupava dels oliverars i sicòmors de la Xefelà. Joaix tenia cura dels dipòsits d'oli. 29 Xirtai, de Saron, s'ocupava dels ramats de vaques que pasturaven a la plana de Saron. 30 Obil, l'ismaelita, tenia cura dels camells; Jehdeiahu, el meronotita, de les someres. 31 Jaziz, l'agarita, dels ramats d'ovelles i cabres. Tots aquests eren administradors del patrimoni del rei David.

32 Jehonatan, oncle de David, home intel·ligent i lletrat, era conseller del rei. Jehiel, fill d'Hacmoní, era el preceptor dels fills del rei; 33 Ahitófel també era conseller del rei. Huixai, l'arquita, era el confident del rei. 34 A Ahitófel el van succeir en el càrrec Jehoiadà, fill de Benaiahu, i Abiatar. El general en cap de l'exèrcit del rei era Joab.

Tampoco yo te condeno. Juan 8: 10-11

10 Jesús es posà dret i li digué:

--Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat?

11 Ella va respondre:

--Ningú, Senyor.

Jesús digué:

--Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més.

De aquella mujer no tenemos información acerca de quién era, sólo sobre lo que había hecho, sorprendida en pleno acto de adulterio. En Israel, esta conducta junto con el asesinato y la idolatría eran considerados los tres pecados más graves que un judío podía cometer. Y ese concretamente estaba castigado con la pena capital; eso era precisamente lo que los fariseos y maestros de la ley pretendían. Lo triste del asunto es que tenían toda la razón del mundo. Legalmente aquella mujer era culpable y ellos, en su intención de atrapar a Jesús, esperaban que refrendara lo que la Palabra enseñaba o se opusiera a la misma. En cualquier caso pensaban que tenían la oportunidad perfecta.

Pero el Maestro confronta a los acusadores con su propia realidad. Indica que aquel que esté libre de pecado debe ser el responsable de lanzar la primera piedra. Esta siempre es la más difícil de lanzar; se trata de un acción individual, perpetrada por una única persona. Una vez la primera ha caído, los individuos se disuelven en la masa y actúan de forma anónima y compulsiva. Conocemos el resto de la historia, ninguno de ellos pudo resistir el escrutinio de su propia conciencia. Jesús le dio a aquella mujer una segunda oportunidad. No afirmó que la ley fuera injusta, excesiva u obsoleta, junto con la absolución le conminó a no continuar pecando, a dejar de lado su antigua conducta.

Para todos nosotros los seguidores de Jesús el reto consiste en imitar al Maestro. Hacerlo dando a las personas segundas, terceras y cuartas oportunidades. Hacerlo no condenando en otros aquello que justificamos en nosotros mismos. Hacerlo siendo conscientes de nuestro propio pecado y admitiendo que hemos sido nosotros mismos recipientes de la gracia del Señor. En definitiva, de gracia hemos recibido, de gracia debemos dar.

¿Cuál es tu actitud ante el caído, la de Jesús o la del fariseo?

LECTURA DIMECRES 23/5/18: 1 CRÒNIQUES 26 i JOAN 4:13-14

Dimecres 23 de Maig

1ª Cròniques 26

1 Pel que fa als grups dels porters, els descendents de Corè eren representats per Meixelemià, fill de Coré, descendent d'Ebiassaf. 2 Fills de Meixelemià: Zecarià, el primogènit; Jediael, el segon; Zebadiahu, el tercer; Jatniel, el quart; 3 Elam, el cinquè; Jehohanan, el sisè; Eliehoenai, el setè.

4 Fills d'Obed-Edom: Xemaià, el primogènit; Jehozabad, el segon; Joah, el tercer; Sacar, el quart; Netanel, el cinquè; 5 Ammiel, el sisè; Issacar, el setè; Peül·letai, el vuitè: Déu, en efecte, havia beneït Obed-Edom. 6 El seu fill Xemaià va tenir per fills uns homes valerosos que governaven el seu llinatge. 7 Fills de Xemaià: Otní, Refael, Obed, Elzabad, i els seus germans, Elihú i Semaquiahu; eren homes de vàlua. 8 Tots aquests descendien d'Obed-Edom. Amb els seus fills i els seus germans eren seixanta-dos en total, dotats de valor i de força per al servei que havien de prestar. 9 Els fills i germans de Meixelemià, tots homes de vàlua, eren divuit.

10 Fills d'Hossà, descendent de Merarí: Ximrí, el cap; encara que no fos el primogènit, el seu pare li havia atribuït el primer lloc; 11 Hilquiahu, el segon; Tebaliahu, el tercer; Zecariahu, el quart. Els fills i germans d'Hossà eren tretze en total. 12 A aquests grups de porters, tant als caps com als altres membres, els van encarregar el servei de guàrdia del temple del Senyor. 13 El servei de cada porta va ser assignat a cada llinatge per sorteig; hi foren inclosos tant els joves com els grans. 14 A Xelemiahu li va tocar la porta oriental. La del nord, després de tirar les sorts, va tocar al seu fill Zecarià, que era un conseller assenyat. 15 La del sud, a Obed-Edom, i els magatzems, als seus fills. 16 A Xupim i a Hossà els va tocar la part occidental, on hi ha la porta de Xal·lèquet, que dóna al camí de la pujada.

Els serveis de guàrdia es distribuïen així: 17 a la porta oriental hi havia sis levites; a la del nord, quatre per dia; a la del sud, quatre per dia, i dos en cada un dels magatzems. 18 A les dependències de la part occidental n'hi havia quatre per a vigilar el camí de la pujada i dos per a vigilar les dependències. 19 Aquests eren els grups de porters, descendents de Corè i de Merarí.

20 Altres levites tenien a càrrec seu la custòdia dels tresors del temple de Déu i dels objectes sagrats més preciosos. Aquests levites eren Ahià 21 i uns descendents de Ladan, del clan de Guerxon, caps de llinatge de Ladan: Jehiel 22 i els fills de Jehiel, Zetam amb el seu germà Joel. Aquests eren custodis dels tresors del temple del Senyor.

23 Pel que fa als descendents d'Amram, d'Ishar, d'Hebron i d'Uziel, 24 el tresorer major era Xebuel, descendent de Guerxom, fill de Moisès. 25 Els seus parents, descendents d'Elièzer, eren: Rehabià, Jeixaiahu, Joram, Zicrí i Xelomot. 26 Aquest Xelomot, amb els seus germans, custodiava els tresors que el rei David, els caps de llinatge i els caps responsables de mil i de cent homes i els generals de l'exèrcit, 27 havien consagrat a Déu del botí de les guerres, per al manteniment del temple del Senyor. 28 Tot el que Samuel, el vident, Saül, fill de Quix, Abner, fill de Ner, i Joab, fill de Seruià, havien consagrat a Déu, també estava sota la custòdia de Xelomot i dels seus germans.

29 Quenaniahu i els seus fills, del llinatge d'Ishar, s'ocupaven dels afers civils d'Israel, com a escribes i jutges.

30 Haixabiahu i mil set-cents parents seus, homes de vàlua, descendents del llinatge d'Hebron, administraven els afers religiosos i reials a la part del territori d'Israel de l'oest del Jordà. 31 El cap dels descendents d'Hebron era Jerià. L'any quaranta del regnat de David van fer recerques en els arbres genealògics del llinatge d'Hebron i es van trobar també homes valerosos d'aquest llinatge a Jazer de Galaad. 32 Hi havia, entre els seus parents, dos mil set-cents homes de vàlua, caps de llinatge. El rei David els va posar al davant dels descendents de les tribus de Rubèn, de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès per a tots els afers religiosos i reials.

Sed. Juan 4: 13-14

13 Jesús li respongué:

--Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set. 14 Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna.

Estas fueron las palabras que Jesús le dirigió a la mujer de Samaria junto al pozo. En un principio la samaritana confundió los términos de la conversación y se centró en lo aparente: el agua y la sed física. Amorosamente Jesús fue reconduciendo la plática hacia lo realmente importante, la sed de sentido, propósito y significado que anida en el corazón de todo ser humano. Una lectura completa del capítulo 4 nos mostrará que aquella mujer buscó en la relación con los hombres el amor, la ternura, la acogida, el cariño, la protección que precisaba. Yendo de relación en relación trató de calmar una sed que sólo se apagaba de forma temporal y después resurgía con mayor ímpetu y sentido de vacío.

Como aquella mujer todo ser humano tiene una sed de propósito, sentido y significado. No conozco a nadie que no desee ser feliz y no persiga aquello que considere, equivocadamente o no, que se la podrá proporcionar. Buscamos experiencias, relaciones, posesiones que satisfagan esa sed. Si Jesús está en lo cierto -y creo que la experiencia personal de cada uno lo confirma- esa satisfacción siempre es temporal. Lo es porque únicamente Dios puede satisfacer de forma permanente esa sed; tan solo Él puede llenar esa aspiración a la eternidad que todo ser humano tiene. 

¿Cómo andas de sed? ¿En qué fuentes estás bebiendo?

LECTURA DIMARTS 22/5/18: 1 CRÒNIQUES 25 i MATEU 19:13-15

Dimarts 22 de Maig

1ª Cròniques 25

1 David i els caps del servei de culte van seleccionar els fills d'Assaf, d'Eman i de Jedutun, que salmejaven cants profètics tot acompanyant-los amb les cítares, les arpes i els címbals.

Els homes que tenien a càrrec seu aquest servei del culte eren els següents:

2 De la família d'Assaf: Zacur, Jossef, Netanià i Assarela. Els fills d'Assaf estaven al costat del seu pare, que salmejava cants profètics prop del rei.

3 De la família de Jedutun: els seus fills Guedaliahu, Serí, Jeixaiahu, Haixabià, Matitiahu i Ximí, sis en total, que estaven al costat del seu pare Jedutun, que salmejava cants profètics al so de les cítares, donant gràcies i lloant el Senyor.

4 De la família d'Eman: els seus fills Buquiahu, Mataniahu, Uziel, Xubael, Jeremot, Hananià, Hananí, Eliata, Guidalti, Romamti-Èzer, Joixbecaixa, Mal·loti, Otir i Mahaziot. 5 Tots eren fills d'Eman, vident del rei, que li transmetia les paraules de Déu per enaltir el seu poder reial. Déu va concedir a Eman catorze fills i tres filles.

6 Tots aquests, al costat dels seus pares, cantaven durant el culte del temple del Senyor i acompanyaven el seu cant amb címbals, arpes i cítares. Assaf, Jedutun i Eman estaven prop del rei. 7 Comptant els seus germans levites que sabien el repertori de cants del Senyor, incloent-hi tots els mestres, eren dos-cents vuitanta-vuit. 8 L'ordre dels torns de servei va ser establert per sorteig, incloent-hi joves i grans, mestres i deixebles.

9 En el sorteig van sortir: primer, Jossef, que era d'Assaf; segon, Guedaliahu, amb els seus fills i germans, dotze en total; 10 tercer, Zacur, amb els seus fills i germans, dotze en total; 11 quart, Serí, amb els seus fills i germans, dotze en total; 12 cinquè, Netanià, amb els seus fills i germans, dotze en total; 13 sisè, Buquiahu, amb els seus fills i germans, dotze en total; 14 setè, Jessarela, amb els seus fills i germans, dotze en total; 15 vuitè, Jeixaiahu, amb els seus fills i germans, dotze en total; 16 novè, Mataniahu, amb els seus fills i germans, dotze en total; 17 desè, Ximí, amb els seus fills i germans, dotze en total; 18 onzè, Azarel, amb els seus fills i germans, dotze en total; 19 dotzè, Haixabià, amb els seus fills i germans, dotze en total; 20 tretzè, Xubael, amb els seus fills i germans, dotze en total; 21 catorzè, Matitiahu, amb els seus fills i germans, dotze en total; 22 quinzè, Jeremot, amb els seus fills i germans, dotze en total; 23 setzè, Hananià, amb els seus fills i germans, dotze en total; 24 dissetè, Joixbecaixa, amb els seus fills i germans, dotze en total; 25 divuitè, Hananí, amb els seus fills i germans, dotze en total; 26 dinovè, Mal·loti, amb els seus fills i germans, dotze en total; 27 vintè, Eliata, amb els seus fills i germans, dotze en total; 28 vint-i-unè, Otir, amb els seus fills i germans, dotze en total; 29 vint-i-dosè, Guidalti, amb els seus fills i germans, dotze en total; 30 vint-i-tresè, Mahaziot, amb els seus fills i germans, dotze en total; 31 vint-i-quatrè, Romamti-Èzer, amb els seus fills i germans, dotze en total.

No impidas el acceso hasta Jesús. Mateu 19: 13-15

13 Alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles els renyaven. 14 Jesús digué:

--Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells.

15 I, després d'imposar-los les mans, se'n va anar d'allí.

Los niños en el tiempo de Jesús no eran apreciados, mimados y protegidos como lo son en la mayoría de nuestras culturas. Carecían de valor e importancia, no se les consideraba inocentes criaturas como lo hacemos nosotros y se esperaba de ellos que pasaran lo más desapercibidos posible y no molestaran en absoluto a los adultos. Como en tantas otras ocasiones los discípulos actúan según las pautas culturales de su tiempo y lugar. Consideraron que los niños eran una molestia y que los padres que los acercaban a Jesús eran desconsiderados y groseros. La respuesta del Maestro ante este hecho fue muy fuerte ¡Indignación! que es definida por el diccionario como: Enojo, ira o enfado vehemente contra una persona o contra sus actos.

La lectura de este breve pasaje me ha llevado a la reflexión sobre dos puntos. Primero, pensar acerca de cuál es mi actitud hacia aquellos que la sociedad considera carentes de valor por las razones que sean. Todos aquellos que por cuestiones económicas, culturales, políticas, sociales, de género, de orientación sexual, de religión y un etcétera tan largo como cada uno desee, son despreciadas por una parte de la sociedad y yo, consciente o no, participo de esos prejuicios y, consecuentemente, no favorezco su acceso al Maestro.

Segundo, me ha asaltado la duda si soy un impedimento para que otras personas puedan acercarse a Jesús. Si mi forma de vivir, mis acciones y omisiones, mis valores y prioridades están convirtiéndose en una barrera que hace que otros ni siquiera se planteen el tener una relación con el Salvador. 

Desprecio y barrera ¿Hasta que punto están presente en mi vida?