LECTURA DIJOUS 10/5/18: 1 CRÒNIQUES 13-14 i MATEU 26:66-67


Dijous 10 de Maig

1ª Cròniques 13-14
13
David, després d'aconsellar-se amb els caps responsables de mil i de cent homes i amb tots els principals del poble, va dir a tota l'assemblea d'Israel:
--Si us sembla bé i si el Senyor, el nostre Déu, ho aprova, enviem missatgers als altres germans nostres de tots els territoris d'Israel, com també als sacerdots i levites que habiten en les seves ciutats i pasturatges, perquè es reuneixin amb nosaltres, i durem aquí l'arca del nostre Déu, ja que, en temps de Saül, no ens en vam preocupar.
Tota la comunitat va estar-hi d'acord: tot el poble ho veia bé. Així David va reunir tots els israelites, des del torrent d'Egipte, a l'extrem sud, fins a Lebó-Hamat, a l'altre extrem, per traslladar des de Quiriat-Jearim l'arca de Déu. Acompanyat, doncs, de tots els israelites, va anar cap a Baalà, és a dir, Quiriat-Jearim de Judà, per traslladar des d'allí l'arca de Déu que porta el nom del Senyor, el qui té per tron els querubins. Van carregar l'arca de Déu a dalt d'un carro nou, des de la casa d'Abinadab. Uzà i Ahió conduïen el carro. David i tots els israelites dansaven a la presència de Déu amb tot l'entusiasme, cantant al so de cítares, arpes, tamborins, sistres i trompetes. En arribar a l'era de Quidon, hi hagué un moment que els bous van fer decantar l'arca de Déu, i Uzà va posar-hi la mà al damunt per sostenir-la. 10 Però el Senyor va indignar-se contra Uzà, que havia posat la mà damunt l'arca, i va morir allà mateix, davant de Déu. 11 David va sentir profundament que el Senyor hagués fulminat Uzà, i va donar a aquell lloc el nom de Peres-Uzà (que significa «bretxa d'Uzà»), i així es diu encara avui.
12 Aquell dia s'apoderà de David un gran respecte per Déu, i va pensar: «Com puc dur al meu palau l'arca de Déu?» 13 I no va portar l'arca al seu palau, a la ciutat de David, sinó que la va fer dur a casa d'Obed-Edom, de Gat. 14 L'arca de Déu va estar tres mesos amb Obed-Edom, a casa d'ell, i el Senyor va beneir la seva família i tots els seus béns.

14

Hiram, rei de Tir, va enviar una ambaixada a David amb fusta de cedre, mestres d'obres i fusters, per tal d'edificar-li un palau. Llavors David va comprendre que el Senyor l'havia consolidat com a rei d'Israel i havia enaltit molt amunt el seu reialme per amor d'Israel, el seu poble.
David va prendre més esposes a Jerusalem i va tenir més fills i filles. Els noms dels fills que tingué a Jerusalem són aquests: Xammua, Xobab, Natan, Salomó, Ibhar, Elixua, Elpèlet, Nógah, Nèfeg, Jafia, Elixamà, Baaliadà i Elifèlet.
Quan els filisteus sentiren a dir que David havia estat ungit rei de tot Israel, van pujar tots junts a atacar-lo. David ho va saber i els va sortir al pas. Els filisteus arribaren i es van desplegar per la vall dels Rafaïtes. 10 Llavors David va consultar Déu:
--¿Pujo contra els filisteus, i tu els faràs caure a les meves mans?
El Senyor li va respondre:
--Sí, puja-hi, que els faré caure a les teves mans.
11 Van pujar, doncs, a Baal-Perassim, i allà els va derrotar. Aleshores digué:
--Déu s'ha servit de mi per a obrir una bretxa entre els meus enemics, com una bretxa oberta per un aiguat.
Per això van donar a aquell lloc el nom de Baal-Perassim (que vol dir «amo de bretxes»). 12 Els filisteus abandonaren allí les estàtues dels seus déus, i David va ordenar que les cremessin.
13 Novament van pujar els filisteus i es desplegaren per la vall. 14 David tornà a consultar Déu, i ell li va respondre:
--No els persegueixis. Separa't d'ells i ataca'ls des del terme de Becaïm. 15 Quan sentis un soroll de passes als cims de Becaïm, llança't a l'atac; serà senyal que Déu haurà sortit al teu davant per derrotar els filisteus.
16 David va fer tal com Déu li havia ordenat i anà derrotant l'exèrcit filisteu des de Gabaon fins a Guèzer. 17 La fama de David es va estendre per tots els països i el Senyor va fer que totes les nacions el temessin.


Prejuicios. Mateo 26: 66-67
66 Què us en sembla?
Ells respongueren:
--Mereix pena de mort!
67 Llavors es posaren a escopir-li a la cara i a donar-li cops de puny. Altres li pegaven bufetades


El juicio de Jesús fue una parodia. Por lo que sabemos gracias a los evangelios el Sanedrín, órgano supremo de gobierno de los judíos, ya había tomado la decisión de acabar con Él mucho antes de que su comparecencia ante la corte tuviera lugar. Los dirigentes de Israel tenían claros prejuicios con respecto al Maestro y el simulacro de juicio únicamente tuvo como finalidad el confirmarlos. 

Muchas personas se acercan a Jesús cargadas con sus prejuicios. Es interesante la definición que hace el Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española de esta palabra: un prejuicio es una opinión previa y tenaz, por lo general desfavorable, acerca de algo que se conoce mal. Ciertamente es una descripción interesante.

El prejuicio condiciona no sólo la manera en que la persona se acerca a los hechos, sino también los resultados que obtendrá de los mismos. No importa la cantidad de evidencia e indicios que la realidad presente, estos serán reinterpretados en base al prejuicio o, simplemente ignorados.

Las personas que se acercan al Maestro con prejuicios no están en absoluto interesadas en conocer la verdad. Antes de acercarse a Él ya han tomado una decisión con respecto a quién es Él, a cuál es su identidad y nada ni nadie podrá cambiar esa decisión tomada antes del examen de la realidad. Más bien, al contrario, es muy posible que se acerquen a esta realidad en busca de cualquier indicio, dato o pieza de información que pueda justificar y dar soporte a la idea ya formada en sus mentes. No hay peor ciego, afirma el refrán, que aquel que no quiere ver. O como reza una frase atribuida a Lenin: si la realidad no concuerda con nuestra teoría, ¡Peor para la realidad! Pero cuidado, nosotros los seguidores de Jesús no estamos exentos de tener prejuicios con respecto a otros y con respecto al propio Señor y sus enseñanzas. También nosotros nos podemos acercar a Jesús, no para que nos ilumine la verdad, sino para confirmar nuestras ideas, ratificar nuestras decisiones o incluso justificar nuestro estilo de vida. 


¿Con respecto a qué o quién tienes prejuicios? ¿Con qué actitud te acercas a Jesús?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada