Dilluns 7 de Maig
1ª Cròniques 10
1 Els filisteus van atacar els israelites. Aquests van fugir i molts van caure morts a les muntanyes de Guilboa.
2 Els filisteus perseguien de prop Saül i els seus fills. Van matar Jonatan, Abinadab i Malquixua, fills de Saül.
3 Llavors el pes del combat es va abocar contra Saül. Els arquers el van descobrir i el feriren greument.
4 Saül va ordenar al seu escuder:
--Desembeina l'espasa i clava-me-la, abans no arribin aquests incircumcisos i ho facin ells: em convertiria en la seva riota.
Però l'escuder no va gosar clavar-la-hi, pel gran respecte que li tenia. Saül, doncs, va plantar a terra l'espasa i s'hi tirà al damunt.
5 En veure l'escuder que Saül era mort, també es va tirar sobre l'espasa i va morir.
6 Així van morir plegats Saül, els seus tres fills i tot el seu casal.
7 En veure la derrota i la mort de Saül i dels seus fills, tots els israelites de la plana van abandonar les seves poblacions i van fugir. Els filisteus les van ocupar i s'hi van establir.
8 L'endemà, quan els filisteus anaren a espoliar els cadàvers, van trobar Saül i els seus fills, morts a les muntanyes de Guilboa.
9 Van espoliar Saül, es van endur el seu cap i les seves armes i els van passejar per tot Filistea, per portar la bona notícia de la victòria als seus ídols i al seu poble.
10 Van dipositar les armes de Saül al temple dels seus déus i van clavar el seu cap al temple de Dagon.
11 Quan els habitants de Jabeix-Galaad van sentir a dir el que els filisteus havien fet amb Saül,
12 tots els homes valents van sortir de la ciutat, es van endur els cadàvers de Saül i dels seus fills i els van portar a Jabeix. Van enterrar els seus ossos sota l'alzina de Jabeix. Després van dejunar set dies.
13 Saül va morir per la seva infidelitat al Senyor: no havia complert el manament del Senyor i, a més, havia evocat un espectre per consultar-lo,
14 en lloc de consultar el Senyor. El Senyor el va fer morir i traspassà la reialesa a David, fill de Jessè.
Quo vadis Domine? Juan 20: 21
Ell els tornà a dir:
--Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
A finales del siglo XIX en escritor polaco Henryk
Sienkiewicz escribió su novela Quo Vadis. En ella narra un episodio de ficción;
El emperador Nerón después del incendio de Roma comienza una despiadada
persecución contra los seguidores de Jesús. El apóstol Pedro, para huir de
la misma, sale de la ciudad por la vía Apia y en el camino se encuentra con
Jesús que carga su cruz. Es entonces, en este dramático encuentro, cuando Pedro
pronuncia la famosa frase que ha dado lugar a tantas expresiones artísticas:
Quo vadis Domine?; cuya traducción castellana sería: Adónde vas Señor. A la
pregunta del apóstol Jesús responde que se dirige a Roma para ser nuevamente
crucificado. Pedro, avergonzado por esta respuesta vuelve hacia la ciudad para
continuar con su misión apostólica.
Jesús nos ha enviado a cada uno de nosotros a un
mundo roto y necesitado para ser agentes de restauración y reconciliación. Pero
puede darse el caso que nosotros, como la tradición cuenta de Pedro, le demos
la espalda a esas necesidades y sigamos nuestro propio camino de auto
preservación y seguridad. De alguna forma, cada vez que tomamos esa actitud
ante las necesidades del prójimo, Jesús sale a nuestro encuentro y se repite
simbólicamente esa misma situación. El Maestro nos ha enviado del mismo modo
que Él fue enviado por el Padre, consecuentemente, cada vez que renunciamos a
nuestra misión perdemos nuestra auténtica razón de ser.
¿Qué
paralelismos hay entre tu situación y la que experimentó Pedro en la novela de
Sienkiewicz? ¿Qué harás en ese momento de encrucijada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada