Dimarts 8 de Maig
1ª Cròniques 11
1 Llavors tot Israel es va reunir amb David a Hebron. Li van dir:
--Nosaltres som parents teus, os dels teus ossos i carn de la teva carn.
2 Ja abans, quan Saül encara era el nostre rei, tu dirigies les campanyes d'Israel. El Senyor, el teu Déu, t'havia dit: "Tu pasturaràs Israel, el meu poble; tu seràs el seu sobirà."
3 Així, quan tots els ancians d'Israel anaren a trobar el rei a Hebron, David va fer amb ells un pacte davant el Senyor i el van ungir rei d'Israel, tal com havia dit el Senyor per boca de Samuel.
4 David i tot el poble d'Israel van dirigir-se a Jerusalem, que llavors es deia Jebús; allà vivien els jebuseus, habitants d'aquell territori.
5 Els jebuseus havien dit a David:
--Aquí no hi entraràs!
Però David es va apoderar de la fortalesa de Sió, que ara és la ciutat de David.
6 David havia dit:
--El primer que derroti els jebuseus serà general en cap.
El primer d'arribar-hi va ser Joab, fill de Seruià, i fou nomenat general en cap.
7 David s'instal·là a la fortalesa. Per això la van anomenar «ciutat de David».
8 La va reforçar per tot el voltant, des del terraplè anomenat Mil·ló i per tot el voltant, mentre que Joab restaurava la resta de la ciutat.
9 David anava creixent en poder: el Senyor de l'univers era amb ell.
10 Els caps dels herois de David el van ajudar a ser rei. Amb tots els israelites el van proclamar rei, tal com el Senyor havia anunciat a Israel.
11 Els herois de David eren:
Ixbaal, fill d'Hacmoní, cap dels de la guàrdia, que va brandar la seva llança i, en un sol atac, va deixar estesos tres-cents homes.
12 Seguia Elazar, fill de Dodó, del clan d'Ahóah, un dels tres herois de David.
13 Era amb David a Pasdammim, i els filisteus van fer pinya allà per combatre. Hi havia una feixa plena d'ordi, i quan el poble fugia de davant els filisteus,
14 els homes d'Elazar es van plantar al mig de la feixa, la van defensar i derrotaren els filisteus. La victòria que li donà el Senyor fou extraordinària.
15 Un dia, tres dels principals herois baixaren a trobar David a la roca de la cova d'Adul·lam mentre l'exèrcit filisteu estava acampat a la vall dels Rafaïtes.
16 David vivia en aquell refugi fortificat, i a Betlem hi havia una guarnició filistea.
17 David, però, enyorava la bona aigua i va exclamar:
--Oh, si algú me'n donés, amb quin gust beuria aigua de la cisterna que hi ha a l'entrada de Betlem!
18 Llavors aquells tres, obrint-se pas pel mig del campament dels filisteus, anaren a pouar aigua a la cisterna de l'entrada de Betlem i l'oferiren a David. Però ell, de cap manera no en volgué beure. Tot abocant-la a terra, la va oferir al Senyor,
19 mentre deia:
--Déu me'n guard, de beure-la! Aquesta aigua és la sang d'aquests homes que han anat allà baix jugant-se la vida: s'han jugat la vida per dur-me-la!
David, doncs, no en volgué beure. Això és el que van fer aquells tres herois.
20 Abisai, germà de Joab, era cap dels tres. Un dia, a cops de llança va deixar estesos tres-cents homes, però la seva fama no era comparable a la de tots tres.
21 Va ser més considerat que els altres dos i fou el seu cap, però no va igualar els mèrits dels tres principals herois.
22 Benaiahu, de Cabseel, fill del gran guerrer Jehoiadà, havia fet moltes proeses. Matà els dos Ariels de Moab i, un dia de neu, va baixar dintre una cisterna per matar-hi un lleó.
23 Va matar també un egipci que feia més de dos metres d'alt. L'egipci duia a la mà una llança que tenia una asta com un plegador de teixidor, però ell el va escometre amb un garrot, va arrabassar-li la llança i amb la mateixa llança el va matar.
24 Aquestes proeses de Benaiahu, fill de Jehoiadà, també el van fer famós al costat dels tres herois.
25 Va ser més considerat que els trenta, però no va igualar els mèrits dels tres principals. David li confià el comandament de la guàrdia reial.
26 Els herois de l'exèrcit eren:
Assahel, germà de Joab; Elhanan, fill de Dodó, betlemita;
27 Xammot, l'ararita; Heles, el pelonita;
28 Irà, fill d'Iqueix de Tecoa; Abièzer, d'Anatot;
29 Sibecai, d'Huixà; Ilai, del clan d'Ahóah;
30 Mahrai, de Netofà; Héled, fill de Baanà, de Netofà;
31 Itai, fill de Ribai, de Guibà de Benjamí; Benaià, de Piraton;
32 Hurai, dels torrents de Gàaix; Abiel, l'arbatita;
33 Azmàvet, de Bahurim; Eliahbà, de Xaalbon;
34 els fills d'Aixem, el guizonita; Jonatan, fill de Xagué l'ararita;
35 Ahiam, fill de Sacar l'ararita; Elifal, fill d'Ur;
36 Héfer, el mequeratita; Ahià, el pelonita;
37 Hesró, de Carmel; Naarai, fill d'Ezbai;
38 Joel, germà de Natan; Mibhar, fill d'Agrí;
39 Sèlec, l'ammonita; Nahrai, de Beerot, escuder de Joab, fill de Seruià;
40 Irà, de Jatir; Gareb, de Jatir;
41 Uries, l'hitita; Zabad, fill d'Ahlai;
42 Adinà, fill de Xizà, el rubenita, cap dels rubenites, i trenta homes amb ell;
43 Hanan, fill de Maacà; Joixafat, el mitnita;
44 Uzià, d'Aixtarot; Xamà i Jeiel, fills d'Hotam d'Aroer;
45 Jediael, fill de Ximrí; Johà, germà seu, el tissita;
46 Eliel, el mahavita; Jeribai i Joixavià, fills d'Elnàam; Itmà, el moabita;
47 Eliel, Obed i Jaassiel, de Sobaià.
Un toque con fe. Lucas 8: 43-44
43 Hi havia una dona que patia d'hemorràgies des de feia dotze anys i s'havia gastat en metges tot el que tenia per a viure, però ningú no l'havia poguda curar.
44 Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell. A l'instant l'hemorràgia se li va estroncar.
Lucas no explica que Jesús iba camino de la
casa de Jairo porque su hija de doce años estaba gravemente enferma y a punto
de morir. El Maestro, tal y como nos dice el texto, iba rodeado de una gran
multitud que le apretaba y se apiñaba a su alrededor. En ese trayecto una mujer
se acercó a Él y tocó su manto quedando automáticamente sanada de una
enfermedad que le producía hemorragias constantes. Jesús fue consciente de ese
toque que desprendió poder sanador de Él y preguntó quién lo había hecho.
Pedro, quien es siempre rápido para hablar, le dice a Jesús que aquella
pregunta carecía de sentido. Literalmente, afirmó el apóstol, la gente casi te
aplasta. Pero lo cierto es que entre tanto roce humano Jesús había identificado
uno hecho con genuina y auténtica fe.
Para mí hay una enseñanza retadora en este
pasaje. No es la cercanía física a Jesús, no es el conocimiento intelectual lo
que produce transformación y cambio en la vida de las personas, es el acercarse
a Él con fe. Muchos estaban a su alrededor; muchos literalmente lo tocaban; sin
embargo, únicamente el toque de aquella mujer fue hecho con fe, con confianza
en lo que el Maestro era capaz de hacer en su vida. El resultado todos lo
conocemos, fue sanada integralmente. Esta mujer nos desafía a preguntarnos a
nosotros mismos de qué modo nos acercamos a Jesús, hasta que punto tenemos una
fe similar a la suya, una fe que crees que el simple toque del Maestro nos
puede transformar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada