Dissabte 5 de Maig
1ª Cròniques 9
1 Tots els israelites foren censats i inscrits en el llibre dels reis d'Israel.
La gent de Judà va ser deportada a Babilònia per la seva infidelitat.
2 Els primers que es van establir de nou en les seves propietats i poblacions van ser gent del poble, sacerdots, levites i servents del temple.
3 A Jerusalem hi vivien alguns de les tribus de Judà, de Benjamí, d'Efraïm i de Manassès.
4 Del clan de Peres, fill de Judà: Utai, fill d'Ammihud, fill d'Omrí, fill d'Imrí, fill de Baní.
5 Dels silonites: Assaià, el primogènit, amb els seus fills.
6 Del clan de Zèrah: Jeuel i els seus parents. Total: 690.
7 De la tribu de Benjamí: Sal·lú, fill de Meixul·lam, fill d'Odavià, fill de Senuà;
8 Ibneià, fill de Jeroham; Elà, fill d'Uzí, fill de Micrí, i Meixul·lam, fill de Xefatià, fill de Reuel, fill d'Ibneià.
9 Total, amb els seus parents, segons les seves genealogies: 956. Tots aquests homes eren caps dels seus llinatges.
10 Dels sacerdots: Jedaià, Joiarib, Jaquín
11 i Azarià, fill d'Hilquià, descendent del gran sacerdot Ahitub, a través de Meraiot, de Sadoc i de Meixul·lam;
12 Adaià, fill de Jeroham, descendent de Malquià, a través de Paixhur, i, encara, Massai, fill d'Adiel, descendent d'Immer, a través de Meixil·lemit, de Meixul·lam i de Jahzerà.
13 Total d'aquests caps de llinatge amb els altres sacerdots: 1760. Tots eren homes valents i dedicats al servei del temple de Déu.
14 Dels levites: Xemaià, fill d'Haixub, fill d'Azricam, fill d'Haixabià, descendent de Merarí;
15 Bacbacar, Hèreix i Galal; Matanià, fill de Micà, descendent d'Assaf a través de Zicrí.
16 Obadià, fill de Xemaià, descendent de Jedutun a través de Galal; Berequià, fill d'Assà, fill d'Elcanà, que habitava a les poblacions dels netofatites.
17 Dels porters: Xal·lum, el cap, i els seus parents Acub, Talmon i Ahiman.
18 Fins ara estan al servei de la porta del rei, situada a llevant. Els seus avantpassats eren els porters del campament dels levites.
19 Xal·lum, fill de Coré, fill d'Ebiassaf, fill de Corè, i els seus parents, descendents del clan de Corè, feien el servei de vigilància dels llindars de la tenda, com abans els seus avantpassats havien fet guàrdia a l'entrada del campament del poble del Senyor.
20 Pinhàs, fill d'Eleazar, havia estat en altre temps el seu cap. Que el Senyor sigui amb ell!
21 Zecarià, fill de Meixelemià, també era porter a l'entrada de la tenda del trobament.
22 Total dels elegits per a ser porters dels llindars: 212. Tots havien estat enregistrats en els seus pobles respectius. David i Samuel, el vident, els havien donat aquest encàrrec perquè l'exercissin permanentment.
23 Ells i el seus fills van tenir a càrrec seu la guàrdia de les portes del temple del Senyor, és a dir, la casa de la tenda.
24 Hi havia porters a les quatre entrades, a l'est, a l'oest, al nord i al sud.
25 Altres porters, que vivien en els seus pobles respectius, hi anaven per torns a ajudar-los durant una setmana.
26 Els quatre porters principals eren levites que s'hi quedaven de manera permanent, i tenien cura de les cambres i dels tresors del temple de Déu.
27 Passaven la nit al voltant del temple de Déu, encarregats de la vigilància i d'obrir les portes cada matí.
28 Alguns d'ells s'encarregaven dels objectes del culte, i en feien el recompte quan els eren retornats i quan els deixaven.
29 Altres s'encarregaven dels utensilis, sobretot dels utensilis del santuari que servien per a la flor de farina, el vi, l'oli, l'encens i els perfums.
30 Però la preparació de l'oli sant amb perfums era reservada als de llinatge sacerdotal.
31 Matitià, un levita, fill primogènit de Xal·lum, del clan de Corè, tenia l'encàrrec permanent de preparar les ofrenes de farina cuites a la planxa.
32 Alguns dels seus parents, del clan de Quehat, eren els encarregats de preparar els pans d'ofrena de cada dissabte.
33 Alguns cantors, caps de famílies levítiques, habitaven a les cambres del temple, alliberats de tot altre servei, perquè es dedicaven nit i dia a la seva funció.
34 Aquests eren els caps de les famílies levítiques, segons les seves genealogies, que habitaven a Jerusalem.
35 Jeiel, fundador de Gabaon, habitava en aquesta ciutat amb la seva dona, que es deia Maacà.
36 El seu fill primogènit era Abdon; després venien Sur, Quix, Bàal, Ner, Nadab,
37 Guedor, Ahió, Zèquer i Miclot.
38 Miclot va ser el pare de Ximà. Tots ells vivien a Jerusalem amb els seus parents.
39 Ner va ser el pare de Quix; Quix, de Saül; Saül, de Jonatan, de Malquixua, d'Abinadab i d'Eixbaal.
40 El fill de Jonatan era Merí-Baal, i aquest va ser el pare de Micà.
41 Els fills de Micà foren: Piton, Mèlec, Tarea i Ahaz;
42 Ahaz va ser el pare de Jarà; Jarà, d'Alèmet, d'Azmàvet i de Zimrí; Zimrí, de Mossà;
43 Mossà, de Binà; Binà, de Rafà; Rafà, d'Elassà, i Elassà, d'Assel.
44 Assel va tenir sis fills, que es deien: Azricam, Bocrú, Ixmael, Xearià, Obadià i Hanan. Aquests eren els fills d'Assel.
Nunca hubiera sido sanado. Marcos
2: 3-4
3 Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre.
4 Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l'indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític.
La historia es bien
conocida. Jesús está explicando las buenas noticias del Reino de Dios y la
humilde casa donde lo hace está atestada de gente. No cabe nadie más y un buen
número espera fuera haciendo imposible todo acceso a la misma. Un grupo de
personas quiere llegar hasta el Maestro. Llevan en una camilla a un amigo que
está paralítico y, a menos que ellos lo lleven, no tendrá la oportunidad de ser
sanado por Jesús. Los obstáculos no los arredran; la gente les impide el paso
haciendo inviable el acceso al Maestro. Sin embargo, son creativos. De alguna
manera suben hasta el techo, lo desmontan y ¡Logran acceso directo a Jesús! Él
recompensa la fe de aquellos hombres sanando a su amigo y perdonándole sus
pecados.
Meditar en este pasaje
me ha hecho pensar en el papel clave que jugaron aquellos hombres en la sanidad
de su amigo. Sin ellos nunca hubiera podido lograrlo; sin su fe y persistencia
en vencer todos los obstáculos por amor a su compañero. Hay mucha gente a
nuestro alrededor que precisa tener acceso a Jesús y nunca lo lograran a menos
que nosotros se lo facilitemos. El ejemplo de estos hombres nos apela a nuestro
sentido de responsabilidad sobre las personas de nuestro entorno que nunca
accederán a Jesús a menos que nosotros les facilitemos el paso. También a no
ser un obstáculo en la vida de aquellos que buscan al Maestro. Frente a la proactividad
de aquellos hombres nos encontramos con la pasividad de aquellos que no
hicieron nada por favorecer el paso hasta Jesús. Evitar que nuestras vidas y
testimonios sean barreras, bloqueos que impiden e incluso alejan a la gente del
Maestro.
¿Proactivo o pasivo? ¿Cuál de las dos actitudes
refleja mejor tu postura respecto a los que buscan a Jesús? ¿Quién hay a tu
alrededor que necesita que le acerques al Maestro?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada