Divendres 18 de Maig
1ª Cròniques 22
1 Després David digué:
--Aquest lloc és el temple del Senyor-Déu, i aquest és l'altar dels holocaustos d'Israel.
2 David va ordenar de reunir els estrangers que residien al país d'Israel i va designar picapedrers perquè preparessin carreus per a edificar el temple de Déu.
3 A més va reunir una gran quantitat de ferro per a fer els claus dels batents de les portes i les seves abraçadores, i un munt de bronze impossible de pesar;
4 era també incalculable la quantitat de fusta de cedre amb què els sidonis i els tiris havien proveït abundosament David.
5 David pensava: «El meu fill Salomó encara és jove i poc madur, i el temple que hem de construir per al Senyor ha de ser famós en tots el països per la seva grandesa i esplendor. Jo li ho deixaré, doncs, tot preparat.» Per això David, abans de morir, va fer grans preparatius.
6 Va cridar el seu fill Salomó i li ordenà que construís un temple per al Senyor, Déu d'Israel.
7 David digué a Salomó:
--Fill meu, jo havia desitjat construir un temple dedicat al nom del Senyor, el meu Déu.
8 Però el Senyor em va comunicar la seva paraula i em va dir: "Tu has fet moltes guerres i has vessat molta sang. Per tant, no has d'edificar un casal dedicat al meu nom: he vist que és molta la sang que has vessat per terra.
9 Però naixerà de tu un fill que serà un home reposat; jo li concediré el repòs de tots els enemics que l'envolten. Mentre ell visqui faré que Israel estigui en pau i tranquil·litat. Per això es dirà Salomó (que vol dir ‘home de pau’).
10 Serà ell qui construirà un casal dedicat al meu nom; serà per a mi un fill i jo li seré pare, i mantindré per sempre el tron del seu reialme a Israel."
11 I ara, fill meu, que el Senyor sigui amb tu, perquè duguis a bon terme la construcció del casal del Senyor, el teu Déu, tal com ell ha promès.
12 Que ell et doni seny i enteniment quan et confiarà el govern d'Israel, perquè compleixis la Llei del Senyor, el teu Déu.
13 Si compleixes els decrets i les prescripcions que el Senyor va manar a Moisès per al poble d'Israel, tot ho duràs a bon terme. Sigues ferm i decidit. No tinguis por, no t'acovardeixis.
14 Mira, jo, amb molt treball, he preparat per al temple del Senyor tres mil tones d'or, trenta mil tones de plata i una quantitat incalculable de bronze i de ferro, a més de pedra i fusta, i tu n'hi hauràs d'afegir encara més.
15 També disposes de molts obrers: paletes, picapedrers, fusters i tota mena d'artesans experts.
16 Tens de sobres or, plata, bronze i ferro. Vés, posa mans a l'obra i que el Senyor sigui amb tu.
17 David va ordenar a tots els prohoms d'Israel que col·laboressin amb el seu fill Salomó.
18 Els digué:
--El Senyor, el vostre Déu, és amb vosaltres i us ha concedit el repòs per tot el voltant. Ell ha posat a les meves mans els habitants d'aquest país, sotmès ara a ell i al seu poble.
19 Dediqueu-vos, doncs, de cor i d'ànima, a complir la voluntat del Senyor, el vostre Déu. Disposeu-vos a construir el santuari del Senyor-Déu, per tal de poder traslladar l'arca de l'aliança del Senyor i els objectes sagrats de Déu al casal dedicat al seu nom.
Entre vosotros no debe ser así.
Mateo 20: 25-27
25 Jesús els cridà i els digué:
--Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder.
26 Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor,
27 i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau
Jesús utilizó esta afirmación para señalar el
contraste entre la forma de liderar imperante en el mundo y la que debía de
caracterizar el Reino de Dios. Entre nosotros no debe ser así, no puede ser
así, no ha de ser así. Me sorprende al ver el liderazgo que ejercen
algunos dirigentes cristianos porque responde mucho más a los patrones de
este mundo que no a los que Jesús vino a instaurar por medio de su Reino. Pablo
escribió refiriéndose a los cristianos que entre ellos se daban conductas que
ni siquiera se daban entre las personas que no eran seguidoras de Jesús; algo
similar sucede con esos líderes. Esta es, por tanto, una buena pregunta que
todo líder cristiano debería hacerse a sí mismo, según el mundo o según Jesús.
Pero esto podemos hacerlo extensivo a muchas otras
dimensiones de la vida, la sexualidad, las prioridades, las relaciones
interpersonales, la gestión del dinero y de la economía, las relaciones de
género, los valores, y una lista tan larga como deseemos hacerla. Una lista en
la que de forma intencional deberíamos de valorar si estamos haciéndolo y
viviendo según el modelo del mundo o, por el contrario, según el modelo del
Reino. Con mucha frecuencia puede darse el caso que estemos viviendo y
siguiendo modelos que entre nosotros no deberían ser así pero, tristemente, lo
son.
¿En
qué dimensiones estás viviendo según el mundo y no según Dios?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada